El dimecres a la nit vam donar el tret de sortida a la Finnmarkslopet 2014, dues últimes setmanes de bólid per tenir-ho tot preparat (algun dia ja explicarem tot el que cal per una cursa d'aquestes característiques). A les 23:00 pujaven a l'autocaravana (bé l'Albert va fer un amago i va desaparèixer i el vam tornar a localitzar a Puigcerdà)..JPG)
.JPG)
L'ensurt del viatge (sempre en tenim algun) va ser quan entre els dos ferries en una rotonda vam perdre una roda del remolc (però no la de recanvi). Com sempre amb la sort dels Kobalaqs va passar davant d'un taller mecànic i encara que eren les 7 del matí amb l'eficàcia europea ens ho van arreglar en un moment, això si, resultat 47 corones daneses.
Seguint el viatge i només parant cada 6 hores per atendre els gossos van arribar a Grimsbu el divendres 21 al vespre, però van quedar amb el Miquei a les 8 del matí per poder anar a fer el primer entrenament en terres noruegues.
El miércoles por la noche empezamos la Finnmarkslopet 2014, las dos últimas semanas a todo gas para tener,lo todo listo (algún día ya contaremos todo lo que hace falta para una carrera de éstas características). A las 23:00 suben a la autocaravana (bien, Albert hizo un quiebro y desapareció, lo volvimos a localizar en Puigcerdà)
Cuando ya llevaban 1000 km. encontraron las chocolatinas que yo estratégicamente havia escondido a ver si duraban hasta que yo llegara.
.JPG)
El susto del viaje (siempre tenemos alguno) fue cuando entre los dos ferries en una rotonda perdimos una rueda del remolque (pero no la de recambio). Como siempre con la suerte de los Kobalaqs todo pasó delante de un taller mecánico y aunque eran las 7 de la mañana con la eficacia europea nos lo arreglaron en un momento, eso sí el resultado 47 coronas danesas.
Siguiendo con el viaje y sólo parando cada 6 horas para atender a los perros llegaron a Grimsbu el viernes 21 por la noche, pero quedaron con Miquei a las 8 de la mañana para poder poder hacer el p
.JPG)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada