Stage a La MECA

Ja fa quasi un mes que vaig tornar de Chamonix i degut a un Agost una mica atrafegat de feina , no he trobat el moment per escriure res de l viatjillo així que us deixo unes fotos dels deus dies que varem passar amb en Javi al Alps, ben aprofitats gastant dits i peus per les fisures de Chamonix.

Excursió al Refugi de Besines.

Fa temps que voliem fer alguna combinació per tal d'aparcar els nens dos dies i anar a fer alguna excursioneta de novietes, al final aconseguim facturar els nens amb els avis (sants avis) i decidim anar a fer una volta per l'Ariege, anem cap al refu de Besines del qual ens n'han parlat molt bé.

L'Ariege, tot i estar a prop de casa ens mostra un Pirineu molt més solitari i clarament més abrupte i frondós.

L'excursió fins al refu és agradable i en un parell d'horetes ens plantem allà tot passant per un llac idílic on parem a fer un mos. La rebuda al refugi és calida per part de la guarda, i un cop instal.lats aprofitem la tarda per fer una bacaineta tot esperant l'hora de sopar. Tot sopant entaulem conversa amb un parell d'anglesos que fa un parell de mesos que van començar la travessa dels Pirineus, això ens ho guardem per quan estiguem jubilats.

L'endemà al matí esmorzem ben d'hora i enfilem cap al cim del Pic de l'Auriol, començem a pujar per prats i pedregars , només amb la companyia d'uns pescadors (quina moral pujar a pescar aquí d'alt), i d'alguna marmota despistada. Arribem a la carena després de trepitjar les últimes neus de la zona i veiem la carena esmolada que ens portarà al cim, a partir d'aquí les vistes són espectaculars, anem fent camí i el cim encara és lluny, l'esmolada carena que ens queda ens fa que decidim deixar l'Auriol per una altre vegada i tirem prats avall cap al llac i cotxe.

Feia temps que no anavem d'excursió sols, ho haurem d'intentar repetir, amb el permís dels avis.

Mani per la DIGNITAT.

Expedició Familiar a la capital del País, malgrat la calor erem uns quants, de fet algú ja ho va dir fa temps:

"sóm més dels que diuen i més dels que voldrien".

El crit era unànim, sembla que ens hi empenyin, si no ens volen haurem de marxar.

INDEPENDÈNCIA!

Cursa de Muntanya 2R

El proper dia 7 d'Agost organitzem conjuntament els refugis XaletUEC i Corral Blanc la primera edició de la " Cursa de Muntanya 2R".
Cursa de muntanya que enllaçarà els dos refugis amb un recorregut de 21 km i 600 metres de desnivell, us animem a tots a participar-hi, per més informació visiteu el blog http://www.cursademuntanya2r.blogspot.com/
Moltes gràcies, Marçal i Laura

Barrufets+Estasen al Pedra.

dissabte, 26 d'abril.


Avui em quedat amb en Javi, l'objectiu és una mica ambiciós, volem fer la Barrufets de la Nord del Peda. Aquesta via te 1000 metres de desnivell i un cinquè una mica mantingut amb algun llarg una mica més dur.

L'aproximació la fem seguint el camí conegut que porta a les vies de la Nord i en direcció a l'Estasen i quan arrivem a la canal que hauriem de remuntar per anat a la cerda-vergés i seguir cap a l'Estasen seguim flanquejant pel bosc fins arribar a peu de via. Amb un primer llarg que promet, 6b-A1 per una fissura després de sortir d'una bauma. El tema regalima per tot arreu i rapidament decidim escaquejar el llarg per l'esquerra per un diedre-canal de quart i una caminada que ens portarà al final del tercer llarg de la Barrufets, anem tirant amunt amb alguna encallada en el quart llarg, un cinquè A1 una mica apretat que el Javi resolt després de que jo desistís.

Arribem al cim del dit de Riambau i acordem per unanimitat, seguir per l'Estasen.

Motius, amenaça de pluja , encara bastants metres per endavant i que la via te tela marinera, es dureta la noia, tornarem ,més rodats.

