Gràcies!

Gràcies, als que ens heu ajudat ha arribar fins a la línia de sortida.
En aquest tipus de cursa, diuen, i potser es veritat,  estar a la línia de sortida ja és un èxit en sí mateix, nosaltres aspiràvem a una mica més, però no va poder ser...
Per poder arribar el dia 8 de Març a Alta, amb tot l'equip apunt i en condicions, vam haver de treballar fort, entrenar moltes i moltes hores, dormir poc i gastar molt. 
Això no hauria estat possible sense l'ajuda de tots els que ens envolten, la seva empenta i els seus ànims. I durant el poc que va durar la nostra aventura, vam sentir properes les mostres d'afecte i suport de tots els amics i coneguts, via telèfon, blog i xarxes socials,  malgrat tot , no va poder ser...
No volem anomenar ningú en concret per por de deixar-nos algú, però no podem passar per alt a dos ajudes importants l'equip Kobalaq i l' Albert Martí.
A l'equip Kobalaq, li dedicarem una entrada d'aquí uns dies.
L'Albert, l'Albert Martí, Albert del Niu, l'home boig... li podeu dir com volgueu, però no el confondreu. 
Segurament ell, no llegirà mai aquest escrit, deu estar corrent per la muntanya, pedalant sobre la bici o lliscant sobre els esquís, hores i hores, ell també, perseguint no sabem que...
Que dir de la seva ajuda, res a dir.
 Abans de que nosaltres pensèssim res, ell ja ho havia fet, virtuós sobre el trineu i exquisit amb els gossos, l'amic que tots volem, i que per sort alguns tenim.
Només dues anècdotes:
El dia de la sortida,... tensió a l'ambient, ...cara de duresa i seriositat entre els múixers, ... ell , per variar,  fent bestièses per allà, sense deixar, però, de fer el que tocava, algú se'l va mirar amb cara d'incredulitat, cara  fins i tot, d'un pel de superioritat,... i ell em va dir: "que és incompatible el múixing amb riure i passar-ho be?" genial, senzillament genial.
I la segona , quan vam  plegar a Levajock, de nit i cansats, quan alguna llàgrima em corria cara avall, dissimulada pel buff, la jaqueta i la pinta de tio dur, ell estava allà, i amb un cop a l'esquena i alguna broma que ja no recordo ens va ajudar a  aixecar el cap, seguir endavant, a seguir somiant.

 També volem donar les gràcies als  "supers-amics" més mediàtics que tenim, que heu fet difusó del nostre repte: Emma, Araceli, David, Kilian, gràcies per ajudar-nos a somiar!
    Sapigueu tots els que us hem anomenat i als que no, als que ens vau ajudar a apretar en algún moment, als que ens vau suplir en les nostres feines, a tots i tots,... que us duiem al trineu, en un racó especial per portar -hi allò que per nosaltres era imprescindible! durant la cursa, i la tempesta extrema, estàveu amb nosaltres, no estàvem sols!

Gracias a los que nos habeis ayudado hasta la línea de salida.
Es este tipo de carrera, dicen i seguramente es verdad, que estar en la linea de salida ya és un éxito, nosotros aspirábamos a un poco más, pero no pudo ser...
Para poder llegar el dia 8 de Marzo a Alta, con todo el equipo a punto y en condiciones, tubimos que trabajar fuerte, entrenar muchas y muchas horas, dormir poco y gastar mucho. Esto no habría sido posible sin la ayuda de todos los de nuestro lado, su empuje y su ánimo. Y durante el poco que duró nuestra aventura, sentimos cercanas las muestras de afecto y soporte de todos los amigos y conocidos, via teléfono, blog y redes sociales, aunque al final no pudiera ser...
No queremos nombrar a nadie en concreto por miedo a dejarnos a alguien, pero no podemos olvidarnos de dos ayudas importantes; el equipo Kobalaq y Albert Martí.
Al equipo Kobalaq, le dedicaremos una entrada en unos días. 
A Albert, Albert Martí, Albert del Niu, l'home boig... le podeis llamar como querais, no lo confundireis, seguramente él no leerá nunca este escrito, debe estar corriendo por la montaña, pedaleando sobre la bici o esquiando, horas y horas, él también persiguiendo nosequé...
Que decir de su ayuda, antes que nosotros pensasemos lo que se tenia que hacer él ya lo había hecho, virtuoso en el trineo y exquisito con los perros, el amigo que todos queremos, y que por suerte algunos tenemos.
Dos anécdotas:
El día de la salida, tensión en el ambiente, cara de dureza y seriosidad entre los mushers, y él, para variar, haciendo tonterias por allí, sin dejar , pero de hacer lo que tocaba. Alguien se lo miró con cara de incredulidad, cara incluso de un poco de superioridad... y me dijo: "que es incompatible el mushing con reir?" genial, sencillamente genial.
Y la segunda cuando terminamos en Levajok, de noche y cansados, cuando alguna lágrima me corría por la cara, disimulada por el buff, la chaqueta y la pinta de tio duro, él estaba allí, y con un golpe en la espalda y alguna broma que ya no recuerdo nos ayudó a seguir adelante, a seguir soñando.

Gracias a los amigos mediáticos que tenemos, que habeis hecho difusión de nuestro reto: Emma, Araceli, David, Kilian, gracias por ayudarnos a soñar!!
Teneis que saber todos a los que os hemos nombrado y a los que no, a los que nos ayudasteis a apretar en algun momento,a los que nos suplisteis en el trabajo, a todos y todos, que os llevábamos en el trineo, en un rincón especial para llevar las cosas no obligatorias, pero para nosotros imprescindibles!! durante la carrera y la tormenta extrema, estábais con nosotros, no estábamos solos!!

EL SOMNI DE DOS ANYS, QUE SOLS VA DURAR DOS DIES.

