dissabte, 25 de febrer del 2012

A L'EQUADOR DEL VIATGE

Ahir després d'haver escrit la noticia de la marxa de l'equip va passar una cosa inimaginable però certa.
Resulta que haviem anat a les 10 a carregar els gossos al kennel i sempre en deixa anar alguns i van directes al remolc per a carregar-los. Però ahir l'ambient era diferent i el Marçal estava molt i molt nerviós perque ja era una hora més tard de la que volia sortir.
Va deixar a la Lukla i al Fargal i aquests van fer uns amagos d'escapar-se, estavem la Lenny, el Marçal, el Raül i jo intentant pillar-los i que fessim cas i suposem que la Negu va marxar perque ningú li va obrir la porta del remolc. Nosaltres no ho vam ni veure.
Ells vam marxar, jo vaig escriure la crònica i vaig marxar a fer encàrregs. Cap a les 12 va trucar la MªAngels i em va dir que havia aparegut una gossa en el refugi, jo li vaig dir que segur que era la Amphu que la haviem canviat al tancat del refugi i que es deuria haver escapat. Quan vaig arribar al refugi la MªAngels em va dir que no l'havia anat a tancar perque li havia fet pena i que l'havia dut a casa i que es coneixia molt bé la casa, jo li vaig dir que l'Amphu mai havia estat a casa per tant no se la podia conèixer.
Estàvem amb la Marta una amiga i de cop quan vaig pujar a casa quina va ser la sorpresa... era la Negu!!! jo no entenia res del que estava passant i vaig trigar força a reaccionar. Quan m'en vaig adonar que no haviem contat els gossos del remolc i que aquesta s'havia escapat.
La Negu, la líder que porta dos Finnmarkslopet fetes, aquesta no es podia quedar a casa.
Vaig trucar al Marçal i primer de tot van baixar tots els Sants, després va dir que estàva a Perpignan i que podia sortir inmediatament.
Al final dos hores i quart d'anada i el mateix de tornada, i jo que creia que s'havia acabat l'estrés del montatge de la cursa... mai pots relaxar-te amb això.

De moment que tinguem constància no han tingut cap més problema greu. Deixant a part que porten unes rodes de claus que volen canviar quan trobin neu i que just abans de marxar el Marçal va deixar una peça a casa que va pensar que feia nosa i resulta que és una peça per posar a sota del gat (ja veurem qui aixeca l'autocaravana ara).

Avui a la una del migdia ja entraven a Dinamarca, els gossos estaven tots bé. I a les 18 h. arribaven a Suècia, ja només els queden 2000 km. ja han fet més de la meitat.

Vinga som-hi que queda poc!!!!

2 comentaris:

Unknown ha dit...

Quin estresss!!! Segur que valdrà molt la pena l'experiència. Tots aquest nervis i preparatius quedaràn amb un segon plà! Anirem seguint les teves cròniques! Una abraçada!!

marcal i Laura ha dit...

Moltes gràcies Dani, fa molta gràcia que ens segueixis. Nosaltres escrivim però mai saps qui hi ha a l'altra banda. Molts records a la familia.