dimarts, 27 de maig del 2014

KOBALAQ: UN EQUIP!!!

El cap de setmana passat vam fer el dinar Kobalaq, tradició de cada any. Sempre tornant de Noruega es decideix una data que vagi bé a la majoria per a celebrar les victòries de la temporada. Aquest any ha estat un xic diferent, per primera vegada cap dels 3 tirs que van pujar a Noruega a competir van aconseguir acabar la cursa. Tot i així es va decidir que el dinar el fèiem igualment.

Nosaltres som els més nous en l'equip Kobalaq, ja fa uns anys, quan vam voler endinsar-nos en el Muixing de Llarga distància, vam contactar amb el Miquel-Angel Martínez per assessorar-nos, així mica en mica vam anar-nos acostant fins que un dia l'Helena ens va dir la frase: "hem pensat que potser podrieu ser del equip Kobalaq" no ens ho podiem creure, allò era un super-orgull per nosaltres, un dels equips més importants en la llarga distància de tot l'estat i un dels millors d'Europa.

Kobalaq no és cap nom comercial, és simplement això KOBALAQ UN EQUIP DE GOSSOS DE TRINEU.
En ell estan englobats 5 múixers de llarga distància: Miquel-Angel Martínez, Jorge Andrés, Jumi Ripollés, José Arias i Marçal Rocias. I per a què serveix Kobalaq? Per a compartir experiències, per a compartir recursos, per a compartir feina, per a compartir gossos, per compartir estades, per a compartir dinars, per compartir victòries i aquest any també frustracions, somnis i esforç.

Però a part dels múixers que sempre són la part visible dels equips, el que volíem és fer menció de tota la feina feta pels Kobalaqs amagats.
D'una banda l'Helena, l'Ana i la Laura, les dones dels múixers que han competit aquesta vegada, que durant tot un any ajuden amb totes les feines de preparacíó del material i d'entrenaments de llargues hores, Moltes Hores !!!!! que no és fàcil i menys contant que l'Ana i la Laura ténen nens petits.

A part en l'equip, hi ha Jose Àrias i la Nuria (que porten dins del múixing moltíssims anys fins i tot organitzant les primeres Monegros), el Jose a part d'haver fet una Femundlopet i una Finnmarkslopet amb gossos joves del Miquei ha fet durant molts anys de handler indiscutible del Miquei. Aquest any per temes laborals no podia anar a Noruega i ha estat fent de handler des de casa. Molt bona feina. A part ha ajudat amb molts temes logístics de material, sobretot de frontals i amb l'esponsorització de tots els snacks per part d'Alimentbarna.


El Jumi i la Mercé, a part de deixar el Noddy per a que entrenés i corrés la cursa amb el Marçal, fan una feina de suport anímic bàsic a tot l'equip. I están durant tota la cursa darrera l'ordinador, ja sigui contestant els missatges del gps a la Laura o ja sigui actualitzant i traduïnt al castellà la web dels kobalaqs.

La Marta Subirats una fisioterapeuta d'animals que ja fa uns anys es va interessar pel nostre equip i que està molt involucrada en qualsevol petit problema o lesió dels nostres gossos. Aquest any va venir a Noruega a veure la part final de la cursa.

El Jordi Coma i la Cèlia, familia de Montesquiu que ja fa anys que està molt lligada als Kobalaqs, aquest any fent suport moral i en varies ocasions fent de handler del Jumi o del Marçal.

Tots ells que mai són anomenats uns dies abans de la cursa i durant la cursa van estar fent una feina impecable. Per mencionar alguna anécdota:
El cap de setmana abans de que el Marçal marxés cap a Noruega, van pujar a la Molina l'Helena, i Jumi's family per a portar 300 kg de sardines i 200 snacks fets especialment per Alimentbarna. Van estar fent reunions amb el Marçal amb llibreta en mà anotant tots els punts imprescindibles a tenir en compte en la cursa. I el moment més important, quan el Marçal va dir que no tenia Jerven (funda vivac per la tempesta) i que s'enduria una tenda de campanya el Jumi li va dir que ni pensar-ho, en aquell mateix moment va trucar al Javier Marina per demanar-li si ens deixava la seva. St. Jumi sort que li vam fer cas, ell ja sabia de què parlava perquè el va fer servir en una Femudlopet fa anys.

I després, durant la cursa, tots els Kobalaqs de casa estaven conectats a l'ordinador pràcticament totes les hores del dia, cal destacar la primera nit de la cursa que el Marçal va haver-se d'aturar durant 8 hores en una tempesta que l'Helena i el Jose van estar tota la nit sense


dormir pendents de l'ordinador, mirant les pàgines de la meteo i esperant fins a les 4 de la matinada que vam veure moure's el gps i tots vam respirar alleujats.

I aquest any hi ha hagut tres incorporacions, tres handlers nous que han viscut per primera vegada la experiència de la cursa de llarga distància més llarga d'Europa.
El Mario, estudiant de Saragossa, handler del Jorge Andrés juntament amb l'Ana, molt i molt eficient.
L'Albert que ja vam parlar d'ell, que juntament amb l'Erola feien de handlers del Marçal.
I en Ramon Armengol, un dels millors skijorers del nostre país (que tot i haver entrenat menys del desitjat aquest any ha fet tercer en el Campionat d'Espanya). Que va acceptar el super repte de fer ell sol de handler del Miquei, i que va treure una nota molt alta. Cal dir que en una cursa d'aquestes característiques amb molt poques hores de son i molts km. de conducció difícil, fer sol de handler és una feina molt i molt complicada.

I per últim fer una menció especial a un handler virtural incondicional que és el Sacris que, els anys que no ha pogut pujar a competir a Noruega fa de handler de sofà donant-nos molts i molts ànims.

El fin de semana pasado hicimos la comida Kobalaq, tradición anual. Siempre al volver de Noruega se decide una fecha que vaya bien a la mayoria para celebrar las victórias de la temporada. Este año ha estado un poco diferente, por primera vez ninguno de los 3 tiros que fueron a Noruega a competir consiguieron terminar la carrera. Aún así se decidió hacer igualmente la comida.

Nosotros somos los más nuevos en el equipo Kobalaq, ya hace unos años, cuando quisimos conocer el Muixing de Larga Distancia, contactamos con Miquel-Angel Martinez para asesorarnos , así poco a poco nos fuimos acercando hasta que un día Helena nos dijo la frase: "hemos pensado que a lo mejor os gustaria ser del equipo Kobalaq", no nos lo podíamos creer, eso era un super-orgullo para nosotros, uno de los equipos más importantes en la larga distancia de todo el estado y uno de los mejores de Europa.

Kobalaq no es un nombre comercial, es simplemente esto: Kobalaq un equipo de perros de trineo. En él están 5 mushers de larga distancia: Miquel-Angel Martínez, Jorge Andrés, Jumi Ripollés, José Arias y Marçal Rocias. Y para què sirve Kobalaq? Para compartir experiencias, para compartir recursos, para compartir trabajo, para compartir perros, para compartir fines de semana, para compartir comidas, para compartir risas, para compartir victorias y este año también para compartir ánimos.

Pero a parte de los mushers que son siempre la parte visible de los equipos, lo que queremos mencionar es todo el trabajo de los Kobalaqs escondidos, los que están detrás de los bastidores.
Por un lado Helena, Ana y Laura, las mujeres de los mushers que han competido, que durante todo un año ayudan con el trabajo de preparación del material y con los entrenamientos de largas horas que no es fácil y menos para Ana y Laura que tienen niños pequeños.

A parte en el equipo está Jose Arias y Nuria (que estan en el mundo del mushing desde hace muchísimos años incluso organizando las primeras Monegros), Jose a parte de haber corrido una Femudlopet y una Finnmarkslopet con perros jóvenes de Miquei ha hecho durante muchos años de handler indiscutible de Miquei. Este año por temas laborales no podía hacer de handler en Noruega y ha estado haciendo de handler des de casa. Muy buen trabajo. A parte de su ayuda en muchos temas logísticos de material, sobretodo de frontales y con la esponsorización de todos los snacks por parte de Alimentbarna.

Jumi  y Mercé a parte de dejar a Noddy para que entrenase y corriera la carrera con Marçal, hacen un trabajo de soporte anímico básico a todo el equipo. Y se pasan toda la carrera detrás del ordenador, ya sea contestando mensajes del gps a Laura o actualizando y traduciendo al castellano la web de Kobalaq.

Marta Subirats, una fisioterapeuta de animales, que ya hace unos años se interesó por nuestro equipo y que está muy y muy involucrada en cualquier pequeño problema o lesión de nuestros perros. Este año vino a Noruega a ver la parte final de la carrera.

Jordi Coma y Célia, familia de Montesquiu que hace años que está muy cercana a los Kobalaqs, este año haciendo soporte moral y en varias ocasiones haciendo de handler de Jumi o Marçal.


Todos ellos que nunca son nombrados, unos días antes de carrera y durante la carrera están haciento un trabajo impecable. Para mencionar alguna anécdota:
El fin de semana anterior a que Marçal se fuera para Noruega, subieron a la Molina, Helena y Jumi's Family para llevar 300 kg. de sardinas y 200 snacks hechos especialmente para Alimentbarna. Estuvieron haciendo reuniones con Marçal con la libreta en mano anotando todos los puntos imprescindibles a tener en cuenta en carreraY el momento más importante, cuando Marçal dijo que no tenia Jerven (funda de vivac para las tormentas) y que se llevaria una tienda de campaña, Y Jumi dijo que ni pensarlo, en ese mismo momento llamó a Javier Marina para pedirle si nos dejaba la suya. St. Jumi suerte que le hicimos caso, él ya sabia de què hablaba porque la utilizó en una Femundlopet hace años.
Y después, durante la carrera, todos los Kobalaqs de casa estaban conectados a el ordenador prácticamente todas las horas del día. Cabe destacar la primera noche de la carrera que Marçal tubo que estar 8 h.parado en una tormenta que Helena y Jose estubieron toda la noche pendientes del ordenador, mirando las páginas web de la meteo y esperando hasta las 4 de la madrugada que empezó a moverse el gps y todos respiramos tranquilos.

Este año han habido 3 incorporaciones, tres handlers nuevos que han vivido por primera vez la experiencia de la carrera de larga distancia más larga de Europa.
Mario, estudiante de Zaragoza, handler de Jorge Andrés juntamente con Ana, muy y muy eficiente.
Albert que ya hablamos de él, que con Erola hacian de handlers de Marçal.
Y Ramon Armengol, uno de los mejores skijorers de nuestro país (que aún y haber entrenado poco este año ha sido tercero en el Campeonato de España). Que aceptó el super reto de hacer él solo de handler de Miquei, y sacó nota alta. Cabe decir que en una carrera de éstas características con muy pocas horas de dormir y muchos km. de conducción difícil, hacer solo de handler es un trabajo muy complicado.

Y por último hacer una mención especial a un handler virtual incondicional que es Sacris, que los años que el no ha subido a competir a Noruega hace de handler de sofá dando muchos y muchos ánimos.

dissabte, 22 de març del 2014

Gràcies!

Gràcies, als que ens heu ajudat ha arribar fins a la línia de sortida.
En aquest tipus de cursa, diuen, i potser es veritat,  estar a la línia de sortida ja és un èxit en sí mateix, nosaltres aspiràvem a una mica més, però no va poder ser...
Per poder arribar el dia 8 de Març a Alta, amb tot l'equip apunt i en condicions, vam haver de treballar fort, entrenar moltes i moltes hores, dormir poc i gastar molt. 
Això no hauria estat possible sense l'ajuda de tots els que ens envolten, la seva empenta i els seus ànims. I durant el poc que va durar la nostra aventura, vam sentir properes les mostres d'afecte i suport de tots els amics i coneguts, via telèfon, blog i xarxes socials,  malgrat tot , no va poder ser...
No volem anomenar ningú en concret per por de deixar-nos algú, però no podem passar per alt a dos ajudes importants l'equip Kobalaq i l' Albert Martí.
A l'equip Kobalaq, li dedicarem una entrada d'aquí uns dies.
L'Albert, l'Albert Martí, Albert del Niu, l'home boig... li podeu dir com volgueu, però no el confondreu. 
Segurament ell, no llegirà mai aquest escrit, deu estar corrent per la muntanya, pedalant sobre la bici o lliscant sobre els esquís, hores i hores, ell també, perseguint no sabem que...
Que dir de la seva ajuda, res a dir.
 Abans de que nosaltres pensèssim res, ell ja ho havia fet, virtuós sobre el trineu i exquisit amb els gossos, l'amic que tots volem, i que per sort alguns tenim.
Només dues anècdotes:
El dia de la sortida,... tensió a l'ambient, ...cara de duresa i seriositat entre els múixers, ... ell , per variar,  fent bestièses per allà, sense deixar, però, de fer el que tocava, algú se'l va mirar amb cara d'incredulitat, cara  fins i tot, d'un pel de superioritat,... i ell em va dir: "que és incompatible el múixing amb riure i passar-ho be?" genial, senzillament genial.
I la segona , quan vam  plegar a Levajock, de nit i cansats, quan alguna llàgrima em corria cara avall, dissimulada pel buff, la jaqueta i la pinta de tio dur, ell estava allà, i amb un cop a l'esquena i alguna broma que ja no recordo ens va ajudar a  aixecar el cap, seguir endavant, a seguir somiant.

 També volem donar les gràcies als  "supers-amics" més mediàtics que tenim, que heu fet difusó del nostre repte: Emma, Araceli, David, Kilian, gràcies per ajudar-nos a somiar!
    Sapigueu tots els que us hem anomenat i als que no, als que ens vau ajudar a apretar en algún moment, als que ens vau suplir en les nostres feines, a tots i tots,... que us duiem al trineu, en un racó especial per portar -hi allò que per nosaltres era imprescindible! durant la cursa, i la tempesta extrema, estàveu amb nosaltres, no estàvem sols!



Gracias a los que nos habeis ayudado hasta la línea de salida.
Es este tipo de carrera, dicen i seguramente es verdad, que estar en la linea de salida ya és un éxito, nosotros aspirábamos a un poco más, pero no pudo ser...
Para poder llegar el dia 8 de Marzo a Alta, con todo el equipo a punto y en condiciones, tubimos que trabajar fuerte, entrenar muchas y muchas horas, dormir poco y gastar mucho. Esto no habría sido posible sin la ayuda de todos los de nuestro lado, su empuje y su ánimo. Y durante el poco que duró nuestra aventura, sentimos cercanas las muestras de afecto y soporte de todos los amigos y conocidos, via teléfono, blog y redes sociales, aunque al final no pudiera ser...
No queremos nombrar a nadie en concreto por miedo a dejarnos a alguien, pero no podemos olvidarnos de dos ayudas importantes; el equipo Kobalaq y Albert Martí.
Al equipo Kobalaq, le dedicaremos una entrada en unos días. 
A Albert, Albert Martí, Albert del Niu, l'home boig... le podeis llamar como querais, no lo confundireis, seguramente él no leerá nunca este escrito, debe estar corriendo por la montaña, pedaleando sobre la bici o esquiando, horas y horas, él también persiguiendo nosequé...
Que decir de su ayuda, antes que nosotros pensasemos lo que se tenia que hacer él ya lo había hecho, virtuoso en el trineo y exquisito con los perros, el amigo que todos queremos, y que por suerte algunos tenemos.
Dos anécdotas:
El día de la salida, tensión en el ambiente, cara de dureza y seriosidad entre los mushers, y él, para variar, haciendo tonterias por allí, sin dejar , pero de hacer lo que tocaba. Alguien se lo miró con cara de incredulidad, cara incluso de un poco de superioridad... y me dijo: "que es incompatible el mushing con reir?" genial, sencillamente genial.
Y la segunda cuando terminamos en Levajok, de noche y cansados, cuando alguna lágrima me corría por la cara, disimulada por el buff, la chaqueta y la pinta de tio duro, él estaba allí, y con un golpe en la espalda y alguna broma que ya no recuerdo nos ayudó a seguir adelante, a seguir soñando.

Gracias a los amigos mediáticos que tenemos, que habeis hecho difusión de nuestro reto: Emma, Araceli, David, Kilian, gracias por ayudarnos a soñar!!
Teneis que saber todos a los que os hemos nombrado y a los que no, a los que nos ayudasteis a apretar en algun momento,a los que nos suplisteis en el trabajo, a todos y todos, que os llevábamos en el trineo, en un rincón especial para llevar las cosas no obligatorias, pero para nosotros imprescindibles!! durante la carrera y la tormenta extrema, estábais con nosotros, no estábamos solos!!

dimarts, 11 de març del 2014

EL SOMNI DE DOS ANYS, QUE SOLS VA DURAR DOS DIES.

Es així, després de dos anys de preparació, sacrifici col.lectiu i esforç brutal, el somni, s'ha esfumat.
S'ens ha escapat de les mans, però el més frustrant és que no hem pogut qüasi gaudir-lo, no hem tingut temps de lluitar per fer-lo realitat, ha marxat sense donar-nos temps a despertar-nos, tot plegat, extremadament frustrant.
Haviem pensat en moltes causes per les quals podia ser que no acabèssim la cursa, falta d'entrenament, lesions, falta de motivació, cansament extrem del múixer,... però mai s'ens havia passat pel cap que els nostres gossos, sempre forts i alegres, poguessin enmaleltir, i així ha estat, un inesperat virus ha deixat fora de combat als nostres herois, sense capacitat de recuperació, buits i fatigats.
Un virus, alimentat, per la llarga i extrema nit que vam passar clavats enmig de la tempesta en la inmensitat de Finnmark, allà sí que vam lluitar. Lluitar per avançar ,i fins i tot per no defallir. Després d'allò vam pensar que no seríem capaços de seguir. Però en arribar al check point de Skoganvarre i veure que altres també havien passat la nit clavats, i que en Roger Dhal, mister Finnmarkslopet, arribava després nostre amb la cara desencaixada i deia que havia viscut la pitjor tempesta a la Finnmark, vaig entendre la dimensió del que havíem viscut.
Quan amb l'Albert, a Levajok,  retiràvem els gossos del check point cap al remoc, en Tomàs bordava desesperat, ell també sabia que el somni s'esfumava. Un gos nascut per còrrer, extremadament treballador, veia que ell i l'equip havien de plegar, ell també frustrat, entrava al remolc amb el cap cot.
No sé què dir, no sé què pensar, no sé què fer,.. però és com quan en una expedició a una gran muntanya arribes i el temps no et deixa ni fer un intent, ni sentir la neu a la cara i l'alçada als pulmons, no sé si ens mereixíem tanta mala sort.
Marxarem cap a casa, amb sensacions contradictòries, sabent que hem fet el que tocava, però amb la merda de sensació de no haver pogut lluitar i apretar, nosaltres i tot l'equip, però sabent que segurament hem fet un pas endavant, no sé cap a on , però un pas endavant.
Ara ens queda seguir d'aprop l'equip d'en Miquei camí de la seva desena Finnmark, del seu desé somni, encara li queda lluitar, encara li queda somniar, Miquei! Avant! sentiràs el nostre alè totes les nits que et queden!

Es así, después de dos años de preparación, sacrificio colectivo y esfuerzo brutal, el sueño se ha esfumado. Se nos ha ido de las manos, pero lo más frustrante es que no hemos podido casi disfrutarlo, no hemos tenido tiempo de luchar para hacerlo realidad, se ha ido sin darnos tiempo a despertarnos, todo extremadamente frustrante.
Havíamos pensado en muchas causas por las cuales podía ser que no terminasemos la carrera, falta de entrenamiento, lesiones, falta de motivación, cansancio extremo del musher.... pero nunca se habíamos pensado en que nuestros perros, siempre fuertes y alegres,pudieran ponerse enfermos, y así ha estado, un inesperado virus ha dejado fuera de combate a nuestros héroes, sin capacidad de recuperación, vacios y fatigados. Un virus alimentado por la larga y extrema noche que pasamos clavados en medio de la tormenta en la inmensidad de Finnmark, allí si que luchamos. Luchamos para avanzar y no decaer. Després de eso pensamos que no seríamos capaces de seguir. Pero en llegar en el check point de Skoganvarre i ver que otros también havían pasado la noche clavados y que Roger Dhal, mister Finnmarkslopet, llegaba después nuestro con la cara desencajada y decía haber vivido la peor tormenta en Finnmark, entendimos la dimensión de lo que habíamos vivido.
Cuando con Albert, en Levajok, retirábamos los perros del check point hacia el remolque, Tomás ladraba desesperado, él también sabía que el sueño desaparecía. Un perro nacido para correr, extremadamente trabajador, veía que és i el equipo tenían que dejarlo, él también frustrado, entrava en el remolque con la cabeza baja.
No sé qué decir, no sé qué pensar, no sé qué hacer... pero es como cuando en una expedición a una gran montaña llegas y el tiempo no te deja ni hacer un intento, ni sentir la nieve a la cara y la altura a los pulmones, no sé si nos merecíamos tan mala suerte.
Nos iremos hacia casa, con sensaciones contradictorias, sabiendo que hemos hecho lo que tocaba, pero con la mierda de sensación de no haber podido luchar y apretar, nosotros y todo el equipo, pero sabiendo que seguramente hemos hecho un paso adelante, no sé hacia donde, pero un paso adelante.
Ahora nos queda seguir de cerca al equipo de Miquei que siguen el camino hacia su décima Finnmark, su décimo sueño, todavía le queda luchar, todavía le queda soñar, Miquei! Avant! sentirás nuestro ánimo todas las noches que te quedan!

diumenge, 9 de març del 2014

DE SKOGANVARRE A LEVAJOK 85 Km.

Després de la primera etapa hem millorat tot plegat, tampoc era gaire difícil millorar-ho.
Teniem un descans obligatori de 3:16 h. però hem decidit pendre-ho amb calma perque la nit havia estat mogudeta. Al final amb 4:13 de descans hem sortit a les 9:42 juntament amb dos equips. Erem dels últims ja que la tormenta ens va enganxar a 13 equips, tots menys un que va demanar ajuda i directament queda desqualificat, vam trigar 5 h. més que els altres equips perque són les que vam haver-nos d'aturar.
A tot això hem d'afegir que per casualitat un home ens va avisar que teníem la llança del remolc trencada, en aquell moment que patíem pel Marçal això va passar en un segon terme però aquest matí s'havia d'arreglar perque no podíem arribar al següent check point així. Després d'uns quants trapis de la gent del camping hem anat com hem pogut fins a Karasjok pensant que hauriem de deixar el remolc fins trobar algu que ens ho arreglés (però avui era diumenge) i una mica de sort que ja ens tocava hem trobat el enganxe en una benzinera, no ens ho podíem ni creure, això sí 645 noks però remolc arreglat en un moment.


Etapa bona, hem estat 7:37 h. per fer 85 km. a les 17:21 hem arribat a Levajok. Els gossos molt bé, els veterinaris ja no ens han mirat tant minuciosament, en aquest punt no han menjat tant bé com ahir. A la única que traiem del equip però per decisió del múixer és a la Negu. Ja ho veiem en els entrenaments que a ella això ja se li feia molt llarg. Amb 3 FL-500 a les esquenes i 200 km d'aquesta la deixem descansar i que no vagi agobiada.
Estem descansant a Levajok, el Marçal ha atés els gossos durant 1h.20 min. després ha dinat-berenat-sopat un trinxat de cerdanya i formatget amb un iogurt i s'ha posat a dormir. El despertarem a les 22:00 haurà dormit unes 3 hores i calculem 1h. i mitja més abans de que surti entre prepararse ell i els gossos.
Si es pot cap a les 23:30 sortirà direcció Tana, tram de 117 km. per tant, estarà unes 11 hores si no té problemes, tota la nit dalt del trineu. Ja cal que les bateries del frontal estiguin ben carregades.
Quan ha arribat d'aquesta etapa ha preguntat"quants km. porto??" i jo li he dit que uns 200 i ha dit "més val que m'ho miri etapa per etapa i ja veurem què passa"

Después de la primera etapa lo hemos mejorado todo, tampoco era muy difícil. 

Teníamos un descanso obligatorio de 3:16 h. pero hemos decidido tomarlo con calma porque la noche había estado movidita. Al final con 4:13 de descanso hemos salido a las 9:42 junto con dos equipos. Éramos de los últimos, ya que la tormenta nos pilló a 13 equipos, todos menos uno que pidió ayuda y directamente queda descalificado, tardamos 5 h. más que los otros equipos porque son las que nos tubimos que parar.
A todo esto hemos de añadir que por casualidad un hombre nos avisó que teníamos la lanza del remolque rota, en ese momento estábamos sufriendo por Marçal i esto pasó en un segundo término pero esta mañana se había de arreglar porque no podíamos llegar al siguiente check point así. Después de unos cuantos trapis de la gente del camping hemos ido como hemos podido hasta Karasjok pensando que tendríamos que dejar el remolque hasta encontrar alguien que nos lo arreglara (pero hoy era domingo)  y con un poco de suerte que ya nos tocaba hemos encontrado el enganche en una gasolinera, no nos lo podíamos creer, eso sí 645 noks pero remolque arreglado en un momento.
La etapa ha sido buena, hemos estado 7:37 h. para hacer 85 km. a las 17:21 hemos llegado a Levajok. Los perros muy bien, los veterinarios ya no nos han mirado tan minuciosamente, en este punto no han comido tan bien como ayer. A la única que sacamos del equipo pero por decisión del musher és Negu. Ya lo veíamos en los entrenos que a ella esto se le hacía muy largo. Con 3 FL en las espaldas y 200 km de esta la dejamos descansar y que no vaya agobiada.
Estamos descansando en Levajok, Marçal ha atendido perros durante 1h. 20 min después ha comido-merendado-cenado a las 22:00 habrá dormido 3 h. y calculamos 1h y media más antes de que salga entre prepararse él y los perros.
Si puede sobre las 23:30 saldrá dirección Tana, tramo de 117 km, por lo tanto, estarà unas 11 h. si no tiene problemas, toda la noche en el trineo. Hace falta que las baterias del frontal est en cargadas.
Cuando ha llegado Marçal de esta etapa me ha preguntadao:"quasntos km. llevo?" y yo le he dicho que unos 200 y ha dicho "más vale que lo miren etapa por etapa y ya veremos que pasa"

