diumenge, 16 de febrer del 2014

HEROIS IV (TOMÁS I FARGAL)

Avui volem fer menció als lesionats d'aquest any.
En Tomás de 8 anys, el tenim nosaltres des de fa 4 anys, és un gos molt i molt valent i super fort. Ha corregut la FL-500 amb nosaltres l'any 2011 i l'any 2012 i a part de que sempre va de wheel cal destacar que és un gos que ha nascut bàsicament per còrrer. Quan veu que tot es posa en marxa es torna boig i això anima molt. En els check points de la Finnmarkslopet destaca perquè quan tots els gossos estan dormint tapats a sota les mantes, ell segueix bordant i avisant a tots que es vagin despertant que hauran de sortit. Al musher aníma moltíssim portar un gos així.
El Tomás a l'estiu ens el vam trobar un dia en el kennel amb tot el coixinet mig penjant.
Serveis Veterinaris de la Cerdanya que sempre estàn pendents de tot el que ens passa, van fer una operació de reconstrucció minuciosa. Va ser una lesió lenta de curar, cada dos dies se li havia de fer una bona neteja i posar alguna pomada. Com que és un gos molt i molt poruc era impossible curar-lo a casa i vam estar anant a la clínica veterinaria varies setmanes per a poder-lo sedar per a fer les cures.
Al cap d'unes setmanes se li va nacroxar una petita part del coixinet  però després d'una operació de reconstrucció i uns quants mesos fent cures i repós sembla que li hem pogut salvar i esperem que estigui a punt el dia 8 per a prendre la sortida a Alta.
Tomàs ets insubstituible i et necessitem a tope, ens marcaràs el moment de sortir, i treuràs a gossos i múixer la són de les orelles.

El Fargal té 5 anys i procedeix del kennel del Kjell Brennodden, Ha corregut amb nosaltres la FL-500 del 2011 i del 2012, sent en aquesta última el millor de tot l'equip, posicionant-se com a lder indiscutible després d'aguantar els 500 km. al davant.
El 26 de Desembre la Finnmarkslopet es va fer més llarga i dura que mai, el Fargal coixejava. Resultat una falange d'un dit de la pota del davant trencada. Quina mala sort, a 2 mesos de la cursa i en mig d'entrenaments.
Ha estat 3 setmanes inmobilitzat i 1 mes i mig de repós, ara l'hem començat a probar, sembla que de moment amb una mica de canicross i pocs quilómetres sobre neu no coixeja. Farem diferents probes i un entrenament express per intentar que el 8 de març al matí estigui preparat a la sortida amb tots els altres. Som molt i molt conscients de que és una missió molt complicada tant per la lesió com pels entrenaments, però ningú ens va dir que el Muixing de Llarga Distància era fàcil.
Fargal! tu també ets insubstituible, necessitem les teves forces, però sobretot el teu cap. T'esperarem fins l'ùltim dia, tens l'arnés a punt, no pateixis et cuidarem i mimarem, sabent que ens ajudaràs a
avançar a través de la Tundra Àrtica.



Aquí queremos mencionar a los lesionados de este año:
Tomàs de 8 años, ya hace 4 que está con nosotros, perro muy valiente y potente.
Corrió con nosotros, la Fl del 2011 y 2012, ocupa normalmente la posición de wheel , y nos demuestra día a dia que nació para correr, cuando ve que el equipo se pone en marcha, entra en trance y no para de animar, es una pieza indispensable cuando toca levantar el ánimo del equipo, en las duras salidas de los check-points, al musher le anima mucho contar con un perro de estas características.
Tomàs en verano, sufrió una grave herida en uno de los plantares, Serveis Veterinaris de la Cerdanya, siempre están pendientes de nuestros perros, y mediante una reconstrucción consiguieron dejar el plantar como nuevo, esto y las curas diarias han hecho que hoy estemos muy espreranzados en su tercera FM.
Fargal tiene 5 años y proviene también del kennel de Kjell Brennodden, corrió nuestras dos primeras Fl, y en la segunda destacó como super líder.
El 26 de diciembre pasado, la Finnmark se hizo más larga y dura que nunca, Fargal amaneció con una falange del pie rota, y tuvo que estar 15 dias inmobilizado y un mes largo más sin entrenar.
Haremos diferentes pruebas, y algun entrenamiento para intentar que esté en la linea de salida, sabiendo que es una misión difícil, muy dificil, pero nadie nos dijo que el Mushing de Larga distancia era fácil.
Fargal!  tu también eres insustituible, necesitamos tus fuerzas, pero sobretodo tu cabeza. Te  esperaremos hasta el último dia, tu arnés está a punto, no sufras te cuidaremos y  mimaremos, sabiendo que  nos ayudarás a avanzar travé

s de la Tundra Àrtica.

divendres, 14 de febrer del 2014

HEROIS III (THOR I ODIN)

Són els dos últims fitxatges, encara no fa un any que els tenim perquè van arribar al nostre kennel després de la Finnmarkslopet de l'any passat, provinents de Foldall (Noruega) del kennel del Kjell Brennodden.

L'Odin és un mascle de mida mitjana i aspecte molt nòrdic, amb 3 anys d'edat, tot i que juganer és un gos molt treballador, molt bon team dog, i amb molt bones aptituts per anar com a co-lider, esperem que les seves ansies de córrer ens portin ben endavant.
El Thor és el més jove de tots els nostres gossos però el  més gran de mida que tenim, extremadament potent i treballador, nervi i fibra pura. La seva juventut és un arma de doble tall, li costa dosificar-se, i encara no sabem com respondrà a esforços extrems.La seva línia de sang, provinent dels grans corredors de LD noruegs, ens fan creure moltíssim en les seves possibilitats.
La seva gran envergadura li permet desenvolupar molta força, però alhora en neus complicades pot ser que li doni algun problema. En cas d'haver-lo de carregar al trineu, pot ser un handicap important de cara al resta del equip.

Son los dos últimos fichages del equipo, aún no hace un año que estan con nosotros ya que llegaron a casa en primavera, procedentes del Kennel de Kjell Brennoden.

Odin es un macho de casi tres años, de estatura mediana, juguetón como un cachorro es muy trabajador, muy buen team dog, y con buenas perspectivas de ocupar posiciones de líder/ colíder.
Thor, es el más joven de nuestros perros, pero el más grande de todos los que tenemos, extremadamente potente y trabajador, nervio y fibra pura, su juventud es una arma de doble filo. Le cuesta dosificarse, y todavía no sabemos como reaccionará delante de esfurzos extremos, su línea de sangre descendente de los mejores Kennels Noruegos de LD, nos hace creer muchísimo en él y sus posibilidades. Su envergadura le permite desarrollar mucha fuerza, pero en nieves complicadas puede ser un handicap, más todavía si lo tenemos que cargar en el trineo en algun tramo.

dimecres, 12 de febrer del 2014

HEROIS II (LUKLA, TENGBO, NUPSE, TAGNAN, AMPHU, ZETRA, MERA)

La Lukla, el Tengbo, el Nupse, la Tagnan, l'Amphu, la Zetra i la Mera són els noms de dos mascles i 5 femelles que vam tenir en una cadellada el Setembre del 2010.
 Son fills de la Narvik (del nostre kennel) i del Pasvik (del kennel de Miquel Angel Martínez) tots descendents de gossos noruegs.
Va ser una cadellada de 9, i tots van tirar endavant, el Lothse i la Lapsa estàn a Noruega perque pertanyen al tir del Miquel Àngel Martínez i s'estan preparant al igual que els seus germans per còrrer la Finnmarkslopet de 1000 km.
 La Lukla, el Nupse, l'Amphu i la Mera van còrrer amb nosaltres la FL-500 l'any 2012. Com que no feia gaire fred, la neu al principi de la cursa semblava sucre i la Lukla es va fer una rebrincada en una pota que la va obligar a plegar en el primer check point a Skojanvarre, però el Nupse, l'Amphu i la Mera van arribar a Alta.
El Tengbo i la Zetra al 2012 també van pujar fins al Cap Nord, el Tengbo al final es va quedar a la banqueta ja que en portàvem 2 per si passava algo. I la Zetra va fer la cursa amb José Sacristán i es coneix el recorregut fins a Levajock.
La Tagnan l'any 2012 es va quedar a la Molina.

Seràn els eterns cadells perquè encara que tinguin més de 3 anys alguns són iguals d'entremaliats. La Lukla i la Mera són especialistes en treure's els collars i la Mera fins i tot sap escapar-se de l'arnés sense descordar-lo.

Hem de confiar plenament amb ells perque serán la part més important del tir. Esperem molt de la Zetra com a wheel, la gossa més enforma actualment, extremadament treballador i bona menjadora.  El Nupse i la Mera com a líders.
 El Tengbo com a  wheel i esperem que tant que els seus carps com els de l'Amphu no ens facin la punyeta.
La Lukla i la Tagnan són bones gosses d equip, però no descartem, que hagin d ocupar les posisicons capdevanteres.
Lukla, Tagnan, Tengbo, Nuptse, Mera, Zetra y Amphu son los nombre de la camada de Narvik ( perra de nuestro equipo) junto con Pasvik ( macho del equipo de Miquel Angel Martínez, los dos de linias Noruegas, nacidos en septiembre de 2010.
Son hermanos de una camada de 9, dos de los cuales estan actualmente entrenando en tierras noruegas con el equipo de Miquel-Angel Martínez.
Lukla , Amphu, Lhotse y Mera, corrieron con nosotros la Finnmark en 2012, Zetra corrió con José Sacristan hasta Levajok y Tengbo y Tagnan se quedaron en el banquillo.
Seran los eternos cachorros, aun teniendo 3 años algunos són tan traviesos como qualquier cachorro. Lukla y Mera, són auténticas especiulistas en quitarse el collar con la intención de regalar un lametón al primer que encuentren.
Confiamos en ellos plenamente, seràn el pilar bàsico del equipo.
Zetra, como super weel, la perra mas en forma actualmente, extremadamente trabajadora y buena comedora.
Nuptse y Mera como lideres.
Tengbo como wheel, esperando  tanto que sus carpos como los de Amphu no nos den ningún problema.
Lukla y Tagnan, són buenas perras de equipo, pero no descartamos en algún momento situarlas en posiciones punteras.


dijous, 6 de febrer del 2014

HEROIS I (NEGU I NARVIK)

Abans de marxar ens agradaria fer un petit homenatge als veritables herois de l'aventura.
Voldriem presentar i explicar una mica cadascun dels 14 gossos que intentarem endur-nos cap al Cap Nord.
Les primeres que esmentarem són la NEGU i la NARVIK. Són les dues gosses amb més experiència en la Finnmarkslopet.
Amb 6 anys acabats de fer al Desembre, ja que són germanes, i provinents del kennel de José Sacristan de Vitoria, les tenim des de petitones i són descendents de gossos noruegs provinents del kennel del musher d'Alta, Roger Dahl.
La seva primera Finnmarkslopet de 500 km. la van còrrer amb Miquel Àngel Martínez l'any 2010, i els dos anys següents van còrrer amb nosaltres la FL-500 acabant-la en les tres ocasions.
En el 2011 van creuar com a líders la línea d'arribada a Alta, semblava que s'enrecordessin de l'any anterior i en l'últim tram que és el més dur amb un pas curt però ferm van ajudar a acabar a tot l'equip.
Aquest any esperem el mateix d'elles, per edat ja no són ni les més valentes ni les més ràpides, però el seu cap ens farà creuar les temudes tempestes i tirar endavant quan les coses es compliquin.
Gosses liders amb la jerarquia molt marcada, saben que són impprescindibles
Bones menjadores i  de pèl tupid , son gosses dures i treballadores, gosses purament per Muixing de Llarga Distància
 Negu ,Narvik. AVANT!!!!!!!

Antes de partir nos gustaria hacer un pequeño homenaje a los verdaderos héroes de la aventura.
Queremos presentar y explicar un poco las características de los 14 perros que intentaremos llevarnos al Cabo Norte.
Las primeras que os describiremos son NEGU y NARVIK. Son las dos perras con más experiencia en la Finnmarkslopet.
Con 6 años recién cumplidos en Diciembre, ya que son hermanas, y provinientes del kennel de José Sacristán de Vitoria, las tenemos desde pequeñas y son descendientes de perros noruegos provinientes del kennel del musher de Alta, Roger Dahl.
Su primera Finnmarkslopet de 500 km. la corrieron con Miquel Angel Martínez el año 2010, y los dos años siguientes corrieron con nosotros la FL-500 acabandola en las tres ocasiones.
En el 2011 cruzaron como líderes la línea de llegada a Alta, parecía que se acordavan del año anterior y en el último tramo que es el más duro, con paso corto pero firme ayudaron a acabar a todo el equipo.Perras lideres con la jerarquia muy marcada, saben que són imprescindibles. De pelo compacto, comedoras y trabajadoras, perras de pura Larga Distancia
Este año esperamos lo mismo de ellas, por edad ya no son ni las más valientes ni las más rápidas, pero su cabeza nos hará cruzar las temidas tormentas y avanzar cuando las cosas se compliquen.

Avant!!! Negu y Narvik

dimarts, 4 de febrer del 2014

ÚLTIMES SETMANES

Queden tres setmanes per marxar cap a Noruega,i anem de bòlit.
La feina, entrenaments i preparatius sembla, a estones, que no
ens deixen ni respirar.
Els últims dies amb temperatures més baixes i alguna nevadeta,
ha fet que els gossos hagin augmentat els seu rendiment, de 
fet tot l'equip, múixer i gossos ens trobem més a gust en 
aquest ambient. 
Els gossos es troben en un molt bon estat de forma, forts, 
treballadors, 
i molt important a la Llarga Distància, molt bons menjadors.
Estem esperençats i optimistes però alhora, com més ens 
acostem al dia de la cursa veiem que el repte és gran, molt gran.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Al mes de gener hem tingut la sort de poder fer dos intensiu 
d'entrenament sobre neu a Beret fent tirades fins 75 km. en 
dues ocasions. 
Amb temporals de neu inclosos els gossos han treballat de valent, 
obrint traça, acostant-nos a les condicions reals que ens 
trobarem a Finnmark.
 
A Beret vam tenir la sort de coincidir amb el fotógraf Joan Ferrer, 
especialitzat en fotografia de múixing, a on ens va fer unes fotos 
espectaculars, podeu seguir-lo en el seu facebook 
www.facebook.com/monmuxing.joanfarre?fref=ts.
Moltes gràcies Joan!!!
Intentarem aquests últims dies detallar-vos tots els preparatius que 
són necessaris per afrontar aquesta aventura. I fer una presentació
de cada un dels gossos que són els veritables herois.
 
 
 
Quedan tres semanas para partir hacia Noruega, y vamos a tope.
El trabajo, entrenamientos y preparativos parecen, a ratos, que no 
nos dejen respirar.
Los últimos días y con temperaturas más bajas y alguna nevadita, 
han hecho que los perros hayan aumentado su rendimiento, de hechos 
todo el equipo, musher y perros nos gusta más este ambiente.
Los perros se encuentran en un buen estado de forma, fuertes, 
trabajadores, y muy importante en la Larga Distancia, comen muy bien.
Estamos esperanzados y optimistas pero a la vez, cuando más se acerca 
el día de la carrera vemos que el reto es grande, muy grande.
En el mes de enero hemos tenido la suerte de poder hacer dos intensivos 
de entrenamiento sobre nieve en Beret haciendo hasta 75 km. en dos 
ocasiones.
Con temporales de nieve incluidos los perros han trabajado muy bien, 
abriendo traza, acercándonos a las condiciones reales que nos vamos a 
encontrar en Finnmark.
En Beret tuvimos la suerte de coincidir con el fotógrafo Joan Ferrer, 
especializado en fotografía de mushing, donde nos hizo unas fotos 
espectaculares, podeis seguirlo en su facebook 
www.facebook.com/monmuxing.joanfarre?fref=ts.
Muchas gracias Joan!!!
Intentaremos estos últimos días detallaros todos los preparativos que 
son necesarios para afrontar esta aventura. Y hacer una presentación 
de cada uno de los perros que son los verdaderos héroes.

dissabte, 18 de gener del 2014

INSCRIPCIÓ A LA FINNMARKSLOPET 1000 Km. DEL 2014

Avui sí que ja podem dir que el compte enrera està engegat.
Les últimes setmanes han estat de bojeria molta i molta feina i poca de dedicació al objectiu de la FL-1000, però és un repte molt i molt dur tant d'entrenaments, com econòmic, com de logística i preparació.
Voliem anar fent un resum de tot plegat però el dia a dia del últim mes s'ens ha anat menjant les hores i per fí el 14 de gener sembla que comencem a tenir tant la feina com la cursa una mica controlada.

Primer pas i definitiu: Acabada de formalitzar l'inscripció a la Finnmarkslopet de 1000 km.
Ara sí que l'objectiu està cada dia més a prop.

Segon pas de la setmana: Entrenaments a Beret. A la fí hem pogut marxar 4 dies a buscar una mica de neu. No surten tots els quilómetres que voldriem perque la part baixa no sabem si hi ha prou neu com per a fer entrenaments de 40 km. però de moment podem fer 2 entrenaments de 30 km. cada dia amb 10 gossos. Ens n'hem emportat 13 perque el Fargal encara està amb la seva recuperació de la falange trencada. Farem diferents rotacions per a que tots els gossos puguin fer fins divendres el màxim de quilómetres possibles amb trineu.



Hoy sí que podemos decir que la cuenta atrás está en marcha.
Las últimas semanas han sido de locos, mucho y mucho trabajo y poca dedicación al objetivo de la FL-1000, pero es un reto muy y muy duro tanto en los entrenos, como económicamente, como de logística y preparación. Queríamos hacer un resumen de todo pero el día a día del último més se ha ido comiendo las horas y por fin el 14 de enero parece ser que empezamos a tener tanto el trabajo como la carrera un poco controlada.

Primer paso y definitivo: Acabamos de formalizar la inscripción a la Finnmarkslopet de 1000 km. Ahora sí que el objetivo está cada dia más cerca.

Segundo paso de la semana: Entrenamientos en Beret. Por fín hemos podido ir 4 días a buscar un poco de nieve. No salen todos los quilómetros que querríamos porque en la  parte baja no sabemos si hay suficiente nieve como para poder hacer 40 km. pero de momento podemos hacer 2 entrenos de 30 km. cada dia con 10 perros. Nos hemos llevado 13 perros, porque Fargal todavía está con su recuperación de la falange rota. Haremos diferentes rotaciones para que todos los perros puedan hacer hasta el viernes el máximo de quilómetros posibles en trineo.

dijous, 7 de novembre del 2013

Entrenaments Octubre

Seguim entrenant i acomulant quilòmetres, aquest Octubre les temperatures no han ajudat gens , però malgrat tot, i veient l'equip amb capacitat d'assumir els entrenaments hem augmentat el quilòmetratge ràpidament.
Les velocitats mitjanes, tot i que no ens preocupen especialment, van baixar , fins que vam decidir fer servir el motor del quad.
Per la Finnmarkslopet, necessitem gossos resistens i treballador, hores i hores, però no necessitem que siguin especialment potents i explosius , per tant el treball en pujades fortes carregant el quad amb tot els seu pes, creiem que , ( i això ho dirà el temps), no és el més convenient.
A finals d aquest més ha estat quan els entrenaments han començat a donar resultats per una banda, veiem els gossos forts i resistens , i més important encara, recuperen força be, entrenament rera entrenament.

D altra banda, però, tenim algun gos tocat a nivell de plantars, i la Narvik, comença a donar simptomes de molèsties a la seva espatlla, molts botins i massatges, esperem que ho arreglin.
Seguirem avançant cap a la nostra fita!