Aquest any, la segona vegada que pugem cap a Finnmark, ens ha ajudat el Rusky a poder anar-hi. Ha pujat amb el Marçal, juntament amb la Leny tot el viatge de pujada al Cap Nord i es quedarà per ajudar-nos en la cursa. La Leny torna avui dia 1 per qüestions de feina. Tots dos són una parella molt viatgera, han estat al Nepal, es coneixen més de la meitat de Sudamèrica, els Andes... i el Raül cada vegada que fa un viatge escriu unes cròniques tan boniques com apasionades de la seva aventura i les envia per mail a tots els amics.
Com no havia de ser menys l'altra dia va fer la seva primera crónica des de Noruega.
Aquí l'escric per veure des dels ulls d'algú que no ha viscut mai aquesta esperiència com se sent. Esperem que t'ho passis molt bé Raül (encara que ja veuras que sobretot la cursa és molt i molt cansada).
Hola a totes, com esteu????
Primer de tot saludar-vos desde molt amunt, no desde una enorme muntanya, però sí desde la llunyania, estem a Finnmark, a 140 km. del Cap Nord, a Noruega.
Estic amb l'Elena i el Marçal, el potent musher que farà la cursa de 500 km en aquesta part solitària i exigent.
Ah, i també ens acompanyen els gossos, el Kevin, la Lukla, el Nupse, el Tengbo, el Tomàs, la Mera, la Narvik, la Zetra, la Negu, el Fargal, aquestes bèsties dures i potents que ja comencen a preparar-se per la cursa.
El lloc on estem és espectacular, en tots els sentits, de bonic però també molt exigent. Ja fa uns dies que varem sortir amb l'autocaravana i el remolc, erem a la Molina, Cerdanya , i un viatge sense interrupcions, ens ha portat fins aci, fins al nord dels nords.
Hem creuat mitja europa i mitja escandinavia, passant tota la França, Alemanya, entrant i creuant Dinamarca, després de sud a nord tota la Suècia, passant propers a la cas del Papus Noel, a Finlància, i per fí, els últims i més espectaculars km ja per Noruega, a la regió de Finnmark, on hi ha la cursa de Trineus a la que participarem amb el Marçal i un parell de mushers més de la Catalonia.
Ahir ja varem fer els primers entrenaments, a Susgabri, amb dos trineus i cinc gossos cadascú, la temperatura era un xic exigent, uns 20 graus sota zero i un xic de vent, els meus peuets ho varen patir un xic, però ja m'encarregaré de comprar unes sabates de pell de Renu, no vull deixar res més que suor, alegria i amor per aquests paratges. Vam fer 50 km. sobre rius i llacs gelats, passant per zones extremes, on només éssers molt resistens poden viure-hi bèsties o éssers humans molt durs, físicament com mentalment.
Hi ha gent que vui enmig d'aquesta natura salvatge, lluny de carreteres i de l'escalfor (o no) de la civilització. Es mouen amb motos de neu, s'escalfen amb roba de veritat, aprofiten tot del que els envolta, pells d'animals, llenya dels pocs arbres que són capaços de sobreviure en aquestes condicions, i clar són gent molt curtida.
Tot i així hem gaudit de la seva boníssima hospitalitat i ajuda, doncs ja hem tingut un parell de sorpreses amb l'autocaravana.
Només entrar a Suècia varem canviar les rodes que portàvem per unes de claus, però la tracció de l'autocaravana és a davant i ja ens ha donat algunes sorpreses.
Els gossos están molt bé, són molt bonics i ja s'estan acostumant a la paritcularitat del territori, ara mateix el Marçal ha marxat a fer un entreno de 60 km., mentre jo i l'Helena estem reposant i si podem gaudirem d'una dutxa en uns bungalows que hi ha aquí, a Jergul (buscar en mapa, jejeje).
El dilluns, quan entravem ja per fi a Finnmark varem quedar ben alucinats, les espectaculars Aurores boreals ens van donar la benvinguda, i com poder expresar el que els ulls i l'esperit sent quan viu i veu aquesta meravella de la natura, núvols lluminosos, canviant de colors i de formes, van movent-se perl gèlid cel del l'àrtic, senzillament increïble pels nostres ulls d'humans materialistes.
No calen explicacions científiques ni perqeus, només cal obrir el cor i deixar-se portar per la bellesa del que ens envolta, aha meta kiasi.
Us envio unes quantes fotos per fer-vos partíceps de la nostra vivència, perque gaudiu del que gaudim i perque coim tot en la vida, sou part de nosaltres.
Aniré enviant cròniques, si la tecnologia ens deixa i si tinc temps, espero seguir visquent aquest bonic somni, amb l'Helena, el Marça i tothom qui vulgui acompanyant-se, és senzillament bestial això d'aquí dalt.La cursa que farem comença el dia 10 de març, encara falta temps, però us tindré informats, si voleu podeu veure i seguir-nos per un blog o pàgina que es diu "Kobalaq", em sembla, i més endavant si us atreviu amb el Norueg (o anglés), a la pàgina web de la cursa, Finnmarkslopet.
Que tingueu un bon final d'hivern, i desitjos de felicitat per la primavera que ens començarà a florir els cors.
Desde la llunyania dels nords, us enviem una fortíssima abraçada.
Leny, Marçal i Rusky!!!!!
