Tant els gossos del Miquei com els del Marçal han fet una bona mitja de temps en l'etapa. Els del Marçal han sortit molt i molt ràpids però en la part final és quan han punxat una mica i això ha començat a preocupar al múixer. El Nupse ha començat a coixejar i el Tomás no anava bé. Els anava carregant a estones a un i l'altre al trineu alternativament.
El Miquei pasades les 12:00 estava a Kirkenes i el Marçal pasades les 16:00. Kirkenes és la última ciutat abans d'entrar a Rússia. I aquí hi ha la familia Cusidó (el Xavier és un català) que cada any ens venen a fer una gran rebuda amb estelades. Té una filla que es diu Nuria de 10 anys i a la tarda, mentre el múixer intentava descansar 2 h. abans de sortir a la nit i els handlers preparaven tot per al checkpoint salvatge, s'han emportat a l'Erola a la piscina i a sopar fora. S'ho han passat d'allò més bé.
Moltes gràcies per tot, per l'atenció, per les flors, per l'ambient...
El Miquei a les 18:00 estava llest per a sortir al checkpoint salvatge. Això és un invent d'aquest any, que ja és com per acabar la bojeria. Els equips surten de Kirkenes i fan 100 km fins arribar a Elletjern, allà no hi poden arribar els handlers, i el menjar l'organitzacio no els hi porta fins allà. Per tant, els múixers han de carregar el menjar dels gossos, els abrics, el menjar del muixer... I un cop allà mirar si poden dormir o descansar amb el gerven o el sac de recanvi.
Després del descans tornen a tenir 70 km fins arribar a Neiden II.El Marçal ha sortit a la 1:00 de la matinada. Ha descansat una mica més per intentar recuperar el Tomas i el Nupse perquè ell anava amb pocs gossos. Ha fet un passeig amb cada un dels gossos abans de sortir per probarlos i el Tomás no estava bé. El Nupse coixejava una mica però arrepenjava bé i un cop escalfat potser podia seguir.
Ha sortir a la 1:00 però al cap de 30 min ha trucat als handlers que el Nupse tornava a anar molt coix i no podia fer els 100 km. que donava la volta per deixar-lo.
Els handlers han recollit el gos en l'entrada del poble que hi havia un punt de control, hem girat el tir i han tornat a sortir. Als 500 m. s'han tornat a aturar i han estat una estona parats, els handlers han esperat fins que ja els han perdut de vista.
Però a les 4 de la matinada el Marçal ha trucat que tornava enrera. Porta dos gosses en zel que ja han donat problemes a l'equip en les primeres etapes per culpa d'alguna baralla. El definitiu ha estat treure al Nupse perquè era un lider que feia tirar endavant, al moment de no ser-hi tot han estat problemes. Cada dos per tres Fargal l'altre lider es girava cap a les gosses i s'embolicava tot el tir. Han intentat 10 km però ja era inviable, el fet de estar amb només 9 gossos a la meitat dels quilòmetres donava molt poques garanties de poder arribar al final i amb les gosses en zel tot es feia insostenible.
Miquei ha arribat i ha superat el checkpoint salvatge. Només ha dormit un quart d'hora en un banc d'una sauna que hi havia. Ha patit una mica pels gossos amb el menjar que portava era una mica just i no tenia les mantes i just aquesta nit feia 17 sota zero.
Ha pogut sortir però amb 11 gossos i ha arribat bé a Neiden II. Té calculat sortir a partir de la matinada de dijous direcció Varangeboth.
Marçal habia salido a las 9:30 de la mañana y Miquei unas 5 o 6 horas antes. En Neiden I habian hecho la parada obligatoria de 16 h. lo que ha hecho que tanto perros como muixer hayan recuperado fuerzas.
Los perros de Miquei i Marçal han hecho una buena media de tiempo en la etapa. Los de Marçal han salido muy y muy rápido pero en la parte final es cuando han pinchado un poco y esto ha hecho preocupar al muixer. Nupse ha empezado a cojear y Tomás no iba bien. Los iba cargando a ratos el uno y el otro en el trineo.
Miquei pasadas las 12:00 estaba en Kirkenes y Marçal pasadas les 16:00. Kirkenes es la última ciudad antes de entrar en Russia. Aquí está la familia Cusidó (Xavier es un catalan) que cada año nos viene a hacer una gran bienvenida con esteladas. Tiene una hija que se llama Nuria de 10 años y por la tarde mientras el musher intentaba descansar 2 h. antes de salir por la noche y los handlers preparaban todo para el checkpoint salvage, se han llevado a la Erola a la piscina y a cenar fuera. Se lo han pasado muy bien. Muchas gracias por todo, por la atención, las flores, el ambiente....
Miquei a las 18:00 estaba preparado para salir al checkpoint salvage. Esto es un invento de este año, que ya es como para terminar la locura. Los equipos salen de Kirkenes y hacen 100 km hasta llegar a Elletjern, allí no pueden ir los handlers, y la comida de los perros la organización no la lleva. Por lo tanto, los mushers tienen que cargar la comida de los perros, los abrigos, la comida para el musher, los botines para la segunda etapa,vaselina... Y una vez allí mirar si podian dormir o descansar con el Jerven o saco de dormir.
Despues del descanso vuelven a tener 70 km hasta Varangeboth.
Marçal ha salido a la 1:00 de la madrugada. Ha descansado un poco más para intentar recuperar Tomás y Nupse porque el iba con pocos perros. Ha hecho un paseo con cada uno de ellos antes de salir para probarlos y Tomás no estaba bien. Nupse cojeaba muy poco y apoyaba bien y una vez calentando podia seguir.
Ha salido a la 1:00 pero en 30 min ha llamado a los handlers que el Nupse volvia a ir muy cojo y no podia hacer los 100 km, ha dado la vuelta para dejarlo.
Los handler han recogido al perro en la entrada del pueblo que había un punto de control, hemos girado el tiro y han vuelto a salir. A los 500 m. han vuelto a parar y han estado un rato, los handlers han esperado hasta que lo han perdido de vista.
Pero a las 4 de la madrugada Marçal ha llamado que volvía hacia atrás. Llevaba dos perras en celo que ya le habían dado problemas al equipo en las primeras etapas por culpa de una pelea. Lo definitivo ha estado sacar al Nupse porque era un lider que tiraba al equipo hacia delante, al momento de no estar todo has sido problemas. Cada dos por tres Fargal, el otro lider se giiraba hacia las perras y se liaba todo el tiro. Han intentado 10 km pero ya era inviable, el hecho de ir sólo con 9 perros y por la mitad de quilómetros daba muy pocas garantias de poder llegar al final y con las perras en celo la situación era insostenible.
Miquei ha llegado y ha superado el checkpoint salvage. Sólo ha dormido un cuarto de hora en un banco de una sauna que había Ha sufrido un poco por los perros, la comida que llevaaba era un poco justa yno tenía las mantas justo la noche que estaban a 17 bajo cero.
Ha podido salir pero con 11 perros y ha llegado bien a Neiden II. Tienen calculado salir a partir de la madrugada del jueves direcció Varangeboth.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada