Ja està tot a punt, demà començarem el llarg camí cap a la població Noruega d'Alta.4800 km. ens separen de la nostra primera fita: estar a la línia de sortida de la Finnmarkslopet per segona vegada consecutiva.
No sé si és per saber a on anem , o pel que sigui, però aquest any hi marxem ( marxo) amb més respecte.
Anem molt lluny de casa.
A córrer en un ambient, que per més que volguem, és per a nosaltres hostil, dur i estrany.
Suposo que de no ser així no aniria a dormir cada dia amb imatges de l'any passat grabades en el fons de la retina.
Hi tornem amb respecte però amb trempera, amb ganes de posar-nos a prova un cop més , jo i gossos, tot l'equip sencer intentarem donar el dò de pit. Anirem tan endavant com ens sigui possible.
Aquest any marxem d'aquí amb autocaravana ben acompanyats.
En Raül com a Handler: va treballar amb nosaltres l'any passat a Andorra, hi de seguida va adaptar-se a la feina diària de cuidar i remenar gossos, segur que serà de gran ajuda. Passarà de fer voltes a Andorra de 1 km a fer algun entrenillo de 5o km., esperem que en gaudeixi.
La Laura( Handler) companya i suport imprescindible: arribarrà a Alta amb avió el dia 8 , just per trobar-me alguna cosa que hauré perdut.
De lluny, quan arribem als check points, esperem sentir els seus "Venga Venga!!!" o "aquí no em vingut a dormir!!"
Els gossos , els autèntics cracks: marxem amb 10 i correrem amb 8.
La Negu i la Narvik, ja han corregut 2 Finnmarks, veteranes indiscutibles, no són ràpides però són qüasi imprescindibles. Super bones menjadores i dures, sembla que res les pugui parar, espero que els problemes articulars de la Narvik no afectin alhora de posar-la a la línia de sortida.
En Fargal, jove veterà amb una Finmark als peus, hem té el cor robat.
Aquest any s'ha destapat. És un mascle cada cop més introvertit però en el tir comença a ocupar posicions de pes, treballa com a líder, no especialment ràpid però constant, amb una estètica molt nòrdica segur que treballarà dur. Però poc menjador, em farà fer filigranes perque mengi, que amb molt de gust ho faré!
En Tomàs, una Finnmark, senzillament brutal, no en té mai prou, fa patir de veure'l en el tir traballant i donan-t'ho tot. A les sortides del checkspoints ens marcarà l'hora de sortir amb el seu bordar inconfusible. Quan la mandra ens agafi ell ens l'espolsarà.
En Kevin, el gos més veterà de l'equip, no és el gos ideal per la llarga distància però ho supleix amb esforç i esperit, bon menjador però poc pèl. Em fa patir una mica quan baixen les temperatures, posarà cap a l'equip.
Nupse, Tengbo, Zetra, Mera i Lukla, tots ells gossos de primer any nascuts a casa, són pólvora a les mans, en general explosius i entregats, ràpids i alegres, però alhora inexperts i inconcients, malgrat els entrenaments no sé si saben gaire què els espera.
Segurament 2 d'ells seran dels descartats a la cursa.
I jo:, simplement intentaré estar a l'alçada de l'equip, no serà fàcil.
Intentarem mantenir-vos informats tan sovint com poguem. Els enllaços d'internet a on penjarem informació seran: aquest blog (marcalilaura.blogspot.com, la web del equip www.kobalaq.com (a on sortirà informació també del Miquei i del Jose i es poden deixar també missatges i al facebook com a muixing a la carta.)
A partir d'ara comença de nou el nostre gran repte!
Una Abraçada a tots i
AVANT!!!!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada