Imatges de la Finnmarkslopet '15

      Just fa un mes que vam tornar de la Finnmarkslopet,  i  les imatges segueixen donant voltes pel nostre cap.
   
      Imatges , emocions, i sensacions que són difícils de transmetre en 8 minn de video,  però,...

      Seieu, respireu i pujeu al nostre trineu, un trineu estirat per un equip de llarga distànica, un equip de gossos atletes, forts i treballadors,  intenteu traslladar-vos al Nord, molt al Nord, allà on el somnis encara són possibles.
Voleu venir?


      Justo hace un mes que volvimos de la Finnmarkslopet y las imágenes siguen dando vueltas por nuestra cabeza.
   
       Imágenes, emociones, y sensaciones que son difíciles de transmitir en 8 min de video, pero...
   
      Sentaros, respirad y subid a nuestro trineo, un trineo tirado por un equipo de perros de larga distancia, fuertes y trabajadores, os trasladaremos al Norte, muy  al Norte, donde los sueños todavía son posibles.
Quereis venir?

GRÀCIES!!!

  Hem de deixar passar alguns dies més per acabar de païr i valorar del tot com ens va anar la cursa. Però no podem deixar passar més dies sense donar les GRÀCIES als que heu confiat en nosaltres i ens heu ajudat d'alguna manera amb el nostre projecte.

Distribucions Primera Qualitat

Ens va donar un assortit de menjar pel múixer i handlers, xocolates, barretes, pernil, arròs, pastes... Tot de menjar que ens ha ajudat a recuperar-nos després dels llargs entrenaments, després de creuar tempestes i lluitar contra el vent, després de passar 13 hores dalt el trineu amb un petit entrepanet,  i poder arribar al checkpoint a fer un bon àpat, com sempre amb productes de primera qualitat.
http://www.dpq.cat

Serveis Veterinaris de la Cerdanya
Que podem dir de les nostres super veterinàries!!!
Sembla que fos ahir que van atendre el Torb, tot just quan era un cadell, d'una pneumònia aguda i semblava que no se'n sortiria. I a dia d'avui encara corre per casa sempre disposat a fer alguna malifeta!
Sempre hi son, de dia, de nit, entre setmana, els caps de setmana,... és igual el dia i l'hora. Sempre  per tenir cura dels nostres gossos, malalties, lesions, ferides,... amb elles sempre dormim tranquils, els nostres atletes estan en les millors mans.
Gràcies Mireia i Laura!!!!!!!!
www.veterinaricerdanya.com

 

FINNMARKSLOPET MÉS DURA DEL QUE SEMBLA / MÁS DURA DE LO QUE PARECE

Un cop més, com l'any passat, des de Neiden, escric el que ha estat aquesta Finnmark no acabada. Que dur, que difícil i que trist. L'any passat la ràbia i la impotència em bullia per dins, però aquest any estem buits sense res a dir, em fet un llarg camí fins

arribar a Kirkenes, ens equivocaríem si diguéssim que han estat  només 465 km. No, han estat molts , moltíssims més.
Molts kms sobre el quad, apretant l'equip per trobar l'estat de forma desitjat, moltes hores sense dormir, matinades inaguantables, molts passetjos amb clients per intentar finançar una mica el nostre projecte, tot i sabent que no era el millor pel nostre equip, però és que no tenim altre alternativa.
I no ha pogut ser de nou, el perquè? no ho sé.
Això és molt bèstia, molt.

Us asseguro que és difícil d'entendre si no ho veus i ho vius. Aquesta cursa 1100 km. non stop, és només apte pels equips més durs, preparats i persistents, i ara mateix, no sé si nosaltres ho som o ho podrem ser mai.
La de 500 km., és llarga, molt llarga, llarguísima, però la de 1000 és per uns quants escollits, no per tothom.
Diem això, i la cursa aquest  any  de moment, ha estat relativament benèvola amb la meteo, no ha castigat especialment als equips.
Veure els múixers que encara estant en cursa preparant i tenint cura dels seus equips com autèntics autòmats fa posar la pell de gallina, ahir a la nit vaig veure com en Miquel Angel Martinez preparava el seu equip per sortir de Neiden II, a poc a poc, però sense parar, poques paraules i pocs glamours, però endavant i endavant, camí de la seva DESENA FINNMARKSLOPET.
I respecte el nostre equip... no se encara res, està tot molt recent, ho haurem de valorar amb calma més endavant, ara mateix no tinc res clar, no se si sóc capaç de pensar gaire lluny, no sé què farem, què podrem fer. De moment vaig a dormir, a veure si puc tornar a somiar.
Avant!


Una vez más como el año pasado, des de Neiden, escribo lo que ha sido esta Finnmark no terminada.
Qué duro, que difícil y qué triste. El año pasado la rábia y la impotencia me hervia la sangre por dentro, pero este año estamos vacios sin nada que decir. Hemos hecho un largo camino para llegar a Kirkenes, nos equivocaríamos si dejeramos que han estado 465 km. No, han sido muchos, muchísimos más.
Muchos kms. sobre el quad apretando al equipo para encontrar la forma deseada,  muchas horas sin dormir, madrugadas inaguantables, mushísimos paseos con clientes para intentar financiar un poco nuestro proyecto, incluso sabiendo que no era lo mejor para nuestro equipo, pero es que no teníamos alternativa. I no ha podido ser de nuevo, el porqué?? no lo sé.
Esto es muy bestia, os aseguro que es difícil de entender si no lo ves y no lo vives, esta carrera 1100 km non stop, es sólo apta para los equipos más duros, más preparados y persistentes,y ahora mismo, no sé si nosotros lo somos o lo podremos ser nunca.

La de 500 km., es larga, muy larga, larguísima, pero la de 1000 es para unos elegidos, no para todo el mundo.
Decimos esto, y la carrera este año está siendo relativamente benévola con la meteo, no ha castigado especialmente a los equipos.
Ver a los mushers que todavía estan en carrera preparando y teniendo cuidado de sus equipos como auténticos autómatas hace poner la piel de gallina. Ayer por la noche vi como Miquel-Angel Martinez preparaba su equipo para salir de Neiden II, poco a poco, pero sin parar, pocas palabras y poco glamour, pero hacia adelante, camino de su DÉCIMA FINNMARKSLOPET,.


Y respecto a nuestro equipo... no sé todavía nada, está todo muy reciente, lo tendremos de valorar con calma más adelante, ahora mismo no tengo nada claro, no sé si soy capaz de pensar, no sé qué haremos, qué podremos hacer. De momento me voy a dormir, a ver si puedo volver a soñar.
Avant!!!

KIRKENES 465 km.

 El Marçal havia sortit a les 9:30 del matí i el Miquei unes 5 o 6 h. abans. A Neiden I havien fet la parada obligatoria de 16 h. el que ha fet que tant gossos com muixer hagin recuperat forces.

Tant els gossos del Miquei com els del Marçal han fet una bona mitja de temps en l'etapa. Els del Marçal han sortit molt i molt ràpids però en la part final és quan han punxat una mica i això ha començat a preocupar al múixer. El Nupse ha començat a coixejar i el Tomás no anava bé. Els anava carregant a estones a un i l'altre al trineu alternativament.

El Miquei pasades les 12:00 estava a Kirkenes i el Marçal pasades les 16:00. Kirkenes és la última ciutat abans d'entrar a Rússia. I aquí hi ha la familia Cusidó (el Xavier és un català) que cada any ens venen a fer una gran rebuda amb estelades. Té una filla que es diu Nuria de 10 anys i a la tarda, mentre el múixer intentava descansar 2 h. abans de sortir a la nit i els handlers preparaven tot per al checkpoint salvatge, s'han emportat a l'Erola a la piscina i a sopar fora. S'ho han passat d'allò més bé.
Moltes gràcies per tot, per l'atenció, per les flors, per l'ambient...

El Miquei a les 18:00 estava llest per a sortir al checkpoint salvatge. Això és un invent d'aquest any, que ja és com per acabar la bojeria. Els equips surten de Kirkenes i fan 100 km fins arribar a Elletjern, allà no hi poden arribar els handlers, i el menjar l'organitzacio no els hi porta fins allà. Per tant, els múixers han de carregar el menjar dels gossos, els abrics, el menjar del muixer... I un cop allà mirar si poden dormir o descansar amb el gerven o el sac de recanvi.
Després del descans tornen a tenir 70 km fins arribar a Neiden II.

El Marçal ha sortit a la 1:00 de la matinada. Ha descansat una mica més per intentar recuperar el Tomas i el Nupse perquè ell anava amb pocs gossos. Ha fet un passeig amb cada un dels gossos abans de sortir per probarlos i el Tomás no estava bé. El Nupse coixejava una mica però arrepenjava bé i un cop escalfat potser podia seguir.
Ha sortir a la 1:00 però al cap de 30 min ha trucat als handlers que el Nupse tornava a anar molt coix i no podia fer els 100 km. que donava la volta per deixar-lo.
Els handlers han recollit el gos en l'entrada del poble que hi havia un punt de control, hem girat el tir i han tornat a sortir. Als 500 m. s'han tornat a aturar i han estat una estona parats, els handlers han esperat fins que ja els han perdut de vista.
Però a les 4 de la matinada el Marçal ha trucat que tornava enrera. Porta dos gosses en zel que ja han donat problemes a l'equip en les primeres etapes per culpa d'alguna baralla. El definitiu ha estat treure al Nupse perquè era un lider que feia tirar endavant, al moment de no ser-hi tot han estat problemes. Cada dos per tres Fargal l'altre lider es girava cap a les gosses i s'embolicava tot el tir. Han intentat 10 km però ja era inviable, el fet de estar amb només 9 gossos a la meitat dels quilòmetres donava molt poques garanties de poder arribar al final i amb les gosses en zel tot es feia insostenible.

Miquei ha arribat i ha superat el checkpoint salvatge. Només ha dormit un quart d'hora en un banc d'una sauna que hi havia. Ha patit una mica pels gossos amb el menjar que portava era una mica just i no tenia les mantes i just aquesta nit feia 17 sota zero.
Ha pogut sortir però amb 11 gossos i ha arribat bé a Neiden II. Té calculat sortir a partir de la matinada de dijous direcció Varangeboth.

Marçal habia salido a las 9:30 de la mañana y Miquei unas 5 o 6 horas antes. En Neiden I habian hecho la parada obligatoria de 16 h. lo que ha hecho que tanto perros como muixer hayan recuperado fuerzas.
Los perros de Miquei i Marçal han hecho una buena media de tiempo en la etapa. Los de Marçal han salido muy y muy rápido pero en la parte final es cuando han pinchado un poco y esto ha hecho preocupar al muixer. Nupse ha empezado a cojear y Tomás no iba bien. Los iba cargando a ratos el uno y el otro en el trineo.
Miquei pasadas las 12:00 estaba en Kirkenes y Marçal pasadas les 16:00. Kirkenes es la última ciudad antes de entrar en Russia. Aquí está la familia Cusidó (Xavier es un catalan) que cada año nos viene a hacer una gran bienvenida con esteladas. Tiene una hija que se llama Nuria de 10 años y por la tarde mientras el musher intentaba descansar 2 h. antes de salir por la noche y los handlers preparaban todo para el checkpoint salvage, se han llevado a la Erola a la piscina y a cenar fuera. Se lo han pasado muy bien. Muchas gracias por todo,  por la atención, las flores, el ambiente....
Miquei a las 18:00 estaba preparado para salir al checkpoint salvage. Esto es un invento de este año, que ya es como para terminar la locura. Los equipos salen de Kirkenes y hacen 100 km hasta llegar a Elletjern, allí no pueden ir los handlers, y la comida de los perros la organización no la lleva. Por lo tanto, los mushers tienen que cargar la comida de los perros, los abrigos, la comida para el musher, los botines para la segunda etapa,vaselina... Y una vez allí mirar si podian dormir o descansar con el Jerven o saco de dormir.
Despues del descanso vuelven a tener 70 km hasta Varangeboth.
Marçal ha salido a la 1:00 de la madrugada. Ha descansado un poco más para intentar recuperar Tomás y Nupse porque el iba con pocos perros. Ha hecho un paseo con cada uno de ellos antes de salir para probarlos y Tomás no estaba bien. Nupse cojeaba muy poco y apoyaba bien y una vez calentando podia seguir.
Ha salido a la 1:00 pero en 30 min ha llamado a los handlers que el Nupse volvia a ir muy cojo y no podia hacer los 100 km, ha dado la vuelta para dejarlo.
Los handler han recogido al perro en la entrada del pueblo que había un punto de control, hemos girado el tiro y han vuelto a salir. A los 500 m. han vuelto a parar y han estado un rato, los handlers han esperado hasta que lo han perdido de vista.
Pero a las 4 de la madrugada Marçal ha llamado que volvía hacia atrás. Llevaba dos perras en celo que ya le habían dado problemas al equipo en las primeras etapas por culpa de una pelea. Lo definitivo ha estado sacar al Nupse porque era un lider  que tiraba al equipo hacia delante, al momento de no estar todo has sido problemas. Cada dos por tres Fargal, el otro lider se giiraba hacia las perras y se liaba todo el tiro. Han intentado 10 km pero ya era inviable, el hecho de ir sólo con 9 perros y por la mitad de quilómetros daba muy pocas garantias de poder llegar al final y con las perras en celo la situación era insostenible.
Miquei ha llegado y ha superado el checkpoint salvage. Sólo ha dormido un cuarto de hora en un banco de una sauna que había  Ha sufrido un poco por los perros, la comida que llevaaba era un poco justa yno tenía las mantas justo la noche que estaban a 17 bajo cero.
Ha podido salir pero con 11 perros y ha llegado bien a Neiden II. Tienen calculado salir a partir de la madrugada del jueves direcció Varangeboth.

