HEROIS II (LUKLA, TENGBO, NUPSE, TAGNAN, AMPHU, ZETRA, MERA)

La Lukla, el Tengbo, el Nupse, la Tagnan, l'Amphu, la Zetra i la Mera són els noms de dos mascles i 5 femelles que vam tenir en una cadellada el Setembre del 2010.
 Son fills de la Narvik (del nostre kennel) i del Pasvik (del kennel de Miquel Angel Martínez) tots descendents de gossos noruegs.
Va ser una cadellada de 9, i tots van tirar endavant, el Lothse i la Lapsa estàn a Noruega perque pertanyen al tir del Miquel Àngel Martínez i s'estan preparant al igual que els seus germans per còrrer la Finnmarkslopet de 1000 km.
 La Lukla, el Nupse, l'Amphu i la Mera van còrrer amb nosaltres la FL-500 l'any 2012. Com que no feia gaire fred, la neu al principi de la cursa semblava sucre i la Lukla es va fer una rebrincada en una pota que la va obligar a plegar en el primer check point a Skojanvarre, però el Nupse, l'Amphu i la Mera van arribar a Alta.
El Tengbo i la Zetra al 2012 també van pujar fins al Cap Nord, el Tengbo al final es va quedar a la banqueta ja que en portàvem 2 per si passava algo. I la Zetra va fer la cursa amb José Sacristán i es coneix el recorregut fins a Levajock.
La Tagnan l'any 2012 es va quedar a la Molina.

Seràn els eterns cadells perquè encara que tinguin més de 3 anys alguns són iguals d'entremaliats. La Lukla i la Mera són especialistes en treure's els collars i la Mera fins i tot sap escapar-se de l'arnés sense descordar-lo.

Hem de confiar plenament amb ells perque serán la part més important del tir. Esperem molt de la Zetra com a wheel, la gossa més enforma actualment, extremadament treballador i bona menjadora.  El Nupse i la Mera com a líders.
 El Tengbo com a  wheel i esperem que tant que els seus carps com els de l'Amphu no ens facin la punyeta.
La Lukla i la Tagnan són bones gosses d equip, però no descartem, que hagin d ocupar les posisicons capdevanteres.

Lukla, Tagnan, Tengbo, Nuptse, Mera, Zetra y Amphu son los nombre de la camada de Narvik ( perra de nuestro equipo) junto con Pasvik ( macho del equipo de Miquel Angel Martínez, los dos de linias Noruegas, nacidos en septiembre de 2010.
Son hermanos de una camada de 9, dos de los cuales estan actualmente entrenando en tierras noruegas con el equipo de Miquel-Angel Martínez.
Lukla , Amphu, Lhotse y Mera, corrieron con nosotros la Finnmark en 2012, Zetra corrió con José Sacristan hasta Levajok y Tengbo y Tagnan se quedaron en el banquillo.
Seran los eternos cachorros, aun teniendo 3 años algunos són tan traviesos como qualquier cachorro. Lukla y Mera, són auténticas especiulistas en quitarse el collar con la intención de regalar un lametón al primer que encuentren.
Confiamos en ellos plenamente, seràn el pilar bàsico del equipo.
Zetra, como super weel, la perra mas en forma actualmente, extremadamente trabajadora y buena comedora.
Nuptse y Mera como lideres.
Tengbo como wheel, esperando  tanto que sus carpos como los de Amphu no nos den ningún problema.
Lukla y Tagnan, són buenas perras de equipo, pero no descartamos en algún momento situarlas en posiciones punteras.

HEROIS I (NEGU I NARVIK)

Abans de marxar ens agradaria fer un petit homenatge als veritables herois de l'aventura.
Voldriem presentar i explicar una mica cadascun dels 14 gossos que intentarem endur-nos cap al Cap Nord.
Les primeres que esmentarem són la NEGU i la NARVIK. Són les dues gosses amb més experiència en la Finnmarkslopet.
Amb 6 anys acabats de fer al Desembre, ja que són germanes, i provinents del kennel de José Sacristan de Vitoria, les tenim des de petitones i són descendents de gossos noruegs provinents del kennel del musher d'Alta, Roger Dahl.
La seva primera Finnmarkslopet de 500 km. la van còrrer amb Miquel Àngel Martínez l'any 2010, i els dos anys següents van còrrer amb nosaltres la FL-500 acabant-la en les tres ocasions.
En el 2011 van creuar com a líders la línea d'arribada a Alta, semblava que s'enrecordessin de l'any anterior i en l'últim tram que és el més dur amb un pas curt però ferm van ajudar a acabar a tot l'equip.
Aquest any esperem el mateix d'elles, per edat ja no són ni les més valentes ni les més ràpides, però el seu cap ens farà creuar les temudes tempestes i tirar endavant quan les coses es compliquin.
Gosses liders amb la jerarquia molt marcada, saben que són impprescindibles
Bones menjadores i  de pèl tupid , son gosses dures i treballadores, gosses purament per Muixing de Llarga Distància
 Negu ,Narvik. AVANT!!!!!!!

Antes de partir nos gustaria hacer un pequeño homenaje a los verdaderos héroes de la aventura.
Queremos presentar y explicar un poco las características de los 14 perros que intentaremos llevarnos al Cabo Norte.
Las primeras que os describiremos son NEGU y NARVIK. Son las dos perras con más experiencia en la Finnmarkslopet.
Con 6 años recién cumplidos en Diciembre, ya que son hermanas, y provinientes del kennel de José Sacristán de Vitoria, las tenemos desde pequeñas y son descendientes de perros noruegos provinientes del kennel del musher de Alta, Roger Dahl.
Su primera Finnmarkslopet de 500 km. la corrieron con Miquel Angel Martínez el año 2010, y los dos años siguientes corrieron con nosotros la FL-500 acabandola en las tres ocasiones.
En el 2011 cruzaron como líderes la línea de llegada a Alta, parecía que se acordavan del año anterior y en el último tramo que es el más duro, con paso corto pero firme ayudaron a acabar a todo el equipo.Perras lideres con la jerarquia muy marcada, saben que són imprescindibles. De pelo compacto, comedoras y trabajadoras, perras de pura Larga Distancia
Este año esperamos lo mismo de ellas, por edad ya no son ni las más valientes ni las más rápidas, pero su cabeza nos hará cruzar las temidas tormentas y avanzar cuando las cosas se compliquen.

Avant!!! Negu y Narvik

ÚLTIMES SETMANES

Queden tres setmanes per marxar cap a Noruega,i anem de bòlit.
La feina, entrenaments i preparatius sembla, a estones, que no

ens deixen ni respirar.

Els últims dies amb temperatures més baixes i alguna nevadeta,

ha fet que els gossos hagin augmentat els seu rendiment, de 

fet tot l'equip, múixer i gossos ens trobem més a gust en 

aquest ambient. 
Els gossos es troben en un molt bon estat de forma, forts, 

treballadors, 

i molt important a la Llarga Distància, molt bons menjadors.
Estem esperençats i optimistes però alhora, com més ens 

acostem al dia de la cursa veiem que el repte és gran, molt gran.

Al mes de gener hem tingut la sort de poder fer dos intensiu 

d'entrenament sobre neu a Beret fent tirades fins 75 km. en 

dues ocasions. 

Amb temporals de neu inclosos els gossos han treballat de valent, 

obrint traça, acostant-nos a les condicions reals que ens 

trobarem a Finnmark.

A Beret vam tenir la sort de coincidir amb el fotógraf Joan Ferrer, 

especialitzat en fotografia de múixing, a on ens va fer unes fotos 

espectaculars, podeu seguir-lo en el seu facebook 

www.facebook.com/monmuxing.joanfarre?fref=ts.

Moltes gràcies Joan!!!

Intentarem aquests últims dies detallar-vos tots els preparatius que 

són necessaris per afrontar aquesta aventura. I fer una presentació

de cada un dels gossos que són els veritables herois.

Quedan tres semanas para partir hacia Noruega, y vamos a tope.

El trabajo, entrenamientos y preparativos parecen, a ratos, que no 

nos dejen respirar.

Los últimos días y con temperaturas más bajas y alguna nevadita, 

han hecho que los perros hayan aumentado su rendimiento, de hechos 

todo el equipo, musher y perros nos gusta más este ambiente.

Los perros se encuentran en un buen estado de forma, fuertes, 

trabajadores, y muy importante en la Larga Distancia, comen muy bien.

Estamos esperanzados y optimistas pero a la vez, cuando más se acerca 

el día de la carrera vemos que el reto es grande, muy grande.

En el mes de enero hemos tenido la suerte de poder hacer dos intensivos 

de entrenamiento sobre nieve en Beret haciendo hasta 75 km. en dos 

ocasiones.

Con temporales de nieve incluidos los perros han trabajado muy bien, 

abriendo traza, acercándonos a las condiciones reales que nos vamos a 

encontrar en Finnmark.

En Beret tuvimos la suerte de coincidir con el fotógrafo Joan Ferrer, 

especializado en fotografía de mushing, donde nos hizo unas fotos 

espectaculares, podeis seguirlo en su facebook 

www.facebook.com/monmuxing.joanfarre?fref=ts.

Muchas gracias Joan!!!

Intentaremos estos últimos días detallaros todos los preparativos que 

son necesarios para afrontar esta aventura. Y hacer una presentación 

de cada uno de los perros que son los verdaderos héroes.

INSCRIPCIÓ A LA FINNMARKSLOPET 1000 Km. DEL 2014

Avui sí que ja podem dir que el compte enrera està engegat.
Les últimes setmanes han estat de bojeria molta i molta feina i poca de dedicació al objectiu de la FL-1000, però és un repte molt i molt dur tant d'entrenaments, com econòmic, com de logística i preparació.
Voliem anar fent un resum de tot plegat però el dia a dia del últim mes s'ens ha anat menjant les hores i per fí el 14 de gener sembla que comencem a tenir tant la feina com la cursa una mica controlada.

Primer pas i definitiu: Acabada de formalitzar l'inscripció a la Finnmarkslopet de 1000 km.
Ara sí que l'objectiu està cada dia més a prop.

Segon pas de la setmana: Entrenaments a Beret. A la fí hem pogut marxar 4 dies a buscar una mica de neu. No surten tots els quilómetres que voldriem perque la part baixa no sabem si hi ha prou neu com per a fer entrenaments de 40 km. però de moment podem fer 2 entrenaments de 30 km. cada dia amb 10 gossos. Ens n'hem emportat 13 perque el Fargal encara està amb la seva recuperació de la falange trencada. Farem diferents rotacions per a que tots els gossos puguin fer fins divendres el màxim de quilómetres possibles amb trineu.

Hoy sí que podemos decir que la cuenta atrás está en marcha.
Las últimas semanas han sido de locos, mucho y mucho trabajo y poca dedicación al objetivo de la FL-1000, pero es un reto muy y muy duro tanto en los entrenos, como económicamente, como de logística y preparación. Queríamos hacer un resumen de todo pero el día a día del último més se ha ido comiendo las horas y por fin el 14 de enero parece ser que empezamos a tener tanto el trabajo como la carrera un poco controlada.

Primer paso y definitivo: Acabamos de formalizar la inscripción a la Finnmarkslopet de 1000 km. Ahora sí que el objetivo está cada dia más cerca.

Segundo paso de la semana: Entrenamientos en Beret. Por fín hemos podido ir 4 días a buscar un poco de nieve. No salen todos los quilómetros que querríamos porque en la  parte baja no sabemos si hay suficiente nieve como para poder hacer 40 km. pero de momento podemos hacer 2 entrenos de 30 km. cada dia con 10 perros. Nos hemos llevado 13 perros, porque Fargal todavía está con su recuperación de la falange rota. Haremos diferentes rotaciones para que todos los perros puedan hacer hasta el viernes el máximo de quilómetros posibles en trineo.

Entrenaments Octubre

Seguim entrenant i acomulant quilòmetres, aquest Octubre les temperatures no han ajudat gens , però malgrat tot, i veient l'equip amb capacitat d'assumir els entrenaments hem augmentat el quilòmetratge ràpidament.
Les velocitats mitjanes, tot i que no ens preocupen especialment, van baixar , fins que vam decidir fer servir el motor del quad.
Per la Finnmarkslopet, necessitem gossos resistens i treballador, hores i hores, però no necessitem que siguin especialment potents i explosius , per tant el treball en pujades fortes carregant el quad amb tot els seu pes, creiem que , ( i això ho dirà el temps), no és el més convenient.
A finals d aquest més ha estat quan els entrenaments han començat a donar resultats per una banda, veiem els gossos forts i resistens , i més important encara, recuperen força be, entrenament rera entrenament.

D altra banda, però, tenim algun gos tocat a nivell de plantars, i la Narvik, comença a donar simptomes de molèsties a la seva espatlla, molts botins i massatges, esperem que ho arreglin.

Seguirem avançant cap a la nostra fita!

Entrenaments Setembre.

A partir d aquest més anirem publicant els entrenaments mensuals , d aquesta temporada.

Aquest any vam començar a entrenar l 1 d'Agost, però de manera bastant irregular.

El setembre, doncs, hem comneçat a entrenar de manera metòdica i programada.

Els nostres entrenaments van enfocats a l objectiu d'aquesta temporada, la Finnmarkslopet de 1000 km que es realitzarà al cercle polar Àrtic  a partir del 8 de març del 2014.

Els nostres entrenaments  tenent següents condicionants:

      Disponovilitat de temps i econòmica.

      Temperatura

      Terreny i tipus de circuit que disposem al nostre territori.

Aquests condicionants fan que haguem de  fer molts esforços per entrenar prous quilòmetres per preparar el nostre objectiu, però alhora no sobre carregar els gossos sobre terreny excessivament agressiu.

I, perúltim , destacar , que tenim un numero molt reduit de gossos  de cara a la cursa, per tant hem de ser extremadament conservadors , per tal d arribar amb els gossos en les millors condicions el dia de la cursa.

      

PETIT HOMENATGE A LA RUFA

Aquesta entrada és per fer un petit homenatge a la nostra gran Rufa. Desde la setmana passada tenim un gran buit sense ella.

Es pot pensar que tenint 20 gossos un de més o de menys no es nota. Però no és així tots tenen el seu lloc i la seva importància. El que la Rufa dins les nostres vides potser era una de les més importants.

Un abril de fa 8 anys la vam anar a buscar, només tenia un mes i era com una petita boleta, era la nostra primera gossa, només teniem al Torb.

Tenir un gos desde cadell sempre et dona un feeling especial perque veus absolutament tota la seva evolució. 

De petita ens va donar forces mal de caps, es dedicaven amb el Torb a donar voltes per la Molina, ens passàvem hores i hores buscant-los. Fins i tot una vegada ens van trucar de Bagà que havia seguit a uns excursionistes fins a Coll de Pal i l'havien carregat al cotxe.

La vegada que ens va fer patir més però, va ser quan li va picar un escurçó, ella que perseguia a tots els animalons.

Podem dir que era força enxufada i va tenir algunes hores de sofà, de tant en tant, fins i tot feia de cangur de l'Erola i el Gil..

Atlèticament parlant era una husky molt i molt lluitadora, la més valenta de tots els nòrdics que tenim, fins la temporada passada encara podiem comptar amb ella quan la necessitàvem.

Un dels records bonics és quan vam marxar a Vercors uns dies amb ella, el Llamp (el seu germà), el Torb i la Negu i la Narvik que eren cadells.

Va participar en diferents curses, entre elles un parell de Monegros.

 Però podriem dir que la seva gran cursa va ser l'Alpin Trail. Desde el primer dia ja es veia que era l'"enxufada" perque anava dins de la furgo...

...però és que diferents dies va fer de líder, s'havia de tenir contenta.

 I amb un equip que ningú en donava ni un duro musher i gossos, al seu ritme, van creuar la linia d'arribada. 

 

Era molt i molt bonica i no és just que ja no hi sigui. I com diu l'Erola ja es nota que el Torb i el Llamp están molt tristos.

Per a tu Rufa que sempre hi seràs.