Roc del Boc

23 de Març.

Un ocellet ens ha dit que prop de casa , hi ha un corredor que està en molt bones condicions, el central del Roc del Boc, ens falta temps per anar-hi.

Avui anem l'Albert, en Victor i jo.

Fem l'aproximació amb esquís, fins a peu de corredor a on els deixem. El corredors consta de tres ressalts de gel , el primer força interessant, i campes de neu intermitjes , al final ens queda una grimpada per roca i una aresta que donaran a l'activitat un aspecte prou interessant. Etngut un sol contratemps es meves ancies de picar gel n'han precipitat un troç que ha impactat amb la cara d'en Victor, spero que no m'ho tingui en compte,

Activitat molt recomenable en general.

El millor del dia però, és que proposo a l'Albert a anar al Gaube ell accepta amb la condició de fer-lo amb esquís a l'esquena i sortin des del cotxe, li dic que esta sonat i que de cap manera, però sabent que ja m'ha convençut i que dimecres m'espera una jornada llarga...

Teixonera al Cadí

Divendres, 23 de febrer 09

Quan vam anar a fer la Canal de l'Àliga amb l'Albert i en Francesc, ja sabiem que la Teixonera sabia format com no ho feia des que es va obrir el 96. El que pasa és que és una via que està per sobre les nostres possibilitats,...tot va canviar al veure-la.

Era dreta, fina llarga, estètica i efimera. De vegades a la muntanya s'ha de ser una mica inpertinent, i en això l'Albert és un crack.

5.30 del matí, Estana.

Ens comencem a canviar a peu de cotxe , i mentre fem les motxilles arriben dues cordades més , una Alfons Gaston-Xavi Grane i l'altre, Alfons Valls i Enric Nadal, segurament no van a la de l'Ordiguer. Així és totes dues cordades van a la Teixonera. l'Aproximació la fem volant, a ritme de cursa, no sigui que el tema es fongui.

Jo ja anava una mica nerviós pel tema de plantejar-nos una via d'questes però si a sobre anem amb companyia de les cordades que he citat la cosa es posa interessant, resulta que entre dues cordades d'autèntics alpinistes consagrats, amb curriculums que fan por, anem la cordada Martí - Rocias , quina pressió!!

A peu de via el tema es posa interessant, el llarg el comença l'Albert i , després de veure com li ha ant a l'Alfons, el tema no pinta fàcil.

Dos primers llargs de gel , neu dura , increibles, no gaire fàcil de protegir però amb una progressió bastant segura tota en piolet tracció.

Tercer, quart i cinque llargs, el tema es posa tens. Mixte dificil , per a mi, amb un tercer llarg amb una secciuó d'uns deu metres de roca, per una xemeneia; extenuants, aquí l'Albert em va treure les castanyes del foc.

Sisè i setè llargs, tot en gel però amb alguns passos sobre gel finet.

Faig l'últim llarg i asseguro a l'albert, quan arriba, vaig cap a ell i l'abraço , avui ens ho em currat.

En resum una via per sobre les nostre possibilitats,... el que passa és que teniem el dia, ens va costar però vam sortir per dalt.

De les millors vies, sinó la millor, que he fet d'aquest tipus.

Tot baixant, ja de nit, surten alguns noms de vies per a projectes futurs que, per prudència, encara no escriuré...

El retorn de l'Angel.

Fa que vaig a la Muntanya molts anys, segurament abans de que m'en recordi els pares ja mi portaven. Vaig començar a anar d'excursió, després a fer espeleo amb el pare , ( un autèntic malalt d'espeleo), enfilar-me alguna pedra i finalment em vaig apuntar a un curs d'escalada a l'Agrupa, així vaig començar.

Però amb qui vaig començar a escalar, qui em va posar a dins el cos el neguit per enfilar-me als llocs va ser l'Angel Puig, ell em va dur a la CADE de les bagasses, al Cavall de Montserrat, al Pedra, a la Rampes de Vilanova, a la KRT... em va fer que cada dilluns després del cap de setmana no tingués rés més al cap que la via que fariem el cap de setmana següent, simplement em va posar l'escalada al cos.

Ell , però fa temps que havia deixat d'escalar, entre altres motius per falta de continuitat amb la gent que escalava, jo vaig començar a treballar de temporades i poc a poc ens varem anar separant. Ara però les coses han canviat fa un any que viu a La Molina ( bon lloc), i se li a d'espertat l'ecalador adormit que porta dins, l'altre dia vam anar a escalar a Coll de Nargó, a la Paret del Grau.

Vam fer dues vies senzilletes, La Cainejo i la Si Fa sol, vam difrutar de valent, riure i algú va bufar una mica més del commpte, però sobretot varem parlar de futur, de vies que hi ha pendents, que si la setmana que bé cap a aqui que si l'altre cap allà, ... potser comença una nova etapa...

Us adjunto una ressenya de la Paret del Grau treta del blog d'en Xavi Grane que aprofito per recomanar-vos, un excel.lent recull d'escalades a l'Urgell. http://www.alturgell-xgrane.blogspot.com/

Marcal

Canal de l'Aliga.

Fa dies que intentem lligar alguna activitat amb l'Albert, ens posem d'acord amb el dia i anem cap al Cadí , ens han comentat que la neu ja s'ha ssentat i la de l'Aliga està disfrutona.
Al final serem l'Albert, en Fransesc i jo, el tema promet, si més no riurem. La canalla veritat és que està facilota els tres resalts estan formadissims, una neu d'aquesta super transformada que el piolet el claves fins a mitja fulla, els cargols no queden gaire be però el tema dona confiança, només cal anar amb compte amb alguna plaqueta de neu que hi ha ente ressalt i ressalt, cap problema per tant. Canal , facilota sense més, per mi el més atractiu la sortida per l'aresta culminant al cim de costa Cabriolera. Descens per la del Cristall amb la depurada tècnica del "culen Bajen"
Marçal

ALPEN TRAIL 09

Semblava que mai arribaria el moment de marxar cap a Suïssa, l'ultima setmana abans de la cursa, no parava de donar voltes al cap, anava sol i encara ho volia tenir tot més controlat, cartilles dels gosso, pinso, carn , material... quins nervis! Arriba divendres i un fart de conduir i dissabte encara més tot sol, bé amb la Rufa i el Trob de copilots, ja vaig tard, truco a l'organització per dir que arribaré una mica més tard, no passa res em comenten. Arribo a lloc i tots els participants espanyols venen ha saludar-me, estan intrigats, i tu ? quien eres ? que has corrido? doncs un simple debutant, amb moltes ganes d'acabar.
Les etapes es van succeint una darrera l'altre, a quina més espectacular, les dues primeres 35 km i 1200 metres de desnivell, sembla una cursa d'esquí de muntanya més que de trineu, espectacular dos dies esplèndids sobre un circuit molt alpí. Creuem cap a Itàlia, allà una etapa de 50 km i 1800 metres de desnivell sota una intensa nevada i uns quants graus sota zero , quina canya, els gossos van a més , em sembla que estan prou entrenats cada dia acaben cansats però sencers. La següent etapa s'ha descuçar degut a la nevada que ha caigut durant tota la nit , farem un circuit de 17 km , curt però divertit. L'última etapa a Sexten , especial, especial perquè és la última, se surt en massa i hi ha 4 ulls que em vigilen d'aprop, la Laura i en Gil han vingut a veure'm, Gracies! , sortida en massa i 42 km dia espectacular per acabar la cursa gaudintdel paisatge i pensant en les hores passades damunt el trineu. Arribem a Meta, som els últims, cap problema, segurament , però som dels que mé be ho em passat.
Em acabat la cursa, havíem entrenat des de principis de setembre, moltes hores, moltes matinades i moltes mullenes, sinó pregunte-ho a la Laura... em quedat penúltims a la classificació, tot es pot millorar, més entrenament i més ben optimitzat,... el que passa és que en aquest esport , la classe de gos és determinant, el mushers que van al davant porten una raça de gos molt diferent ala nostre. A més canvien els gossos com si res, venen i compren gossos com si fossin objectes, és l'única manera de fer un equip competitiu, tothom és ben lliure de fer el que vulgui, però jo no m'imagino canviar a cap dels meus gossos per un altre que corri més , més fort o tot el que tu vulguis, els meus gossos són els meus, ells també podrien estar amb un musher més experimentat i més bo , però em sembla que tampoc em canviarien, per tant correrem junts molts quilometres mes.
A la cursa em anat amb 4 gossos deixats, la Nora i la Iska d'en Sergi Puig i la Tame i en Yak, d'en Mikei i l'Elena, de l'equip Kobalaq, ( www.kobalaq.com) a tots ells moltes gràcies per deixar-me els seus gossos unes autèntiques màquines de córrer, sempre disposats a anar endavant, més endavant...

Gràcies, Torb, Rufa, Llamp, Nora, Iska, Tame i Yak, per córrer quan us ho he demanat, quan estàveu ansiosos per córrer al moment de la sortida, però encara més gràcies quan heu seguit corrent amb neu tova, al kilòmetre 40 i heu corregut simplement perquè jo us ho he demanat, Moltesa gràcies, sou increïbles.

Gel a la tardor.

Dilluns a la tarda. Sona el mòbil. Em truca l'Alfons Gaston, no crec que sigui per anar a fer un cafè al bar.
Em proposa anar a fer un corredor a Ull de Ter, es veu que potser està en condicions... No puc refusar una proposta com aquesta, segurament el corredor escollit deu estar per sobre les meves possibilitats, però anant amb 'Alfons , no em de patir per res.

Increïble!!! el corredor està en unes condicions excepcionals , l'Alfons em comenta que la fet varis cops fa temps però sempre amb unes condicions molt seques, avui, això està perfecte. Cedeixo amablement els llargs de primer a l'Alfons, ell gaudirà més anant de primer, i jo de segon, fliparè...
El corredor és bastant mantingut els cinc llargs que té no et deixen despistar-te cap moment, els avantbraços i els bessons es posen a to ràpidament.
Arribem al final de la via i no cal dir res, les cares, delaten que els dos em disfrutat a tope del primer dia de gel de la temporada,...
Quan baixem, l'Alfons em parla del corredor veí, Phenix és el nom, per com me'n parla em sembla que no trigarà gaire a a tastar els nostres piolets...
Dimecres a la tarda, sona el mòbil, l 'Alfons, ... abans d'agafar-lo ja se de que va la trucada, em sembla que el corredor Phenix és el proper objectiu.
El corredor és bastant similar al Conrado-Altamira, una mica més curt, tres llargs i mig, i de dificultats iguals, el que passa és que el gel ja no està en tan bones condicions com el dimarts i l'equipament és més precari,... doncs flipa, això , que per la majoria de mortals serien inconvenients, per l'Alfons resulta que el fa més interessant, es veu que escalar per gel que sembla mantega i posar proteccions que jo no i penjaria ni la motxilla, fa que hagis d'estar atent, i això al MESTRE li agrada.

Pels dos corredors fa falta de tot. És a dir , pitons , friends, tascons i tres o quatre caragols de gel si és que ni ha gaires dies més.

En resum setmana genial, dos corredors de gel a la butxaca i nomes som a finals de Novembre, això promet, tan de bo aquest hivern sigui una temporada de "Ice condittions" ( expressió que utilitza el Mestre quan el tema està que t'hi cagues) i l'Alfons em truqui sovint per anar amb ell.
Gràcies Alfons per deixar-me venir amb tu, a estat un autèntic plaer!!!

Esquí de Tardor

Aquesta temporada sembla que la Neu no es vol fer esperar, alguns ja portem uns metrets a les cames i ja han caigut La Tossa, Puigllançada, Puigmal i el Coma d'Or, tots ells amb unes condicions excel.lents per la temporada que estem, de fet tot el Pirineu està cobert per un mantell nival força generós , sembla que aquest any pinta bé,... que duri.