ÚLTIMES SETMANES

Queden tres setmanes per marxar cap a Noruega,i anem de bòlit.
La feina, entrenaments i preparatius sembla, a estones, que no

ens deixen ni respirar.

Els últims dies amb temperatures més baixes i alguna nevadeta,

ha fet que els gossos hagin augmentat els seu rendiment, de 

fet tot l'equip, múixer i gossos ens trobem més a gust en 

aquest ambient. 
Els gossos es troben en un molt bon estat de forma, forts, 

treballadors, 

i molt important a la Llarga Distància, molt bons menjadors.
Estem esperençats i optimistes però alhora, com més ens 

acostem al dia de la cursa veiem que el repte és gran, molt gran.

Al mes de gener hem tingut la sort de poder fer dos intensiu 

d'entrenament sobre neu a Beret fent tirades fins 75 km. en 

dues ocasions. 

Amb temporals de neu inclosos els gossos han treballat de valent, 

obrint traça, acostant-nos a les condicions reals que ens 

trobarem a Finnmark.

A Beret vam tenir la sort de coincidir amb el fotógraf Joan Ferrer, 

especialitzat en fotografia de múixing, a on ens va fer unes fotos 

espectaculars, podeu seguir-lo en el seu facebook 

www.facebook.com/monmuxing.joanfarre?fref=ts.

Moltes gràcies Joan!!!

Intentarem aquests últims dies detallar-vos tots els preparatius que 

són necessaris per afrontar aquesta aventura. I fer una presentació

de cada un dels gossos que són els veritables herois.

Quedan tres semanas para partir hacia Noruega, y vamos a tope.

El trabajo, entrenamientos y preparativos parecen, a ratos, que no 

nos dejen respirar.

Los últimos días y con temperaturas más bajas y alguna nevadita, 

han hecho que los perros hayan aumentado su rendimiento, de hechos 

todo el equipo, musher y perros nos gusta más este ambiente.

Los perros se encuentran en un buen estado de forma, fuertes, 

trabajadores, y muy importante en la Larga Distancia, comen muy bien.

Estamos esperanzados y optimistas pero a la vez, cuando más se acerca 

el día de la carrera vemos que el reto es grande, muy grande.

En el mes de enero hemos tenido la suerte de poder hacer dos intensivos 

de entrenamiento sobre nieve en Beret haciendo hasta 75 km. en dos 

ocasiones.

Con temporales de nieve incluidos los perros han trabajado muy bien, 

abriendo traza, acercándonos a las condiciones reales que nos vamos a 

encontrar en Finnmark.

En Beret tuvimos la suerte de coincidir con el fotógrafo Joan Ferrer, 

especializado en fotografía de mushing, donde nos hizo unas fotos 

espectaculares, podeis seguirlo en su facebook 

www.facebook.com/monmuxing.joanfarre?fref=ts.

Muchas gracias Joan!!!

Intentaremos estos últimos días detallaros todos los preparativos que 

son necesarios para afrontar esta aventura. Y hacer una presentación 

de cada uno de los perros que son los verdaderos héroes.

INSCRIPCIÓ A LA FINNMARKSLOPET 1000 Km. DEL 2014

Avui sí que ja podem dir que el compte enrera està engegat.
Les últimes setmanes han estat de bojeria molta i molta feina i poca de dedicació al objectiu de la FL-1000, però és un repte molt i molt dur tant d'entrenaments, com econòmic, com de logística i preparació.
Voliem anar fent un resum de tot plegat però el dia a dia del últim mes s'ens ha anat menjant les hores i per fí el 14 de gener sembla que comencem a tenir tant la feina com la cursa una mica controlada.

Primer pas i definitiu: Acabada de formalitzar l'inscripció a la Finnmarkslopet de 1000 km.
Ara sí que l'objectiu està cada dia més a prop.

