Ja hem creuat la linia d’arribada, després de moltes hores damunt el trineu, hem aconseguit la fita somiada, a l’arribada, no hi havia gaire gent, però hi havia la necessària per celebarr-ho, Gràcies Laura i Txell. La cursa ha estat simplement espectacular, les etapes han estat esgotadores, la última, però és la que em sembla que ens ha marcat. Han estat 120 km més o menys, per paisatges qüasi llunars, sols, complemtament sols, no em vist cap equip en tota l’etapa, en Miquei ja em va comentar un dia que per això del múixing de llarga distància es necessita ser fort de cap... Vam sortir amb 7 gossos i als 40 km vaig veure que en Kevin començava a flaquejar clarament, és un gos super entregat , dels que no afluixa ni un moment, potser ho ha pagat.
El vaig anar aguantant fins que em va començar a fer patir a part de per l’esgotament per la temp que va baixar fins a -24 i era l’unic dia que no havia carregat el seu abric ( és el gos amb menys pel que ting), el vaig aguantar fins a uns deu km de Joatka, i a partir d’allà, pedala que pedalaras. A Joatka volia no parar, però vaig fer snacks i intentar donar aigua, no vaig voler apalancar-me gaires per por a que es quedessin clavats allà, el Tomàs em va dir que haviem de sortir amb els seu bordar inconfusible, el km 450 i no va parar de bordar fins que vam soritr, aquest paio és un crack!! Duarant la resta de km vam anar fent sense correr però no parant gaire , l’arribada s’acostava, i a falta de 10 km vaig posar la Negu i la Narvik de liders i elles són les que en han portat fins on sóm. Negu, Narvik, Jervi, Mayten, Tomàs, Kevin, Fargal i Nox, moltes gràcies per començar a córrer cada vegada que he tret l’ancla, per sortir bordant d’algun chek point, però sobretot moltes gràcies per anar endavant als últims km, ho heu fet simplement per que us ho he demanat, la cosa es feia llarga i dura , però heu seguit estirant per que us ho he demanat, sóu fantàstics!!!!!!!!!!! sou al.lucinants!!!!!, gràcies per fer me sentir tot el que he sentit, em sembla que tardaré a oblidar-ho, de fet , no ho oblidaré.
Una cosa , que de fora, pot semblar tan superflua i aburrida com anar dret darrere un trineu, hores i més hores, m ha omplert com poques coses he fet mai , i junt a vosaltres ha estat especial, espero fer molts més km junts... molts més... I ha tots els que ens heu seguit i ajudat des de casa, res ha dir, tots ens heu ajudat a arribar on som ara, GRÀCIES!!!!
A les fotos que us he posat n hi ha una que surt en Miqueu darrere una senyera parlant durant la festa de presentació de la cursa, li van preguntar: where are you from? I am from Catalunya a litlle country between France and Spain. Les coses són com són
Poso aquest enllaç d una foto que em trobat de la cursa, com veieu la cara de conçentrats és general de tots, gossos i muixer, ens quedaven molts km per davant, Avant!!!!!!!!!!!!!!!
