diumenge, 19 d'abril
Jo sempre havia dit que els pares que intenten que els seu fills facin el que a ells els hi agrada s'equivocaven, típic cas dels pares que volen que el nen esquii per collons als tres anys, ... patètic
Em podia haver estat calladet. Aquest diumenge vam anar a Montserrat, a la regió d'agulles a escalar la màquina de tren...
Fins aquí tot normal, anavem amb la companya del Fransesc i la seva germana ( altrament dit novia i cunyada), a iniciar-les amb el tema de l'escalada, la cordada estava formada pel Fransesc, sempre de primer de manera inperturvable, i les dues pobres patidores de segones respectivament.
Fins aquí tot normal, anavem amb la companya del Fransesc i la seva germana ( altrament dit novia i cunyada), a iniciar-les amb el tema de l'escalada, la cordada estava formada pel Fransesc, sempre de primer de manera inperturvable, i les dues pobres patidores de segones respectivament.
La següent cordada , encara feia més gràcia, el que escriu de primer, ajudat per una corda que em deixava la cordada precedent, amb la seva filla a l'esquena, l'Erola, te dos anys i mig, és la edat ideal per iniciar-se en el tema de la escalada, no? i de segona la mare de la criatura ( se li reconeix el merit de volguer controlar a pare i filla, ja que el tema de escalar mai ha estat dels seu gust) i el tiet de la nena.
A terra es van quedar l'avia i en Gil ( el nostre fill petit) i la Lluna la gosssa d'en Raimon, em sembla que de tots és la que més seny deu tenir.
En fi suposo que la fila que feiem no era precisament d'escaladors extrems però varem donar el pego i l'Erola va estar al cim d'una agulla , serà la persona més petita al cim de la màquina de tren?
Un dia a la muntanya on la intenció era passar-ho bé, em sembla que ho vam aconseguir.