Segon pas de la setmana: Entrenaments a Beret. A la fí hem pogut marxar 4 dies a buscar una mica de neu. No surten tots els quilómetres que voldriem perque la part baixa no sabem si hi ha prou neu com per a fer entrenaments de 40 km. però de moment podem fer 2 entrenaments de 30 km. cada dia amb 10 gossos. Ens n'hem emportat 13 perque el Fargal encara està amb la seva recuperació de la falange trencada. Farem diferents rotacions per a que tots els gossos puguin fer fins divendres el màxim de quilómetres possibles amb trineu.

Hoy sí que podemos decir que la cuenta atrás está en marcha.
Las últimas semanas han sido de locos, mucho y mucho trabajo y poca dedicación al objetivo de la FL-1000, pero es un reto muy y muy duro tanto en los entrenos, como económicamente, como de logística y preparación. Queríamos hacer un resumen de todo pero el día a día del último més se ha ido comiendo las horas y por fin el 14 de enero parece ser que empezamos a tener tanto el trabajo como la carrera un poco controlada.

Primer paso y definitivo: Acabamos de formalizar la inscripción a la Finnmarkslopet de 1000 km. Ahora sí que el objetivo está cada dia más cerca.

Segundo paso de la semana: Entrenamientos en Beret. Por fín hemos podido ir 4 días a buscar un poco de nieve. No salen todos los quilómetros que querríamos porque en la  parte baja no sabemos si hay suficiente nieve como para poder hacer 40 km. pero de momento podemos hacer 2 entrenos de 30 km. cada dia con 10 perros. Nos hemos llevado 13 perros, porque Fargal todavía está con su recuperación de la falange rota. Haremos diferentes rotaciones para que todos los perros puedan hacer hasta el viernes el máximo de quilómetros posibles en trineo.

Entrenaments Octubre

Seguim entrenant i acomulant quilòmetres, aquest Octubre les temperatures no han ajudat gens , però malgrat tot, i veient l'equip amb capacitat d'assumir els entrenaments hem augmentat el quilòmetratge ràpidament.
Les velocitats mitjanes, tot i que no ens preocupen especialment, van baixar , fins que vam decidir fer servir el motor del quad.
Per la Finnmarkslopet, necessitem gossos resistens i treballador, hores i hores, però no necessitem que siguin especialment potents i explosius , per tant el treball en pujades fortes carregant el quad amb tot els seu pes, creiem que , ( i això ho dirà el temps), no és el més convenient.
A finals d aquest més ha estat quan els entrenaments han començat a donar resultats per una banda, veiem els gossos forts i resistens , i més important encara, recuperen força be, entrenament rera entrenament.

D altra banda, però, tenim algun gos tocat a nivell de plantars, i la Narvik, comença a donar simptomes de molèsties a la seva espatlla, molts botins i massatges, esperem que ho arreglin.

Seguirem avançant cap a la nostra fita!

Entrenaments Setembre.

A partir d aquest més anirem publicant els entrenaments mensuals , d aquesta temporada.

Aquest any vam començar a entrenar l 1 d'Agost, però de manera bastant irregular.

El setembre, doncs, hem comneçat a entrenar de manera metòdica i programada.

Els nostres entrenaments van enfocats a l objectiu d'aquesta temporada, la Finnmarkslopet de 1000 km que es realitzarà al cercle polar Àrtic  a partir del 8 de març del 2014.

Els nostres entrenaments  tenent següents condicionants:

      Disponovilitat de temps i econòmica.

      Temperatura

      Terreny i tipus de circuit que disposem al nostre territori.

Aquests condicionants fan que haguem de  fer molts esforços per entrenar prous quilòmetres per preparar el nostre objectiu, però alhora no sobre carregar els gossos sobre terreny excessivament agressiu.

I, perúltim , destacar , que tenim un numero molt reduit de gossos  de cara a la cursa, per tant hem de ser extremadament conservadors , per tal d arribar amb els gossos en les millors condicions el dia de la cursa.

      

PETIT HOMENATGE A LA RUFA

Aquesta entrada és per fer un petit homenatge a la nostra gran Rufa. Desde la setmana passada tenim un gran buit sense ella.

Es pot pensar que tenint 20 gossos un de més o de menys no es nota. Però no és així tots tenen el seu lloc i la seva importància. El que la Rufa dins les nostres vides potser era una de les més importants.

Un abril de fa 8 anys la vam anar a buscar, només tenia un mes i era com una petita boleta, era la nostra primera gossa, només teniem al Torb.

Tenir un gos desde cadell sempre et dona un feeling especial perque veus absolutament tota la seva evolució. 

De petita ens va donar forces mal de caps, es dedicaven amb el Torb a donar voltes per la Molina, ens passàvem hores i hores buscant-los. Fins i tot una vegada ens van trucar de Bagà que havia seguit a uns excursionistes fins a Coll de Pal i l'havien carregat al cotxe.

La vegada que ens va fer patir més però, va ser quan li va picar un escurçó, ella que perseguia a tots els animalons.

Podem dir que era força enxufada i va tenir algunes hores de sofà, de tant en tant, fins i tot feia de cangur de l'Erola i el Gil..

Atlèticament parlant era una husky molt i molt lluitadora, la més valenta de tots els nòrdics que tenim, fins la temporada passada encara podiem comptar amb ella quan la necessitàvem.

Un dels records bonics és quan vam marxar a Vercors uns dies amb ella, el Llamp (el seu germà), el Torb i la Negu i la Narvik que eren cadells.

Va participar en diferents curses, entre elles un parell de Monegros.

 Però podriem dir que la seva gran cursa va ser l'Alpin Trail. Desde el primer dia ja es veia que era l'"enxufada" perque anava dins de la furgo...

...però és que diferents dies va fer de líder, s'havia de tenir contenta.

 I amb un equip que ningú en donava ni un duro musher i gossos, al seu ritme, van creuar la linia d'arribada. 

 

Era molt i molt bonica i no és just que ja no hi sigui. I com diu l'Erola ja es nota que el Torb i el Llamp están molt tristos.

Per a tu Rufa que sempre hi seràs.

Enmig de la feina, un dia de fons

Fa molts mesos que no fem cap entrada al blog. Suposo que com tot en aquest moment en podem donar la culpa a la crisis. La veritat és que últimament no estem gaire pleòrics i treballant com mai per a poder sobreviure. Fins aquí com tothom. Al Desembre vam haver de prendre la decisió de no còrrer a Noruega aquest 2013. Hem fet dos anys el short loop i estàvem apuntats al looooong loop, ni més ni menys que 1000 km., però a mida que anava avançant la tardor veiem que la previsió de feina no era la de fa unes temporades i que, a falta d'esponsorització, una cursa d'aquest tipus és molt i molt costosa, vam haver de prendre la decisió de escriure a l'organització i anul.lar la nostra inscripció.
Per això, aquesta temporada estem treballant de valent per a poder fer un raconet i intentar tornar a pensar amb el somni l'any 2014.
Suposo que aquest és el motiu per no tenir temps ni de fer activitats varies, ni temps de penjar-les

Per això encara que sigui una activitat de fa casi un mes, he fet una petita crònica perque va ser un dia molt i molt divertit entre amics i amb un temps espectacular.

Ja feia uns dies que havíem quedat amb la Laura i el Ramon per anar a fer esquí de fons. La idea era anar cap a Font Romeu o el Coll de la Llosa perquè eren les úniques estacions a la vora que porten obertes des de principi de temporada. Però gràcies a les nevades de les últimes setmanes ens vam decantar per anar a Lles. Just havia tornat a nevar la nit anterior i la neu estava impresionant. Al final,  a part de la Laura i el Ramon, també van venir l'Albert i el Gerard.

Els nois amb patinador i les noies amb clàssic però els sis vam arribar fins a Pollineres, una bona excursioneta amb una neu i uns paisatges inmillorables. I per acabar, encara que vam arribar tard, un bon dinar a Cap de Rec.

Tot plegat un dia molt entretingut i els papis arribant tard a recollir els nens a la sortida del cole.