Del 293 al 390 (LEVAJOK-TANA-NEIDEN)

Després de les dues primeres etapes tocava el tram de Levajok a Tana. Els equips van descansat 5:30 a Levajok de les quals 3 h. les dediquen a atendre els gossos i els hi queden 2:30 h. per dormir i menjar. Tenint en compte que desde dissabte a les 6 del matí que s'havien llevat per començar la cursa no havien encara dormit no cal ni explicar quina cara posaven els dos muixers.

El Miquei ha sortit a les 15:09 amb 14 gossos i el Marçal a les  amb 13 gossos que són els que li quedaven. La Tagnan l'han avisat d'un carp inflat però amb el repós ha millorat i ha continuat. Han sortit amb molt vent, que segons el Miquei els hi vindria de cua però al Marçal el tema vent no li agrada gaire.

Han arribat a Tana el Miquei a les 00:17 i el Marçal a les 1:41 de la nit.

El Miquei ja és gat vell i el vent de cua no l'espanta, l'únic problema és que a mitja etapa la Jervi tenia una fluixera de les potes del darrera i els veterinaris encara no li troben el motiu perque ella està contenta i bé però no ha pogut continuar. Ha tornat a dormir només 2 hores i això se li ha fet força durillo en el moment de llevar-se. Portaven des de dissabte al matí fins dilluns al migdia dormint un total de 5 h. i ja estaven molt k.o.

Al Marçal el tram se li ha fet dur, no l'havia fet mai aquest tros i no sabia com era, hi havia més pujades de les que s'esperava i a 60 km.de Tana ha tingut que carregar la Zetra al trineu amb lo qual tot pesava moltíssim.

Aquí el Miquei ha tornat a preveure un descans de 5:30 i el Marçal ha decidit fer-lo de 7 h., prefereix anar més a poc a poc però assegurar-se que poden acabar. A part continua amb 12 perquè encara que no té res concret ha decidit deixar a la Zetra.

Els handlers rookies (els del Marçal) segueixen amb problemes, avui no els hi ha sonat el despertador i ha arribat el musher i ells encara dormien, fins que el musher els ha hagut de trucar per telèfon per a que espavilessin. Després anant cap a Neiden han passat estones angoixants perquè la carretera estava molt gelada i feia molt vent que els feia anar de cantó a cantó.

El Miquei ha arribat a Neiden a les 14:26 , una molt bona etapa i amb els gossos molt alegres.

El Marçal ha arribat a Neiden a les 17:37, però també molt content de l'etapa excepte el vent que no els hi ha parat amb tota l'estona i al final se'ls hi feia molest.

Ara tots dos descansen a Neiden, un descans de 16 h. que és obligatori i es pot fer quan vulguis. Els hi va de perles perque estaven força destruits dels 3 primers dies i aquí s'han pogut dutxar, sopar amb tranquilitat i podran dormir una tirada llarga que ja toca.

Después de las dos primeras etapas tocaba el tramo de Levajok a Tana Los equipos han descansado 5:30 h. en Levajok de las cuales 3 h. las dedican a atender a los perros i les quedan 2:30 h. para dormir y comer. Teniendo en cuenta que des de el sábado a las 6 de la mañana que se habían levantado para empezar la carrera todavía no habían dormido y no hace falta explicar què cara ponian los dos mushers.

Miquei ha salido a las 15:09 con 14 perros y Marçal con los 13 que le quedavan. Tagnan le han avisado que tiene un carpo hinchado pero que con el reposo ha mejorado y ha continuado. Han salido con mucho viento, que según Miquei les vendria de cola pero a Marçal el tema viento no le gusta nada.

Han llegado a Tana Miquei a las 00:17 y Marçal a la 1:41 de la noche.

Miquei es gato viejo y el viento de cola no le asusta, el unico problema es que a media etapa Jervi tenia flojera en las patas traseras y los veterinarios todavía no le encuentran el motivo porque ella está contenta y bien pero no ha podido continuar. Ha vuelto a dormir sólo 2 horas y esto se le ha hecho durillo en el momento de levantarse. Llevaban desde el sábado por la mañana hasta el lunes al mediodia durmiendo un total de 5 h. y ya estaban muy k.o.

Ha Marçal se le ha hecho muy duro, no havia hecho nunca este trozo y no sabía como era, había más subidas de las que se esperaba y a 60 km. de Tana ha tenido que cargar a Zetra en el trineo con lo cual todo pesaba muchísimo.

Aquí Miquei ha vuelto a preveer un descanso de 5:30 h. y Marçal ha decidido hacerlo de 7 h, prefiere ir más despacio y asegurarse de poder terminar. A parte continua con 12 porque aunque no tienen nada concreto ha decidido dejar a Zetra.

Els handlers rookies (els del Marçal) segueixen amb problemes, avui no els hi ha sonat el despertador i ha arribat el musher i ells encara dormien, fins que el musher els ha hagut de trucar per telèfon per a que espavilessin. Després anant cap a Neiden han passat estones angoixants perquè la carretera estava molt gelada i feia molt vent que els feia anar de cantó a cantó.

El Miquei ha arribat a Neiden a les 14:26 , una molt bona etapa i amb els gossos molt alegres.

El Marçal ha arribat a Neiden a les 17:37, però també molt content de l'etapa excepte el vent que no els hi ha parat amb tota l'estona i al final se'ls hi feia molest.

Ara tots dos descansen a Neiden, un descans de 16 h. que és obligatori i es pot fer quan vulguis. Els hi va de perles perque estaven força destruits dels 3 primers dies i aquí s'han pogut dutxar, sopar amb tranquilitat i podran dormir una tirada llarga que ja toca.

Los handlers rookies (los de Marçal) siguen con problemas, hoy no les ha sonado el despertador y ha llegado el musher y ellos todavía dormían (eran las 2 de la madrugada) hasta que el musher los ha llamado por teléfono para que se dieran prisa. Después yendo a Neiden han pasado ratos de angustia porque la carretera estaba muy helada y hacia mucho viento que les hacía ir de lado a lado.

Miquei ha llegado a Neiden a las 14:26, una muy buena etapa y perros alegres. Marçal ha llegado a Neiden a las 17:37, pero también muy contento de la etapa excepto por el viento que no ha parado en todo el rato y al final se hacía muy molesto.

Ahora todos descansan en Neiden, un descanso de 16 h., que es obligatorio y se puede hacer cuando se quiera. Les va de perlas porque estan destruidos de los 3 primeros días y aquí se han podido duchar, cenar con tranquilidad y podran dormir del tiron que ya toca.

3, 2, 1,... goooooo!!!!

El 7 de Març era prevista la sortida,a  partir de les 11 comencen  els muixers de la de 500 km. 76 equips, una bestiesa. En representació espanyola amb gossos de raça pura està Baltasar Gallardo que ha sortit a les 11:31 amb el dorsal 32 i el vasc José Sacristan provarà d'acabar la seva segona Finnmark de 500 amb el dorsal 26 i ha sortit a les 11:25.

Després tocava el torn als Juniors que faran 300 km. I són 9 participants de 14 a 17 anys (estan bojos els pares d'aquí dalt)

I a les 13:05 ha sortit el Miquei amb dorsal 150 i a les 13:07 el Marçal amb dorsal 152, els dos membres de l'equip Kobalaq. Tenen una aspiració ben diferent. El Miquei té com a fita acabar la seva desena Finnarkslopet, n'ha fet 3 de 500 km i 6 de 1000 km.. Encara que veient al Miquei sembli una cosa fàcil, no ho és ell és l'unic muixer en tot l'estat espanyol que ha acabat la llarga i només el Marçal és l'altre muixer que s'ha atrevit a intentar-ho.

La sortida ha Alta és molt emocionant i una mica estressant. Els muixers de 1000 km. Han de carregar a un passatger en el trineu que el passejaran durant 16 km. Fins que arriben al restart on els muixers comencen la cursa de debò.

El restart és un llac gelat on es posen al damunt muixers, gossos i furgos (fa una mica de yuyu, però ells estan ben tranquils). Imagineu-vos una explanada amb 57 equips amb 14 gossos cada un. Un total de 798 gossos, total una bojeria.

Aquí els handlers han de canviar el trineu del passatger pel trineu de debò que va equipat amb tot el material obligatori de la cursa. Passen els crew que són els voluntaris de l'organització a que tothom porti el material obligatori i són exigents.

Això del restart ja és més estressant i força espectacular. Tots els equips estan en diferents fileres i a part de canviar el trineu s'han d'afegir gossos perquè el primer tros te'l deixen fer com a màxim amb 10 gossos i a partir d'aquí pots portar-ne 14.

Aquest any hem anat una mica millor al restart que l'any passat, perquè teniem quasi tots els botins posats.

Els dos muixers han sortit contents i animats perquè veuen bé als gossos. L'únic problema que el Marçal just sortir ha perdut la seva beguda pel tram i no se'n ha adonat.

Després del restart els equips han de passar per Joatka que és un checkpoint que no poden arribar les assistències però que es pot seguir pel gps track i d'aquí cap a Skoganvarre que és on esperen les assistències que arribin al voltant de les 23:00 i facin un descans d'unes 3 h. Si tot va sobre el previst.

El equip del Marçal intenta esborrar el mal tràngol de l'any passat en aquest tram on va haver d'estar parat i camuflat en el gerven durant 7h. d'una super tormenta on els gossos van quedar molt tocats d'estar tantes hores colgats per la neu i només van poder superar una etapa més abans de caure malalts.

Avui el temps no és fantàstic i fa vent, però no de bon tros com l'any passat.
Al final han arribat molt bé a Skoganvarre, sobre les 22:30 tots dos muixers. No podem dir el mateix dels handlers. Els handlers del Marçal encara no s'han tret el murphy de sobre i s'han sortit de la carretera. Encara n'han sortit prou ben parats, només 1:30 d'esperar a l'assistència i una corretja sortida de lloc que els hi han arreglat. Això si, ha arribat abans el Marçal que ells, per sort encara van molt junts amb l'equip del Miquei i els handlers del equip A li han portat tot el material necessari i li han fet el sopar.
Només han descansat les 3 h. previstes i sobre la 1:30 de la nit tornàven a sortir per a fer una etapa de 85 km. fins a Levajok. El Marçal ha arribat amb la Lukla a dins el trineu, ha tingut la mateixa lesió i en el mateix tram que fa tres anys. No l'hem pogut recuperar i l'ha tingut que deixar, ha de continuar amb 13 gossos.
 Un cop han marxat els muixers els handlers tampoc ho tenen fàcil perquè son les 2 de la nit i han de conduir 4 h. fins el seguent punt sense haver dormit i arribar abans de les 9 del matí que és quan està previst que arribin els muixers. Aquesta vegada no ha passat res però ha anat de poc perquè al equip del Marçal un altre vegada se li ha creuat un re al mig de la carretera que ha anat molt just de no atropellar-lo.
 A Levajok han arribat el Miquei a les 9:15 i el Marçal sobre les 10:00,  tots dos contents amb els gossos, sembla que de moment seguim endavant. A veure quantes més coses ens depara el destí.
Ara a Levajok prevista una aturada de 5:30 (aqui cada muixer decideix el que vol descansar) i ténen per davant una etapa de 99 km. que tenen previst començar avui diumenge entre 15:00 i 16:00 hores.

El 7 de marzo era prevista la salida, a partir de las 11 empiezan los mushers de la de 500 km. 76 equipos una barbaridad. En representación española con perros de raza pura está Baltasar Gallardo que ha salido a las 11:31 con el dorsal 32 y el vasco José Sacristan que probará de terminar su segunda Finnmark de 500 con el dorsal 26 y ha salido a las 11:25

Despues tocaba el turno a los Juniors que haran 300 km. i son 9 participantes de 14 a 17 años (estan locos los padres de aquí arriba)

Y a las 13:05 ha salido Miquei con dorsal 150 y a las 13:07 Marçal con dorsal 152, los dos miembros del equipo Kobalaq. Tienen una aspiración diferente. Aunque viendo a Miquei parezca una cosa fácil, no lo es. El es el único musher en todo el estado español que ha terminado la larga y sólo Marçal es el otro musher que se ha atrevido a intentarlo.

La salida en Alta es muy emocionante y un poco estresante. Los mushers de 1000 km. han de cargar un pasajero en el trineo que lo pasearan durante 16 km. hasta que llegan al restart donde los mushers empiezan la carrera de verdad.

El restart es un lago helado donde se ponen encima mushers, perros y furgos (da un poco de yuyu, pero ellos estan tranquilos). Imaginaros una explanada con 57 equipos con 14 perros cada uno. Un total de 798 perros, o sea una locura.
Aquí los handlers tienen que cambiar el trineo del pasagero por el trineo de verdad que va equipado con todo el material obligatorio de la carrera. Pasan los crew que son los voluntarios de la organización a ver que todo el mundo lleva el material obligatorio y son exigentes.
Esto del restart ya es más estresante y espectacular. Todos los equipos estan en diferentes filas y a parte de cambiar el trineo se añaden perros  porque el primer trozo lo dejan hacer como máximo con 10 perros y a partir de aquí se pueden llevar 14.
Este año ha ido un poco mejor que el restart del año pasado porque teniamos casi todos los botines puestos.
Los dos mushers han salido contentos y animados porque ven bien a los perros. El único problema que Marçal ha perdido la bebida justo salir del tramo sin darse cuenta.
Después del restart los equipos tienen que pasar por Joatka que es un checkpoint que no podemos llegar las asistencias pero que se puede seguir por el gps track y de aquí van a Skoganvarre que es donde esperamos que lleguen sobre las 23:00 y hagan un descanso de 3 h.. 
El equipo de Marçal intenta borrar lo mal que lo pasó el año pasado en este tramo donde estubo parado y camuflado en el gerven durante 7 h, por una super tormenta donde los perros quedaron muy tocados de estar tantas horas colgados por la nieve y solo pudieron superar una etapa más antes de ponerse enfermos.

Hoy el tiempo no es fantastico y hace viento, pero ni mucho menos como el año pasado.
Al final han llegado muy bien a Skoganvarre, sobre las 22:30 los dos múixers. No podemos decir lo mismo de los handlers. Los handlers de Marçal  todavía no se han sacado el murphy de encima y se han salido de la carretera. Todavía les ha ido bastante bien, solo esperar 1:30 a la asistencia y una correa salida de sitio que les han arreglado. Eso sí, ha llegado antes Marçal que ellos, por suerte todavía va muy cerca del equipo de Miquei y sus handlers le han llevado el material necesario y le han hecho la cena.
Sólo han descansado las 3 h. previstas y sobre la 1:30 de la noche volvían a salir para hacer una etapa de 85 km. hasta Levajok. Marçal ha llegado con Lukla dentro el trineo, ha tenido la misma lesión y en el mismo tramo que hace 3 años. No la hemos podido recuperar y la ha tenido que dejar, debe continuar con 13 perros.
Una vez se han ido los muixers, los handlers tampoco lo tienen facil, porque son las 2 de la noche y deben conducir 4h. hasta el siguiente punto sin haver dormido y llegar antes de las 9 de la mañana que es cuando está previsto que lleguen los muixers. Esta vez no ha pasado nada pero ha sido por los pelos porque al equipo del Marçal otra vez se le ha cruzado un reno en medio de la carretera que ha ido muy justo de no atropellar.
En Levajok han llegado Miquei a las 9:15 y Marçal sobre las 10:00, todos contentos con los perros, parece que de momento seguimos adelante. A ver cuantas cosas más nos depara el destino.
Ahora en Levajok previsto parar 5:30 h. (aquí cada musher decide lo que quiere descansar) y tienen por delante una etapa de 99 km. que tienen previsto empezar hoy domingo entre las 15:00 y 16:00 h.

START BANKET

Ahir divendres 6 de Març els handlers del equip del Marçal van aconseguir arribar a Alta després de passar 3 nits a Oslo per culpa d'una vaga d'avions.

Van arribar amb el temps just per fer una dutxa i anar cap a l'start banket. Lo complicat és que handlers i muixer han tingut molt poc temps per poder parlar i per poder fer l'estratègia de la cursa.

El start banket cada any el fan més complicat, com que hi ha molts equips inscrits sse'ls hi ha anat una mica de les mans i han dividit el sopar en dos salons, el que no ens ha agradat als equips és que en un salón hi havia mushers i un handler i en l'altra la resta de handlers, equips totalment dividits. El Miquei és un cas a part, com que ell ja és quasi com un VIP aquí a Finnmark sempre li toca anar sol en una taula amb gent important.

Des de que venim a la Finnmarkslopet sempre hem corregut com a equip català, però aquest any al ser campionat del món tot era diferent. Ja fa mesos desde l'organització s'ens va avisar que haviem de còrrer com a Espanyols.

Va ser una llàstima perquè aquest any quan entren les banderes, hem trobat a faltar la senyera, la ikurriña i la sami. Però nosaltres vam intentar fer-nos veure i explicar la lluita del nostre país amb la samarreta de la V.

 

Tot s'ha de dir que durant la sortida i entrades en els checkpoints ens fan mencions de Catalans o de La Molina.

Com cada any després del banket vam anar a portar el trineu amb tot carregat per la cursa al restart. Y anavem a dormir tardíssim.

Ayer sábado 6 de Marzo los handlers del equipo de Marçal consiguieron llegar a Alta después de pasar tres noches en Oslo por culpa de una huelga de aviones.

Llegaron con el tiempo justo para hacer una ducha y ir hacia el start banket. Lo complicado es que handlers y musher han tenido poco tiempo para poder hablar y para poder hacer estrategia de la carrera.

El start banket cada año lo hacen más complicado, como hay muchos inscritos se les ha ido un poco de las manos y tienen que dividir la cena en dos salones, el que no nos gusta a los equipos es que en un salón estavan los mushers y un handler y en el otro el resto de los handlers, equipos totalmente divididos. Miquei es un caso a parte, commo que él ya casi es un VIP aquí en Finnmark siempre le toca ir solo en una mesa con gente importante.

Des de que venimos a Finnmarkslopet siempre hemos participado como equipos catalanes, pero este año al ser campeonato del mundo era totalmente diferente. Ya hace meses des de la organización se nos avisó que teníamos que correr como españoles.

Fue una lástima porque este año cuando entran las banderas, hemos echado en falta a la senyera, a la ikurriña y a la sami. Nosotros intentamos hacernos ver y explicar la lucha de nuestro país con la camiseta de la V.

Todo se tiene que decir que durante la salida y entradas en los checkpoints hacen menciones de catalanes o de La Molina.

Como cada año después del bankes tuvimos que llevar el trineo con todo cargado para la carrera al restart. Y fuimos a dormir tardísimos.