LEVAJOK 1-TANA (100 kms.)

Etapa 4: LEVAJOK 1-TANA (100 kms) 11-12 de març

A les 6 hores menys 1 minut de descans el equip tornava a sortir direcció Tana, a les 22:30 del diumenge. Etapa molt diferent a les fetes fins ara perquè en aquest cas el trail s'enfila cap a la muntanya. Aquesta vegada tenim la sort de que els 12 gossos poden sortir. El múixer està cansat, molt cansat. Desde divendres al matí porta dormides 6h. i mitja i el cansament es fa palés quan es veu els moviments i la lentitud en equipar els gossos per sortir.
Porta nevant des d'una estona abans i la temperatura és només de de -3, cosa que fa que durant tot el camí la neu és molt pesada i costa molt de lliscar. Els gossos ja porten més de 350 kms. i no han descansat moltes hores tampoc. En aquesta etapa hi ha un troç al principi que pugen cap a la muntanya que van lents, però la sort és que en la part que podría ser molt dura degut al vent i les tempestes hi ha calma total. Els últims kms es tornen a fer molt lents degut a la pesadesa de la neu i de que els gossos estan cansats i es distreuen amb el primer que troben.
A Tana l'equip ha decidit fer la parada obligatoria de 16 h., és la que obliga l'organització però es pot fer en el checkpoint que es vulgui. La parada final serà de 17:04 perquè aquí s'afegeix la compensació  de minuts del dia de la sortida entre el que surt el primer i l'últim. Com que nosaltres vam sortir al davant ara tenim més minuts de compensació. Per tant, l'hora de sortida prevista són les 4:24 de la matinada del dilluns a dimarts. Aquesta aturada permet al múixer poder fer un parell d'àpats ben fets, una dutxa, dormír molt més del que està acostumat i fer un passeig amb els seus fills. El que un parell de vegades va fins als gossos a donar de menjar i a veure com evoluciona algun gos que està més just i se li ha de fer massatges. Els gossos mengen molt i molt bé i això és bona senyal.
L'anècdota del dia és que cap al tram final el Marçal treu el gps per canviar les piles i just en aquell moment s'ha d'aturar a deslligar un embolic de gossos, guarda el gps a la butxaca i segurament no la tanca, el resultat és que quan vol tornar a mirar el gps ja no hi és. Arriba a Tana tot mosquejat per la pèrdua. Al cap d'una estona arriba Jean- Philippe  Pontier, el múixer que venia darrera seu que havia trobat el gps pel camí, final feliç.

Etapa 4: LEVAJOK 1 -TANA (100 kms) 11-12 de marzo

A las 6 horas menos 1 minuto de descanso el equipo volvía a salir dirección Tara, a las 22:30 del domingo. Etapa muy diferente a las hechas hasta ahora porque en este caso el Trail sube hacia la montaña. Esta vez tenemos la suerte de que los 12 perros pueden salir. El musher está cansado, muy cansado. Desde el viernes por la mañana sólo ha dormido 6 h. y media y el cansancio ya es evidente cuando se ve la lentitud en equipar los perros para salir.
Lleva nevando desde un rato antes y la temperatura es solo de -3, cosa que hace que durante todo el camino la nieve es muy pesada y cuesta mucho de resbalar. Los perros ya llevan más de 350 kms y no han descansado muchas horas tampoco. En esta etapa hay un trozo al principio que suben hasta la montaña que van lentos, pero la suerte es que en la parte que podría ser muy dura debido al viento y las tormentas hay calma total. Los últimos kms vuelven a ser muy lentos debido a lo pesada que está la nieve y que los perros están cansados y se distraen con lo primero que encuentran.
En Tana el equipo decide hacer la parada obligatoria de 16 h. es la que obliga la organización pero se puede hacer en el Checkpoint que se quiera. La parada final será de 17:04 porque aquí se añade el tiempo de compensación de minutos del día de la salida entre el que sale el primero y el último. Como que nosotros fuimos de los primeros ahora tenemos más minutos de compensación. Por lo tanto, la hora prevista de salida es las 4:24 de la noche entre el lunes y el martes. Esta parada permite al musher poder hacer un par de comidas bien hechas, una ducha, dormir mucha más de lo que está acostumbrado y hacer un paseo con sus hijos. El que un par de veces va hasta los perros a dar de comer y a ver como evolucionas algun perro que está más justo y se le tienen que hacer masajes. Los perros comen muy y muy bien y esto es buena señal.
La anécdota del día es que en el tramo final, Marçal ha sacado el gps para cambiar las pilas y justo en ese momento se ha parado a desacer un lío de perros, guarda el gps en el bolsillo y seguramente no lo ha cerrado, el resultado es que cuando vuelve a mirar el gps ya no está. Llega a Tara todo mosqueado por la pérdida. Al rato llega Jean-Philippe
Pontier, el musher que venia detrás suyo que lo había encontrado por el camino, final feliz.

ALTA-KAUTONEINO (133 kms.)-JERGUL (101 kms.)-LEVAJOK 1 (120 kms.)

A les 19:12 puntualment, estem a la línea de sortida en el carrer principal d'Alta. Sortim dalt del trineu amb 14 gossos al davant i amb un altre trineu i el Miquei al darrera. Els múixers que volen poden sortir amb un trineu enganxat i un altre múixer degut a que al principi hi ha molta baixada i la neu està molt dura i van amb 14 gossos, això fa que el tir sigui imparable. El Marçal i el Miquei van decidir sortir junts. A la sortida retransmesa per la TV Noruega sortim amb un nom que no és el nostre perquè l'organització té confusió amb uns dorsals. Ara ja estem tot l'equip de handlers que seguirem la cursa, han arribat l'Andrea i el Jep.

Etapa 1: ALTA-KAUTOKEINO (133 kms.) 9-10 de març

Etapa molt llarga per ser de les primeres. Previsió de temps amb molt fred i possibilitats de forts vents en una zona molt puntual que són 6 kms.però sempre hi bufa. Han realitzat el tram amb menys de 12 hores, la pista sobretot la primera part estava molt ràpida. Al final el fred i el vent no se li ha fet tan pesat com ho preveien. Han arribat a Kautokeino a les 6:51 i aquí estava previst descansar unes 3 hores, això practicament només permet al múixer atendre als gossos i al final ha aconseguit dormir mitja horeta. L'única part negativa del descans és que la Lukla anava molt coixa a l'hora de marxar i no podía seguir, l'hem hagut de deixar.

Etapa 2: KAUTOKEINO-JERGUL (101 kms.) 10 de març

Aquesta l'hem començat a les 10:12 h. amb 13 gossos. La previsió del temps millorava moltíssim i ha estat una etapa molt bucólica, amb fred suficient, sense bufar el vent i amb unes estones de sol. Els gossos ja no van tan ràpid com en la primera etapa. Però arriben contents. Descans previst de 5:30 h., al final és una mica més perquè el múixer porta dormides poques hores i va lent en els moviments de preparació de l'equip. Tro que havia estat amb dolors unes setmanes abans de la cursa torna a coixejar i no pot seguir en el trail.

Etapa 3: JERGUL-LEVAJOK I (120 kms.) 11 de març
S'els hi fa molt llarga. L'equip anava tirant a poc a poc però bé i a uns 30 kms de l'arribada es troben una zona amb neu  molt trnsformada i amb molts forats, això fa que tot l'equip vagi molt lent. És una etapa molt monótona perquè tota l'estona es va per sobre un riu gelat. La parada prevista és de 5:30 però ell decideix allargar-la a 6 h. A les 22:30 torna a estar a la línea de sortida a punt per fer 122 kms. més serà una etapa llarga en quant a cronometratge i dura perque puja a la muntanya, però no és tan monòtona com l'anterior.

A las 19:12 puntualmente, estamos en la línea de salida de la calle principal de Alta. Salimos con el trineo y 14 perros delante y con otro trineo y Miquei detrás. Los mushers que quieren pueden salit con el trineo enganchado y otro musher debido a que al principio hay mucha bajada y la nieve está muy dura, al salir con 14 perros esto hace que el tiro sea imparable. Marçal i Miquei deciden salir juntos para que haya más peso. En la salida retransmitida por la TV Noruega salimos con un nombre que no es porque la organización tiene confusión entre unos dorsales. Ahora ya estamos todo el equipo de handlers que seguiremos la carrera, han llegado Andrea y Jep.

Etapa 1: ALTA-KAUTOKEINO ( 133 kms.) 9-10 de marzo
Etapa muy larga para ser de las primeras. Previsión de tiempo con mucho frío y posibilidades de fuertes vientos en una zona muy puntual que son 6 kms. pero que siempre sopla. Han realizado el tramo con menos de 12 horas. la pista sobretodo en la primera parte estaba muy rápida. Al final el frío y el viento no se le han hecho tan pesados como se preveía. Han llegado a Kautokeino a las.  y aquí estaba previsto descansar unas 3 horas, esto prácticamente solo permite al musher atender a los perros y la final conseguir dormir media hora. La única parte negativa és que Lukla iba muy coja en el momento de irse y no podía seguir. La hemos tenido que dejar.

Etapa 2: KAUTOKEINO-JERGUL (101 kms.) 10 de marzo
Esta etapa la hemos empezado a las 10:12 con 13 perros. La previsión del tiempo mejoraba muchísimos y ha sido una etapa muy bucólica, con frío suficiente, sin soplar el viento y con ratos de sol. Los perros ya no van tan rápido como en la primera etap a, pero llegan contentos. Descanso previsto de 5:30h., al final es un poco más porque el musher lleva dormidas pocas horas y va lento en los movimientos de preparación del equipo. Tro que había estado con dolencias unas semanas antes de la carrera vuelve a cojear y no puede seguir en el trail.

Etapa 3: JERGUL-LEVAJOK 1 (120 kms.) 11 de marzo
Se les hace larga la etapa. El equipo iba tirando poco a poco pero bien y a unos 30 kms. de la llegada se encuentran en una zona con nieve muy transformada y con muchos agujeros, esto hace que todo el equipo vaya muy lento. Es una etapa muy monótona porque todo el rato va por un río helado. La parada prevista és de 5:30 pero él decide alargarla a 6 h. A las 22:30 vuelve a estar en la línea de salida a punto para hacer 122 kms. más, será una etapa larga en cuanto a cronometrase y dura porque sube a la montaña, pero no es tan monótona como la anterior.

LA CURSA / LA CARRERA

Una cursa molt llarga, 1200 kms.

Els equips surten amb 14 gossos i un trineu. Dins el trineu hi va tot el material obligatori i tot el necessari per que el múixer pugui cuidar els gossos. Hi ha botins de recanvi, una cuina d'alcohol per a poder escalfar aigua i preparar el menjar, 7 kg. de pinso per cas d'emergència, els pots per donar menjar. També roba de recanvi per si el múixer es mulla, un sac de dormir i un jerven (material per protegir-se el múixer en cas de tormenta) i altres coses com mapes, brúixola, pistola de llums...

La cursa està dividida en diferents trams, però és una cursa non-stop, les estones de descans conten amb el temps total. I els gossos no es poden canviar, només es quan un gos no pot continuar per algun tipus de lesió, s'ha de deixar i ja no pot tornar a entrar en cursa.

Els handlers que som els ajudants que anem seguim la carrera en cada checkpoint no podem ajudar en cap moment al múixer amb les cures ni el menjar dels gossos ho ha de fer tot ell.
I calculem que va a una mitja de 10 kms/h, per tant, els trams de 100 kms està unes 10 hores en poder-los fer. Quan arriba al checkpoint decideix quan descansen segons com estan els gossos. Però d'aquesta estona de descans, 1h al principi i 1h al final es necessita per a que el múixer doni de menjar ,canviar botins, posar palla i mantes als gossos, i fer massatges als que estiguin més cansats. Després el múixer ve fins a l'autocaravana i menja i dorm la poqueta estona que li queda.

Els trams d'aquest any són:

ALTA-KAUTOKEINO.  133 kms.

KAUTOKEINO-JERGUL.   101 kms.

JERGUL-LEVAJOK1.   122 kms.

LEVJOK 1-TANA BRU.  100 kms.

TANA BRU-NEIDEN 1.  101 kms.

NEIDEN 1-OVRE PASVIK.   79 kms

KIRKENES-NEIDEN2.  85 kms.

NEIDEN 2-VARANGERBOTH.   71 kms.

VARANGERBOTH-LEVAJOK2.   81 kms.

LEVAJOK 2-KARASJOK.  120 kms.

KARASJOK-JOTKA.  83.  kms.

JOTKA-ALTA.   50 kms.

Una carrera muy larga, 120'0 kms.
Los equipos salen con 14 perros y un trineo. Dentro del trineo va todo el material obligatorio y todo lo necesario para que el musher pueda cuidar a los perros. Hay botines de recambio, una cocina de alcohol para poder calentar agua y preparar la comida, 7 kg. de pienso en caso de emergencia, los cazos para dar la comida. También ropa de recambio por si el musher se moja, un saco de dormir y un jerven (material para protegerse el mister en caso de tormenta) y otras cosas como mapas, brújula, pistolas de luz...
La carrera está dividida en diferentes tramos, pero es una carrera non-stop, los ratos de descanso se suman a los tiempos totales. Y los perros no se pueden cambiar, solamente cuando un perro no puede continuar por algún tipo de lesión, se tiene que dejar y ya no puede volver a entrar en carrera.
Los handlers que somos los ayudantes que vamos siguiendo la carrera, en cada Checkpoint no podemos ayudar en ningún momento al musher ni con el cuidado ni con la comida de los perros, lo tiene que hacer todo el solo.
Y calculamos que va a una media de 10 kms/h, por lo tanto, los tramos de 100 kms está unas 10 h. en poderlos hacer. Cuando llega al Checkpoint decide cuanto tiempo descansa según como están los perros. Pero durante este descanso, 1h. al principio y 1h al final se necesita para que el musher de de comer, cambiar botines, poner paja y mantas a los perros, y hacer masajes a los que esten más cansados. Después el musher viene hasta la autocaravana y come y duerme con el poco rato que le queda.

