Últim Chek point, ALTA

Ja hem arribat!!
Un cop més estem a Alta.
No se que dir.
Aquest any semblava que havia de ser més fàcil, que si veteran, que si no se què. doncs no, a 80 km de la sortida,  la pobra Lukla coixa perduda, i no parava d'estirar!!! gràcies Lukla!!! et vaig carregar fins a Skojanvarre, i vaig empassar saliva, hem semblava que tot és diluïa, però Avant, Avant i Avant!! i calor, neu fonda, però ara els herois dormen al remolc somiant amb Aurores.
Res a dir dels gossos, amb l'entrenament que portaven, ho han donat tot, tot el que tenien i el que no tenien. El Nuptse i la Mera, han acabat prims però treballant, els últims kms la Mera encara seguia talps sobre la neu,... En Tomàs , ens va dir un cop més quan havien de despertar-nos, en Kevin a fons amb l'abric, la Narvik a estones davant. Menció especial per la Negu i en Fargal.
La Negu ha estat, i és la Lider, però aquest any estava, no sé per què, fora de forma. Està absolutament fosa i buida. Ara recupera forces a la furgo, gràcies  Negu, l'any passat vam arribar gràcies a tu, no ho oblido.
En Fargal, ha tots els equips, hi ha un Messi de torn, doncs aquest cop ha estat ell, tota la cursa de LIDER, però de lider lider, no només tibant, sinó posant-hi cap, buscant la traça i avançant equips parats sense ni mirar-sel's . Brutal Fargal, aquest cop, sóm a Alta gràcies a tu.
I a tots els altres, GRÀCIES, no cal que us expliqui que és díficil començar entrenant a l'11 de setembre 5 km per arribar aquí, no és fàcil però no seria posssible sense l'ajut de tots els que ja sabeu!!!!! pares, mares, sogres, cunyades, Vickis,... tothom hi posa el seu gra de sorra.
Aquest any hem pujat a Finnmark amb en Raül, gàcies per encomanar energia a mí hi ha tots els que t'envolten , hi tenir-ho tot a punt.
Kobalaqs: ja en tenim 2, sense vosaltres no sabria ni on és Finnmark al mapa, no hauria arribat ni a la línia de sortida,... Gràcies!
Laura: Tu sí que ets la lider de debò. espero que hem puguis aguantar molts més anys.
I al de la trona, suposo que reposant a Kirkenes, gràcies per encomanar entusiasme. Admiro les persones que facin el que facin, ho fan amb il.lusió i entrega, i com més grans són, més les admiro.
Suposo que no t'en vas adonar, però els millors quilòmetres de la cursa van ser els 7  o 8 primers sortint de Skoganvarre, vaig anar darrera teu i tu no hem vas reconèixer, tampoc em vaig donar a conèixer, tenies problems amb la Tana, però vas tirar endavant i vas desaparèixer al mig de la foscor, perseguint els teus somnis. AVANT!!!

Ara només ens queda enviar energia a en Miquei!!!!!!