dijous, 4 de febrer de 2016

READY TO GO!!!

I ja hi som, sembla que fa poc que vam començar a entrenar per aquesta fita... i ja hi som, els gossos dormen al remolc esperant la linia de sortida, i jo, ja veurem si avui puc dormir.
Em sembla que sempre dic el mateix, però és el que sento.
Aniré a dormir amb la sensació de tenir la motxilla feta, tot a punt, i demà matinaré, com per anar a fer una gran ascensió, una gran via, amb aquell nus a la panxa que no sé si em deixarà dormir, no em deixarà esmorzar tranquil.lament.
Però amb la sensació de la feina feta fins al dia d'avui i sabent, que davant meu correran 12 herois, 12 gossos amb els quals formem un equip, un equip que pas a pas gaudirà des de demà a les 11 dels quilòmetres, de la son, del fred i de la gana, però gaudirem i avançarem, si podem  fins la línia d'arribada.
S'en queden 2 al remolc, descansant, en Noddy i la Zetra, no sortiran amb nosaltres perque no estan en perfectes condicions, però segur que ens enviaran forces. Zetra i Noddy, si acabem, no dubteu que també serà gràcies a vosaltres, sou increibles!
Correrem també sabent que tindrem el suport dels handlers a Noruega, la Laura, l'Albert, l'Erola, en Gil, l'Helena, i dels meus pares, i tots els Kobalaqs pendents des de casa, no podem demanar res més.
També amb el suport de la gent d'Anima Strath, Cotècnica i Serveis Veterinaris de la Cerdanya, amb ells tot és més fàcil.
Bé, demà quan aixequi l'àncora, començarem un viatge cap a enlloc, sense cap sentit, però avançarem pas a pas cap a la fita somniada, i si no somniem... estem morts.
AVANT!!!!

Ya estamos , parece que hace poco que empezamos la preparación para este reto,.. pero ya estamos, los perros duermen en el remolque esperando la linea de salida, y yo, ya veremos si puedo dormir.
Me parece que siempre escribo lo mismo, pero es lo que siento.
Iré a dormir, con la sensación de tener la mochila hecha, todo preparado, y mañana madrugaré, como para realizar una gran ascensión, una gran vía, con esas cosquillas en la barriga que no me dejaran dormir, que no me dejaran desayunar tranquilamente.
Pero con la sensación del trabajo bien hecho hasta el día de hoy y sabiendo que delante de mí correran 12 heroes, 12 perros con los que formo un equipo del qual soy uno más y punto. Un equipo que metro a metro gozará de los quilometros, del frío, del sueño y del hambre, pero gozaremos, y avanzaremos, si podemos, hasta la linea de llegada.
Quedaran 2 perros en el remolque. Zetra y Noddy no estan en perfectas condiciones para afrontar este reto, pero seguro que nos enviaran fuerzas para seguir avanzando. Zetra, Noddy, si llegamos, estar seguros que también sera gracias a vosotros, soys increibles!
Correremos también , sabiendo que tendremos el mejor soporte, Albert, Laura, Erola, Gil, Helena y mis padres, y todos los Kobalaqs pendientes des de casa.


seguro que me dareis el aliento que me pueda faltar.
También con el soporte de Anima Strath, Cotécnica i Serveis Veterinaris de la Cerdanya, con vosotros todo es mas fácil.
Mañana, cuando levantemos el ancla del suelo, empezaremos un viaje hacia ninguna parte, sin sentido, pero avanzaremos hacia el hito soñado, y si no soñamos... estamos muertos.
AVANT!!!

2 comentaris:

Edu Pizà ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Edu Pizà ha dit...

Òndia Marçal, m'has fet emocionar, molta sort i endavant, tot anirà molt bé, el sol fet de ser-hi ja és fabulós, o sigui donat per privilegiat i pensa que des de Catalunya estem tots amb vosaltres, una abraçada i un petó!!!!!!
rosa mª