PRIMER TRAM / PRIMER TRAMO

El dissabte 8 de març puntuals han sortit els equips Kobalaq. Començava la categoria de 500 km i Jorge Andrés ha sortit a les 11:33 i en la de 1000 km, Miquel-Angel Martínez ha sortit a les 12:24 i el Marçal a les 12:59.
La sortida és tant estressant com divertida, no tens temps quasi de ni pensar-hi que ja ets fora.
En la sortida els de la FL-1000 km porten a un passatger en el trineu fins uns 16 km. que és a on hi ha el restart.
Pel nostre equip ha estat horrorós. Els gossos no portàven els botins posats perque la neu és molt humida i teniem menys d'una hora per posar 56 botins, passar el control del material del trineu i a tot això s'ens ha complicat perque la Negu portava un petit tall a la pota que hem anat a buscar per curar-li i les veterinaries ens han estat fent moltes preguntes perque deien que algun gos estossegava.
A les 14:59, al final hem aconseguit sortir puntuals, Marçal i gossos es dirigien cap a Joatka a on hi ha el primer check point però que no poden arribar les assistències.
Tots han passat força bé per Joatka. El Jorge amb 4:04, el Miquei amb 4:06 (tenint en compte que havia parat 1 h. en el restart) i el Marçal amb 4:18.
Els handlers mentres anàvem camí de Skoganvarre a on la tormenta ja començava a ensenyar les seves dents.
Tots els equips anàven força lents perque a la muntanya feia molt vent. El Miquei ha arribat a les 21:28 i el Marçal havia d'estar entre 45 min i una hora més. Però just quan estàvem en la furgo que el Miquei sopava sona el teléfon i era el Marçal amb veu apurada." M'he sortit de la traça i els gossos no volen tornar-hi, fa molt vent i no puc seguir. Em poso dins el Jerven i demà quan sigui de dia continuaré". Això quan eren les 23:00. Busquem ordinador i efectivament estàva un km més al sud de la traça. Però anem observant que no és l'únic. Tots els múixers que a aquella hora estàven dalt la muntanya es paren, no poden seguir.
A les 4 de la matinada (després de 5 h. refugiat dins un sac moll i en un jerven) el vent s'atura de cop, i el GPS indica que tots els múixer es tornen a posar en marxa. Una dotzena de múixers arriben en un interval curt de temps entre les 5 i les 6 de la matinada.
Ja en la caravana descansant una mica i esperant que els veterinaris ens deixin continuar amb tots els gossos perque nosaltres els veiem bé.
Ha estat una experiència molt dura comenta el Marçal, he pasat por i he intentat no adormir-me.



El sábado 8 de marzo puntuales han salido los equipos Kobalaq. Empezaba la categoria de 500 km. y Jorge Andrés ha salido a las 11:33 y en la de 1000 km. Miquel-Angel Martínez ha salido a las 12:24 y el Marçal a las 12:59.
La salida es tan estresante como divertida, no tienes tiempo casi ni de pensar que ya estás fuera. En la salida los de la FL-1000 km llevan a un pasagero en el trineo hasta unos 16 km. que es donde está el restart.
Para nuestro equipo ha estado horroroso. Los perros no llevaban botines puestos porque la nieve era muy húmeda y teniamos menos de una hora para poner 56 botines, pasar el control de material del trineo y a todo esto se nos ha complicado porque la Negu llevaba un pequeño corte en la pata que hemos ido a buscar para curarle y las veterinarias han estado haciendo muchas preguntas ya que decían que algún perro tosía.
A las 14:59, al final hemos conseguido salir puntuales, Marçal y perros se dirijían hacia Joatka donde está el primer checkpoint pero no pueden llegar las asisténcias.
Todos han pasado muy bien por Joatka. Jorge con 4:04, Miquei con 4:06 (teniendo en cuenta que habia parado 1h. en el restart) y Marçal con 4:18.
Los handlers mientras iban de camino de Skoganvarre donde la tormenta ya empezaba a enseñar los dientes.
Todos los equipos iban bastante lentos porque en la montaña había un vendaval. Miquei ha llegado a las 21:28 y Marçal había de estar entre 45 min i 1 h. más. Pero justo cuando estábamos en la furgo que Miquei cenaba suena el teléfono y era Marçal con una voz apurada: "He salido del trazado y los perros no quieren volver, hace mucho viento y no puedo seguir. Me pongo dentro del Jerven y mañana  cuando sea de día continuaré" Esto eran las 23:00. Buscamos el ordenador y efectivamente estaban a 1 km más al sud del trazado. Pero vamos observando que no es el único. Todos los múixers que a esa hora estàvan arriba de la montaña se paran, no pueden seguir.
A las 4 de la madrugada (después de 5 h. refugiado en un saco mojado y en un jerven) el viento para de golpe y el GPS indica que los mushers se vuelven a poner en marcha. Una docena de mushers llegan en un intervalo corto de tiempo entre las 5 y las 6 de la madrugada. Ya en la caravana descansan un poco y esperando que los veterinarios nos dejen continuar con todos los perros porque nosotros los vemos bién.
Ha estado una experiencia muy dura comenta Marçal. He pasado miedo y he intentado no dormir en esas 4 horas.


dissabte, 8 de març del 2014

PER A SEGUIR ELS EQUIPS / PARA SEGUIR A LOS EQUIPOS

Volem explicar-vos els diferents links que tenim per a que les persones interessades puguin seguir tant els equips Kobalaq, com la Finnmarkslopet en general.

D'una banda aquest és el blog del Marçal, a on es penjaran diferents noticies dels 3 equips (Jorge, Miquei i Marçal):    marcalilaura.blogspot.com  (aquest blog intentem escriure'l en català i castellà, a l'anglés ja no ens hi atrevim)
El Marçal també té el facebook de Muixing a la Carta a on es penja l'enllaç amb el blog cada vegada que hi ha una noticia nova en aquest. I de tant en tant videos o fotos concretes o notícies d'última hora que només les posem al facebook:     www.facebook.com/muixing.alacarta

Altres facebooks que estarán actius durant la cursa i a on es penjarán les noticies just en el minut que passin són:    El del Miquel-Angel Martínez l'altre corredor de la FL-1000 de l'equip Kobalaq        https://www.facebook.com/miquelangel.martinez?fref=ts

El del Jorge Andrés l'altre corredor de la FL-500 de l'equip Kobalaq  https://www.facebook.com/jorge.andres.7509?fref=ts

I l'ultim facebook és del Club de Fans del Miquei-Marçal. És un grup que va crear en Xavier Cusidó (català que resideix a Kirkeness) és un fan incondicional de la cursa i sobretot aquests últims anys del Miquei, ens està esperant a Kirkenes si és que hi aconseguim arribar. https://www.facebook.com/groups/430041037074783/?fref=ts

En el twitter el seguiment es pot fer a @kobalaq o a @XaletRefugiUEC

Les notícies més actualitzades es podran trobar a la web de l'equip Kobalaq on s'informarà tant aviat com sigui possible  (gràcies a l'Helena, el Jumi i la Susan),de totes les novetats dels tres equips,  el del Jorge Andrés que correrà els 500 km i el del Miquel-Angel i el del Marçal que intentaràn assolir la de 1.000 km.:        www.kobalaq.cat  (aquesta està en català, castellà i anglés)

En aquesta web heu d'entrar en l'apartat "seguiment de la cursa" i a part hi ha un apartat per deixar "missatges a l'equip" on hi trobareu tots els missatges desde aquests últims dies abans de començar la carrera i a on hi podeu deixar els vostres.

Això pel que fa a l'equip Kobalaq. Però a part, hi ha la web oficial de la Finnmarkslopet, aquesta està en norueg o en anglés i aquí es pot trobar totes les normatives de la carrera i tots els events previs i posteriors a aquesta.
Potser el més interessant és l'apartat a on diu RESULTS. Durant la cursa es pot fer seguiment del múixer a on diu GPS tracking i aquí heu de triar la de 500 o la de 1000 depenent de la categoria que busqueu.

L'enllaç de la de 1000 km és:  http://www.finnmarkslopet.no/map/index.jsp?lang=en&raceId=51
L'enllaç de la de 500 km és:  http://www.finnmarkslopet.no/map/index.jsp?raceId=52&lang

Això sí no us espanteu que a vegades en parts muntanyoses el GPS no emet la senyal i sembla que el múixer hagi desaparegut.

I el result service és la classificació tal i com va la carrera. Amb diferents colors van marcant els múixers que estan en un tram, els que estan descansant en un check point, els que han abandonat... i en aquesta classificació clicant a sobre del múixer que es vulgui surt tota la estadística i els horaris i les velocitats i tota la informacio del múixer en qüestió.

Queremos explicaros los diferentes links que tenemmos para que las personas interesadas puedan seguir tanto los equipos Kobalaq, como la Finnmarkslopet en general.

Por un lado éste es el blog de Marçal, donde se colgaran las diferentes noticias de los 3 equipos (Jorge, Miquei y Marçal):  marcalilaura.blogspot .com (este blog lo intentamos escribir en catalán y castellano, con el inglés ya no nos atrevimos)
El Marçal también tiene el facebook de Muixing a la Carta donde se cuelga el enlace con el blog cada vez que hay una notícia nueva en éste. Y de vez en cuando videos o fotos concretas o notícias de última hora que sólo las colgamos en facebook:     www.facebook.com/muixing.alacarta

Altres facebooks que estarán activos durante la carrera y donde se colgarán las noticias justo en el minuto que ocurran son:    El del Miquel-Angel Martínez el otro corredor de la FL-1000 de l'equip Kobalaq        https://www.facebook.com/miquelangel.martinez?fref=ts

El del Jorge Andrés el otro corredor  de la FL-500 de l'equip Kobalaq  https://www.facebook.com/jorge.andres.7509?fref=ts

Y el último facebook és el del Club de Fans de Miquei-Marçal. És un grupo que creó Xavier Cusidó (catalán que reside en Kirkeness) es un fan incondicional de la carrera y sobretodo éstos últimos años de Miquei, nos está esperando en Kirkeness si és que conseguimos llegar. https://www.facebook.com/groups/430041037074783/?fref=ts

En el twitter se puede seguir en:  @kobalaq o @XaletRefugiUEC

Las notícias más actualizadas se podrán encontrar en la web del equipo Kobalaq, donde se informará tan pronto como sea posible (gracias a Jumi, Susan y Helena) de todas las novedades de los tres equipos, el del Jorge Andrés que correrà los 500 km y el de Miquel-Angel y el de Marçal que intentarán terminar la de 1000 km:   www.kobalaq.cat (esta está en catalán, castellano y inglés)
En esta web se tiene que entrar en el apartado "seguimiento de la carrera" y a parte hay un apartado para dejar "mensajes al equipo" donde encontrareis todos los mensajes desde estos últimos días antes de empezar la carrera y donde podreis dejar los vuestros.

Esto es lo que irá publicando el equipo Kobalaq. Pero a parte, está la web oficial de la Finnmarkslopet, esta está en noruego o en inglés, aquí se puede encontrar todas las normativas de esta carrera y todos los eventos previos y posteriores a esta.
A lo mejor lo más interesante es el apartado donde pone RESULTS. Durante la carrera se puede hacer un seguimiento del musher donde pone GPS tracking y aquí se tiene que escoger la de 500 o la de 1000 dependiendo de la categoria que buscais.

El enlace de la de 1000 km és:  http://www.finnmarkslopet.no/map/index.jsp?lang=en&raceId=51
El enlace de la de 500 km és:  http://www.finnmarkslopet.no/map/index.jsp?raceId=52&lang

Esto sí no os asusteis que a veces en partes montañosas el GPS no emite señal y parece que el musher haya desaparecido.

Y el result service es la clasificación tal y como va la carrera. Con diferentes colores van marcando los mushers que estan en un tramo, los que están descansando en un check point, los que han abandonado... y en esta clasificación clicando sobre el musher qeu se quiera sale toda la estadística de los horarios y las velocidades y toda la información del musher en cuestión.


divendres, 7 de març del 2014

LA LINIA DE SORTIDA / LA LINEA DE SALIDA

Ja ho tenim tot preparat, m

aterial obligatori, linies, abrics, botins, food drops,... nervis, emocions, esperança, respecte, il.lusió, tot carregat al trineu. Dema al matí començarà la Finnmarkslopet, una cursa de 1000 km dins el cercle polar àrtic. Anirem endavant, a poc a poc, però endavant, intentarem arribar tant lluny com ens sigui possible, el somni és creuar la linia d'arribada. Una línia que no marca res en concret, però és la que volem creuar. El trineu estirat pels nostres 14 gossos, aquests que fa mesos que entrenem. Fargal, Negu, Narvik, Noddy, Tomàs, Thor, Odin, Tengbo, Zetra, Lukla, Nuptse, Amphu, Tagnan i Mera, a partir de demá estarem a les vostres a mans, vosaltres ens marcareu el ritme dels dies que vénen. El conduiré jo, En Marçal, però l'empenyeran, la Laura, l' Erola, en Gil, i l Albert, els pares , els sogres, el germans, i tots els Kobalaqs, en Miquei i l Helena , en Jorge, l'Anna i en Mario, en Jumi, la Mercè i la canalla, en Jose i la Núria, en Jordi Coma's family, la Marta Subirats, en Ramon Armengol, la Mireia i la Laura, de Serveis Veterinaris de la Cerdanya, i molts altres que segur que em deixo. A partir de demà començarem a viure el somni, aquest que fa temps que perseguiem, gràcies als que ens heu ajudat a arribar fins aquí, treballarem com un equip! like a Kobalaq Team! Ya lo tenemos todo preparado, material obligatorio, líneas, abrigos, botines, food drops... nervios, emociones, esperanza, respeto,ilusión, todo cargado en el trineo. Mañana por la mañana empezarà la Finnmarkslopet, una carrera de 1000 km. Dentro del círculo polar ártico. Seguiremos adelante, poco a poco, pero adelante, intentaremos llegar tant lejos como nos sea posible, el sueño es crear la línea de llegada. Una línea que no marca nada en concreto, pero es la que queremos cruzar. El trineo estirado por nuestros 14 perros, estos que hace meses que entrenamos: Fargal, Negu, Narvik, Noddy, Tomàs, Thor, Odin, Tengbo, Zetra, Lukla, Nuptse, Amphu, Tagnan i Mera, a partir de mañana estaremos en vuestras manos, vosotros nos marcareis el ritmo de los días que vienen. Lo conduciré yo, Marçal, pero lo empujaran, Laura, Erola, Gil i Albert, los padres, los suegros, los hermanos i todos los Kobalaqs, Miquei i Helena, Jorge, Ana i Mario, Jumi, Mercé i niños, Jose i Núria, Jordi Coma's family, Marta Subirats, Ramon Armengol, Mireia i Laura de Serveis Veterinaris de la Cerdanya, i muchos otros que seguro me dejo. A partir de mañana empezaremos a vivir un sueño, este que hace tiempo perseguíamos, gracias a los que nos haveis ayudado a llegar hasta aquí, trabajaremos como un equipo! Like a Kobalaq Team!