Es així, després de dos anys de preparació, sacrifici col.lectiu i esforç brutal, el somni, s'ha esfumat.
S'ens ha escapat de les mans, però el més frustrant és que no hem pogut qüasi gaudir-lo, no hem tingut temps de lluitar per fer-lo realitat, ha marxat sense donar-nos temps a despertar-nos, tot plegat, extremadament frustrant.
Haviem pensat en moltes causes per les quals podia ser que no acabèssim la cursa, falta d'entrenament, lesions, falta de motivació, cansament extrem del múixer,... però mai s'ens havia passat pel cap que els nostres gossos, sempre forts i alegres, poguessin enmaleltir, i així ha estat, un inesperat virus ha deixat fora de combat als nostres herois, sense capacitat de recuperació, buits i fatigats.
Un virus, alimentat, per la llarga i extrema nit que vam passar clavats enmig de la tempesta en la inmensitat de Finnmark, allà sí que vam lluitar. Lluitar per avançar ,i fins i tot per no defallir. Després d'allò vam pensar que no seríem capaços de seguir. Però en arribar al check point de Skoganvarre i veure que altres també havien passat la nit clavats, i que en Roger Dhal, mister Finnmarkslopet, arribava després nostre amb la cara desencaixada i deia que havia viscut la pitjor tempesta a la Finnmark, vaig entendre la dimensió del que havíem viscut.
Quan amb l'Albert, a Levajok,  retiràvem els gossos del check point cap al remoc, en Tomàs bordava desesperat, ell també sabia que el somni s'esfumava. Un gos nascut per còrrer, extremadament treballador, veia que ell i l'equip havien de plegar, ell també frustrat, entrava al remolc amb el cap cot.
No sé què dir, no sé què pensar, no sé què fer,.. però és com quan en una expedició a una gran muntanya arribes i el temps no et deixa ni fer un intent, ni sentir la neu a la cara i l'alçada als pulmons, no sé si ens mereixíem tanta mala sort.
Marxarem cap a casa, amb sensacions contradictòries, sabent que hem fet el que tocava, però amb la merda de sensació de no haver pogut lluitar i apretar, nosaltres i tot l'equip, però sabent que segurament hem fet un pas endavant, no sé cap a on , però un pas endavant.
Ara ens queda seguir d'aprop l'equip d'en Miquei camí de la seva desena Finnmark, del seu desé somni, encara li queda lluitar, encara li queda somniar, Miquei! Avant! sentiràs el nostre alè totes les nits que et queden!

Es así, después de dos años de preparación, sacrificio colectivo y esfuerzo brutal, el sueño se ha esfumado. Se nos ha ido de las manos, pero lo más frustrante es que no hemos podido casi disfrutarlo, no hemos tenido tiempo de luchar para hacerlo realidad, se ha ido sin darnos tiempo a despertarnos, todo extremadamente frustrante.
Havíamos pensado en muchas causas por las cuales podía ser que no terminasemos la carrera, falta de entrenamiento, lesiones, falta de motivación, cansancio extremo del musher.... pero nunca se habíamos pensado en que nuestros perros, siempre fuertes y alegres,pudieran ponerse enfermos, y así ha estado, un inesperado virus ha dejado fuera de combate a nuestros héroes, sin capacidad de recuperación, vacios y fatigados. Un virus alimentado por la larga y extrema noche que pasamos clavados en medio de la tormenta en la inmensidad de Finnmark, allí si que luchamos. Luchamos para avanzar y no decaer. Després de eso pensamos que no seríamos capaces de seguir. Pero en llegar en el check point de Skoganvarre i ver que otros también havían pasado la noche clavados y que Roger Dhal, mister Finnmarkslopet, llegaba después nuestro con la cara desencajada y decía haber vivido la peor tormenta en Finnmark, entendimos la dimensión de lo que habíamos vivido.
Cuando con Albert, en Levajok, retirábamos los perros del check point hacia el remolque, Tomás ladraba desesperado, él también sabía que el sueño desaparecía. Un perro nacido para correr, extremadamente trabajador, veía que és i el equipo tenían que dejarlo, él también frustrado, entrava en el remolque con la cabeza baja.
No sé qué decir, no sé qué pensar, no sé qué hacer... pero es como cuando en una expedición a una gran montaña llegas y el tiempo no te deja ni hacer un intento, ni sentir la nieve a la cara y la altura a los pulmones, no sé si nos merecíamos tan mala suerte.
Nos iremos hacia casa, con sensaciones contradictorias, sabiendo que hemos hecho lo que tocaba, pero con la mierda de sensación de no haber podido luchar y apretar, nosotros y todo el equipo, pero sabiendo que seguramente hemos hecho un paso adelante, no sé hacia donde, pero un paso adelante.
Ahora nos queda seguir de cerca al equipo de Miquei que siguen el camino hacia su décima Finnmark, su décimo sueño, todavía le queda luchar, todavía le queda soñar, Miquei! Avant! sentirás nuestro ánimo todas las noches que te quedan!

DE SKOGANVARRE A LEVAJOK 85 Km.

Després de la primera etapa hem millorat tot plegat, tampoc era gaire difícil millorar-ho.

Teniem un descans obligatori de 3:16 h. però hem decidit pendre-ho amb calma perque la nit havia estat mogudeta. Al final amb 4:13 de descans hem sortit a les 9:42 juntament amb dos equips. Erem dels últims ja que la tormenta ens va enganxar a 13 equips, tots menys un que va demanar ajuda i directament queda desqualificat, vam trigar 5 h. més que els altres equips perque són les que vam haver-nos d'aturar.

A tot això hem d'afegir que per casualitat un home ens va avisar que teníem la llança del remolc trencada, en aquell moment que patíem pel Marçal això va passar en un segon terme però aquest matí s'havia d'arreglar perque no podíem arribar al següent check point així. Després d'uns quants trapis de la gent del camping hem anat com hem pogut fins a Karasjok pensant que hauriem de deixar el remolc fins trobar algu que ens ho arreglés (però avui era diumenge) i una mica de sort que ja ens tocava hem trobat el enganxe en una benzinera, no ens ho podíem ni creure, això sí 645 noks però remolc arreglat en un moment.

Etapa bona, hem estat 7:37 h. per fer 85 km. a les 17:21 hem arribat a Levajok. Els gossos molt bé, els veterinaris ja no ens han mirat tant minuciosament, en aquest punt no han menjat tant bé com ahir. A la única que traiem del equip però per decisió del múixer és a la Negu. Ja ho veiem en els entrenaments que a ella això ja se li feia molt llarg. Amb 3 FL-500 a les esquenes i 200 km d'aquesta la deixem descansar i que no vagi agobiada.

Estem descansant a Levajok, el Marçal ha atés els gossos durant 1h.20 min. després ha dinat-berenat-sopat un trinxat de cerdanya i formatget amb un iogurt i s'ha posat a dormir. El despertarem a les 22:00 haurà dormit unes 3 hores i calculem 1h. i mitja més abans de que surti entre prepararse ell i els gossos.

Si es pot cap a les 23:30 sortirà direcció Tana, tram de 117 km. per tant, estarà unes 11 hores si no té problemes, tota la nit dalt del trineu. Ja cal que les bateries del frontal estiguin ben carregades.

Quan ha arribat d'aquesta etapa ha preguntat"quants km. porto??" i jo li he dit que uns 200 i ha dit "més val que m'ho miri etapa per etapa i ja veurem què passa"

Después de la primera etapa lo hemos mejorado todo, tampoco era muy difícil. 

Teníamos un descanso obligatorio de 3:16 h. pero hemos decidido tomarlo con calma porque la noche había estado movidita. Al final con 4:13 de descanso hemos salido a las 9:42 junto con dos equipos. Éramos de los últimos, ya que la tormenta nos pilló a 13 equipos, todos menos uno que pidió ayuda y directamente queda descalificado, tardamos 5 h. más que los otros equipos porque son las que nos tubimos que parar.

A todo esto hemos de añadir que por casualidad un hombre nos avisó que teníamos la lanza del remolque rota, en ese momento estábamos sufriendo por Marçal i esto pasó en un segundo término pero esta mañana se había de arreglar porque no podíamos llegar al siguiente check point así. Después de unos cuantos trapis de la gente del camping hemos ido como hemos podido hasta Karasjok pensando que tendríamos que dejar el remolque hasta encontrar alguien que nos lo arreglara (pero hoy era domingo)  y con un poco de suerte que ya nos tocaba hemos encontrado el enganche en una gasolinera, no nos lo podíamos creer, eso sí 645 noks pero remolque arreglado en un momento.

La etapa ha sido buena, hemos estado 7:37 h. para hacer 85 km. a las 17:21 hemos llegado a Levajok. Los perros muy bien, los veterinarios ya no nos han mirado tan minuciosamente, en este punto no han comido tan bien como ayer. A la única que sacamos del equipo pero por decisión del musher és Negu. Ya lo veíamos en los entrenos que a ella esto se le hacía muy largo. Con 3 FL en las espaldas y 200 km de esta la dejamos descansar y que no vaya agobiada.

Estamos descansando en Levajok, Marçal ha atendido perros durante 1h. 20 min después ha comido-merendado-cenado a las 22:00 habrá dormido 3 h. y calculamos 1h y media más antes de que salga entre prepararse él y los perros.

Si puede sobre las 23:30 saldrá dirección Tana, tramo de 117 km, por lo tanto, estarà unas 11 h. si no tiene problemas, toda la noche en el trineo. Hace falta que las baterias del frontal est en cargadas.

Cuando ha llegado Marçal de esta etapa me ha preguntadao:"quasntos km. llevo?" y yo le he dicho que unos 200 y ha dicho "más vale que lo miren etapa por etapa y ya veremos que pasa"

PRIMER TRAM / PRIMER TRAMO

El dissabte 8 de març puntuals han sortit els equips Kobalaq. Començava la categoria de 500 km i Jorge Andrés ha sortit a les 11:33 i en la de 1000 km, Miquel-Angel Martínez ha sortit a les 12:24 i el Marçal a les 12:59.
La sortida és tant estressant com divertida, no tens temps quasi de ni pensar-hi que ja ets fora.
En la sortida els de la FL-1000 km porten a un passatger en el trineu fins uns 16 km. que és a on hi ha el restart.
Pel nostre equip ha estat horrorós. Els gossos no portàven els botins posats perque la neu és molt humida i teniem menys d'una hora per posar 56 botins, passar el control del material del trineu i a tot això s'ens ha complicat perque la Negu portava un petit tall a la pota que hem anat a buscar per curar-li i les veterinaries ens han estat fent moltes preguntes perque deien que algun gos estossegava.
A les 14:59, al final hem aconseguit sortir puntuals, Marçal i gossos es dirigien cap a Joatka a on hi ha el primer check point però que no poden arribar les assistències.
Tots han passat força bé per Joatka. El Jorge amb 4:04, el Miquei amb 4:06 (tenint en compte que havia parat 1 h. en el restart) i el Marçal amb 4:18.
Els handlers mentres anàvem camí de Skoganvarre a on la tormenta ja començava a ensenyar les seves dents.
Tots els equips anàven força lents perque a la muntanya feia molt vent. El Miquei ha arribat a les 21:28 i el Marçal havia d'estar entre 45 min i una hora més. Però just quan estàvem en la furgo que el Miquei sopava sona el teléfon i era el Marçal amb veu apurada." M'he sortit de la traça i els gossos no volen tornar-hi, fa molt vent i no puc seguir. Em poso dins el Jerven i demà quan sigui de dia continuaré". Això quan eren les 23:00. Busquem ordinador i efectivament estàva un km més al sud de la traça. Però anem observant que no és l'únic. Tots els múixers que a aquella hora estàven dalt la muntanya es paren, no poden seguir.
A les 4 de la matinada (després de 5 h. refugiat dins un sac moll i en un jerven) el vent s'atura de cop, i el GPS indica que tots els múixer es tornen a posar en marxa. Una dotzena de múixers arriben en un interval curt de temps entre les 5 i les 6 de la matinada.
Ja en la caravana descansant una mica i esperant que els veterinaris ens deixin continuar amb tots els gossos perque nosaltres els veiem bé.
Ha estat una experiència molt dura comenta el Marçal, he pasat por i he intentat no adormir-me.



