Ahir a Levajok mentre estavem escribint la crònica en 5 min. van passar moltes coses. Havia sortit el Miquei, al cap de mitja hora el Marçal i just 20 min després el Jose.
La sortida del Jose ja va ser complicada perque les líders tiraven enrere i els hi costava avançar. El Raül el va anar seguint amb la vista i va veure que un parell de km avall del riu estava parat i no hi havia manera d'avançar. El Raül va estar força estona mirant i va anar a avisar a la Nuria, just en aquell moment el Jose trucava per a que no marxessim de Levajok que de moment tornava.
Quan va arribar, després de una hora parat sense que els gossos volguessin seguir cap dels tirs que l'anaven passant va decidir tornar enrere i descansar una estona a veure si podia seguir.
Mentra això passava apareixia al bar a on jo estava conectada el Sacris quasi coix (ell i no els gossos). El divendres abans de la cursa va fer un entrenament i va tenir una caiguda en l'entrada a un pont, es va fer força mal a un braç que s'anava curant, però deduïm que també es va fer mal en un peu i ell ni s'ho notava fins el diumenge que no podia ni tan sols pedalar en el trineu. Estava descansant més del compte a veure si se li passava i podia seguir. El Fernando seguia descansant en la furgoneta i la idea era sortir més tard per a veure si trobava més bona neu.
De cop quan miro les llistes de classificació veig al Fernando amb vermell (què passa aquí), darrere d'ell el Jose també decideix que no pot seguir i el Sacris s'afegeix al grup. Cada un per un motiu diferent però prou contundents per no poder afrontar 80 km més amb garanties.
El Fernando no veia clar amb la neu que havien trobat en el últim tram poder afrontar tota la resta de la cursa.
A partir d'aquí intentar pujar els trineus desde el riu fins el parking (sort que aquest any entre el Jos, el Nacho, el Miquel i el Raül portem handlers "fortachones")
A partir daquí el que ho tenia més complicat era el Jose perque la seva furgo no està equipada amb gabies, i el remolc el tenia a les cabins a 300 km. anar, tornar i tornar fins a Alta era una matada i van decidir carregar tots els gossos a la furgo, no tenim notícies de si han arribat o de si la politi els ha multat (es que ja em tingut alguna experiència amb la politi aquest any).
A partir d'aquí ja ens hem separat tots
La Helena i l'Eloi cap a Tana a esperar el Miquei, calculaven hora d'arribada a les 24:00. I la Laura i el Raül cap a Karasjok a esperar al Marçal, el tram era d'unes 7 hores però tal i com estava la neu ja ens va dir que en contèssim 10."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada