Intent a la Mare Tenebrosum.

Dimecres, 27 de maig.

Arribo a casa i la Laura em diu: t'ha trucat l'Alfons.

La via que em proposa es diu Mare Tenebrosum a la Cinglera d'Esplubins, no em sona de res però el nom és sugeridor, accepto, ens trobem a Alp a les 7 del matí.

L'accés a la via es el fem pel camí de baixada de la concorreguda ferrada Regina fins al cap de munt del primer tram, allà em d'avandonar el camí pricipal i agafar un corriolet que ens porta fins a peu de paret.

La via comença a la tercera reunió de la Pirata Solitari, aquesta via ja la varem fer plegats l'any passat , per tant la coneixem i arribem ràpidament a la tercera reunió. Fins aquí em fet tres llargs bastant ben equipats de quart , cinque i 6a+ respectivament i algun voltor vigilant les nostres evolucions.

Començo el preimer llarg de la Mare, tot canvia, la roca es torna vermellosa i l'equipament desapereix bastant. Després d'un flanqueig de tercer enfilo un pas de cinque inferior, un friend, un altre, i arribo a una repisa,... Sorpresa!!!!!!

A la repisa hi ha algú que em vigila, ... d'unes plomes maldestres surt un coll llarg i blanc amb dos ulls i un bec que em miren aterrats, un poll de voltor intenta passar desapercebut, està espantat li veig a la cara.

Allà, al bell mig de la paret, una parella de voltors han decidit tirar el seu poll endavant amb molt d'esforç, i ara nosaltres sóm un estorb que posem en perill la seva evolució...

Alfons! crido, hi ha un poll de voltor i no puc passar sense molestar-lo. que em de fer?

No calen gaires devats, avall que hi ha més vies que llonganisses.

Arribo a la reunió des d'on m'assegurava l'Alfons i decidim seguir per la Pirata Solitari, ja l'hem feta però no ens fa res repetir-la.

Mentre enfilo el següent llarg de primer, estic content de la decisió que em pres. Observo el poll a la repisa, indefens i sol, sembla que la nostra marxa la tranquilitzat.

Ell , ha diferencia de nosaltres, se sap poca cosa, feble i vulnerable. Nosaltres en canvi, ens creiem els amos del món i amb dret a trepitjar-ho tot, doncs no, aquesta repisa és seva, és la seva llar i el seu bressol, allà hi va neixer i allà començarà a volar, no teniem cap dret a passar-hi, li desitjo un futur ben llarg i ple de vols fantàstics, a veure si ell, des de les alçades, enten que collons li passa aquest món!!!!

L'Alfons em comenta que minuts després un gran voltor a entrat a la repisa, la mare l'ha anat a consolar,... ja estic més tranquil.

Acabem la via sense més , amb algun pas a l'ultim llarg que s'em resisteix una mica.

La Pirata solitari està equipada amb parabolts, però pel cinque i l'últim llarg ens aniran bé un joc de friends mitjans , l'equipament allà hi és escàs. El descens el fem pel camí equipat de baixada de la ferrata, per anar-lo a trobar em de seguir les marques blaves.

SIUSPLAU, NO FEU LA MARE TENEBORSUM, FINS A FINALS D'ESTIU HI HA UN POLL DE VOLTOR AL PRIMER LLARG, SI FEU LA PIRATA SIGUEU EL MÉS SILENCIOSOS POSSIBLES. GRÀCIES!

Ressenya extreta del blog d'en Xavi grane, de ressenyes a l'alt Urgell, no us el podeu perdre!

http://alturgell-xgrane.blogspot.com/

Musical Expres

Dimecres, 20 de maig.

Amb l'Angel ens em posat d'acord per fer una via a la setmana i aquesta tocava Vilanova, al final vam triar una via tipica, molt típica però que encara no tenia a la butxaca, La Musical Expres.

La via està equipada i te 6 llargs, la graduació és la següent: 4sup, 6b, 5sup, 5, 5 sup i quart.¨

És una via guapissima, murs i desploms amb molt bon canto una mica sobadeta però es pot fer. El pas de 6b i la resta de la 2 tirada és el més dificil de la via, si cal es pot solucionar fent A0, sense gaires complicaicons.

Via vertical i atlètica, molt atlètica. Per repetir-la, tot i que està equipada, nosaltres varem portar un joc d'aliens, no són impresindibles però ens evitaran alguna excursió curiosa.

Vam anar bastant per feina, personalment anava un pel massa relaxat , pensava que seria un passeig triomfal, però al final del segon llarg ja estava a to, la cosa és dreta de collons.

Aquesta ja està a la butxaca , la setmana que bé més...

Cambradase

Dijous, 30 d'abril

Visionaris + Escalfabragetes.

Aquesta setmana sembla que pinta bé, dues activitats seguides amb l'Alfons , prometem, fa dos dies estavem al Pedra i ara anem cap el Cambra , que està en "ice conditions"

La via esta en condicions acceptables però una mica justeta en general, així que avui l'Alfons li toca la punta calenta de la corda, ell accepta encantat, ja avui de segon ja faré prou.

Via Visionaris: Els primers dos llargs entrem per la dels Alfons que esta coberta sota una campa de neu que fem a pel. En total farem dos llargs de gel i mixt una mica precaris però que l'Alfons resolt sense despentinar-se, jo de segons amb l'altre Alfons, el Valls, faig el que puc , des de la reunió semblava una rampa facileta i quan mi he posat la cosa s'ha complicat, en Valls donan-me consells des de sota una mica més i és menja un grampó, ho sento

Com que els kracs s'han quedat amb ganes de picar, seguim , amb l'Escalfabragetes.

Via Escalfabragetes: havia de ser una passejada, tan que algú va proposar de anar-hi a pel, mare de deu!

Primer llarg , un ressalt de gel i un parell de mixtes, segon una campa de neu i un tercer amb un pas de mixte que vaig flipar, vaya tela! aquests Alfons són unes bèsties.

Gràcies per poder escalar amb vosaltres, espero que se m'enganxi alguna cosa.

Canal del Riambau

Dimarts, 28 d-abril.
Aquest any sembla que l hivern no es vol acabar, mentre molta gent ja nomes pensa en la roca i la caloreta, s estan donant unes condicions com feia temps que no teniem per fer corredors en bones condicions.
Ens assebentem que la Canal del Riambau al Pedra esta " ice conditions" i amb l Alfons i anem sense dubtar. L aproximacio no promet gaire , la neu esta bastant podrida i ens enfonsem fins els genolls, pero quan arribem apeu de canal , el tema s endureix de forma sobtada i ens pemet anar a pel fins a la base del primer ressalt.

Avui em toca a mi em diu l alfons, i sense pensar mo em lligo la corda i m enfilo, no soc gaire valent i aquest llarg sobre un gel finet em posa les piles.

Seguim per una campa de neu i arribem a una altre ressalt de neu i gel. Espectacular, gel una mica delicat pero permet progressar amb delicadesa, l Alfons des de la reunio em te control.lat en tot moment, m indica i m aconsella com he de posar peus i que estiri mes els bracos.
Al final es posa una mica dret , pero amb un cop de gas ja soc fora, tenir l Alfons a la reunio observant me m ha donat confianca, d aqui ens queda una altra campa de neu i un ressalt de roca, probablement de 5 sup , que , aquest cop si ,li cedeixo al company

D aqui al collet i som en un tres i no res . No deixem perdre el cim , un com a bon alpinista i l altre com a bon aprenent d alpinista, preferim culminar l asensio arribant al pollego superior.

Ho sento pero avui no se que passa que el teclat no vol ni accents ni apostrofs ni c trencada.