ESTIMBALL

3 de Juliol

Estic fent el sopar dels clients.
Sona el telèfon. Trucada d'en Gaston.
Merda!, no se que em vol proposar però demá no puc.
-Ho sento Alfons, demà no puc.
-Tranquil, Marcel, un altre dia serà.
Penjo,  i la Laura em diu: Va truca'l i digue-li que si, ja ens ho montarem, t'anirà bé que algú et trinxi.
Dit i fet, l endemà ens trobem a les 7:30 a Alp.
Destí, Sud del Pedra, via Estimball.

Fa temps que no coincidiem amb l'Alfons,  no ens n'adonem i sóm al parquing del Pedra, ens posem a caminar , i seguim arreglant el món, sense temps d'arreglar-lo del tot ( no està fàcil), ens plantem a peu de via.
La visió des de baix,  no enganya, ja ens ensenya el caràcter de la via, continuïtat i més continuïtat, plaques i plaques, amb algún diedre i fisura, això promet!
Encaro el primer llarg, i encara no he tret els dos peus de terra, i la via ja m'ha  posat a lloc , A0 i amunt, ( no serà l´últim del dia), a poc a poc em poso a to,  i acabo gaudint del primer llarg, placa continua de 6a ben assegurada amb parabolts.

L'Alfons arriba a la reunió, i encara el segon , sortida en fisura desequipada, que dona pas a una altra placa. Aquest cop 6b+ dels bons. Al meu torn cauen alguns A0 a discrecció i ara si que veig el tò de la via, em va gran, clarament gran.
A partir d'aquí l'Alfons és lliga  la punta calent de la corda fins al cim de la via, i jo "d'eterno segundón" faig el que puc.
Va evolucionant pels llargs amb la facilitat i tranqulitat que em te acostumat, tot queixan-se ( un consòl) que els graus són bastant apretats.

Ara  toca el llarg de més grau de la via en lliure ( 7b+) tenim clar que cauran A0 a tort i a dret, però abans, per arribar a la placa clau, s'ha de superar una fisura en bavaresa de 6a desequipada.

L'Alfons surt de la reunió, havent passat la seva corda per un parabolt de la R ( bona costum !!!!) s´enfila un 3 metres per la fisura  en una tècnica de bavaresa de llibre, posa un camalot del 3 i tira una mica més amunt.

Sense avisar, zacs!!!!! li patinen els peus , i avall que fa baixada, el camelot del 3 surt amb una facilitat ofensiva, i l'Alfons queda aturat ,per sota meu a uns 4 metres.

En resum , volada important, per sort neta d'obstacles, sobre la reunió.

Ens mirem, tot bé? tot bé? doncs sense pensar-s'ho, torna a tirar amunt, passa pel meu costat ( ara en la direcció correcte) i va  amunt com si no hagués passat res.  Maleïnt el friend que semblava estar a caldo, és perd per la paret fins arribar a la següent reunió.
Ens queden 4 llargs ,i la tònica segueix igual, s'ha d'escalar tota l'estona, l'Alfons em porta fins al final de via , i jo començo a notar el cansament.

La via és dura, per mi es clar, i no ens deixa rel.laxar-nos ni un moment, els trams de placa estan raonablement ben assegurats però el trams protejibles, no sempre fàcils, estan sempre nets d'assegurances.
Per repetir la via ens caldrà un joc de friends, des de l'alien vermell fins el camelot del 3, i algun tascó.  Potser aniria bé un pedal però amb un d'inprovitzat amb una cinta ens en sortirem. Totes les reunions estan euquipades, amb 2 parabolts amb anelles, excepte les últimes tres en que només n'hi ha un.
Us deixo aquesta ressenya d'en Joan Jover, no està gaire actualitzada, però en general la via és bastant fàcil de seguir.
L'inici de via és de sobre una roca en forma de pedestal, on hi ha un parabolt amb anella.

Bona activitat, per sobre les meves possibilitats, on a part de passar-ho bé i encomenar-me del entusiasme de l'Alfons, he après una llicó:
A l'escalada, hi segurament a la vida en general, si caiem , només ens queda espulsar-nos , i tornar nos aixecar!

Els KOBALAQS, si han deixat la pell

Mentre nosaltres ja sóm a casa, començant a valorar el que hem aconseguit, en Miquei ha hagut de pendre la dura decisió de retirar-se de la Finnmark  de 1000 km.
Era la seva novena participació a aquesta cursa i el primer cop que es veu obligat a abandonar, tot dit.
Sobta que hagi estat , segurament, pel mal estat de la neu i el vent, sense que les baixes temperatures els hagin afectat, tot el contrari.
Han arribat a Levajok II, els hi quedava "només" 200 km, tant poc i tant al mateix temps.
En Miquei explica que al tram de Sirma-Levajok, un muixer li ha proposat de plegar junts que el tema estava molt complicat, pobre, no sabia amb qui parlava, encara quedava lluitar molt més.
Després de lluitar a les últimes etapes, contra el vent i el cansament de l'equip, ha sortit de Levajok II, però als pocs km. ha hagut de recular,...
Per altra banda, en Jose Arias, handler incansable del Miquei i l'Helena, aquest any tenia la complicada tasca de fer la de 500 amb els gossos de primer any d'en Miquei, malgrat la il.lusió i l'esforç realitzat pel seu equip, ell mateix, la Nuria i en Miquel, no ha pogut ser, les condicions no eren fàcils, des d'aquí una forta abraçada.

Jo, la veritat , és que no se que dir, no tinc la habilitat suficient per escriure i ordenar el que vull dir.
Tinc la sort de conèixer varies persones apasionades pel que fan, totes elles més grans d'edat que jo, les admiro encara més.
Alpinistes incansables, que els brilla els ulls quan parlen de les parets somiades, però alhora senzills que hem porten a escalar a llocs on ells s'aborreixen però jo hi gaudeixo de valent.
En Miquei, amb el múixing li passa el mateix, és capaç d'arribar a St Joan de l'Erm a les 12 de la nit plovent i tot enfangat, i montar el seu tir com si fos la primera vegada que ho fa, amb la mateixa il.lusió i entusiasme del que debuta en una activitat. Mentres, els altres, el mirem amb cara d'extranyats.
Crec que la clau de l'èxit de les coses que fas és la passió que hi poses, i en Miquei i l'Helena, en són un exemple clar, aquest any ajudats per l'Eloi.

Ara més que mai, quan les coses són més dures i les pujades més fortes, només em queda dir.

AVANT!!!!!! AVANT!!!!!!   i  AVANT!!!!!

No sé si hi te res a veure , però m'ha vingut el record d'aquest video al cap.

Castellers a la Catedral de Girona

19118 

   

L'arribada

Últim Chek point, ALTA

Ja hem arribat!!
Un cop més estem a Alta.
No se que dir.
Aquest any semblava que havia de ser més fàcil, que si veteran, que si no se què. doncs no, a 80 km de la sortida,  la pobra Lukla coixa perduda, i no parava d'estirar!!! gràcies Lukla!!! et vaig carregar fins a Skojanvarre, i vaig empassar saliva, hem semblava que tot és diluïa, però Avant, Avant i Avant!! i calor, neu fonda, però ara els herois dormen al remolc somiant amb Aurores.
Res a dir dels gossos, amb l'entrenament que portaven, ho han donat tot, tot el que tenien i el que no tenien. El Nuptse i la Mera, han acabat prims però treballant, els últims kms la Mera encara seguia talps sobre la neu,... En Tomàs , ens va dir un cop més quan havien de despertar-nos, en Kevin a fons amb l'abric, la Narvik a estones davant. Menció especial per la Negu i en Fargal.
La Negu ha estat, i és la Lider, però aquest any estava, no sé per què, fora de forma. Està absolutament fosa i buida. Ara recupera forces a la furgo, gràcies  Negu, l'any passat vam arribar gràcies a tu, no ho oblido.
En Fargal, ha tots els equips, hi ha un Messi de torn, doncs aquest cop ha estat ell, tota la cursa de LIDER, però de lider lider, no només tibant, sinó posant-hi cap, buscant la traça i avançant equips parats sense ni mirar-sel's . Brutal Fargal, aquest cop, sóm a Alta gràcies a tu.
I a tots els altres, GRÀCIES, no cal que us expliqui que és díficil començar entrenant a l'11 de setembre 5 km per arribar aquí, no és fàcil però no seria posssible sense l'ajut de tots els que ja sabeu!!!!! pares, mares, sogres, cunyades, Vickis,... tothom hi posa el seu gra de sorra.
Aquest any hem pujat a Finnmark amb en Raül, gàcies per encomanar energia a mí hi ha tots els que t'envolten , hi tenir-ho tot a punt.
Kobalaqs: ja en tenim 2, sense vosaltres no sabria ni on és Finnmark al mapa, no hauria arribat ni a la línia de sortida,... Gràcies!
Laura: Tu sí que ets la lider de debò. espero que hem puguis aguantar molts més anys.
I al de la trona, suposo que reposant a Kirkenes, gràcies per encomanar entusiasme. Admiro les persones que facin el que facin, ho fan amb il.lusió i entrega, i com més grans són, més les admiro.
Suposo que no t'en vas adonar, però els millors quilòmetres de la cursa van ser els 7  o 8 primers sortint de Skoganvarre, vaig anar darrera teu i tu no hem vas reconèixer, tampoc em vaig donar a conèixer, tenies problems amb la Tana, però vas tirar endavant i vas desaparèixer al mig de la foscor, perseguint els teus somnis. AVANT!!!

Ara només ens queda enviar energia a en Miquei!!!!!!

Ja ha arribat!!!!!

Encara no hem rebut la crònica des de Noruega, suposo que estaran descansant i recollint. Parò segons el resultatservice de la web: El Marçal ha arribat a les 4:16 de la matinada.

Quan sàpiguem més coses i tinguem fotos ja les publicarem

Crònica de l'Equip C

Els handlers del equipo C estem ja a Alta. Després de surtir de Jergul hem anat venint
i a uns 20 km. hem vist dos equips en el riu al costat de la carretera, hem decidit anar a
Susgabri que és un poblet (més aviat 3 cases) per on passaven just pel mig.
Al arribar hem vist passar als equips que estàven en el riu i un d’ells era el 34.
Hem posat en marxa el nostre equip d’informadors (el Jumi i la Mercé) perque ens
averiguessin per GPS quan li quedava al Marçal. El equip 34 havia sortit just 50 min.
Abans que el Marçal per tant encara quedava estona.
Hem fet un te i ens hem relaxat (cosa difícil quan estem esperant el Marçal perque tots
dos som nerviosets).
Quan han passat el 58 i el 8 que el Jumi ens havia dit que anàvem devant ja hem estat
pendents si el veiem en la llunyanía i quan hem vist una cosa que es movia li hem cridat
el “Venga, venga” que ell coneix, ens ha respost amb una ràfaga de llums i ja ens hem
quedat tranquils perque era ell.
Al moment del pas totes les càmeres preparades, però venia una mica xof. Ens ha dit “es
que només anem així” referint-se a que anaven a poc a poc. Ell s’havia anat guardant
a uns liders per posar-los en aquesta última etapa i poder anar una mica més ràpid que
l’any passat i no li estava sortint bé. Ha probat de posar al Nupse i a la Negu però no
anàven. I havia tornat a canviar amb el Kevin i el Fargal que porten prácticament tots
els km de la cursa ells sols.
Nosaltres l’hem animat perque l’horari que ha passat per allà no era tan descabellat,
anava només deu min més tard que els que ja havien passat.
A veure com anirà però aquest tram el té força atravessat de l’any passat. Ara pel que es
veu del GPS tampoc va tant malamente.

Del Miquei sabem que ja a arribat a Neiden a on farà les 16 h. de parada obligatoria.
La Tana i el Harry coixejaven una mica però seguieixen endavant. No sabem res d’ells
des de el matí però ens sembla pel que ha dit l’Eloi que aniran tots a dormir que ja els hi
convé.

Última etapa!!!!

Ja fa uns 45min ha sortit de l'últim checkpoint, Jotka, ara ja li falten menys de 50 km per arribar a ALTA. Aquesta va ser l'etapa més lenta de l'any passat, esperem aquest any com que ja se la coneixen la facin tranquilament. Ara per ara no hem rebut noticies de l'ultim checkpoint, però per la web de finnmark sembla que tot vagi perfecte.