Avui em quedat amb en Javi, l'objectiu és una mica ambiciós, volem fer la Barrufets de la Nord del Peda. Aquesta via te 1000 metres de desnivell i un cinquè una mica mantingut amb algun llarg una mica més dur.
L'aproximació la fem seguint el camí conegut que porta a les vies de la Nord i en direcció a l'Estasen i quan arrivem a la canal que hauriem de remuntar per anat a la cerda-vergés i seguir cap a l'Estasen seguim flanquejant pel bosc fins arribar a peu de via. Amb un primer llarg que promet, 6b-A1 per una fissura després de sortir d'una bauma. El tema regalima per tot arreu i rapidament decidim escaquejar el llarg per l'esquerra per un diedre-canal de quart i una caminada que ens portarà al final del tercer llarg de la Barrufets, anem tirant amunt amb alguna encallada en el quart llarg, un cinquè A1 una mica apretat que el Javi resolt després de que jo desistís. 
Ens posem a l'Estasen. Fa molts temps que la volia fer, però mai trobava el moment, doncs mira per on , avui em serveix per escaquejar-me la primera opció. La via te història i és de les que algun cop s'ha de fer, l'escalad en si no te res, una parell de passets de quart i tot l'altre a l'ensamble per roca prou correcte, en un parell d'hores arribem al cim del Calderer, cim que tampoc havia fet mai. 
ressenya treta de ressenya.net
Al final bastants metres de desnivell per una paret amb història i un cim més a la butxaca, que més es pot demanar?, ... doncs que no comenci a ploure fins que arribem al cotxe , i així va ser.
Aquest dilluns tornem a quedar amb en xavi, sembla últimament estem en ratxa, decidim a anar a fer una visita a la Dent de Rossell, a la Tardor de neperejura.
L'aproximació la fem des de l'última paella d'esquerres abans d'arribar al final de la pista de Fontalba, aquí hi deixem el cotxe i en uns 20 minuts de forta baixada i alguna desgrimpada arribem a un colllet amb un petit prat que dona accés a una feixa-canal d'herba que flanqueja a mitja alçada.
Dilluns, 31 de Maig 
em , la calor es 
comença a fer notar i ens espavilem per arribar al cim i buscar una ombra. La via en general és força atractiva i mantinguda i estem envoltats d'uns gorgs que semblem cridar que els fem una visita.
Per fer la via varem portar un joc de friends i un de fisurers, no vàrem portar estreps però ens haurien anat bé un per barba.
.ressenya treta de ressenya.net
Ens canviem, escorrem mitjons i començem el que serà un llarg dia, els dos primers llargs un pel més ajaguts estan una mica humits però al mirar cap amunt una muralla vertical i que mai s'acaba ens fa preveure que la roca estarà prou seca. Tal i com teniem previst enllacem els llargs tercer i quart i arribem rapidament a una feixa sobre la Noguera, aquí el dia ja és esplèndit i la roca és absolutament exuta i adherent.
quart sup. 
de seguir les marques d'un PR fins a la pista on em deixat
el c
otxe.
ojectes pendents i d'altres reservats per a gran alpinistes ens acompanyen fins arribar al refu. Allà poca gent així que anem a fer una vacaineta per esperar el sopar, bon apat i a dormir que demà toca matinar.Començem a foquejar en direcció la Dent tot just despunta el dia, l'entorn sembla , aquestes hores, que et vol engollir, però a mesura que s'aixeca el sol tot es fa més real, el dia surt radiant, gens de vent i pocs nuvols ens donen una tranquilitat important.
Quan acabem de remontar la gelera que porta a la base d'un petit corredor, ja ens toca el solet, canviem esquis per grampons i piolets i ens encaminem cap al granit desitjat, el que havia de ser un npasseig fins la base de la Dent , acaben sent una grimpadeta amb algun llarg facil però de no despistar-se, comentem que segur que per on nosalres pujem encordats i amb quatre ulls segur que els locals pugen xiulant sense cap problema, però ja se sap, cadascú va com pot.
Quan arribem al peu de la Dent el paisatge és al.lucinant, l'Aguille de Midi, Tacul, Maudit, Mont Blanc, La Verte ( alguna dia caurà) , estem al bressol de l'Alpinisme, cada vegada que estic envoltat d'aquestes muntanyes em sento petit, molt petit...
Un cop al Wymper de la Verte, hi havia un Alemany que anava sol i després de passar-me i saludar-nos, va mirar a vall, i em va dir amb cara de nen entremaliat " Chamonix mountain paradise!!!" s'em va quedar la seva cara i el crit de guerra gravat per sempre, sovint i penso i cada vegada enteng més que volia dir...Bé, al que anavem, ens treiem grampons i ens comencem a enfilar per les cordes que ens havien de portar directament al cim, unes cordes d'escalada insatal.lades tipus cable de ferrata, per unes plaques verticals ens fan apretar les mans per tal de tirar amunt , el Valen i en Ramon, pugen darrrera meu i començo a sentir algú que remuga, no m'extranya jo els hi havia dit que era una grimpadeta i això és vertical del tot i amb un pati que flipes.
De cop arribo a dues clavilles cimentades i , sorpresa!!! s'acaben les cordes , hi el tema segueix tieso... fem una assamblea a 4000 metres d'alçada tots penjats d'un ferro, sempre tenen gràcia aquestes reunions, cadascú intenta vendre el seu peix... després d'algun estira i arronsa, decidim seguir amunt, per poc temps, tiro una vintena de metres. El panorama es complica, no sé quin grau ,, potser 4art, botes d'esquí i només un parell de friends i fisurers i tres o quatre cintes, em fan mirar més avall que amunt per tant toca retirada. Amb un parell de rapels i alguna desgrimpada estem de nou als esquís.
Un cop més ens em quedat prop de cim, potser masses cops, no se si m hi hauria d'anar acostumant, però cada vegada em fot més no aconseguir el que em proposo, ja hi ha massa coses pendents,...
Esquiem en direcció Montenvers, on ens esperen les families respectives, una visita a la cova de Gel i presentar al meu fills les gran Muntanyes que ens envolten em treuen el mal gust de boca.