ESTIMBALL

3 de Juliol

Estic fent el sopar dels clients.
Sona el telèfon. Trucada d'en Gaston.
Merda!, no se que em vol proposar però demá no puc.
-Ho sento Alfons, demà no puc.
-Tranquil, Marcel, un altre dia serà.
Penjo,  i la Laura em diu: Va truca'l i digue-li que si, ja ens ho montarem, t'anirà bé que algú et trinxi.
Dit i fet, l endemà ens trobem a les 7:30 a Alp.
Destí, Sud del Pedra, via Estimball.

Fa temps que no coincidiem amb l'Alfons,  no ens n'adonem i sóm al parquing del Pedra, ens posem a caminar , i seguim arreglant el món, sense temps d'arreglar-lo del tot ( no està fàcil), ens plantem a peu de via.
La visió des de baix,  no enganya, ja ens ensenya el caràcter de la via, continuïtat i més continuïtat, plaques i plaques, amb algún diedre i fisura, això promet!
Encaro el primer llarg, i encara no he tret els dos peus de terra, i la via ja m'ha  posat a lloc , A0 i amunt, ( no serà l´últim del dia), a poc a poc em poso a to,  i acabo gaudint del primer llarg, placa continua de 6a ben assegurada amb parabolts.

L'Alfons arriba a la reunió, i encara el segon , sortida en fisura desequipada, que dona pas a una altra placa. Aquest cop 6b+ dels bons. Al meu torn cauen alguns A0 a discrecció i ara si que veig el tò de la via, em va gran, clarament gran.
A partir d'aquí l'Alfons és lliga  la punta calent de la corda fins al cim de la via, i jo "d'eterno segundón" faig el que puc.
Va evolucionant pels llargs amb la facilitat i tranqulitat que em te acostumat, tot queixan-se ( un consòl) que els graus són bastant apretats.

Ara  toca el llarg de més grau de la via en lliure ( 7b+) tenim clar que cauran A0 a tort i a dret, però abans, per arribar a la placa clau, s'ha de superar una fisura en bavaresa de 6a desequipada.

L'Alfons surt de la reunió, havent passat la seva corda per un parabolt de la R ( bona costum !!!!) s´enfila un 3 metres per la fisura  en una tècnica de bavaresa de llibre, posa un camalot del 3 i tira una mica més amunt.

Sense avisar, zacs!!!!! li patinen els peus , i avall que fa baixada, el camelot del 3 surt amb una facilitat ofensiva, i l'Alfons queda aturat ,per sota meu a uns 4 metres.

En resum , volada important, per sort neta d'obstacles, sobre la reunió.

Ens mirem, tot bé? tot bé? doncs sense pensar-s'ho, torna a tirar amunt, passa pel meu costat ( ara en la direcció correcte) i va  amunt com si no hagués passat res.  Maleïnt el friend que semblava estar a caldo, és perd per la paret fins arribar a la següent reunió.
Ens queden 4 llargs ,i la tònica segueix igual, s'ha d'escalar tota l'estona, l'Alfons em porta fins al final de via , i jo començo a notar el cansament.

La via és dura, per mi es clar, i no ens deixa rel.laxar-nos ni un moment, els trams de placa estan raonablement ben assegurats però el trams protejibles, no sempre fàcils, estan sempre nets d'assegurances.
Per repetir la via ens caldrà un joc de friends, des de l'alien vermell fins el camelot del 3, i algun tascó.  Potser aniria bé un pedal però amb un d'inprovitzat amb una cinta ens en sortirem. Totes les reunions estan euquipades, amb 2 parabolts amb anelles, excepte les últimes tres en que només n'hi ha un.
Us deixo aquesta ressenya d'en Joan Jover, no està gaire actualitzada, però en general la via és bastant fàcil de seguir.
L'inici de via és de sobre una roca en forma de pedestal, on hi ha un parabolt amb anella.

Bona activitat, per sobre les meves possibilitats, on a part de passar-ho bé i encomenar-me del entusiasme de l'Alfons, he après una llicó:
A l'escalada, hi segurament a la vida en general, si caiem , només ens queda espulsar-nos , i tornar nos aixecar!