El sábado 8 de marzo puntuales han salido los equipos Kobalaq. Empezaba la categoria de 500 km. y Jorge Andrés ha salido a las 11:33 y en la de 1000 km. Miquel-Angel Martínez ha salido a las 12:24 y el Marçal a las 12:59.
La salida es tan estresante como divertida, no tienes tiempo casi ni de pensar que ya estás fuera. En la salida los de la FL-1000 km llevan a un pasagero en el trineo hasta unos 16 km. que es donde está el restart.
Para nuestro equipo ha estado horroroso. Los perros no llevaban botines puestos porque la nieve era muy húmeda y teniamos menos de una hora para poner 56 botines, pasar el control de material del trineo y a todo esto se nos ha complicado porque la Negu llevaba un pequeño corte en la pata que hemos ido a buscar para curarle y las veterinarias han estado haciendo muchas preguntas ya que decían que algún perro tosía.
A las 14:59, al final hemos conseguido salir puntuales, Marçal y perros se dirijían hacia Joatka donde está el primer checkpoint pero no pueden llegar las asisténcias.
Todos han pasado muy bien por Joatka. Jorge con 4:04, Miquei con 4:06 (teniendo en cuenta que habia parado 1h. en el restart) y Marçal con 4:18.
Los handlers mientras iban de camino de Skoganvarre donde la tormenta ya empezaba a enseñar los dientes.
Todos los equipos iban bastante lentos porque en la montaña había un vendaval. Miquei ha llegado a las 21:28 y Marçal había de estar entre 45 min i 1 h. más. Pero justo cuando estábamos en la furgo que Miquei cenaba suena el teléfono y era Marçal con una voz apurada: "He salido del trazado y los perros no quieren volver, hace mucho viento y no puedo seguir. Me pongo dentro del Jerven y mañana  cuando sea de día continuaré" Esto eran las 23:00. Buscamos el ordenador y efectivamente estaban a 1 km más al sud del trazado. Pero vamos observando que no es el único. Todos los múixers que a esa hora estàvan arriba de la montaña se paran, no pueden seguir.
A las 4 de la madrugada (después de 5 h. refugiado en un saco mojado y en un jerven) el viento para de golpe y el GPS indica que los mushers se vuelven a poner en marcha. Una docena de mushers llegan en un intervalo corto de tiempo entre las 5 y las 6 de la madrugada. Ya en la caravana descansan un poco y esperando que los veterinarios nos dejen continuar con todos los perros porque nosotros los vemos bién.
Ha estado una experiencia muy dura comenta Marçal. He pasado miedo y he intentado no dormir en esas 4 horas.

PER A SEGUIR ELS EQUIPS / PARA SEGUIR A LOS EQUIPOS

Volem explicar-vos els diferents links que tenim per a que les persones interessades puguin seguir tant els equips Kobalaq, com la Finnmarkslopet en general.

D'una banda aquest és el blog del Marçal, a on es penjaran diferents noticies dels 3 equips (Jorge, Miquei i Marçal):    marcalilaura.blogspot.com  (aquest blog intentem escriure'l en català i castellà, a l'anglés ja no ens hi atrevim)
El Marçal també té el facebook de Muixing a la Carta a on es penja l'enllaç amb el blog cada vegada que hi ha una noticia nova en aquest. I de tant en tant videos o fotos concretes o notícies d'última hora que només les posem al facebook:     www.facebook.com/muixing.alacarta

Altres facebooks que estarán actius durant la cursa i a on es penjarán les noticies just en el minut que passin són:    El del Miquel-Angel Martínez l'altre corredor de la FL-1000 de l'equip Kobalaq        https://www.facebook.com/miquelangel.martinez?fref=ts

El del Jorge Andrés l'altre corredor de la FL-500 de l'equip Kobalaq  https://www.facebook.com/jorge.andres.7509?fref=ts

I l'ultim facebook és del Club de Fans del Miquei-Marçal. És un grup que va crear en Xavier Cusidó (català que resideix a Kirkeness) és un fan incondicional de la cursa i sobretot aquests últims anys del Miquei, ens està esperant a Kirkenes si és que hi aconseguim arribar. https://www.facebook.com/groups/430041037074783/?fref=ts

En el twitter el seguiment es pot fer a @kobalaq o a @XaletRefugiUEC

Les notícies més actualitzades es podran trobar a la web de l'equip Kobalaq on s'informarà tant aviat com sigui possible  (gràcies a l'Helena, el Jumi i la Susan),de totes les novetats dels tres equips,  el del Jorge Andrés que correrà els 500 km i el del Miquel-Angel i el del Marçal que intentaràn assolir la de 1.000 km.:        www.kobalaq.cat  (aquesta està en català, castellà i anglés)

En aquesta web heu d'entrar en l'apartat "seguiment de la cursa" i a part hi ha un apartat per deixar "missatges a l'equip" on hi trobareu tots els missatges desde aquests últims dies abans de començar la carrera i a on hi podeu deixar els vostres.

Això pel que fa a l'equip Kobalaq. Però a part, hi ha la web oficial de la Finnmarkslopet, aquesta està en norueg o en anglés i aquí es pot trobar totes les normatives de la carrera i tots els events previs i posteriors a aquesta.
Potser el més interessant és l'apartat a on diu RESULTS. Durant la cursa es pot fer seguiment del múixer a on diu GPS tracking i aquí heu de triar la de 500 o la de 1000 depenent de la categoria que busqueu.

L'enllaç de la de 1000 km és:  http://www.finnmarkslopet.no/map/index.jsp?lang=en&raceId=51
L'enllaç de la de 500 km és:  http://www.finnmarkslopet.no/map/index.jsp?raceId=52&lang

Això sí no us espanteu que a vegades en parts muntanyoses el GPS no emet la senyal i sembla que el múixer hagi desaparegut.

I el result service és la classificació tal i com va la carrera. Amb diferents colors van marcant els múixers que estan en un tram, els que estan descansant en un check point, els que han abandonat... i en aquesta classificació clicant a sobre del múixer que es vulgui surt tota la estadística i els horaris i les velocitats i tota la informacio del múixer en qüestió.

Queremos explicaros los diferentes links que tenemmos para que las personas interesadas puedan seguir tanto los equipos Kobalaq, como la Finnmarkslopet en general.

Por un lado éste es el blog de Marçal, donde se colgaran las diferentes noticias de los 3 equipos (Jorge, Miquei y Marçal):  marcalilaura.blogspot .com (este blog lo intentamos escribir en catalán y castellano, con el inglés ya no nos atrevimos)
El Marçal también tiene el facebook de Muixing a la Carta donde se cuelga el enlace con el blog cada vez que hay una notícia nueva en éste. Y de vez en cuando videos o fotos concretas o notícias de última hora que sólo las colgamos en facebook:     www.facebook.com/muixing.alacarta

Altres facebooks que estarán activos durante la carrera y donde se colgarán las noticias justo en el minuto que ocurran son:    El del Miquel-Angel Martínez el otro corredor de la FL-1000 de l'equip Kobalaq        https://www.facebook.com/miquelangel.martinez?fref=ts

El del Jorge Andrés el otro corredor  de la FL-500 de l'equip Kobalaq  https://www.facebook.com/jorge.andres.7509?fref=ts

Y el último facebook és el del Club de Fans de Miquei-Marçal. És un grupo que creó Xavier Cusidó (catalán que reside en Kirkeness) es un fan incondicional de la carrera y sobretodo éstos últimos años de Miquei, nos está esperando en Kirkeness si és que conseguimos llegar. https://www.facebook.com/groups/430041037074783/?fref=ts

En el twitter se puede seguir en:  @kobalaq o @XaletRefugiUEC

Las notícias más actualizadas se podrán encontrar en la web del equipo Kobalaq, donde se informará tan pronto como sea posible (gracias a Jumi, Susan y Helena) de todas las novedades de los tres equipos, el del Jorge Andrés que correrà los 500 km y el de Miquel-Angel y el de Marçal que intentarán terminar la de 1000 km:   www.kobalaq.cat (esta está en catalán, castellano y inglés)
En esta web se tiene que entrar en el apartado "seguimiento de la carrera" y a parte hay un apartado para dejar "mensajes al equipo" donde encontrareis todos los mensajes desde estos últimos días antes de empezar la carrera y donde podreis dejar los vuestros.

Esto es lo que irá publicando el equipo Kobalaq. Pero a parte, está la web oficial de la Finnmarkslopet, esta está en noruego o en inglés, aquí se puede encontrar todas las normativas de esta carrera y todos los eventos previos y posteriores a esta.
A lo mejor lo más interesante es el apartado donde pone RESULTS. Durante la carrera se puede hacer un seguimiento del musher donde pone GPS tracking y aquí se tiene que escoger la de 500 o la de 1000 dependiendo de la categoria que buscais.

El enlace de la de 1000 km és:  http://www.finnmarkslopet.no/map/index.jsp?lang=en&raceId=51
El enlace de la de 500 km és:  http://www.finnmarkslopet.no/map/index.jsp?raceId=52&lang

Esto sí no os asusteis que a veces en partes montañosas el GPS no emite señal y parece que el musher haya desaparecido.

Y el result service es la clasificación tal y como va la carrera. Con diferentes colores van marcando los mushers que estan en un tramo, los que están descansando en un check point, los que han abandonado... y en esta clasificación clicando sobre el musher qeu se quiera sale toda la estadística de los horarios y las velocidades y toda la información del musher en cuestión.

LA LINIA DE SORTIDA / LA LINEA DE SALIDA

Ja ho tenim tot preparat, m









aterial obligatori, linies, abrics, botins, food drops,... nervis, emocions, esperança, respecte, il.lusió, tot carregat al trineu. Dema al matí començarà la Finnmarkslopet, una cursa de 1000 km dins el cercle polar àrtic.
Anirem endavant, a poc a poc, però endavant, intentarem arribar tant lluny com ens sigui possible, el somni és creuar la linia d'arribada. Una línia que no marca res en concret, però és la que volem creuar.
El trineu estirat pels nostres 14 gossos, aquests que fa mesos que entrenem.
Fargal, Negu, Narvik, Noddy, Tomàs, Thor, Odin, Tengbo, Zetra, Lukla, Nuptse, Amphu, Tagnan i Mera, a partir de demá estarem a les vostres a mans, vosaltres ens marcareu el ritme dels dies que vénen.
El conduiré jo, En Marçal, però l'empenyeran, la Laura, l' Erola, en Gil, i l Albert, els pares , els sogres, el germans, i tots els Kobalaqs, en Miquei i l Helena , en Jorge, l'Anna i en Mario, en Jumi, la Mercè i la canalla, en Jose i la Núria, en Jordi Coma's family, la Marta Subirats, en Ramon Armengol, la Mireia i la Laura, de Serveis Veterinaris de la Cerdanya, i molts altres que segur que em deixo.
A partir de demà començarem a viure el somni, aquest que fa temps que perseguiem, gràcies als que ens heu ajudat a arribar fins aquí,
treballarem com un equip! like a Kobalaq Team!




Ya lo tenemos todo preparado, material obligatorio, líneas, abrigos, botines, food drops... nervios, emociones, esperanza, respeto,ilusión, todo cargado en el trineo. Mañana por la mañana empezarà la Finnmarkslopet, una carrera de 1000 km. Dentro del círculo polar ártico.
Seguiremos adelante, poco a poco, pero adelante, intentaremos llegar tant lejos como nos sea posible, el sueño es crear la línea de llegada. Una línea que no marca nada en concreto, pero es la que queremos cruzar.
El trineo estirado por nuestros 14 perros, estos que hace meses que entrenamos: Fargal, Negu, Narvik, Noddy, Tomàs, Thor, Odin, Tengbo, Zetra, Lukla, Nuptse, Amphu, Tagnan i Mera, a partir de mañana estaremos en vuestras manos, vosotros nos marcareis el ritmo de los días que vienen.
Lo conduciré yo, Marçal, pero lo empujaran, Laura, Erola, Gil i Albert, los padres, los suegros, los hermanos i todos los Kobalaqs, Miquei i Helena, Jorge, Ana i Mario, Jumi, Mercé i niños, Jose i Núria, Jordi Coma's family, Marta Subirats, Ramon Armengol, Mireia i Laura de Serveis Veterinaris de la Cerdanya, i muchos otros que seguro me dejo.
A partir de mañana empezaremos a vivir un sueño, este que hace tiempo perseguíamos, gracias a los que nos haveis ayudado a llegar hasta aquí, trabajaremos como un equipo! Like a Kobalaq Team!

ACONSEGUIR UN REPTE / CONSEGUIR UN RETO

El dissabte 8 de març prendrem la sortida en la cursa de gossos de trineu més llarga d'Europa i la tercera més llarga del món. Més de 1000km. en menys d'una setmana, és diu ràpid però l'altre dia em van dir: "si és la mateixa distància que de Barcelona a la Corunya" no sé si serà exacte però així es veu més llarg encara.
Cursa que té dues modalitats la de 500 km. amb 95 inscrits i la de 1000 km. amb 67 inscrits més que cap altre any, això sí més del 90 % són noruegs, finlandesos o suecs.
Nosaltres som l,equip Kobalaq que aquest any competim amb tres trineus. D'una banda Jorge Andrés un aragonés que provarà d'acabar la seva primera FL-500 i d'altra banda Miquel Angel Martínez que intentarà aconseguir la seva desena Finnmarkslopet i Marçal Rocias que després d'haver acabat dues vegades la FL-500 provarà de fer la FL-1000.
És una cursa en format non stop. Es surt de la població d'Alta (última ciutat abans del Cap Nord) i es fa un recorregut circular anant fins a Kirkeness (població en la frontera rusa) i es torna.
La cursa és non stop. Hi ha 10 check points a on es descansa, es troben a les assistències i es fan controls veterinaris, si els mushers volen...
La gràcia de la cursa és que és una aventura del múixer i els gossos, per tant en aquests punts de descans l'únic que pot cuidar als gossos: donar de menjar, de veure, abrigar-los, fer-los massatges... és el múixer. L'assistència només pot acostar les mantes per tapar els gossos i assistir en quant a menjar, dormir i assecar roba del múixer però res més. Cosa que fa que les hores de descans del múixer siguin menys ja que està unes tres en cada aturada per assistir als gossos.
Hi ha entre 5 i 8 dies per intentar acabar-la, es comença amb 14 gossos i no es poden anar canviant, sempre han de ser els mateixos i si algún no pot continuar l'assistència se'l queda i han de seguir amb menys.
És un repte molt i molt gran el sol fet d'estar en la línia de sortida venint des de terres catalanes. Estem a 5000 km y entrenem majoritàriament sobre terra, però aquest és el nostre repte: per al Marçal aconseguir la seva primera de 1000 km i pel Miquei aconseguir la seva desena. Els dos únics catalans i de L'estat espanyol en provar-ho en tota la història d'aquesta cursa.
Farem el que podrem però aquí estem per a intentar-ho. AVANT!!!

Es pot seguir la cursa a marcalilaura.blogspot,com
                                   www.kobalaq.cat
Facebook de muixing a la carta o Miquel-Angel Martínez

El sábado 8 de marzo estaremos en la línia de salida de la carrera más larga de Europa y la tercera más larga del mundo. Más de 1000 km. en menos de una semana, el otro día nos dijeron: "si es la misma distancia que de Barcelona a la Coruña" no sé si será exacto pero ahora todavía la vemos más larga.

Carrera que tiene dos modalidades la de 500 km. con más de 95 inscritos y la de 1000 km. con 67 inscritos, más que ningún otro año, y más del 90 %  son noruegos, finlandeses o suecos.
Nosotros somos el equipo Kobalaq que este año competimos con tres trineos. Por un lado Jorge Andrés, un aragonés que probará de terminar su primera FL-500 y por otro lado Miquel Angel Martínez que intentará conseguir su décima Finnmarkslopet de 1000 km y Marçal Rocias que después de haver terminado dos veces la FL-500 probará de hacer la FL-1000.

