BELCANDO

Al muixing de llarga distància l'alimentació és dels factors més importants alhora de mantenir els gossos en condicions i sense que el seu rendiment es vegi afectat.
La gent de Belcando, a través d'en Ricardo Vara i Julián Carrasco, ens han proporcionat pinso per provar de cara a la cursa de la seva gamma Super Premium, el Power. Un pinso de super alta energia l'indicat per a gossos amb molt alt desgast energètic. Esperem que la col.laboració amb Belcando pugui ser fructífera i llarga en el temps.
Podeu veure tots els seu productes i informació complementaria al següent enllaç:
http://www.belcando.de/es_ES/

Moltes gràcies , Ricardo Vara y Julàn Carrasco

En el mushing de larga distancia la alimentación es de los factores más importantes para mantener los perros en condiciones y sin que su rendimiento se vea afectado.
La gente de Belcando, mediante Ricardo Vara y Julián Carrasco, nos han proporcionado pienso para probar de cara a la carrera de su gama Super Premium, el Power. Un pienso de super alta energía el adecuado para perros con mucho desgaste energético. Esperamos que la colaboración con Belcando pueda ser fructífera y larga en el tiempo..

Podeis ver todos sus productos y información complementaria en el siguiente enlace:
http://www.belcando.de/es_ES/

Muchas gracias, Ricardo Vara y Julián Carrasco

ÚLTIM ENTRENAMENT ABANS DE LA CURSA.

Queda menys d'una setmana per a l'inici de la llarga ruta que espera a musher i gossos. Un viatge a Finnmark en dos etapes i més de quatre dies i diferents entrenaments fan que el musher estigui esgotat.
Ahir dia 1 de març van fer un entrenament de 50 km sortint des de Karasjok que és l'últim check point de la cursa. Però allà dalt res és fàcil i tornant cap a Alta en una pujada d'un 8 % l'autocaravana del Marçal va patinar (com que fa altes temperatures les carreteres estan molt glaçades degut a que desgela i torna a gelar)i se li va quedar l'autocaravana i el remolc atravessats. Va posar les cadenes, comprades per a la ocasió perque les últimes les vam trencar anant a Beret i també es van trencar aquestes. Al final un 4X4 norueg els hi va donar un cop de mà estirant-los (proba superada). Al darrere a el Jorge també li va costar pujar però ho va solventar posant les cadenes.

Avui entrenament a Joatka, lloc mític per als Kobalaqs perque sempre passen anècdotes. Enguany a part de tenir problemes per arribar també, tot el demés ha anat bé. Entrenament de 50 km.que ha començat tard. Temperatura de -5 amb una mica de vent.

A part d'això sempre hi ha problemilles amb algún gos, el que no té un all té una ceba,  i els nervis es comencen a apoderar del musher i del equip perque estem a menys d'una setmana.

Tot plegat fa que el Marçal estigui força cansat i que segurament no faci l'últim entrenament previst per el dia 3 de març, com a molt si podem farem una volteta quan estiguem amb l'Erola.

Tot plegat és durillo, ara queda una setmana exclusivament pels preparatius de la cursa, però així i tot serà justet de temps.


Queda menos de una semana para el inicio de la larga ruta que espera a musher i perros. Un viaje a Finnmark en dos etapa y más de quatro días de carretera y diferentes entrenamientos hacen que el musher esté agotado.
Ayer día 1 de marzo hizo un entrenamiento de 50 km. saliendo des de Karasjok que és el último checkpoint de la carrera. Pero allì arriba nada es fácil y volviendo hacia Alta en una subida del 8 %, la autocaravana de Marçal patinó (como que hay temperaturas altas las carreteras están muy heladas debido a que deshiela y vuelve a helar) y se le quedaron autocaravana y remolque atravesados. Puso las cadenas compradas para la ocasión porque las últimas las rompimos yendo a Beret y también se rompieron estas nuevas. Al final un 4x4 noruego les echó un cable estirándolos (prueba superada). Detrás a Jorge también le costó subir pero lo solucionó poniendo las cadenas.
Hoy entrenamiento en Joatka, lugar mítico para los Kobalaqs porque siempre pasan anécdotas. Este año a parte de tener problemas para llegar también, todo lo demás ha ido bién. Entrenamiento de 50 km. que ha empezado tarde. Temperatura de -5 con un poco de viento.
A parte de esto hay problemillas con algun perro que no tiene una cosa tiene otra, y los nervios empiezan a apoderarse del musher y del equipo porque estamos a menos de una semana.

