divendres, 6 de març de 2015

A PROP LA LINEA DE SORTIDA / CERCA DE LA LINEA DE SALIDA

Estem a prop de la línia de sortida, molt a prop, molt a prop.

Les hores passen ràpidament, tràmits, preparatius, entrenaments... no ens n'adonarem i deixarem enrera la tant desitjada linia de sortida, treurem l'ancora de terra i començarem a avançar, a somiar... com quan en una via alpina aixeques l`últim peu de terra i comences a escalar,... sabem on anem, o no, sabem que ens espera , o no, ...
L'únic que sabem, és que entrem en una setmana on per a tot l'equip només valdrà l'anar endavant, endavant i endavant. El múixer només tindrà els gossos, i el gossos només el tindran a ell.
A l'arribada de cada punt de control, la càlida rebuda dels handlers ho faran tot més fàcil, una mirada de complicitat ens farà saber que tot va bé.
Una setmana on haurem de recòrrer 1065 km, falta poc per començar a descomptar-los, 1064, 1063, 1062,1061... anirem a poc a poc, ens enfrontem a un objectiu enorme, inmens, dur, hostil,...
Haurem d'anar a pams, primer Joatka, després Skojanvarre, Levajok... qui sap si arribarem a Tana, i al següent, i el següent... ja veurem, el temps dirà...
Treballarem com un equip, és la única possibilitat que tenim d'assolir el repte.
Gossos, Handlers i Múixer ho donarem tot, no hi ha marxa enrere, estem massa a prop de la línia de sortida, condemnats a tirar endavant, endavant i endavant.
Només hem queda donar les gràcies per acompanyar-me fins aquí a tots els que ja sabeu; Rusky, Valen, Laura, Erola, Gil, pares i sogres, Kobalaqs, i a tots els que empenyeu des de lluny.
Aquí estarem, apretant, lluitant i avançant fins on poguem.
Negu, Narvik,Tomàs, Noddy, Fargal, Odin, Thor, Nuptse, Mera, Tagnan, Amphu, Luckla, Zetra i Tengbo, sou els millors gossos que cap múixer pot tenir, amb vosaltres tot és possible.

Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,

que tot està per fer i tot és possible.




Estamos cerca de la linea de salida, muy y muy cerca.
Las horas pasan rápidamente, trámites, preparativos, entrenamientos... no nos daremos cuenta y dejaremos atrás la tan deseada linea de salida, sacaremos el ancla y empezaremos a avanzar, a soñar... como cuando en una vía alpina levantas el último pie del suelo y empiezas a escalar,... sabemos donde vamos, o no, sabemos què nos espera, o no...
Lo único que sabemos es que entramos en una semana donde para todo el equipo sólo valdrá ir hacia delante, y adelante y adelante. El musher sólo tendrá los perros, y los perros sólo le tendrán a el.
A la llegada de cada punto de control, la cálida bienvenida de los handlers lo harán todo más fácil, una mirada de complicidad nos hará saber que todo va bien.
Una semana donde tendremos que recorrer 1.065 km., falta poco para empezar a descontarlos, 1064, 1063... iremos despacio, nos enfrontaremos a un objetivo enorme, inmenso, duro, hostil...
Tendremos que ir por partes, primero Joatka, después Skojanvarre, Levajok... quien sabe si llegaremos a Tana, y al siguiente, y al siguiente... ya veremos, el tiempo dirá.
Trabajamos como un equipo, es la única posibilidad que tenemos de conseguir el reto.
Perros, Handlers y Musher lo daremos todo, no hay marcha atrás, estamos demasiado cerca de la linea de salida, condenados a tirar hacia delante, adelante y adelante.
Sólo me queda dar las gracias por acompañarme hasta aquí a todos los que ya sabeis, Rusky, Valen, Laura, Erola, Gil, padres y suegros, Kobalaqs y a todos los que me apoyais des de la lejania.
Aquí estaremos apretando, luchando y avanzando hasta donde podamos.
Negu, Narvik, Tomás, Noddy, Fargal, Odin, Thor, Nupse, Mera, Tagnan, Amphu, Lukla, Zetra y Tengbo, sois los mejores perros que ningún musher puede tener, con vosotros todo es posible.