Els KOBALAQS, si han deixat la pell

Mentre nosaltres ja sóm a casa, començant a valorar el que hem aconseguit, en Miquei ha hagut de pendre la dura decisió de retirar-se de la Finnmark  de 1000 km.
Era la seva novena participació a aquesta cursa i el primer cop que es veu obligat a abandonar, tot dit.
Sobta que hagi estat , segurament, pel mal estat de la neu i el vent, sense que les baixes temperatures els hagin afectat, tot el contrari.
Han arribat a Levajok II, els hi quedava "només" 200 km, tant poc i tant al mateix temps.
En Miquei explica que al tram de Sirma-Levajok, un muixer li ha proposat de plegar junts que el tema estava molt complicat, pobre, no sabia amb qui parlava, encara quedava lluitar molt més.
Després de lluitar a les últimes etapes, contra el vent i el cansament de l'equip, ha sortit de Levajok II, però als pocs km. ha hagut de recular,...
Per altra banda, en Jose Arias, handler incansable del Miquei i l'Helena, aquest any tenia la complicada tasca de fer la de 500 amb els gossos de primer any d'en Miquei, malgrat la il.lusió i l'esforç realitzat pel seu equip, ell mateix, la Nuria i en Miquel, no ha pogut ser, les condicions no eren fàcils, des d'aquí una forta abraçada.

Jo, la veritat , és que no se que dir, no tinc la habilitat suficient per escriure i ordenar el que vull dir.
Tinc la sort de conèixer varies persones apasionades pel que fan, totes elles més grans d'edat que jo, les admiro encara més.
Alpinistes incansables, que els brilla els ulls quan parlen de les parets somiades, però alhora senzills que hem porten a escalar a llocs on ells s'aborreixen però jo hi gaudeixo de valent.
En Miquei, amb el múixing li passa el mateix, és capaç d'arribar a St Joan de l'Erm a les 12 de la nit plovent i tot enfangat, i montar el seu tir com si fos la primera vegada que ho fa, amb la mateixa il.lusió i entusiasme del que debuta en una activitat. Mentres, els altres, el mirem amb cara d'extranyats.
Crec que la clau de l'èxit de les coses que fas és la passió que hi poses, i en Miquei i l'Helena, en són un exemple clar, aquest any ajudats per l'Eloi.

Ara més que mai, quan les coses són més dures i les pujades més fortes, només em queda dir.

AVANT!!!!!! AVANT!!!!!!   i  AVANT!!!!!

No sé si hi te res a veure , però m'ha vingut el record d'aquest video al cap.

Castellers a la Catedral de Girona

19118