Ja portem 636 kms. hem superat el que mai havia fet el nostre equip en cursa. La distància més llarga que havíem recurregut va ser fa 2 anys a la Femundlopet 600 kms. Estem contents però exhaustos. Just el Marçal va dir que a veure si teníem la sort de tenir una etapa tranquileta i que tot fluís, doncs no ha estat així. Després de les 16 h. del dia anterior vam fer un descans de 6 h., abans de marxar vam veure que la Mirato coixejava una mica d'una pota i hem decidit deixar-la. L'equip surt direcció el checkpoint salvatge d'Ovre Pasvik, mig adormit. La sortida és molt dolenta perquè és en pujada i els gossos no s'activen. Passat només un km. el gossos decideixen que volen descansar més i després d'intentar diferents coses per seguir el múixer opta per treure les mantes i tornar-los a apalancar una estona. Aquest procés és llarg i van passant les hores. Al final hi ha un moment que els gossos s'activen (quan el múixer ja està força abatut) i segueixen. Arriben bé al checkpoint i el múixer més animat però un altre cop molt cansat perquè han tornat a estar 17 hores d'etapa, només hi ha el Toll que està fluix, no ha menjat gaire durant l'etapa i va amb descomposició.A on han arribat és el checkpoint salvatge, vol dir que les assistències no podem anar-hi, ell s'ha tingut que emportar tot el menjar per dos trams i les mantes i tot el necessari per fer un descans allà.
Etapa 6
Ya llevamos 636 kms. hemos superado lo que nunca había hecho nuestro equipo en carrera. La distancia más larga que habíamos recorrido fue la Finnmarkslopet 600 kms. Estamos contentos pero eshaustos. Justo Marçal dijo que a ver si teníamos la suerte de tener una etapa tranquilita y que todo fluyera, pues no ha sido así. Después de las 16 h. del día anterior hicimos 6 h de descanso,antes de salir vimos que Mirato cojeaba un poco de una pata y hemos decido dejarla. El equipo sale dirección el checkpoint salvaje de Ovre Pasvik, medio dormido. La salida es mala porque es una subida y los perros no se activan. Pasado sólo un km. los perros deciden que quieren descansar más y después de intentar diferentes cosas para seguir el musher opta por sacar las mantas y volverlos a apalancar un rato. Este proceso es largo y van pasando las horas. Al final hay un momento que los perros se activan (cuando el musher está derrotado) y siguen. Llegan bien al checkpoint y el musher más animado pero otra vez muy cansado porque han vuelto a ser 17 horas de etapa, solo el Toll está flojo, no ha comido mucho durante la etapa y va con descomposición.
Donde han llegado es el checkpoint salvaje, quiere decir que las asistencias no podemos ir, el se ha llevado toda la comida para los dos tramos y las mantas y todo lo necesario para hacer un descanso allí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada