dissabte, 26 de desembre de 2015

VIDEOBLOG 2.- LOS PERROS

El segon capitol del videoblog explica quins tipus de gossos tenim en el nostre equip. I perquè correm amb Alaskan Huskies en curses de llarga distància. Quants entrenem....

ELS GOSSOS .- https://www.youtube.com/watch?v=pPMW51IXbM4



En el segundo capitulo del videoblog explicamos què tipos de perros tenemos en nuestro equipo. Porqué corremos con Alaskan Huskies en carreras de larga distancia. Cuantos entrenamos...

LOS PERROS.- https://www.youtube.com/watch?v=pPMW51IXbM4

dilluns, 7 de desembre de 2015

ÚLTIMA ETAPA SORIA LD

A les 16:03 i després de 5 hores de parada obligatoria l'equip sortia per a córrer els últims 54 km. de la cursa. El Marçal ha decidit deixar el Gel i sortir amb 11 gossos, el Gel estava bé però només té 1 any i aquesta ha estat la seva primera cursa i ha considerat que amb 135 km. ja en tenia prou.
Els gossos han sortit contents i animats i han fet el recorregut en 4 hores 40 minuts, una mitjana bona tenint en compte que ja era fins el quilòmetre 185.

Al final hem aconseguit completar el recorregut dels 185 km. amb 27 hores i 40 minutos estem molt i molt satisfets, cap gos amb cap coixera, ni carps inflats, ni cap molèstia important a simple vista i aquest era el nostre principal objectiu tenint en compte que per a poder entrenar de cara a la Femundlopet no poden estar gaires dies parats i sense entrenar-se.

En quant a les classificacions super contents d'haver fet podi, hem aconseguit la segona posició, darrera de Salva Luque, amb el que hem fet una part de la cursa junts.

Igualment a part del podi volem felicitar a tots els múixers que aconsegueixin fer aquest recorregut tant i tant exigent, això és una aventura de per sí que acabar-la és molt i molt meritori.


A las 16:03 y después de 5 horas de parada obligatoria el equipo salía para correr los últimos 54 kms. de carrera. Marçal ha decidido dejar a Gel y salir con 11 perros, Gel estaba bien pero sólo tiene un año y esta ha sido su primera carrera y ha considerado que con  km. ya tenia bastante.
Los perros han salido contentos y animados y han hecho el recorrido en 4 horas 40 minutos, una media buena teniendo en cuenta que ya era hasta el quilómetro 185.

Al final hemos conseguido completar el recorrido de los 185 kms. con 27 horas y 40 minutos, estamos muy y muy satisfechos, ningún perro con ninguna cojera, ni carpos hinchados, ni ninguna molestia importante a simple vista y este era nuestro principal objetivo teniendo en cuenta que para poder entrenar de cara a la Femundlopet no pueden estar muchos días parados y sin entrenarse.

En cuanto a las clasificaciones, super contentos de haber hecho podium, hemos conseguido la segunda posición, detrás de Salva Luque, con el que hemos hecho juntos una parte de la carrera.
Igualmente a parte del podium queremos felicitar a todos los mushers que consigan terminar este recorrido tan y tan exigente, esto es una aventura  y terminarla es muy y muy meritorio.

TERCERA ETAPA SORIA LD XL

Etapa curta de 20 km, però sense haver descansat entre aquesta etapa i la de 50 km. d'abans. Han sortit amb els 12 gossos una mica després de les 9:00 i han trigat unes 2 h. a fer el camí que a l'anada tornava a tenir molt desnivell de pujada i el múixer anava corrent per treure pes i així ajudar als gossos.
A partir d'aquí es pot començar a veure una mica les posicions dels corredors depenent de les parades obligatories que els hi quedin per fer i del quilometratge que falti.
Dels corredors que estan en pista, Salva Luque ha anat el primer part de la cursa i també igual que el Marçal ha fet la parada obligatoria de 6 h. en el primer descans.
En el segon tram el Marçal ha arribat segon una mica pel darrere del Salva que estava donant de menjar als seus gossos i el Marçal ha sortir del checkpoint abans que ell, i darrera el Salva s'ha afanyat per a poder-lo atrapar a mitja etapa. Han fet forces quilòmetres junts petant la xerrada, i a la baixada el Salva ha avançat al Marçal arribant al check point 3 min. per davant. Ara tots dos estan fent el descans obligatori de 5h. i a partir de les 16:00 el Salva i 3 min. després el Marçal, ja poden sortir a afrontar la última etapa de 50 km.
Videos de l'equip arribant després de 135 km. de cursa
 i donant sardines a l'arribada.

Etapa corta de 20 km., pero sin haber descansado entre esta etapa y la de 50 km. de antes. Han salido los 12 perros un poco después de las 9:00 y han estado unas 2 h. para hacer el camino que a la ida tenía mucho desnivel de subida y el musher iba corriendo para sacar peso y así ayudar a los perros.
A partir de aquí se puede empezar a ver un poco las posiciones de los corredores dependiendo de las paradas obligatorias que queden por hacer y del quilometraje que falte.
De los corredores que estan en pista, Salva Luque ha ido el primero parte de la carrera y también igual que Marçal ha hecho la parada obligatoria de 6h. en el primer descanso.
En el segundo tramo Marçal ha llegado segundo un poco por detrás de Salva que estaba dando de comer a los perros y Marçal ha salido del checkpoint antes que és, y detrás Salva ha ido rápido para poder alcanzarlo a media etapa. Han hecho muchos quilómetros juntos hablando un rato y a la bajada Salva ha adelantado a Marçal llegando al checkpoint 3 min. antes. Ahora los dos estan haciendo el descanso obligatorio de 5 h. y a partir de las 16:00  Salva y 3 min. después Marçal, ya pueden salir a afrontar la última etapa de 50 km.
Videos del equipo llegando después de 135 km. de carrera y dando sardinas en este descanso

SEGONA ETAPA SORIA LD / SEGUNDA ETAPA

Després de fer la parada obligatòria de 6 h. en el check point a les 4:45 de la matinada l'equip ha sortit a afrontar el que al final han estat els 54 km. de la segona etapa. Ha sortit amb tots els gossos en pista i molt valents. Era un recorregut d'anada i tornada però ja no hi havia els desnivells d'ahir.

Ha arribat a les 8:56, realitzant l'etapa en poc més de 4 h., com que ha vist que els gossos anàven bé ha decidit canviar l'estrategia que tenia planificada inicialment i només ha parat a donar uns snacks i ha tornat a sortir a fer la següent etapa que és la més curta del recorregut de 20 km. El motiu per canviar els descansos plantejats és la temperatura. Si ara feien el descans obligatori de 5h. tocaria afrontar l'etapa entre les 15:00 i les 17:00h. i com que el múixer ha considerat que els gossos anaven bé, ha decidit fer ara els 20 km. següents per aprofitar el fred, a veure com els hi va.
Aquí el video de com ha sortit l'equip després de ja portar 115 km. de cursa i de només parar a donar snacks i sense descansar després de 50km. seguits. Sel's veu molt bé de moment.



 

Después de hacer la parada obligatoria de 6 h. en el check point, a las 4:45 de la madrugada el equipo ha salido a afrontar el que al final han sido 54 km. de la segunda etapa. Han salido con todos los perros en pista y muy fuertes. Era un recorrido de ida y vuelta por el mismo sitio donde ya no había los desniveles de ayer.
 
Han llegado a las 8:56, realizando la etapa en poco más de 4h., como ha visto que los perros iban bien ha decido cambiar la estrategia que tenia planificada inicialmente y sólo ha parado a dar unos snacks y ha vuelto a salir para completar la siguiente etapa que es la más corta del recorrido de 20 km. El motivo para cambiar los descansos planteados ha sido la temperatura. Si ahora hacían el descanso obligatorio de 5h. tocaria afrontar la etapa entre las 15:00 y las 17:00 y como que el musher ha considerado que los perros estában bien, ha decidido hacer ahora los 20 km. siguientes para aprovechar el frío, a ver como les va.

Aquí el video de como ha salido el equipo después de llevar 115 km. de carrera y de solamente parar para snacks y sin descansar después de 50 km. seguidos. Se los bé muy bien de momento.

diumenge, 6 de desembre de 2015

PRIMERA ETAPA SORIA LD

Tots els gossos que han viatjat fins a Soria han pogut sortir en aquesta primera etapa, per tant, l'equip titular ha estat: Fargal, Odin, Amphu, Mera, Tomás, Noody, Zetra, Gel (primera cursa per a ell), Nupse, Tengbo, Lukla, Thor.

La sortida puntualment a les 17:00 s'ha fet com alguna de les del nord.... tots els múixers han d'estar dins el sac de dormir amb tot el tir per muntar.
Quan es dona la senyal de sortida, els múixers primer han de recollir tot el material i carregar-lo damunt del quad o del carro que utilitzin. Després han de posar tots els arnesos a tots els gossos (botins els han permés posar-los abans) i lligar-los al tir. No poden tenir cap ajuda de handler. Una vegada aconsegueixen estar preparats poden sortir.



Primera etapa molt i molt dura amb 66 km. i molt de desnivell. El Marçal com a vehicle porta un quad sense motor que dona seguretat si vas amb molts gossos perquè pots baixar del vehicle si tens problemes. Però quan hi ha desnivell fa que al múixer li toqui còrrer al costat del quad per ajudar al equip quan hi ha molta pujada. Primer entrenament per al múixer.

Però la temperatura ha estat molt i molt favorable als equips i el tipus de terra és molt bo per als gossos.


Han completat l'etapa en menys de 6h., han sortit a les 17:00 i han arribat abans de les 22:45 h., en arribar als gossos estan tots ok i han menjat raonablement bé. Ara fan un descans i a mitja nit continuaran amb la segûent etapa de 50 km. Segons normativa el múixer no pot anar a dormir on està l'assistència, ha de dormir al costat dels gossos.





Todos los perros que han viajado hasta Soria han podido salir en esta primera etapa, por lo tanto, el equipo titular ha sido:Fargal, Odin, Amphu, Mera, Tomás, Noody, Zetra, Gel (primera carrera para el), Nupse, Tengbo, Lukla, Thor.


La salida puntual a las 17:00 ha sido como alguna carrera del norte... todos los múixers tienen que estar dentro del saco de dormir con todo el tiro montado.
Cuando se da la señal de salida, los múixers primero deben recoger todo el material y cargarlo en el quad o el carro que vayan a utilizar. Despues tienen que arnesar a todos los perros (los botines les han dejado ponerlos antes) y atarlos al tiro. No pueden tener ninguna ayuda del handler. Una vez consiguen estar preparados pueden salir.

Primera etapa muy y muy dura con 66 km. y mucho desnivel. Marçal de vehículo lleva un quad sin motor que da seguridad si vas con muchos perros porque puedes bajar del vehículo si tienes problemas. Pero cuando hay desnivel hace que al musher le toque correr al lado del quad para ayudar al equipo si hay mucha subida. Primer entreno para el musher.
Pero la temperatura ha sido muy y muy favorable a los equipos y el tipo de terreno es muy bueno para los perros.

Han completado la etapa en menos de 6 h., han salido a las 17:00 y han llegado antes de las 22:45, en la llegada todos los perros estaban ok y han comido razonablemente bien. Ahora hacen un descanso y a media noche continuaran con la siguiente etapa de 50 km. Según normativa el musher no puede dormir donde está la asistencia, tiene que dormir al lado de los perros.

SORIA LONG DISTANCE

En menys de 4 hores començarà la primera edició de la Soria Long Distance, la cursa que inicialment havia de ser a Somosierra però al final van haver de canviar el format i transcurrirà aquest cap de setmana a Soria.
La carrera consta de 185 km. dividits en 4 trams. Primer tram i el més llarg d'uns 66 km., el segon de 50 km., deprés un tram més curtet de 20 km. i per finalitzar l'últim de 50 km. També hi ha la categoria XS que és de 100 km. pensada per a equips més petits i que la sortida serà el dilluns a les 10:00 h. del matí.
Esperant el musher meeting que no sigui que s'hagi variat alguna cosa, en principi hi ha dues parades obligatories: una de 5 h. i una de 6 h. I s'ha de completar el total del recorregut en 46 h. com a màxim.
Ahir Dissabte 5 de Desembre vam sortir de La Molina direcció Valdeavellano de Tera i vam arribar sobre les 19:00 h. Primer de tot vam passar el control veterinari i estem contents perquè als gossos els veiem bé.
Està previst el musher meeting avui a es 14:00 h. i la sortida a les 17:00 h., ja ho tenim tot quasi preparat a l'espera que a les 14:00 no passin alguna variació i tinguem que canviar snacks o menjar o material obligatori.
La handler habitual aquesta vegada no ha pogut venir però portem dos handlers d'excepció ens els que hi confiem molt.
Per a més informació sobre la carrera podeu veure la web:
http://www.sorialongdistance.com/info/

I si voleu seguir la cursa al moment:
http://www.sorialongdistance.com/travesia/

 Siga en directo el desarrollo de la travesía en formato NonStop de la categoría XL de la Soria Long Distance a través de la App "Tractive GPS".
La clave para ver la carrera es en usuario "sorialongdistance@gmail.com" y la pass, "sld2015"

 Molta sort a tots els participants i com sempre diem l'éxit està en poder ser a la linea de sortida.





En menos de 4 horas empezará la primera edición de la Soria Long Distance, la carrera que inicialmente havia de ser en Somosierra pero al final tuvieron que cambiar el formato y transcurrirá este fin de semana en Soria.
La carrera consta de 185 km. divididos en 4 tamos. Primer tramo y el más largo de 66 km., el segundo de 50 km., después un tramo cortito de 20 km. y para terminar el último de 50 km. También está la categoria XS que és de 100 km. pensada para equipos más pequeños y que la salida será el lunes a las 10:00 de la mañana.
Esperando que en el musher meeting no haya alguna variación, en principio hay dos paradas obligatorias: una de 5h. y una de 6h. Se tiene que completar el total del recorrido en 46h. como máximo.
Ayer sábado 5 de Diciembre salimos de La Molina dirección Valdeavellano de Tera y llegamos sobre las 19:00h. Primero de todo pasamos el control veterinario y estamos contentos porque a los perros los vemos bien.
Está previsto el musher meeting hoy a las 14:00h. y la salida a las 17:00h, ya lo tenemos casi todo listo a la espera que a las 14:00 no den alguna variación y tengamos que modificar snacks o comida o material obligatorio.
La handler habitual esta vez no ha podido ir pero llevamos a dos handlers de excepción en los que confiamos mucho.

Para más información sobre la carrera podeis ver la web:
http://www.sorialongdistance.com/info/

Y si quereis seguir la carrera online:
http://www.sorialongdistance.com/travesia/

 Siga en directo el desarrollo de la travesía en formato NonStop de la categoría XL de la Soria Long Distance a través de la App "Tractive GPS".
La clave para ver la carrera es en usuario "sorialongdistance@gmail.com" y la pass, "sld2015"

Mucha suerte a todos los participantes, y como siempre decimos el éxito es estar en la línea de salida.

dissabte, 5 de desembre de 2015

VIDEOBLOG 1.- QUIENES SOMOS

Hem decidit llançar-nos a una nova aventura, volem provar d'encomanar la nostra passió a tots aquells que s'hi vulguin acostar. Hem començat un videoblog on la idea és explicar segons les nostres vivències i  la nostra experiència en què consisteix el múixing de llarga distància. Si hi ha algun tema en especial que us interessi que tractem podeu fer-nos arribar la proposta.

1.- QUI SOM (explica una mica qui som i què volem aportar amb el videoblog)
https://www.youtube.com/watch?v=Bbcrld6I3t4


Hemos decidido lanzarnos a una nueva aventura, queremos intentar pegar nuestra pasión a todos los que se quieran acercar a este mundo. Hemos empezado un videoblog donde la idea es explicar segun nuestras vivencias y nuestra experiencia en qué consiste el mushing de larga distancia. Si hay un tema en especial que quereís que expliquemos podeis hacernos llegar vuestra propuesta.

1.- QUIENES SOMOS
https://www.youtube.com/watch?v=Bbcrld6I3t4

dissabte, 28 de novembre de 2015

TOTA LA FAMILIA A LA TELE / TODA LA FAMILIA EN LA TELE

Aquesta setmana, el programa Divendres de TV3, s'han desplaçat a la localitat d'Alp i concretament el Dimecres 25/11 van fer la gravació del inici de la temporada de neu a La Molina.
Vam ser convidats tota la família, juntament amb la Negu, l'Odin, el Oslo i l'Alta per a explicar allò tant desconegut en el nostre país com és el Múixing de Llarga Distància. Volem agrair a TV3 haver-nos donat aquesta oportunitat.
Si voleu veure'ns us deixem l'enllaç on a partir del minut 34 surt la nostra entrevista. Una mica abans la Negu també fa una intervenció esporàdica mentre estan amb els dels iglus.

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/divendres/com-es-presenta-la-temporada-desqui/video/5567223/



Esta semana, el programa Divendres de TV3, se ha desplazado hasta la localidad de Alp y concretamente el Miércoles 25/11 hicieron una grabación del inicio de la temporada de nieve en La Molina.
Fuímos invitados toda la familia, junto con Negu, Odin, Oslo y Alta para explicar aquello tan desconocido en nuestro país como es el Mushing de Larga Distancia. Queremos agradecer a TV3 que nos ha dado esta oportunidad.
Si quereis vernos os dejamos el enlace donde a partir del minuto 34 sale nuestra entrevista. Un poco antes Negu también hace una intervención esporádica mientras estan los de los iglus.
(Es en catalán pero si a alguien le interesa alguna parte concreta que avise y lo traducimos)

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/divendres/com-es-presenta-la-temporada-desqui/video/5567223/

dimecres, 11 de novembre de 2015

Somosierra Long Distance.

Aquest any encarem un nou repte, dins la nostra preparació per la Femundlopet 600.
Participarem a la Somosierra Long Distance, www.somosierralongdistance.com, una prova sobre terra de 220 km. non stop que correrem els propers dies 5, 6 i 7 de Desembre.
220 km. sobre terra són moltíssims i duríssims, i si a sobre es presenten a la primera part de la temporada fan que el repte de la Somosierra LD, sigui inmens, i alhora desconegut.
L'any passat vam córrer la Monegros Non Stop de 150 km. amb molt bon resultat i acabant amb els gossos en molt bones condicions.
Tots els gossos que portàvem al tir varen acabar la proba, i  només un, els dies següents va patir alguna seqüela en forma d'una lleugera coixera.
Això ens anima a afrontar el nou repte, però per 220 km. en 50 h són molts, potser masses, ja veurem.
La nostra prioritat  serà conservar els gossos i les seves articulacions, molt castigades en tirades sobre terra.
Per tant, intentarem acabar la cursa sempre i quan els gossos responguin bé i les temperatures acompanyin. I si aconseguim que l'equip vagi en la línia d'acabar  bé la cursa, intentarem competir-la. Però sempre tenint al cap que no podem ni volem córrer el risc de deixar cap gos lesionat  o parat després de la cursa.
No ens ho permet la nostra manera d'entendre el múixing, som de l'equip KOBALAQ, no ho oblidem, però tampoc ens ho permet la gestió de només 14 gossos amb l'obligació d'arribar a la sortida de la Femundlopet amb tots en condicions i bon estat de forma.
Els entrenaments d'aquesta temporada no estan sent molt diferents dels altres anys. Tot i així, hem fet alguns entrenaments més llargs del que estàvem acostumats i algun dia hem intentat fer varis entrenaments en poques hores, no amb la intenció d'acostumar l'equip a les repeticions i a descansos curts, cosa que el nostre equip està totalment acostumat, sinó amb la intenció de veure com responien els gossos a tants quilòmetres sobre terra.
Els testos que hem fet ens fan estar animats, l'equip ha baixat una mica la velocitat mitjanat però han recuperat bé, sense cap lesió important, per tant seguirem així, baixant el numero d'entrenaments els 15 dies abans de la cursa, per tal d'arribar a la sortida de la Somosierra Long Distance, amb l'equip eufòric, amb ganes de quilòmetres i ganes de LD.
Tenim un problema...
Fa massa dies que no patim son, que no ens pesen les parpelles, i que no arrosseguem els peus per terra,... fa massa dies que no notem al nostres cos, els  devastadors efectes de la Llarga Distància, i ja fa massa temps que som addictes a aquesta destructora sensació.
 AVANT!
Sempre amb l'ajuda d'arnesos Zero DC i pinsos Greenheart Premium.

Este año afrontamos un nuevo reto, dentro de nuestra preparación para la Femundlopet 600, participaremos en la Somosierra Long Distance, una prueba sobre tierra de 220 km nonstop que correremos los próximos 5,6 y 7 de Diciembre.
220km sobre tierra son muchísimos y  muy duros, y si encima se presentan en la primera parte de la temporada hacen que el reto de la Somosierra LD sea inmenso, y a la vez desconocido.
El año pasado corrimos la Monegros Non Stop de 150km. con muy buenos reultados y terminando con todos los perros en muy buenas condiciones.
Todos los perros que llevábamos en el equipo acabaron la carrera y, sólo uno, los días siguientes sufrió alguna lesión en forma de ligera cogera. Esto nos anima a afrontar el nuevo reto, pero  correr 220km en 50h, son muchos, quizá demasiados , ya veremos...
Nuestra prioridad será conservar los perros y sus articulaciones, muy castigadas en kms sobre tierra.
Por tanto, intentaremos terminar la carrera siempre y cuando los perros respondan bien y las temperaturas nos acompañen. Y si conseguimos que el equipo vaya en la línea de teminar bien la carrera, la intentaremos competir. Siempre teniendo en la cabeza que no podemos ni queremos correr el riesgo de dejar ningún perro ni parado ni  lesionado después de la carrera. No nos lo permite nuestra manera de entender el mushing,  tenemos la suerte de ser del equipo KOBALAQ, no lo olvidamos, pero tampoco nos lo permite el hecho de gestionar 14 perros y tener que llegar a la salida de la Femundlopet con los perros sanos y en forma.
Los entrenos de esta temporada no estan siendo muy diferentes de las otras, pero estamos realizando alguna sesión mas larga de lo que estábamos acostumbrados y algún dia hemos realizado varias sesiones en pocas horas, no con la intención de acostumbrar a el equipo a las repeticiones y a descansos cortos, ya que nuestro equipo esta totalmente acostumbrado, sinó con la intención de ver como respondían los perros a tantos quilómetros sobre tierra.
Las pruebas que hemos hecho nos hacen estar animados, el equipo ha bajado un poco la velocidad media, pero recuperando bien y sin ninguna lesión destacable. Por tanto seguiremos así, bajando el número de sesiones de entreno 15 días antes de la carrera, con la intenció de llegar a la salida de la Somosierra Long Distance, con el equipo eufórico, con hambre de quilometros, hambre de Long Distance.
Y es que tenemos un problema...
Hace ya demasiado que no sufrimos sueño, mucho sueño... , hace ya demasiado que no nos pesan los párpados..., hace ya deamasiado que no arrastramos los pies por el suelo..., hace ya demasiado que no sentimos en nuestros cuerpos los destructores efectos de la LD... y
hace ya demasiado que somos adictos a esta seductora sensación.
AVANT!

Siempre con la ayuda de arneses Zero DC i piensos Greenheart Premium


dijous, 22 d’octubre de 2015

Els nostres obejctius / Nuestros Objetivos

Ja estem en plena temporada,  com sempre, el dia a dia dels entrenaments sen's menja, i ja fa dies que volia escriure sobre els objectius d'enguany.
Aquest any ens proposem dos grans reptes: La Femundlopet, i la Somosierra Long Distance
www.somosierralongdistance.com
http://www.femundlopet.no/

Com ja és habitual, la nostra cita anual a alguna gran cursa a Noruega és inevitable, i aquest any  per primera vegada i després de participar en 4 edicions de la Finnmarkslopet, participarem a la Femundlopet 600.
Amb sortida el dia 5 de febrer, una cursa de 600 km. i 12 gossos, que ens farà recórrer Femund, una de les regions més fredes de tot Noruega. Coneguda com la "little Alaska", passarem per valls, rius, llacs i muntanyes, i travessarem boscos idíl.lics.
Esperem poder creuar la línia de sortida amb l`equip preparat, i , si tot va bé... la desitjada finish line. Creuar l'start line en una cursa d'aquesta duresa ja és una victòria en sí mateix, com sempre intentarem seguir l 'estela del nostre musher predilecte, en Miquel-Àngel Martínez, company d'equip a Kobalaq que correrà per segona vegada aquesta  gran cursa.

Abans de la cita en terrenys nòrdics ens desplaçarem a Somosierra, a participar en una primera edició de la Somosierra Long Distance, una cursa de nova creació que comença jugant fort.
En format non stop i sobre terra proposa  dues curses paralel.les, una de 100 km.  i una altra de 250 km., la denominada XL.
Participarem, en la categoria XL, la que ens permetrà posar tants gossos al tir com decidim, i intetar completar un recorregut de 250 km sobre terra.
Aquesta distància sobre terra , creiem, pot ser considerada com a Llarga distància plenament, i quan es tracta de llarga distància, no podem evitar sentir-nos-hi atrets.
Ens sembla una iniciativa molt interessant que permetrà que varis equips gaudeixin amb els seus gossos d'aquesta increïble disciplina.
Animem  a tothom a participar, a preparar i entrenar els seus equips. Nosaltres hi serem, intentarem acabar-la o sinó, fer-ho tant bé com sigui possible i preparar el nostre equip de cara a les curses del gran Nord.

                                                                                 (imatge original de www.somosierralongdsitance.com)

Ya estamos en plena temporada, y como siempre, el dia a dia de los entrenos se nos come, ya hace dias que queria escribir sobre los objetivos de esta temporada.
Este año nos proponemos dos grandes retos, la Femundlopet y la Somosierra Long Distance.

Coma ya es habitual , nuestra cita anual con alguna gran carrera en Noruega es inevitalbe, y esta año , por primera vez y después de participar en 4 ocasiones en la Finnmarkslopet, participaremos en la Femudlopet 600
Con salida el dia 5 de febrero, una carrera de 600 kms y 12 perros, nos harà recorrer Femud, una de las regiones mas frías de Noruega, conocida como la "little Alaska", passaremos por valles , rios, lagos y montañas, cruzando bosques idílicos.
Cruzar el start line de una de estas carreras ya es una victoria en si mismo, como siempre intentaremos seguir la huella de nuestro musher preferdio, Miquel Àngel Martínez, compañero de equipo Kobalaq que correrà por segunda vez esta carrera.

Antes de la cita en terrenos Nórdicos, nos desplazaremos a Somosierra , para participar en una primera edición de la Somosierra Long Distance, una carrera de nueva creación que empieza pisando fuerte.
En formato non stop y sobre tierrra propone dos carreras paralelas, una de 100 km y otra de 250 km , la denominada XL.
Participaremos , en la categoria XL, la que nos permitirà poner tantos perros en el tiro como decidamos , e intentar completar un recorrido de 250 km sobre tierra. Esta distáncia, creemos, puede ser considerada como Larga Dsitáncia plenamente, y cuando se trata de LD, no podemos evitar sentirnos atraidos por ello.
Nos parece una iniciativa muy interesante que permitirá que varios equipos disfruten con sus equipos de esta increible disciplina.
Animámos a todo el mundo a participar, preparar y entrenar a sus equipos. Nosotros estaremos allí , intentaremos terminar-la o hacerlo tan bien como sea posible y preparar a nuestro equipo de cara a las carreras del Gran Norte.



dimecres, 22 d’abril de 2015

Imatges de la Finnmarkslopet '15

      Just fa un mes que vam tornar de la Finnmarkslopet,  i  les imatges segueixen donant voltes pel nostre cap.
   
      Imatges , emocions, i sensacions que són difícils de transmetre en 8 minn de video,  però,...

      Seieu, respireu i pujeu al nostre trineu, un trineu estirat per un equip de llarga distànica, un equip de gossos atletes, forts i treballadors,  intenteu traslladar-vos al Nord, molt al Nord, allà on el somnis encara són possibles.
Voleu venir?


      Justo hace un mes que volvimos de la Finnmarkslopet y las imágenes siguen dando vueltas por nuestra cabeza.
   
       Imágenes, emociones, y sensaciones que son difíciles de transmitir en 8 min de video, pero...
   
      Sentaros, respirad y subid a nuestro trineo, un trineo tirado por un equipo de perros de larga distancia, fuertes y trabajadores, os trasladaremos al Norte, muy  al Norte, donde los sueños todavía son posibles.
Quereis venir?




dimecres, 1 d’abril de 2015

GRÀCIES!!!


  Hem de deixar passar alguns dies més per acabar de païr i valorar del tot com ens va anar la cursa. Però no podem deixar passar més dies sense donar les GRÀCIES als que heu confiat en nosaltres i ens heu ajudat d'alguna manera amb el nostre projecte.


Distribucions Primera Qualitat
Ens va donar un assortit de menjar pel múixer i handlers, xocolates, barretes, pernil, arròs, pastes... Tot de menjar que ens ha ajudat a recuperar-nos després dels llargs entrenaments, després de creuar tempestes i lluitar contra el vent, després de passar 13 hores dalt el trineu amb un petit entrepanet,  i poder arribar al checkpoint a fer un bon àpat, com sempre amb productes de primera qualitat.
http://www.dpq.cat
Serveis Veterinaris de la Cerdanya
Que podem dir de les nostres super veterinàries!!!
Sembla que fos ahir que van atendre el Torb, tot just quan era un cadell, d'una pneumònia aguda i semblava que no se'n sortiria. I a dia d'avui encara corre per casa sempre disposat a fer alguna malifeta!
Sempre hi son, de dia, de nit, entre setmana, els caps de setmana,... és igual el dia i l'hora. Sempre  per tenir cura dels nostres gossos, malalties, lesions, ferides,... amb elles sempre dormim tranquils, els nostres atletes estan en les millors mans.
Gràcies Mireia i Laura!!!!!!!!
www.veterinaricerdanya.com
 


dijous, 12 de març de 2015

FINNMARKSLOPET MÉS DURA DEL QUE SEMBLA / MÁS DURA DE LO QUE PARECE

Un cop més, com l'any passat, des de Neiden, escric el que ha estat aquesta Finnmark no acabada. Que dur, que difícil i que trist. L'any passat la ràbia i la impotència em bullia per dins, però aquest any estem buits sense res a dir, em fet un llarg camí fins
arribar a Kirkenes, ens equivocaríem si diguéssim que han estat  només 465 km. No, han estat molts , moltíssims més.
Molts kms sobre el quad, apretant l'equip per trobar l'estat de forma desitjat, moltes hores sense dormir, matinades inaguantables, molts passetjos amb clients per intentar finançar una mica el nostre projecte, tot i sabent que no era el millor pel nostre equip, però és que no tenim altre alternativa.
I no ha pogut ser de nou, el perquè? no ho sé.
Això és molt bèstia, molt.
Us asseguro que és difícil d'entendre si no ho veus i ho vius. Aquesta cursa 1100 km. non stop, és només apte pels equips més durs, preparats i persistents, i ara mateix, no sé si nosaltres ho som o ho podrem ser mai.
La de 500 km., és llarga, molt llarga, llarguísima, però la de 1000 és per uns quants escollits, no per tothom.
Diem això, i la cursa aquest  any  de moment, ha estat relativament benèvola amb la meteo, no ha castigat especialment als equips.
Veure els múixers que encara estant en cursa preparant i tenint cura dels seus equips com autèntics autòmats fa posar la pell de gallina, ahir a la nit vaig veure com en Miquel Angel Martinez preparava el seu equip per sortir de Neiden II, a poc a poc, però sense parar, poques paraules i pocs glamours, però endavant i endavant, camí de la seva DESENA FINNMARKSLOPET.
I respecte el nostre equip... no se encara res, està tot molt recent, ho haurem de valorar amb calma més endavant, ara mateix no tinc res clar, no se si sóc capaç de pensar gaire lluny, no sé què farem, què podrem fer. De moment vaig a dormir, a veure si puc tornar a somiar.
Avant!


Una vez más como el año pasado, des de Neiden, escribo lo que ha sido esta Finnmark no terminada.
Qué duro, que difícil y qué triste. El año pasado la rábia y la impotencia me hervia la sangre por dentro, pero este año estamos vacios sin nada que decir. Hemos hecho un largo camino para llegar a Kirkenes, nos equivocaríamos si dejeramos que han estado 465 km. No, han sido muchos, muchísimos más.
Muchos kms. sobre el quad apretando al equipo para encontrar la forma deseada,  muchas horas sin dormir, madrugadas inaguantables, mushísimos paseos con clientes para intentar financiar un poco nuestro proyecto, incluso sabiendo que no era lo mejor para nuestro equipo, pero es que no teníamos alternativa. I no ha podido ser de nuevo, el porqué?? no lo sé.
Esto es muy bestia, os aseguro que es difícil de entender si no lo ves y no lo vives, esta carrera 1100 km non stop, es sólo apta para los equipos más duros, más preparados y persistentes,y ahora mismo, no sé si nosotros lo somos o lo podremos ser nunca.

La de 500 km., es larga, muy larga, larguísima, pero la de 1000 es para unos elegidos, no para todo el mundo.
Decimos esto, y la carrera este año está siendo relativamente benévola con la meteo, no ha castigado especialmente a los equipos.
Ver a los mushers que todavía estan en carrera preparando y teniendo cuidado de sus equipos como auténticos autómatas hace poner la piel de gallina. Ayer por la noche vi como Miquel-Angel Martinez preparaba su equipo para salir de Neiden II, poco a poco, pero sin parar, pocas palabras y poco glamour, pero hacia adelante, camino de su DÉCIMA FINNMARKSLOPET,.


Y respecto a nuestro equipo... no sé todavía nada, está todo muy reciente, lo tendremos de valorar con calma más adelante, ahora mismo no tengo nada claro, no sé si soy capaz de pensar, no sé qué haremos, qué podremos hacer. De momento me voy a dormir, a ver si puedo volver a soñar.
Avant!!!

dimecres, 11 de març de 2015

KIRKENES 465 km.

 El Marçal havia sortit a les 9:30 del matí i el Miquei unes 5 o 6 h. abans. A Neiden I havien fet la parada obligatoria de 16 h. el que ha fet que tant gossos com muixer hagin recuperat forces.

Tant els gossos del Miquei com els del Marçal han fet una bona mitja de temps en l'etapa. Els del Marçal han sortit molt i molt ràpids però en la part final és quan han punxat una mica i això ha començat a preocupar al múixer. El Nupse ha començat a coixejar i el Tomás no anava bé. Els anava carregant a estones a un i l'altre al trineu alternativament.

El Miquei pasades les 12:00 estava a Kirkenes i el Marçal pasades les 16:00. Kirkenes és la última ciutat abans d'entrar a Rússia. I aquí hi ha la familia Cusidó (el Xavier és un català) que cada any ens venen a fer una gran rebuda amb estelades. Té una filla que es diu Nuria de 10 anys i a la tarda, mentre el múixer intentava descansar 2 h. abans de sortir a la nit i els handlers preparaven tot per al checkpoint salvatge, s'han emportat a l'Erola a la piscina i a sopar fora. S'ho han passat d'allò més bé.
Moltes gràcies per tot, per l'atenció, per les flors, per l'ambient...

El Miquei a les 18:00 estava llest per a sortir al checkpoint salvatge. Això és un invent d'aquest any, que ja és com per acabar la bojeria. Els equips surten de Kirkenes i fan 100 km fins arribar a Elletjern, allà no hi poden arribar els handlers, i el menjar l'organitzacio no els hi porta fins allà. Per tant, els múixers han de carregar el menjar dels gossos, els abrics, el menjar del muixer... I un cop allà mirar si poden dormir o descansar amb el gerven o el sac de recanvi.
Després del descans tornen a tenir 70 km fins arribar a Neiden II.

El Marçal ha sortit a la 1:00 de la matinada. Ha descansat una mica més per intentar recuperar el Tomas i el Nupse perquè ell anava amb pocs gossos. Ha fet un passeig amb cada un dels gossos abans de sortir per probarlos i el Tomás no estava bé. El Nupse coixejava una mica però arrepenjava bé i un cop escalfat potser podia seguir.
Ha sortir a la 1:00 però al cap de 30 min ha trucat als handlers que el Nupse tornava a anar molt coix i no podia fer els 100 km. que donava la volta per deixar-lo.
Els handlers han recollit el gos en l'entrada del poble que hi havia un punt de control, hem girat el tir i han tornat a sortir. Als 500 m. s'han tornat a aturar i han estat una estona parats, els handlers han esperat fins que ja els han perdut de vista.
Però a les 4 de la matinada el Marçal ha trucat que tornava enrera. Porta dos gosses en zel que ja han donat problemes a l'equip en les primeres etapes per culpa d'alguna baralla. El definitiu ha estat treure al Nupse perquè era un lider que feia tirar endavant, al moment de no ser-hi tot han estat problemes. Cada dos per tres Fargal l'altre lider es girava cap a les gosses i s'embolicava tot el tir. Han intentat 10 km però ja era inviable, el fet de estar amb només 9 gossos a la meitat dels quilòmetres donava molt poques garanties de poder arribar al final i amb les gosses en zel tot es feia insostenible.

Miquei ha arribat i ha superat el checkpoint salvatge. Només ha dormit un quart d'hora en un banc d'una sauna que hi havia. Ha patit una mica pels gossos amb el menjar que portava era una mica just i no tenia les mantes i just aquesta nit feia 17 sota zero.
Ha pogut sortir però amb 11 gossos i ha arribat bé a Neiden II. Té calculat sortir a partir de la matinada de dijous direcció Varangeboth.

Marçal habia salido a las 9:30 de la mañana y Miquei unas 5 o 6 horas antes. En Neiden I habian hecho la parada obligatoria de 16 h. lo que ha hecho que tanto perros como muixer hayan recuperado fuerzas.
Los perros de Miquei i Marçal han hecho una buena media de tiempo en la etapa. Los de Marçal han salido muy y muy rápido pero en la parte final es cuando han pinchado un poco y esto ha hecho preocupar al muixer. Nupse ha empezado a cojear y Tomás no iba bien. Los iba cargando a ratos el uno y el otro en el trineo.
Miquei pasadas las 12:00 estaba en Kirkenes y Marçal pasadas les 16:00. Kirkenes es la última ciudad antes de entrar en Russia. Aquí está la familia Cusidó (Xavier es un catalan) que cada año nos viene a hacer una gran bienvenida con esteladas. Tiene una hija que se llama Nuria de 10 años y por la tarde mientras el musher intentaba descansar 2 h. antes de salir por la noche y los handlers preparaban todo para el checkpoint salvage, se han llevado a la Erola a la piscina y a cenar fuera. Se lo han pasado muy bien. Muchas gracias por todo,  por la atención, las flores, el ambiente....
Miquei a las 18:00 estaba preparado para salir al checkpoint salvage. Esto es un invento de este año, que ya es como para terminar la locura. Los equipos salen de Kirkenes y hacen 100 km hasta llegar a Elletjern, allí no pueden ir los handlers, y la comida de los perros la organización no la lleva. Por lo tanto, los mushers tienen que cargar la comida de los perros, los abrigos, la comida para el musher, los botines para la segunda etapa,vaselina... Y una vez allí mirar si podian dormir o descansar con el Jerven o saco de dormir.
Despues del descanso vuelven a tener 70 km hasta Varangeboth.
Marçal ha salido a la 1:00 de la madrugada. Ha descansado un poco más para intentar recuperar Tomás y Nupse porque el iba con pocos perros. Ha hecho un paseo con cada uno de ellos antes de salir para probarlos y Tomás no estaba bien. Nupse cojeaba muy poco y apoyaba bien y una vez calentando podia seguir.
Ha salido a la 1:00 pero en 30 min ha llamado a los handlers que el Nupse volvia a ir muy cojo y no podia hacer los 100 km, ha dado la vuelta para dejarlo.
Los handler han recogido al perro en la entrada del pueblo que había un punto de control, hemos girado el tiro y han vuelto a salir. A los 500 m. han vuelto a parar y han estado un rato, los handlers han esperado hasta que lo han perdido de vista.
Pero a las 4 de la madrugada Marçal ha llamado que volvía hacia atrás. Llevaba dos perras en celo que ya le habían dado problemas al equipo en las primeras etapas por culpa de una pelea. Lo definitivo ha estado sacar al Nupse porque era un lider  que tiraba al equipo hacia delante, al momento de no estar todo has sido problemas. Cada dos por tres Fargal, el otro lider se giiraba hacia las perras y se liaba todo el tiro. Han intentado 10 km pero ya era inviable, el hecho de ir sólo con 9 perros y por la mitad de quilómetros daba muy pocas garantias de poder llegar al final y con las perras en celo la situación era insostenible.
Miquei ha llegado y ha superado el checkpoint salvage. Sólo ha dormido un cuarto de hora en un banco de una sauna que había  Ha sufrido un poco por los perros, la comida que llevaaba era un poco justa yno tenía las mantas justo la noche que estaban a 17 bajo cero.
Ha podido salir pero con 11 perros y ha llegado bien a Neiden II. Tienen calculado salir a partir de la madrugada del jueves direcció Varangeboth.

dilluns, 9 de març de 2015

Del 293 al 390 (LEVAJOK-TANA-NEIDEN)


Després de les dues primeres etapes tocava el tram de Levajok a Tana. Els equips van descansat 5:30 a Levajok de les quals 3 h. les dediquen a atendre els gossos i els hi queden 2:30 h. per dormir i menjar. Tenint en compte que desde dissabte a les 6 del matí que s'havien llevat per començar la cursa no havien encara dormit no cal ni explicar quina cara posaven els dos muixers.
El Miquei ha sortit a les 15:09 amb 14 gossos i el Marçal a les  amb 13 gossos que són els que li quedaven. La Tagnan l'han avisat d'un carp inflat però amb el repós ha millorat i ha continuat. Han sortit amb molt vent, que segons el Miquei els hi vindria de cua però al Marçal el tema vent no li agrada gaire.
Han arribat a Tana el Miquei a les 00:17 i el Marçal a les 1:41 de la nit.
El Miquei ja és gat vell i el vent de cua no l'espanta, l'únic problema és que a mitja etapa la Jervi tenia una fluixera de les potes del darrera i els veterinaris encara no li troben el motiu perque ella està contenta i bé però no ha pogut continuar. Ha tornat a dormir només 2 hores i això se li ha fet força durillo en el moment de llevar-se. Portaven des de dissabte al matí fins dilluns al migdia dormint un total de 5 h. i ja estaven molt k.o.
Al Marçal el tram se li ha fet dur, no l'havia fet mai aquest tros i no sabia com era, hi havia més pujades de les que s'esperava i a 60 km.de Tana ha tingut que carregar la Zetra al trineu amb lo qual tot pesava moltíssim.
Aquí el Miquei ha tornat a preveure un descans de 5:30 i el Marçal ha decidit fer-lo de 7 h., prefereix anar més a poc a poc però assegurar-se que poden acabar. A part continua amb 12 perquè encara que no té res concret ha decidit deixar a la Zetra.

Els handlers rookies (els del Marçal) segueixen amb problemes, avui no els hi ha sonat el despertador i ha arribat el musher i ells encara dormien, fins que el musher els ha hagut de trucar per telèfon per a que espavilessin. Després anant cap a Neiden han passat estones angoixants perquè la carretera estava molt gelada i feia molt vent que els feia anar de cantó a cantó.

El Miquei ha arribat a Neiden a les 14:26 , una molt bona etapa i amb els gossos molt alegres.
El Marçal ha arribat a Neiden a les 17:37, però també molt content de l'etapa excepte el vent que no els hi ha parat amb tota l'estona i al final se'ls hi feia molest.

Ara tots dos descansen a Neiden, un descans de 16 h. que és obligatori i es pot fer quan vulguis. Els hi va de perles perque estaven força destruits dels 3 primers dies i aquí s'han pogut dutxar, sopar amb tranquilitat i podran dormir una tirada llarga que ja toca.



Después de las dos primeras etapas tocaba el tramo de Levajok a Tana Los equipos han descansado 5:30 h. en Levajok de las cuales 3 h. las dedican a atender a los perros i les quedan 2:30 h. para dormir y comer. Teniendo en cuenta que des de el sábado a las 6 de la mañana que se habían levantado para empezar la carrera todavía no habían dormido y no hace falta explicar què cara ponian los dos mushers.

Miquei ha salido a las 15:09 con 14 perros y Marçal con los 13 que le quedavan. Tagnan le han avisado que tiene un carpo hinchado pero que con el reposo ha mejorado y ha continuado. Han salido con mucho viento, que según Miquei les vendria de cola pero a Marçal el tema viento no le gusta nada.
Han llegado a Tana Miquei a las 00:17 y Marçal a la 1:41 de la noche.
Miquei es gato viejo y el viento de cola no le asusta, el unico problema es que a media etapa Jervi tenia flojera en las patas traseras y los veterinarios todavía no le encuentran el motivo porque ella está contenta y bien pero no ha podido continuar. Ha vuelto a dormir sólo 2 horas y esto se le ha hecho durillo en el momento de levantarse. Llevaban desde el sábado por la mañana hasta el lunes al mediodia durmiendo un total de 5 h. y ya estaban muy k.o.
Ha Marçal se le ha hecho muy duro, no havia hecho nunca este trozo y no sabía como era, había más subidas de las que se esperaba y a 60 km. de Tana ha tenido que cargar a Zetra en el trineo con lo cual todo pesaba muchísimo.
Aquí Miquei ha vuelto a preveer un descanso de 5:30 h. y Marçal ha decidido hacerlo de 7 h, prefiere ir más despacio y asegurarse de poder terminar. A parte continua con 12 porque aunque no tienen nada concreto ha decidido dejar a Zetra.

Els handlers rookies (els del Marçal) segueixen amb problemes, avui no els hi ha sonat el despertador i ha arribat el musher i ells encara dormien, fins que el musher els ha hagut de trucar per telèfon per a que espavilessin. Després anant cap a Neiden han passat estones angoixants perquè la carretera estava molt gelada i feia molt vent que els feia anar de cantó a cantó.

El Miquei ha arribat a Neiden a les 14:26 , una molt bona etapa i amb els gossos molt alegres.
El Marçal ha arribat a Neiden a les 17:37, però també molt content de l'etapa excepte el vent que no els hi ha parat amb tota l'estona i al final se'ls hi feia molest.

Ara tots dos descansen a Neiden, un descans de 16 h. que és obligatori i es pot fer quan vulguis. Els hi va de perles perque estaven força destruits dels 3 primers dies i aquí s'han pogut dutxar, sopar amb tranquilitat i podran dormir una tirada llarga que ja toca.

Los handlers rookies (los de Marçal) siguen con problemas, hoy no les ha sonado el despertador y ha llegado el musher y ellos todavía dormían (eran las 2 de la madrugada) hasta que el musher los ha llamado por teléfono para que se dieran prisa. Después yendo a Neiden han pasado ratos de angustia porque la carretera estaba muy helada y hacia mucho viento que les hacía ir de lado a lado.
Miquei ha llegado a Neiden a las 14:26, una muy buena etapa y perros alegres. Marçal ha llegado a Neiden a las 17:37, pero también muy contento de la etapa excepto por el viento que no ha parado en todo el rato y al final se hacía muy molesto.
Ahora todos descansan en Neiden, un descanso de 16 h., que es obligatorio y se puede hacer cuando se quiera. Les va de perlas porque estan destruidos de los 3 primeros días y aquí se han podido duchar, cenar con tranquilidad y podran dormir del tiron que ya toca.

diumenge, 8 de març de 2015

3, 2, 1,... goooooo!!!!



El 7 de Març era prevista la sortida,a  partir de les 11 comencen  els muixers de la de 500 km. 76 equips, una bestiesa. En representació espanyola amb gossos de raça pura està Baltasar Gallardo que ha sortit a les 11:31 amb el dorsal 32 i el vasc José Sacristan provarà d'acabar la seva segona Finnmark de 500 amb el dorsal 26 i ha sortit a les 11:25.

Després tocava el torn als Juniors que faran 300 km. I són 9 participants de 14 a 17 anys (estan bojos els pares d'aquí dalt)
I a les 13:05 ha sortit el Miquei amb dorsal 150 i a les 13:07 el Marçal amb dorsal 152, els dos membres de l'equip Kobalaq. Tenen una aspiració ben diferent. El Miquei té com a fita acabar la seva desena Finnarkslopet, n'ha fet 3 de 500 km i 6 de 1000 km.. Encara que veient al Miquei sembli una cosa fàcil, no ho és ell és l'unic muixer en tot l'estat espanyol que ha acabat la llarga i només el Marçal és l'altre muixer que s'ha atrevit a intentar-ho.
La sortida ha Alta és molt emocionant i una mica estressant. Els muixers de 1000 km. Han de carregar a un passatger en el trineu que el passejaran durant 16 km. Fins que arriben al restart on els muixers comencen la cursa de debò.

El restart és un llac gelat on es posen al damunt muixers, gossos i furgos (fa una mica de yuyu, però ells estan ben tranquils). Imagineu-vos una explanada amb 57 equips amb 14 gossos cada un. Un total de 798 gossos, total una bojeria.
Aquí els handlers han de canviar el trineu del passatger pel trineu de debò que va equipat amb tot el material obligatori de la cursa. Passen els crew que són els voluntaris de l'organització a que tothom porti el material obligatori i són exigents.
Això del restart ja és més estressant i força espectacular. Tots els equips estan en diferents fileres i a part de canviar el trineu s'han d'afegir gossos perquè el primer tros te'l deixen fer com a màxim amb 10 gossos i a partir d'aquí pots portar-ne 14.
Aquest any hem anat una mica millor al restart que l'any passat, perquè teniem quasi tots els botins posats.
Els dos muixers han sortit contents i animats perquè veuen bé als gossos. L'únic problema que el Marçal just sortir ha perdut la seva beguda pel tram i no se'n ha adonat.
Després del restart els equips han de passar per Joatka que és un checkpoint que no poden arribar les assistències però que es pot seguir pel gps track i d'aquí cap a Skoganvarre que és on esperen les assistències que arribin al voltant de les 23:00 i facin un descans d'unes 3 h. Si tot va sobre el previst.
El equip del Marçal intenta esborrar el mal tràngol de l'any passat en aquest tram on va haver d'estar parat i camuflat en el gerven durant 7h. d'una super tormenta on els gossos van quedar molt tocats d'estar tantes hores colgats per la neu i només van poder superar una etapa més abans de caure malalts.

Avui el temps no és fantàstic i fa vent, però no de bon tros com l'any passat.
Al final han arribat molt bé a Skoganvarre, sobre les 22:30 tots dos muixers. No podem dir el mateix dels handlers. Els handlers del Marçal encara no s'han tret el murphy de sobre i s'han sortit de la carretera. Encara n'han sortit prou ben parats, només 1:30 d'esperar a l'assistència i una corretja sortida de lloc que els hi han arreglat. Això si, ha arribat abans el Marçal que ells, per sort encara van molt junts amb l'equip del Miquei i els handlers del equip A li han portat tot el material necessari i li han fet el sopar.
Només han descansat les 3 h. previstes i sobre la 1:30 de la nit tornàven a sortir per a fer una etapa de 85 km. fins a Levajok. El Marçal ha arribat amb la Lukla a dins el trineu, ha tingut la mateixa lesió i en el mateix tram que fa tres anys. No l'hem pogut recuperar i l'ha tingut que deixar, ha de continuar amb 13 gossos.
 Un cop han marxat els muixers els handlers tampoc ho tenen fàcil perquè son les 2 de la nit i han de conduir 4 h. fins el seguent punt sense haver dormit i arribar abans de les 9 del matí que és quan està previst que arribin els muixers. Aquesta vegada no ha passat res però ha anat de poc perquè al equip del Marçal un altre vegada se li ha creuat un re al mig de la carretera que ha anat molt just de no atropellar-lo.
 A Levajok han arribat el Miquei a les 9:15 i el Marçal sobre les 10:00,  tots dos contents amb els gossos, sembla que de moment seguim endavant. A veure quantes més coses ens depara el destí.
Ara a Levajok prevista una aturada de 5:30 (aqui cada muixer decideix el que vol descansar) i ténen per davant una etapa de 99 km. que tenen previst començar avui diumenge entre 15:00 i 16:00 hores.

El 7 de marzo era prevista la salida, a partir de las 11 empiezan los mushers de la de 500 km. 76 equipos una barbaridad. En representación española con perros de raza pura está Baltasar Gallardo que ha salido a las 11:31 con el dorsal 32 y el vasco José Sacristan que probará de terminar su segunda Finnmark de 500 con el dorsal 26 y ha salido a las 11:25
Despues tocaba el turno a los Juniors que haran 300 km. i son 9 participantes de 14 a 17 años (estan locos los padres de aquí arriba)
Y a las 13:05 ha salido Miquei con dorsal 150 y a las 13:07 Marçal con dorsal 152, los dos miembros del equipo Kobalaq. Tienen una aspiración diferente. Aunque viendo a Miquei parezca una cosa fácil, no lo es. El es el único musher en todo el estado español que ha terminado la larga y sólo Marçal es el otro musher que se ha atrevido a intentarlo.
La salida en Alta es muy emocionante y un poco estresante. Los mushers de 1000 km. han de cargar un pasajero en el trineo que lo pasearan durante 16 km. hasta que llegan al restart donde los mushers empiezan la carrera de verdad.

El restart es un lago helado donde se ponen encima mushers, perros y furgos (da un poco de yuyu, pero ellos estan tranquilos). Imaginaros una explanada con 57 equipos con 14 perros cada uno. Un total de 798 perros, o sea una locura.
Aquí los handlers tienen que cambiar el trineo del pasagero por el trineo de verdad que va equipado con todo el material obligatorio de la carrera. Pasan los crew que son los voluntarios de la organización a ver que todo el mundo lleva el material obligatorio y son exigentes.
Esto del restart ya es más estresante y espectacular. Todos los equipos estan en diferentes filas y a parte de cambiar el trineo se añaden perros  porque el primer trozo lo dejan hacer como máximo con 10 perros y a partir de aquí se pueden llevar 14.
Este año ha ido un poco mejor que el restart del año pasado porque teniamos casi todos los botines puestos.
Los dos mushers han salido contentos y animados porque ven bien a los perros. El único problema que Marçal ha perdido la bebida justo salir del tramo sin darse cuenta.
Después del restart los equipos tienen que pasar por Joatka que es un checkpoint que no podemos llegar las asistencias pero que se puede seguir por el gps track y de aquí van a Skoganvarre que es donde esperamos que lleguen sobre las 23:00 y hagan un descanso de 3 h.. 
El equipo de Marçal intenta borrar lo mal que lo pasó el año pasado en este tramo donde estubo parado y camuflado en el gerven durante 7 h, por una super tormenta donde los perros quedaron muy tocados de estar tantas horas colgados por la nieve y solo pudieron superar una etapa más antes de ponerse enfermos.

Hoy el tiempo no es fantastico y hace viento, pero ni mucho menos como el año pasado.
Al final han llegado muy bien a Skoganvarre, sobre las 22:30 los dos múixers. No podemos decir lo mismo de los handlers. Los handlers de Marçal  todavía no se han sacado el murphy de encima y se han salido de la carretera. Todavía les ha ido bastante bien, solo esperar 1:30 a la asistencia y una correa salida de sitio que les han arreglado. Eso sí, ha llegado antes Marçal que ellos, por suerte todavía va muy cerca del equipo de Miquei y sus handlers le han llevado el material necesario y le han hecho la cena.
Sólo han descansado las 3 h. previstas y sobre la 1:30 de la noche volvían a salir para hacer una etapa de 85 km. hasta Levajok. Marçal ha llegado con Lukla dentro el trineo, ha tenido la misma lesión y en el mismo tramo que hace 3 años. No la hemos podido recuperar y la ha tenido que dejar, debe continuar con 13 perros.
Una vez se han ido los muixers, los handlers tampoco lo tienen facil, porque son las 2 de la noche y deben conducir 4h. hasta el siguiente punto sin haver dormido y llegar antes de las 9 de la mañana que es cuando está previsto que lleguen los muixers. Esta vez no ha pasado nada pero ha sido por los pelos porque al equipo del Marçal otra vez se le ha cruzado un reno en medio de la carretera que ha ido muy justo de no atropellar.
En Levajok han llegado Miquei a las 9:15 y Marçal sobre las 10:00, todos contentos con los perros, parece que de momento seguimos adelante. A ver cuantas cosas más nos depara el destino.
Ahora en Levajok previsto parar 5:30 h. (aquí cada musher decide lo que quiere descansar) y tienen por delante una etapa de 99 km. que tienen previsto empezar hoy domingo entre las 15:00 y 16:00 h.

dissabte, 7 de març de 2015

START BANKET

Ahir divendres 6 de Març els handlers del equip del Marçal van aconseguir arribar a Alta després de passar 3 nits a Oslo per culpa d'una vaga d'avions.
Van arribar amb el temps just per fer una dutxa i anar cap a l'start banket. Lo complicat és que handlers i muixer han tingut molt poc temps per poder parlar i per poder fer l'estratègia de la cursa.

El start banket cada any el fan més complicat, com que hi ha molts equips inscrits sse'ls hi ha anat una mica de les mans i han dividit el sopar en dos salons, el que no ens ha agradat als equips és que en un salón hi havia mushers i un handler i en l'altra la resta de handlers, equips totalment dividits. El Miquei és un cas a part, com que ell ja és quasi com un VIP aquí a Finnmark sempre li toca anar sol en una taula amb gent important.

Des de que venim a la Finnmarkslopet sempre hem corregut com a equip català, però aquest any al ser campionat del món tot era diferent. Ja fa mesos desde l'organització s'ens va avisar que haviem de còrrer com a Espanyols.
Va ser una llàstima perquè aquest any quan entren les banderes, hem trobat a faltar la senyera, la ikurriña i la sami. Però nosaltres vam intentar fer-nos veure i explicar la lluita del nostre país amb la samarreta de la V.
 
Tot s'ha de dir que durant la sortida i entrades en els checkpoints ens fan mencions de Catalans o de La Molina.

Com cada any després del banket vam anar a portar el trineu amb tot carregat per la cursa al restart. Y anavem a dormir tardíssim.
Ayer sábado 6 de Marzo los handlers del equipo de Marçal consiguieron llegar a Alta después de pasar tres noches en Oslo por culpa de una huelga de aviones.
Llegaron con el tiempo justo para hacer una ducha y ir hacia el start banket. Lo complicado es que handlers y musher han tenido poco tiempo para poder hablar y para poder hacer estrategia de la carrera.
El start banket cada año lo hacen más complicado, como hay muchos inscritos se les ha ido un poco de las manos y tienen que dividir la cena en dos salones, el que no nos gusta a los equipos es que en un salón estavan los mushers y un handler y en el otro el resto de los handlers, equipos totalmente divididos. Miquei es un caso a parte, commo que él ya casi es un VIP aquí en Finnmark siempre le toca ir solo en una mesa con gente importante.
Des de que venimos a Finnmarkslopet siempre hemos participado como equipos catalanes, pero este año al ser campeonato del mundo era totalmente diferente. Ya hace meses des de la organización se nos avisó que teníamos que correr como españoles.
Fue una lástima porque este año cuando entran las banderas, hemos echado en falta a la senyera, a la ikurriña y a la sami. Nosotros intentamos hacernos ver y explicar la lucha de nuestro país con la camiseta de la V.
Todo se tiene que decir que durante la salida y entradas en los checkpoints hacen menciones de catalanes o de La Molina.
Como cada año después del bankes tuvimos que llevar el trineo con todo cargado para la carrera al restart. Y fuimos a dormir tardísimos.









divendres, 6 de març de 2015

A PROP LA LINEA DE SORTIDA / CERCA DE LA LINEA DE SALIDA

Estem a prop de la línia de sortida, molt a prop, molt a prop.

Les hores passen ràpidament, tràmits, preparatius, entrenaments... no ens n'adonarem i deixarem enrera la tant desitjada linia de sortida, treurem l'ancora de terra i començarem a avançar, a somiar... com quan en una via alpina aixeques l`últim peu de terra i comences a escalar,... sabem on anem, o no, sabem que ens espera , o no, ...
L'únic que sabem, és que entrem en una setmana on per a tot l'equip només valdrà l'anar endavant, endavant i endavant. El múixer només tindrà els gossos, i el gossos només el tindran a ell.
A l'arribada de cada punt de control, la càlida rebuda dels handlers ho faran tot més fàcil, una mirada de complicitat ens farà saber que tot va bé.
Una setmana on haurem de recòrrer 1065 km, falta poc per començar a descomptar-los, 1064, 1063, 1062,1061... anirem a poc a poc, ens enfrontem a un objectiu enorme, inmens, dur, hostil,...
Haurem d'anar a pams, primer Joatka, després Skojanvarre, Levajok... qui sap si arribarem a Tana, i al següent, i el següent... ja veurem, el temps dirà...
Treballarem com un equip, és la única possibilitat que tenim d'assolir el repte.
Gossos, Handlers i Múixer ho donarem tot, no hi ha marxa enrere, estem massa a prop de la línia de sortida, condemnats a tirar endavant, endavant i endavant.
Només hem queda donar les gràcies per acompanyar-me fins aquí a tots els que ja sabeu; Rusky, Valen, Laura, Erola, Gil, pares i sogres, Kobalaqs, i a tots els que empenyeu des de lluny.
Aquí estarem, apretant, lluitant i avançant fins on poguem.
Negu, Narvik,Tomàs, Noddy, Fargal, Odin, Thor, Nuptse, Mera, Tagnan, Amphu, Luckla, Zetra i Tengbo, sou els millors gossos que cap múixer pot tenir, amb vosaltres tot és possible.

Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,

que tot està per fer i tot és possible.




Estamos cerca de la linea de salida, muy y muy cerca.
Las horas pasan rápidamente, trámites, preparativos, entrenamientos... no nos daremos cuenta y dejaremos atrás la tan deseada linea de salida, sacaremos el ancla y empezaremos a avanzar, a soñar... como cuando en una vía alpina levantas el último pie del suelo y empiezas a escalar,... sabemos donde vamos, o no, sabemos què nos espera, o no...
Lo único que sabemos es que entramos en una semana donde para todo el equipo sólo valdrá ir hacia delante, y adelante y adelante. El musher sólo tendrá los perros, y los perros sólo le tendrán a el.
A la llegada de cada punto de control, la cálida bienvenida de los handlers lo harán todo más fácil, una mirada de complicidad nos hará saber que todo va bien.
Una semana donde tendremos que recorrer 1.065 km., falta poco para empezar a descontarlos, 1064, 1063... iremos despacio, nos enfrontaremos a un objetivo enorme, inmenso, duro, hostil...
Tendremos que ir por partes, primero Joatka, después Skojanvarre, Levajok... quien sabe si llegaremos a Tana, y al siguiente, y al siguiente... ya veremos, el tiempo dirá.
Trabajamos como un equipo, es la única posibilidad que tenemos de conseguir el reto.
Perros, Handlers y Musher lo daremos todo, no hay marcha atrás, estamos demasiado cerca de la linea de salida, condenados a tirar hacia delante, adelante y adelante.
Sólo me queda dar las gracias por acompañarme hasta aquí a todos los que ya sabeis, Rusky, Valen, Laura, Erola, Gil, padres y suegros, Kobalaqs y a todos los que me apoyais des de la lejania.
Aquí estaremos apretando, luchando y avanzando hasta donde podamos.
Negu, Narvik, Tomás, Noddy, Fargal, Odin, Thor, Nupse, Mera, Tagnan, Amphu, Lukla, Zetra y Tengbo, sois los mejores perros que ningún musher puede tener, con vosotros todo es posible.