diumenge, 9 de març de 2014

PRIMER TRAM / PRIMER TRAMO

El dissabte 8 de març puntuals han sortit els equips Kobalaq. Començava la categoria de 500 km i Jorge Andrés ha sortit a les 11:33 i en la de 1000 km, Miquel-Angel Martínez ha sortit a les 12:24 i el Marçal a les 12:59.
La sortida és tant estressant com divertida, no tens temps quasi de ni pensar-hi que ja ets fora.
En la sortida els de la FL-1000 km porten a un passatger en el trineu fins uns 16 km. que és a on hi ha el restart.
Pel nostre equip ha estat horrorós. Els gossos no portàven els botins posats perque la neu és molt humida i teniem menys d'una hora per posar 56 botins, passar el control del material del trineu i a tot això s'ens ha complicat perque la Negu portava un petit tall a la pota que hem anat a buscar per curar-li i les veterinaries ens han estat fent moltes preguntes perque deien que algun gos estossegava.
A les 14:59, al final hem aconseguit sortir puntuals, Marçal i gossos es dirigien cap a Joatka a on hi ha el primer check point però que no poden arribar les assistències.
Tots han passat força bé per Joatka. El Jorge amb 4:04, el Miquei amb 4:06 (tenint en compte que havia parat 1 h. en el restart) i el Marçal amb 4:18.
Els handlers mentres anàvem camí de Skoganvarre a on la tormenta ja començava a ensenyar les seves dents.
Tots els equips anàven força lents perque a la muntanya feia molt vent. El Miquei ha arribat a les 21:28 i el Marçal havia d'estar entre 45 min i una hora més. Però just quan estàvem en la furgo que el Miquei sopava sona el teléfon i era el Marçal amb veu apurada." M'he sortit de la traça i els gossos no volen tornar-hi, fa molt vent i no puc seguir. Em poso dins el Jerven i demà quan sigui de dia continuaré". Això quan eren les 23:00. Busquem ordinador i efectivament estàva un km més al sud de la traça. Però anem observant que no és l'únic. Tots els múixers que a aquella hora estàven dalt la muntanya es paren, no poden seguir.
A les 4 de la matinada (després de 5 h. refugiat dins un sac moll i en un jerven) el vent s'atura de cop, i el GPS indica que tots els múixer es tornen a posar en marxa. Una dotzena de múixers arriben en un interval curt de temps entre les 5 i les 6 de la matinada.
Ja en la caravana descansant una mica i esperant que els veterinaris ens deixin continuar amb tots els gossos perque nosaltres els veiem bé.
Ha estat una experiència molt dura comenta el Marçal, he pasat por i he intentat no adormir-me.



El sábado 8 de marzo puntuales han salido los equipos Kobalaq. Empezaba la categoria de 500 km. y Jorge Andrés ha salido a las 11:33 y en la de 1000 km. Miquel-Angel Martínez ha salido a las 12:24 y el Marçal a las 12:59.
La salida es tan estresante como divertida, no tienes tiempo casi ni de pensar que ya estás fuera. En la salida los de la FL-1000 km llevan a un pasagero en el trineo hasta unos 16 km. que es donde está el restart.
Para nuestro equipo ha estado horroroso. Los perros no llevaban botines puestos porque la nieve era muy húmeda y teniamos menos de una hora para poner 56 botines, pasar el control de material del trineo y a todo esto se nos ha complicado porque la Negu llevaba un pequeño corte en la pata que hemos ido a buscar para curarle y las veterinarias han estado haciendo muchas preguntas ya que decían que algún perro tosía.
A las 14:59, al final hemos conseguido salir puntuales, Marçal y perros se dirijían hacia Joatka donde está el primer checkpoint pero no pueden llegar las asisténcias.
Todos han pasado muy bien por Joatka. Jorge con 4:04, Miquei con 4:06 (teniendo en cuenta que habia parado 1h. en el restart) y Marçal con 4:18.
Los handlers mientras iban de camino de Skoganvarre donde la tormenta ya empezaba a enseñar los dientes.
Todos los equipos iban bastante lentos porque en la montaña había un vendaval. Miquei ha llegado a las 21:28 y Marçal había de estar entre 45 min i 1 h. más. Pero justo cuando estábamos en la furgo que Miquei cenaba suena el teléfono y era Marçal con una voz apurada: "He salido del trazado y los perros no quieren volver, hace mucho viento y no puedo seguir. Me pongo dentro del Jerven y mañana  cuando sea de día continuaré" Esto eran las 23:00. Buscamos el ordenador y efectivamente estaban a 1 km más al sud del trazado. Pero vamos observando que no es el único. Todos los múixers que a esa hora estàvan arriba de la montaña se paran, no pueden seguir.
A las 4 de la madrugada (después de 5 h. refugiado en un saco mojado y en un jerven) el viento para de golpe y el GPS indica que los mushers se vuelven a poner en marcha. Una docena de mushers llegan en un intervalo corto de tiempo entre las 5 y las 6 de la madrugada. Ya en la caravana descansan un poco y esperando que los veterinarios nos dejen continuar con todos los perros porque nosotros los vemos bién.
Ha estado una experiencia muy dura comenta Marçal. He pasado miedo y he intentado no dormir en esas 4 horas.