Todo esto hace que Marçal esté muy cansado y seguramente no hará el último entreno previsto para el día 3 de marzo, solamente hara una pequeña vuelta cuando estemos con Erola.

Todo es duro, ahora queda una semana exclusivamente para preparativos de la carrera, pero así y todo será justillo de tiempo.

Primers entrenaments a Finnmark !!!!

Ja som a Finnmark. Territori dur, aspre, gran, i poc acollidor, ... territori on ens sentim petits, nosaltres i gossos, ... venim del sud, molt al sud,... però hi arribem amb trempera, amb ganes de seguir endavant i arribar tan lluny com imaginem, ... Hi ha un video de la cursa promocional que un múixer Norueg, en Lars Monsen, diu alguna cosa així " to race in Finnmarkslopet you have to work like a team, and the dogs are the heros", la seva frase ja fa temps que la tinc grabada al cap, així ho intentem, treballem com un equip, tots som claus , i tots som prescindibles, però tots junts som imparables.
Hem fet dos entrenaments a Finnmark, un de 50 i un de 82 km, el temps de moment es benèvol i les temperatures suaus, els gossos s'estan posant a lloc. En Fargal, comença a ser  el que era i a reafirmar la seva posició, la Narvik no es queda enrera, la Negu aguanta com el que és , una campiona, i la resta de l'equip  no para d'apretar.
I tenim el millor handler/amic imaginable, l'Albert. 
Ens queden tres entrenaments abans de la cursa i uns dies de repòs pels gossos. La línia de sortida cada dia està més a prop, i l'equip cada dia n'es més conscient, per això ara ja no podem afluixar.
Seguim endavant, seguim somniant!!!!



Ya estamos en Finnmark. Territorio duro, áspero, grande y poco acojedor,... territorio donde nos sentimos pequeños, nosotros y los perros,... venimos del sud,  muy al sud,... pero llegamos con ánimo, con ganas de seguir adelante y llegar tan lejos como imaginamos,...Hay un video de la carrera promocional que un musher noruego, Lars Monsen, dice alguna cosa así "to race in Finnmarkslopet you have to work like a team, and the dogs are the heros", su frase ya hace tiempo que la tengo gravada en la cabeza, así lo intentamos, trabajamos como un equipo, todos somos claves y todos somos prescindibles, pero todos juntos somos imparables.
Hemos hecho dos entrenamientos en Finnmark, uno de 50 y uno de 82 km., el tiempo de momento es benévolo y las temperaturas suaves, los perros se estan poniendo a tono. Fargal empieza a ser el que era y a reafirmar su posición, Narvik no se queda atràs, Negu aguanta como lo que és, una campeona y el resto del equipo no para de apretar.
Y tenemos al mejor handler/amigo imaginable, Albert.
Nos quedan tres entrenamientos antes de la carrera y unos días de reposo para los perros. La línia de salida cada día está más cerca, y el equipo cada día es más consciente, por eso no podemos aflojar.
Seguimos adelante, seguimos soñando!!!

HEROIS VI (TORB, LLAMP, NORA, YETI, FOSCA, KEVIN)

Per últim volem presentar-vos als del "banquillo" tant o més importants que els que còrren.
El primer i el gran capità és el Torb, aquest any passat hem celebrat els seus 10 anys, va ser el nostre primer gos i el culpable de tot plegat. Barreja de malamute i huskie quan era jove va fer els seus pinitos ens diferents campionats de Catalunya i Espanya i fora del territori va còrrer l'Alpen Trail.
El Llamp, un huskie que no ho sembla perquè no s'ha escapat mai i és el més obedient dels 20 gossos que tenim, amb un semblant a llop increible, mai ha destacat per les seves capacitats dins la competició però és el més fidel de tots.
La Nora és la més velleta que tenim provinent del kennel d'en Sergi Puig de jove ens va ajudar a acabar l'Alpen Trail, tota blanca és molt i molt maca al igual que força poruga.
La Yeti i la Fosca són les úniques que tenim amb pèl curt, d'estil caçador, gosses molt bones però que no han pogut venir mai a Noruega degut a la seva morfologia. La Yeti segueix donant guerra i fa dos anys amb en Sergi Puig va acabar la última Pirena i aquest any també amb ell ha acabat l'Alpen Trail.
I en Kevin és l'únic gos que encara amb moltes facultats i que continua entrenant amb tot l'equip però que degut als seus qüasi 11 anys ja no pot viatjar amb nosaltres fins a Alta. Un gos boníssim, de fet el millor que tenim fent cas a les ordres com a líder. Ell ens ha ajudat a acabar la FL-500 del 2011 i del 2012, segur que poc o molt el trobarem a faltar aquest any,

Tots ells es quedaran a la Molina molt ben cuidats per la Cristina, l'Andrea, el Raimon, la MªÀngels  i el Gil (bé ell potser només cuida a la Yeti que és la seva preferida).

I també volem tenir una petita menció a la Iska i la Lleona que ja no están amb nosaltres però sobretot a la Rufa que ens va deixar aquest 2013 i era la nostra segona gossa que de ben segur pensarem amb ella quan veiem les Aurores Boreals.

Per  nosaltres, aquests són molt importants, fan que tingui sentit la nostra història, són els que ens han portat fins on sóm a dia d'avui, sense ells res tindria sentit, es quedaran a casa fins que decideixin marxar... a tots , els que hi són i els que ja no, només podem donar.-los les gràcies i fer -los un forat al trineu per tal que ens acompanyin a aquesta gran aventura!
Torb, Rufa, Llamp, Nora , Iska, Mayten, i Lleona, moltes gràcies!!!!!
 Moltes gràcies per canviar les nostres vides de manera definitiva.


Por último queremos presentaros a los del "banquillo" igual o más importantes que los que corren.
El primero y gran capitán és el Torb,este pasado año hemos celebrado sus 10 años, fue nuestro primer perro y el culpable de todo. Mezcla de malamute y huskie, cuando era joven hizo sus pinitos en diferentes campeonatos de Catalunya y España y fuera del territorio corrió el Alpen Trail.
El Llamp, un huskie que no lo parece porque no se ha escapado nunca i es el más obediente de los 20 perros que tenemos, con un parecido a un lobo increible, nunca ha destacado por sus capacidades dentro de la competición pero és el más fiel de todos.
La Nora és la  más vieja que tenemos proviniente del kennel de Sergi Puig, de joven nos ayudó a terminar el Alpen Trail, toda blanca és muy y muy bonita al igual que muy miedosa.
La Yeti  y la Fosca son las únicas que tienen el pelo corto, de estilo cazador, perras muy buenas pero que nunca han podido venir a Noruega debido a su morfologia. La Yeti sigue dando guerra y hace dos años con Sergi Puig terminó la última Pirena y este año también terminó con él el Alpen  Trail.
Y Kevin es el único perro que todavía tiene muchas facultades y continua entrenando con todo el equipo pero que debido a sus casi 11 años ya no puede viajar con nosotros hasta Alta. Un perro buenísimo, de hecho el mejor que tenemos haciendo caso a las órdenes como a líder. El nos ha ayudado a terminar la FL-500 del 2011 y del 2012, seguro que poco o mucho lo echaremos en falta este año, esperemos echarlo poco en falta.
Todos ellos se quedaran en la Molina muy bien cuidados por Cristina, Andrea, Raimón, Mº Angeles y Gil (bien él quizás solo cuida a la Yeti que es su preferida).
También queremos mencionar a Iska, y Lleona que ya no están con nosotros pero sobretodo a la Rufa que nos dejó este 2013 y era nuestra segunda perra que seguro que pensaremos en ella cuando veamos las Auroras Boreales.

Para nosotros, éstos son muy importantes, hacen que tenga sentido nuestra historia, son los que nos han hecho llegar donde estamos hoy, sin ellos nada tendría sentido, se quedaran en casa hasta que decidan irse...a todos los que ya están y los que ya no, solo podemos darles las gracias y hacerles un espacio en el trineo para que nos acompañen en esta gran aventura!!
Torb, Rufa, Llamp, Nora, Iska, Mayten y Lleona  muchas gracias!!!!
Muchas gracias por canviar nuestra vida de manera definitiva.

Welcome to Norge!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Després d'un viatge de 2500 km.  més o menys amb incidències, arribem a Noruega, concretament al increible racó de Grimsbu, on ens retrobem amb en Miquei.
Múixer i gossos , nerviosos després del llarg viatge fem el primer entrenament, el dissabte 22, a terres escandinaves, dos equips de 7 gossos un  conduit per en Miquei, i l'altre pel Marçal.

Els gossos han anat prou bé , tot i el nou tipus de traça i neu, han realitzat 50 km amb bones condicions fins les cabins i tornar, segueixen menjant bé, i això ens anima, a més en Fargal a entrenat com un campió de líder, i de moment no coixeja, esperem es posi a to de cara al 8 de Març.
Noruega, terra de múixing, on la natura és salvatge i encara per domesticar, ens ha donat la benvinguda, amb bon temps i temperatures prou suaus, grans paisatges on la vista no pot descansar.
Al  vespre hem anat a sopar a casa els Brennodden, com no podia ser d'una altra manera, super acollida, càlida i afable com aquesta gent ens té acostumats, són senzillament increïbles. Thanks to Brennodden's Family.
El sopar amb companyia de la familia Brennoden, en Miquei i Stine Berget, sumava varies Finnmarks, sopar al voltant del múixing i de la cursa, uff!!! quina pressió. Intentarem que aquesta pressió ens doni trempera, però de moment i a voltes, ens pesa, ens pesa bastant,
Envoltats de múixers , múixers dels forts, dels de debò,.. i nosaltres al mig, ... ja veurem, però de moment seguirem avançant, tot començant a viure el somni. AVANT!!

Después de un viaje de 2500 km con más o menos incidencias, llegamos a Noruega, concretamente al increible rincón de Grimsbu, donde hay el reencuentro con Miquei.
Musher i perros, nerviosos después del largo viaje hacemos el primer entreno, el sábado 22, en tierras escandinavas, dos equipos de 7 perros conducidos uno por Miquei y el otro por Marçal.
Los perros han ido bastante bien, todo y el nuevo tipo de traza y de nieve, han realizado 50 km. en buenas condiciones hasta las cabins y volver, siguen comiendo bien, esto nos anima, a parte Fargal ha entrenado como un campeón de líder y de momento no cojea, esperemos se ponga en forma para el 8 de marzo.
Noruega, tierra de mushing, donde la naturaleza es salvaje y está todavía por domesticar, nos ha dado la bienvenida, con buen tiempo  y temperaturas bastante suaves, grandes paisajes donde la vista no puede descansar.
Por la noche hemos cenado en casa de los Brennodden, como no podía ser de otra manera, super acogimiento, cálidos y afables como esta gente nos tiene acostumbrados, son sencillamente increibles. Thanks to Brennoddens's Family.
La cena con compañia de la familia Brennodden, Miquei y Stine Berget, sumaba varias Finnmarks, cena alrededor del mushing y de la carrera, ufff!!! que presión. Intentaremos que esta presión nos dé empuje, pero de momento  nos pesa, y nos pesa bastante.
Rodeados de mushers, mushers de los fuertes, de los de verdad... y nosotros en medio, .... ya veremos, pero de momento seguiremos avanzando, todo empezando a vivir el sueño. AVANT!!!

COMENÇA L'AVENTURA !!!!

El dimecres a la nit vam donar el tret de sortida a la Finnmarkslopet 2014, dues últimes setmanes de bólid per tenir-ho tot preparat (algun dia ja explicarem tot el que cal per una cursa d'aquestes característiques). A les 23:00 pujaven a l'autocaravana (bé l'Albert va fer un amago i va desaparèixer i el vam tornar a localitzar a Puigcerdà).

Quan portàven 1000 km. ja van trobar les xocolatines que jo estratègicament havia amagat a veure si duraven fins que jo arribi.

El día 20 a la nit ja van arribar a agafar el primer ferry que surt de  Puttgarden cada mitja hora durant tota la nit.
L'ensurt del viatge (sempre en tenim algun) va ser quan entre els dos ferries en una rotonda vam perdre una roda del remolc (però no la de recanvi). Com sempre amb la sort dels Kobalaqs va passar davant d'un taller mecànic i encara que eren les 7 del matí amb l'eficàcia europea ens ho van arreglar en un moment, això si, resultat 47 corones daneses.
Seguint el viatge i només parant cada 6 hores per atendre els gossos van arribar a Grimsbu el divendres 21 al vespre, però van quedar amb el Miquei a les 8 del matí per poder anar a fer el primer entrenament en terres noruegues.

El miércoles por la noche empezamos la Finnmarkslopet 2014, las dos últimas semanas a todo gas para tener,lo todo listo (algún día ya contaremos todo lo que hace falta para una carrera de éstas características). A las 23:00 suben a la autocaravana (bien, Albert hizo un quiebro y desapareció, lo volvimos a localizar en Puigcerdà)
Cuando ya llevaban 1000 km. encontraron las chocolatinas que yo estratégicamente havia escondido a ver si duraban hasta que yo llegara.

El día 20 por la noche llegaron a coger el primer ferry que sale de Puttgarden cada media hora durante toda la noche.
El susto del viaje (siempre tenemos alguno) fue cuando entre los dos ferries en una rotonda perdimos una rueda del remolque (pero no la de recambio). Como siempre con la suerte de los Kobalaqs todo pasó delante de un taller mecánico y aunque eran las 7 de la mañana con la eficacia europea nos lo arreglaron en un momento, eso sí el resultado 47 coronas danesas.
Siguiendo con el viaje y sólo parando cada 6 horas para atender a los perros llegaron a Grimsbu el viernes 21 por la noche, pero quedaron con Miquei a las 8 de la mañana para poder poder hacer el p

imer entreno en tierras noruegas.

HEROIS V (NODDY)

En Noddy, és l'únic gos que ens emportem a Finnmark que no és nostre, és d'en Jumi Ripollès, ens l'ha cedit aquest any per acabar de completar el nostre equip.
Fill de gossos d'en Jorge Andres, és un mascle, extremadament treballador, molt sociable i molt bon menjador. Sense cap problema en particular, és el gos que tot múixer vol tenir, sempre constant, aquest any ha fet molta amistat amb en Tomàs, esperem puguin fer molts kms. un al costat de l'altre.
En Noddy, tot i ser un team dog, ha fet varis entrenaments com a co-lider i segurament durant la cursa haurà d'ocupar aquesta posició per tal de donar relleu als altres líders.
JUMI!!!!!!!!! Moltes Gràcies!!!!!! en Noddy, tot l'equip i jo al darrera intentarem arribar tan endavant com sigui possible!

Noddy, es el único perro que nos llevamos a Finnmark, que no es nuestro, es de Jumi Ripollès, nos lo ha cedido este año para terminar de completar el equipo.
Hijo de perros de Jorge Andrés, macho, super trabajador, muy sociable y muy buen comedor. Sin ningún problema en particular, es el perro que todo musher querría tener en su equipo, este año a hecho amistad con Tomàs, esperemos que puedan hacer muchos km. uno al lado del otro.
Noddy, aún y siendo un team dog, ha realizado varios entrenamientos en la posición de colider y seguramente durante la carrera tendrá que ocupar esta posición con la intención de dar relevo a los otros líderes.
JUMI!!!!! Muchas Gracias!!!! Noddy, el resto de perros y yo detrás, intentaremos llegar tan lejos como nos sea posible!!!!!!!!!