Ens hem trobat amb els Kobalaqs, en Miquei acusa una mica el cansament de tota la setmana anterior, on ens expliquen que hi ha hagut uns desnivells propis del Tour de França.
En Miquei i l'Helena demostren, un cop més, aquest cop ajudats per en Santi, ser indestructibles i que aquí s'ha vingut a arribar fins al final.
La primera etapa ens ha portat des de Lanslebourg fins al Coll de Mont Cenis on hem realitzat el bivac.
Ens han sortit 58 km. i bastants metres de desnivell. Els gossos han arribat prou bé al bivac, en Tengbo ha arribat una mica just però de seguida s'ha recuperat.
Tot i ser cadells, han entès que tocaba descansar i si han posat prou bé.
L'endemà al matí etapa escursada degut al risc d'allaus. 28 km. a la vora del llac de Mont Cenis, paisatge maquíssim i molta gent animant.
Els múixers de la Grand Odysse fan dues voltes, quina enveja!!! A la tarda baixada disfrutona fora de cursa fins al poble.
Tots els gossos han menjat prou bé i recuperen correctament.
L'endemà, toca sortida en massa i etapa de 60 km.
Sortida espectacular amb molt de públic animant, els gossos super nerviosos deu minuts a la línia esperant per sortir, sort dels super-handlers que han aguantat al personal estoïcament.
L'etapa amb bona neu com tots els dies i una fred important, ha fet que els gossos anessin a tope i poguessin treballar perfectament han estat quasi 60 km. a una mitja de 16,5 aprox.
Per nosaltres, que normalment entrenem més lents ha estat espectacular, i com sempre els gossos ens han sorprès gratament.
Marxem contents amb el treball dels gossos i veien que poc a poc ens acostem a Finnmark.
El que passa però és que aquest any ja coneixem el nostre repte, Finnmarkslopet, i la seva mida.
Estem esperançats però alhora una mica més prudents que l'any passat, allà és inmens i llarg, molt llarg, tot queda petit al
seu costat,... ja veurem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada