dissabte, 25 de febrer del 2012

A L'EQUADOR DEL VIATGE

Ahir després d'haver escrit la noticia de la marxa de l'equip va passar una cosa inimaginable però certa.
Resulta que haviem anat a les 10 a carregar els gossos al kennel i sempre en deixa anar alguns i van directes al remolc per a carregar-los. Però ahir l'ambient era diferent i el Marçal estava molt i molt nerviós perque ja era una hora més tard de la que volia sortir.
Va deixar a la Lukla i al Fargal i aquests van fer uns amagos d'escapar-se, estavem la Lenny, el Marçal, el Raül i jo intentant pillar-los i que fessim cas i suposem que la Negu va marxar perque ningú li va obrir la porta del remolc. Nosaltres no ho vam ni veure.
Ells vam marxar, jo vaig escriure la crònica i vaig marxar a fer encàrregs. Cap a les 12 va trucar la MªAngels i em va dir que havia aparegut una gossa en el refugi, jo li vaig dir que segur que era la Amphu que la haviem canviat al tancat del refugi i que es deuria haver escapat. Quan vaig arribar al refugi la MªAngels em va dir que no l'havia anat a tancar perque li havia fet pena i que l'havia dut a casa i que es coneixia molt bé la casa, jo li vaig dir que l'Amphu mai havia estat a casa per tant no se la podia conèixer.
Estàvem amb la Marta una amiga i de cop quan vaig pujar a casa quina va ser la sorpresa... era la Negu!!! jo no entenia res del que estava passant i vaig trigar força a reaccionar. Quan m'en vaig adonar que no haviem contat els gossos del remolc i que aquesta s'havia escapat.
La Negu, la líder que porta dos Finnmarkslopet fetes, aquesta no es podia quedar a casa.
Vaig trucar al Marçal i primer de tot van baixar tots els Sants, després va dir que estàva a Perpignan i que podia sortir inmediatament.
Al final dos hores i quart d'anada i el mateix de tornada, i jo que creia que s'havia acabat l'estrés del montatge de la cursa... mai pots relaxar-te amb això.

De moment que tinguem constància no han tingut cap més problema greu. Deixant a part que porten unes rodes de claus que volen canviar quan trobin neu i que just abans de marxar el Marçal va deixar una peça a casa que va pensar que feia nosa i resulta que és una peça per posar a sota del gat (ja veurem qui aixeca l'autocaravana ara).

Avui a la una del migdia ja entraven a Dinamarca, els gossos estaven tots bé. I a les 18 h. arribaven a Suècia, ja només els queden 2000 km. ja han fet més de la meitat.

Vinga som-hi que queda poc!!!!

divendres, 24 de febrer del 2012

ARA SÍ QUE JA SÓN FORA!!!!

Després de dos últims dies d'infart intentant tenir-ho tot lligat, per fí han aconseguit marxar. Segurament ens haurem oblidat d'alguna cosa però esperem que no sigui vital.
A les set ens llevavem i acabavem de carregar tots els congelats, que és el que faltava per tenir tot llest.
A les nou el musher es despedia del Gil i l'Erola i els acompanyava a l'autocar que van cap a l'escola.
Després de solucionar el tema d'un pany d'una habitació que se'ls hi havia quedat tancada a uns clients, hem esmorzat i hem anat cap a la gossera.
Després de que els gossos correguessin una estoneta hem anat pujant-los al remolc amb molta cura, no fos que els grans atletes es fessin mal en l'últim moment.
Ja estan preparats: Tomàs, Fargal, Kevin, Negu, Narvik, Lukla, Mera, Tengbo, Nupse, Zetra.
Quan ja ho hem tingut tot llest, foto final de musher i handlers abans de sortir.
Suposem que una mica abans de les 10 han sortit, això sí direcció al banc que ahir no varen rebre les corones noruegues i s'havia de passar avui a partir de les 9:30 (erem impossible haver-ho tingut tot lligat per avui)
Abans de les 11 han trucat que ja anaven a creuar la frontera francesa per tant, les notícies a partir d'ara ja començaran a anar amb més compta-gotes.
Bon Viatge!!! Que el més feixug i complicat són els qüasi 5000 km. per arribar a Alta sense problemes motrius.

dissabte, 18 de febrer del 2012

ÚLTIMS PREPARATIUS

Ara sí que ja ha començat el compte enrere. Última setmana de preparatius, cada vegada ho tenim més apamat.
Els dos trineus a punt, soles noves a punt, autocaravana amb rodes de claus per canviar preparada, roba mig mig. I el menjar tot envasat al buit. Segur que a última hora anirem de bólid per algún tema però sembla que mica en mica ho anem tenint tot.
Només hi ha un petit detall (que no és d'extranyar segons el despiste del musher) que ara no troba la cartera.... amb targes, documentació, etc.
Ja m'extranyava que tot anés quadrant!!!!

dijous, 16 de febrer del 2012

Comença el VIATGE

Ja està tot a punt, demà començarem el llarg camí cap a la població Noruega d'Alta.
4800 km. ens separen de la nostra primera fita: estar a la línia de sortida de la Finnmarkslopet per segona vegada consecutiva.
No sé si és per saber a on anem , o pel que sigui, però aquest any hi marxem ( marxo) amb més respecte.
Anem molt lluny de casa.
A córrer en un ambient, que per més que volguem, és per a nosaltres hostil, dur i estrany.
Suposo que de no ser així no aniria a dormir cada dia amb imatges de l'any passat grabades en el fons de la retina.
Hi tornem amb respecte però amb trempera, amb ganes de posar-nos a prova un cop més , jo i gossos, tot l'equip sencer intentarem donar el dò de pit. Anirem tan endavant com ens sigui possible.

Aquest any marxem d'aquí amb autocaravana ben acompanyats.

En Raül com a Handler: va treballar amb nosaltres l'any passat a Andorra, hi de seguida va adaptar-se a la feina diària de cuidar i remenar gossos, segur que serà de gran ajuda. Passarà de fer voltes a Andorra de 1 km a fer algun entrenillo de 5o km., esperem que en gaudeixi.

La Laura( Handler) companya i suport imprescindible: arribarrà a Alta amb avió el dia 8 , just per trobar-me alguna cosa que hauré perdut.
De lluny, quan arribem als check points, esperem sentir els seus "Venga Venga!!!" o "aquí no em vingut a dormir!!"

Els gossos , els autèntics cracks: marxem amb 10 i correrem amb 8.
La Negu i la Narvik, ja han corregut 2 Finnmarks, veteranes indiscutibles, no són ràpides però són qüasi imprescindibles. Super bones menjadores i dures, sembla que res les pugui parar, espero que els problemes articulars de la Narvik no afectin alhora de posar-la a la línia de sortida.

En Fargal, jove veterà amb una Finmark als peus, hem té el cor robat.
Aquest any s'ha destapat. És un mascle cada cop més introvertit però en el tir comença a ocupar posicions de pes, treballa com a líder, no especialment ràpid però constant, amb una estètica molt nòrdica segur que treballarà dur. Però poc menjador, em farà fer filigranes perque mengi, que amb molt de gust ho faré!

En Tomàs, una Finnmark, senzillament brutal, no en té mai prou, fa patir de veure'l en el tir traballant i donan-t'ho tot. A les sortides del checkspoints ens marcarà l'hora de sortir amb el seu bordar inconfusible. Quan la mandra ens agafi ell ens l'espolsarà.

En Kevin, el gos més veterà de l'equip, no és el gos ideal per la llarga distància però ho supleix amb esforç i esperit, bon menjador però poc pèl. Em fa patir una mica quan baixen les temperatures, posarà cap a l'equip.

Nupse, Tengbo, Zetra, Mera i Lukla, tots ells gossos de primer any nascuts a casa, són pólvora a les mans, en general explosius i entregats, ràpids i alegres, però alhora inexperts i inconcients, malgrat els entrenaments no sé si saben gaire què els espera.
Segurament 2 d'ells seran dels descartats a la cursa.

I jo:, simplement intentaré estar a l'alçada de l'equip, no serà fàcil.

Intentarem mantenir-vos informats tan sovint com poguem. Els enllaços d'internet a on penjarem informació seran: aquest blog (marcalilaura.blogspot.com, la web del equip www.kobalaq.com (a on sortirà informació també del Miquei i del Jose i es poden deixar també missatges i al facebook com a muixing a la carta.)

A partir d'ara comença de nou el nostre gran repte!
Una Abraçada a tots i

AVANT!!!!!!!

dissabte, 28 de gener del 2012

Trofeu Haute Mauritene Vanoise






















Ens hem trobat amb els Kobalaqs, en Miquei acusa una mica el cansament de tota la setmana anterior, on ens expliquen que hi ha hagut uns desnivells propis del Tour de França.
En Miquei i l'Helena demostren, un cop més, aquest cop ajudats per en Santi, ser indestructibles i que aquí s'ha vingut a arribar fins al final.
La primera etapa ens ha portat des de Lanslebourg fins al Coll de Mont Cenis on hem realitzat el bivac.
Ens han sortit 58 km. i bastants metres de desnivell. Els gossos han arribat prou bé al bivac, en Tengbo ha arribat una mica just però de seguida s'ha recuperat.
Tot i ser cadells, han entès que tocaba descansar i si han posat prou bé.
L'endemà al matí etapa escursada degut al risc d'allaus. 28 km. a la vora del llac de Mont Cenis, paisatge maquíssim i molta gent animant.
Els múixers de la Grand Odysse fan dues voltes, quina enveja!!! A la tarda baixada disfrutona fora de cursa fins al poble.
Tots els gossos han menjat prou bé i recuperen correctament.
L'endemà, toca sortida en massa i etapa de 60 km.

Sortida espectacular amb molt de públic animant, els gossos super nerviosos deu minuts a la línia esperant per sortir, sort dels super-handlers que han aguantat al personal estoïcament.
L'etapa amb bona neu com tots els dies i una fred important, ha fet que els gossos anessin a tope i poguessin treballar perfectament han estat quasi 60 km. a una mitja de 16,5 aprox.
Per nosaltres, que normalment entrenem més lents ha estat espectacular, i com sempre els gossos ens han sorprès gratament.
Marxem contents amb el treball dels gossos i veien que poc a poc ens acostem a Finnmark.
El que passa però és que aquest any ja coneixem el nostre repte, Finnmarkslopet, i la seva mida.
Estem esperançats però alhora una mica més prudents que l'any passat, allà és inmens i llarg, molt llarg, tot queda petit al
seu costat,... ja veurem.



dimarts, 17 de gener del 2012

ÚLTIMA ETAPA

Ahir dilluns 16 de gener es va realitzar l'última etapa del Tropheu. 58 km. amb molta baixada. Una mitja de més de 17 km/h., etapa molt i molt ràpida.
El Marçal ha acabat el seté en l'etapa d'avui i el sisé en la classificació del Tropheu, i molt content de com ha anat la cursa i de com han respós els gossos.
Avui també han corregut l'Amphu i la Zetra i han anat com unes campiones!!!
Avui dimarts tot el team desplaçat als Alps estàn de tornada, demà el Marçal ja farà el resum de tota la competició amb les fotos incloses.

dilluns, 16 de gener del 2012

ELS ALTRES KOBALAQS

Ahir diumenge a la tarda mentre una part de l'equip Kobalaq que estàven als Alps prenien la sortida per fer la tornada cap al poble, l'altra part de l'equip feien jornada teatral a Rubí.
El Martí feia el paper de Valentí en "els dimoniets" de Rubí (el de la túnica gris en la fotografia). I l'Erola, el Gil, la Júlia, la Laura, la Mercé i el Jumi varem anar-lo a veure.
L'obra ens va encantar i el Martí va dir perfectament les tres frases que li tocava, fins i tot la tercera que moltes vegades s'oblidava.



En acabar l'obra
varen anar tots al backstage a veure si signava algún autògraf.
Els petits mushers són força teatreros.