Ens posem a l'Estasen. Fa molts temps que la volia fer, però mai trobava el moment, doncs mira per on , avui em serveix per escaquejar-me la primera opció. La via te història i és de les que algun cop s'ha de fer, l'escalad en si no te res, una parell de passets de quart i tot l'altre a l'ensamble per roca prou correcte, en un parell d'hores arribem al cim del Calderer, cim que tampoc havia fet mai. ressenya treta de ressenya.net
Al final bastants metres de desnivell per una paret amb història i un cim més a la butxaca, que més es pot demanar?, ... doncs que no comenci a ploure fins que arribem al cotxe , i així va ser.

Avui he tingut problemes informàtica amb les fotos, intentaré arreglar-lo, però de fet la única que ha sortit gran és la que val la pena. No està tot perdut!!

La Tardor de Neperejura.

Dilluns, 7 de juny de 2010

Aquest dilluns tornem a quedar amb en xavi, sembla últimament estem en ratxa, decidim a anar a fer una visita a la Dent de Rossell, a la Tardor de neperejura.L'aproximació la fem des de l'última paella d'esquerres abans d'arribar al final de la pista de Fontalba, aquí hi deixem el cotxe i en uns 20 minuts de forta baixada i alguna desgrimpada arribem a un colllet amb un petit prat que dona accés a una feixa-canal d'herba que flanqueja a mitja alçada.
El peu de via el reconeixerem per estar a la vertical d'un marcat diedre i amb un pitó amb anella a ras de terra, el dia que hi varem anar hi havia un tros de corda penjant que el feia més visible. La via alterna passos de 5é amb algun pas de 6a, està semiequipada amb pitons i varis parabolts de via , les reunions estàn amb un parell de parabolts amb anella, nosaltres varem portar un joc de friends i fisurers i 14 cintes.
Vam fer els llargs tal i com marca la ressenya d'en Luchy ( excel.lent com sempre) però tot i que es possible , el primer i , sobretot el segons, si no vas amb compte amb les cordes i depenen del que posis, les cordes acaben fregant bastant.
És a dir, si no poses res com el flipat d'en Xavi, perfecte, no frega res i arribes a la reunió preguntan-te perque deu servir el material que portes penjant al portamaterial, però si ho poses tot com jo , (una mica més conservador) arribes a la R maleïnt el freg de les cordes i preguntant perque hauràs deixat material al cotxe i com muntarà la R amb res. ( bé la història de sempre)
La via , és guapa llarg a llarg , encara que, com a tota la paret, em sembla , li manca una mica d'ambient . La roca és molt bona en general.
Un cop a d'alt recta amunt i alguna grimapada i en 15 minuts tronem a ser al cotxe.

ressenya treta de Onaclimb

Galí-Molero a Regina.

Dilluns, 31 de Maig

Sense gaire temps per descansar després de la Montrebeiada de dissabte quedem amb en Xavi per anar a Regina abans la calor no ens ho permeti.

La paret és just darrera de la més concorreguda de les bagasses, i surt arran d'un torrent que veurem tot el dia. Comença en Xavi, a tope com sempre i comencem a encadenar llargs sense despistar-nos, el llarg de 6a que les ressenyes donen com a desequipat, m'ho munto perque li toqui al catxetes del Xavi, que sense despentinar-se el resol amb elegància, i la veritat és que el trobem més pitonat del que imaginavem , la calor es

comença a fer notar i ens espavilem per arribar al cim i buscar una ombra. La via en general és força atractiva i mantinguda i estem envoltats d'uns gorgs que semblem cridar que els fem una visita.

La baixada la fem un cop arribats al cim. Anem cap a l'esquerra per un camí força brut i als 15 minuts aprox agafem un camí que baixa clarament un altre cop cap a l'esquerra. Trobem una canal que baixa entre les parets, aquest camí està marcat amb senyals verdes i en 30 minuts ens portarà al cotxe.
Per fer la via varem portar un joc de friends i un de fisurers, no vàrem portar estreps però ens haurien anat bé un per barba..ressenya treta de ressenya.net