És una carrera en formato non stop. Se sale de la población de Alta (última ciudad antes del Cabo Norte) y se hace un recorrido circular hasta Kirkeness (población fronteriza con Rusia) y se vuelve. Hay 10 check points donde se encuentran con las asistencias.
La gracia de la carrera es que es una aventura del musher y los perros, por eso en estos puntos de descanso el único que puede atender a los perros: dar de comer, de beber, abrigarlos, hacerles masajes... és el musher. La asistencia sólo puede acercar las mantas para tapar los perros y asistir en cuanto a dar de comer, dormir y secar la ropa al musher pero nada más. Cosa que hace que las horas de descanso del musher sean menos ya que tarda unas 3 en atender a los perros en cada check point.
Hay entre 5 y 8 días para intentar acabarla, se empieza con 14 perros y no se pueden ir cambiando, siempre han de ser los mismos y si alguno no puede continuar la asistencia se lo queda y ha de seguir con menos.
Es un reto muy y muy grande el solo hecho de estar en la línea de salida viniendo de tierras catalanas. Estamos a 5000 km. y entrenando mayoritariamente sobre tierra però éste es nuestro reto: para Marçal conseguir su primera de 1000 km y para Miquei su décima. Los dos únicos catalanes y del estado español en probarlo en toda la história de la carrera.
Haremos lo que podremos pero aquí estamos para intentarlo. AVANT!!!

Se puede seguir la carrera en marcalilaura.blogspot,com
                                            www.kobalaq.cat
Facebook de muixing a la carta o Miquel-Angel Martínez

ARRIBEN REFORÇOS

Última setmana, els gossos necessiten descansar i hi ha molta feina a fer els preparatius de la cursa.
El dimarts els equips van anar a passar el control de chips de gossos. Tot està molt controlat i comproben que els gossos que sortiran tenen tots els passaports, chips i vacunacions en regla.

Els papeleos per als extrangers són molt més xungos i estem molt més controlats amb lupa això suposa que ja desde Catalunya s'han de fer moltes gestions per portar-ho tot bé.

A part passar totes les inscripcions de la cursa, a on et donen totes les instruccions dels dies previs a la sortida, a on hi ha les reunions, on s'ha de deixar els food drop bags, com funciona el Borealis Festival (una festeta cara al public que han d'assistir els múixers) i com funciona el start banquet que és el sopar previ a la cursa a on donen els dorsals i que aquest any l'han de canviar de lloc perque están desbordats de participants.

Dimecres matí primer de tot a recollir les nenes al aeroport. L'Erola i la Laura després de més de 24 h. de sortir de la Molina aconsegueixen arribar a Alta. Esperem que ajudin als food drop bags que és el que toca a la tarda.
Això són les bosses de menjar que s'han d'entregar a la organització i que reparteixen en cada punt de control per a quan arriba el múixer pugui agafar el menjar dels gossos.

Vam començar a les 12:30 i vam acabar cap a les 21:30, cada food drop porta a part del pinso, uns snacks que són unes hamburgueses calóriques fetes especialment per ALIMENTBARNA per al equip Kobalaq que a part de carn porten altres ingredients exclusius com mel, electrolits... recepta exclusiva dels Kobalaqs. Podriem dir que són com unes barretes energétiques.

També porten troços de carn picada que aixó està en la dieta diaria del nostre equip.
En les bosses també hi afegim greix perque en perden molt durant la cursa i això ens ajuda a que no s'aprimin tant. Paté de gos perque si no tenen gana els hi barrejem amb el pinso per mirar si els hi bé més de gust. És molt important que mengin en cursa.
A part Salmó i sardines que també són com uns snacks amb omega 3 i com un premi que els hi agrada molt.
En les bosses s'hi afegeixen llumins en cada una i paper per ajudar al musher a encendre el fogó on escalfarà l'aigua i el menjar dels gossos (aquí els handlers no poden ajudar-lo en cap moment)

El dijous al matí els food drop bags es van portar a la organització que els carrega en uns camions per a repartir-los per la cursa. Tot està calculat i depenent dels km de cada tram hi ha més o menys menjar en el food drop bag.

Derpré han fet una entrevista al Miquei, ell ja és molt conegut en terres noruegues.

Ara només ens queda preparar el trineu i diferents actes que l'organització vol que assistim.





Última semana, los perros necesitan descansar y hay mucho trabajo en los preparativos de carrera.
El martes los equipos pasaron el control de chips de los perros. Todo está muy controlado y comprueban que los perros que saldrán tendran todos los pasaportes, chips y vacunaciones en regla. Los papeleos para los extrangeros son mucho más chungos y estamos mucho más controlados con lupa, esto supone que ya des de Catalunya se tienen que hacer muchas gestiones para tenerlo todo bien.
A parte de pasar las inscripciones de la carrera, donde te dan las instrucciones previas a la salida, donde son las reuniones, donde se tienen que dejar los food drop bags, como funciona el Borealis Festival (una fiesta cara al público donde tienen que asistir los mushers) y como funciona el star banquet que es la cena previa a la carrera donde dan los dorsales y que este año la han cambiado de lugar porque están desbordados de participantes.
Miércoles mañana, primero de todo a recoger las niñas al aeropuerto. Erola y Laura después de más de 24 h. de salir de la Molina consiguen llegar a Alta. Esperamos que ayuden a los food drop bags que és lo que toca por la tarde.
Esto son las bolsas de comida que se tienen que entregar a la organización y qeu reparten en cada punto de control para cuando llegue el musher pueda coger la comida de los perros.
Empezamos a las 12:30 y terminamos a las 21:30, cada food drop lleva a parte del pienso, unos snacks que són unas hamburguesas calóricas hechas especialmente por ALIMENTBARNA para el equipo Kobalaq que a parte de carne llevan otros ingredientes exclusivos como miel, electrolitos... receta exclusiva de los kobalaqs. Podríamos decir que son como unas barritas energéticas.
También llevan trozos de carne picada que esto está en la dieta diaria de nuestro equipo. En las bolsas añadimos  grasa para que no pierdan tanto durante la carrera y que no se adelgacen. Paté de perro porque si no tienen hambre les mezclamos con el pienso para mirar si les gusta más. Es muy importante que coman en carrera.
A parte salmón y sardinas que también son como un snack con omega 3 y como un premio que les gusta mucho.
En las bolsas añadimos cerillas en cada una y papel para ayudar al musher a encender el fogón donde calienta el agua y la comida de los perros (aquí el handler no puede ayudarlo en ningún momento)
El jueves por la mañana los food drop bags se llevaron a la organización que los cargó en un camión para repartirlos por la carrera. Todo está calculado y dependiendo de los km de cada tramo hay más o menos comida en el food drop bag.
Después ha ido a una entrevista Miquei, el es famoso en tierras noruegas.



Ahora ya sólo queda preparar el trineo y diferentes actos que la organización quiere que asistamos.

BELCANDO

Al muixing de llarga distància l'alimentació és dels factors més importants alhora de mantenir els gossos en condicions i sense que el seu rendiment es vegi afectat.
La gent de Belcando, a través d'en Ricardo Vara i Julián Carrasco, ens han proporcionat pinso per provar de cara a la cursa de la seva gamma Super Premium, el Power. Un pinso de super alta energia l'indicat per a gossos amb molt alt desgast energètic. Esperem que la col.laboració amb Belcando pugui ser fructífera i llarga en el temps.
Podeu veure tots els seu productes i informació complementaria al següent enllaç:
http://www.belcando.de/es_ES/

Moltes gràcies , Ricardo Vara y Julàn Carrasco

En el mushing de larga distancia la alimentación es de los factores más importantes para mantener los perros en condiciones y sin que su rendimiento se vea afectado.
La gente de Belcando, mediante Ricardo Vara y Julián Carrasco, nos han proporcionado pienso para probar de cara a la carrera de su gama Super Premium, el Power. Un pienso de super alta energía el adecuado para perros con mucho desgaste energético. Esperamos que la colaboración con Belcando pueda ser fructífera y larga en el tiempo..

Podeis ver todos sus productos y información complementaria en el siguiente enlace:
http://www.belcando.de/es_ES/

Muchas gracias, Ricardo Vara y Julián Carrasco

ÚLTIM ENTRENAMENT ABANS DE LA CURSA.

Queda menys d'una setmana per a l'inici de la llarga ruta que espera a musher i gossos. Un viatge a Finnmark en dos etapes i més de quatre dies i diferents entrenaments fan que el musher estigui esgotat.
Ahir dia 1 de març van fer un entrenament de 50 km sortint des de Karasjok que és l'últim check point de la cursa. Però allà dalt res és fàcil i tornant cap a Alta en una pujada d'un 8 % l'autocaravana del Marçal va patinar (com que fa altes temperatures les carreteres estan molt glaçades degut a que desgela i torna a gelar)i se li va quedar l'autocaravana i el remolc atravessats. Va posar les cadenes, comprades per a la ocasió perque les últimes les vam trencar anant a Beret i també es van trencar aquestes. Al final un 4X4 norueg els hi va donar un cop de mà estirant-los (proba superada). Al darrere a el Jorge també li va costar pujar però ho va solventar posant les cadenes.

Avui entrenament a Joatka, lloc mític per als Kobalaqs perque sempre passen anècdotes. Enguany a part de tenir problemes per arribar també, tot el demés ha anat bé. Entrenament de 50 km.que ha començat tard. Temperatura de -5 amb una mica de vent.

A part d'això sempre hi ha problemilles amb algún gos, el que no té un all té una ceba,  i els nervis es comencen a apoderar del musher i del equip perque estem a menys d'una setmana.

Tot plegat fa que el Marçal estigui força cansat i que segurament no faci l'últim entrenament previst per el dia 3 de març, com a molt si podem farem una volteta quan estiguem amb l'Erola.

Tot plegat és durillo, ara queda una setmana exclusivament pels preparatius de la cursa, però així i tot serà justet de temps.


Queda menos de una semana para el inicio de la larga ruta que espera a musher i perros. Un viaje a Finnmark en dos etapa y más de quatro días de carretera y diferentes entrenamientos hacen que el musher esté agotado.
Ayer día 1 de marzo hizo un entrenamiento de 50 km. saliendo des de Karasjok que és el último checkpoint de la carrera. Pero allì arriba nada es fácil y volviendo hacia Alta en una subida del 8 %, la autocaravana de Marçal patinó (como que hay temperaturas altas las carreteras están muy heladas debido a que deshiela y vuelve a helar) y se le quedaron autocaravana y remolque atravesados. Puso las cadenas compradas para la ocasión porque las últimas las rompimos yendo a Beret y también se rompieron estas nuevas. Al final un 4x4 noruego les echó un cable estirándolos (prueba superada). Detrás a Jorge también le costó subir pero lo solucionó poniendo las cadenas.
Hoy entrenamiento en Joatka, lugar mítico para los Kobalaqs porque siempre pasan anécdotas. Este año a parte de tener problemas para llegar también, todo lo demás ha ido bién. Entrenamiento de 50 km. que ha empezado tarde. Temperatura de -5 con un poco de viento.
A parte de esto hay problemillas con algun perro que no tiene una cosa tiene otra, y los nervios empiezan a apoderarse del musher y del equipo porque estamos a menos de una semana.

Todo esto hace que Marçal esté muy cansado y seguramente no hará el último entreno previsto para el día 3 de marzo, solamente hara una pequeña vuelta cuando estemos con Erola.

Todo es duro, ahora queda una semana exclusivamente para preparativos de la carrera, pero así y todo será justillo de tiempo.