Els trams d'aquest any són:

ALTA-KAUTOKEINO.  133 kms.

KAUTOKEINO-JERGUL.   101 kms.

JERGUL-LEVAJOK1.   122 kms.

LEVJOK 1-TANA BRU.  100 kms.

TANA BRU-NEIDEN 1.  101 kms.

NEIDEN 1-OVRE PASVIK.   79 kms

KIRKENES-NEIDEN2.  85 kms.

NEIDEN 2-VARANGERBOTH.   71 kms.

VARANGERBOTH-LEVAJOK2.   81 kms.

LEVAJOK 2-KARASJOK.  120 kms.

KARASJOK-JOTKA.  83.  kms.

JOTKA-ALTA.   50 kms.

1205 KM

MOLTS PREPARATIUS ABANS DE LA CURSA

El dilluns 5 de març al vespre arribava una altra part de l’equip, podríem dir la part més folklòrica: el Gil, l’Erola i la Laura. Ja som 5 per afrontar els dies que vènen. Un seguit de preparatius i d’activitats organitzades per la cursa esdevenen aquests dies.
El dimarts vam començar a preparar els Food drop bags. Són els sacs que el múixer es troba en cada checkpoint. Dins de cada sac hi posem una bossa amb pinso, una bossa amb sardines, unes bosses amb snacks (són unes hamburgueses amb una formula especial que ens prepara Alimentbarna i que depenent dels kms. del següent tram en posem més o menys, es carreguen en el trineu per donar en mig del tram). També hi posem diferents tipus de menjar com, per exemple, tonyina que pensem que els pot fer veure o menjar més quan estan molt cansats i no tenen gana els gossos.
Dimecres al matí és quan ens van donar hora per passar el control veterinari. El poden passar fins a 18 gossos i no hi va haver problemes, d'aquests n'escollim 14 per la cursa.

Dijous últim dia ja més intensiu. Al matí vam deixar els food drops bags que en total éren 23 bosses en  uns camions de l'organització que després ho distribueixen a tots els checkpoints (punts de control) i sortint d'aquí hi ha els diferents musher meetings de rookies, de veterinaris i de cursa. Nosaltres com que ja hem participat en altres ocasions només havíem d'assistir a la tarda a la reunió de la cursa de 1200, però que va durar dues hores.
Després correns cap al centre d'Alta a on fan el "Borealis Festival" un espectacle que serveix de presentació de tots els mushers que desfilen amb les banderes dels seus països, en total aquest any en participen de 16 nacionalitats diferents, però sota la senyera només estàva el Marçal aquest any.
I per rematar el dia "Start banquet" el sopar inaugural de la cursa i on donen els dorsals a cada corredor, sempre es fa una mica llarg perquè estas pensant en els mil preparatius que queden abans de la cursa de l'endemà.

El lunes 5 de marzo por la noche, llegaba la otra parte del equipo, podríamos decir que la más folklòrica: el Gil, la Erola y Laura. Ya somos 5 para afrontar los días que vienen. Unos cuantos preparativos actividades organitzades para la carrera suceden estos días.
El martes empezamos a preparar los Food Drop bags. Son unos sacos que el musher se encuentra en cada checkpoint. Dentro de cada saco ponemos una bolsa con pienso, una con sardinas, unas con snack (son unas hamburguesas con una fórmula especial que nos prepara Alimentbarna y que dependiendo de los kms del siguiente tramo ponemos más o menos, se cargan en el trineo para dar en medio del tramo). También ponemos diferentes tipos de comida, como por ejemplo, atún que pensamos que los puede hacer beber y comer más cuando están muy cansados y no tienen hambre los perros.
Miércoles por la mañana es cuando nos dieron hora para pasar el control veterinario . Lo pueden pasar hasta 18 perros y no tuvimos problemas, de estos hemos de elegir 14 para la carrera.
Jueves último  dia ya más intensivo. Por la mañana dejamos los food Drop bags que en total eran 23 bolsas en unos camiones de la organización que después lo distribuyen a todos los checkpoints (puntos de control) y saliendo de aquí hay los diferentes musher meetings de cookies, de veterinarios y de carrera.
Nosotros como ya hemos participado en otras ocasiones sólo habíamos de asistir por la tarde a la reunión de la de 1200, pero que duró 2 horas.
Después corriendo hacia el centro de Alta donde hacen el "Borealis Festival" un espectáculo  que sirve de presentación de todos los mushers que desfilan cierra on las banderas de sus países, en total este año participaban 16 nacionalidades diferentes, pero con la senyera sólo estaba Marçal este año.
Y para rematar el dia "Start Banquet", la cena inaugural de la carrera y donde dan los dorsales a cada corredor, siempre se hace un poco largo porque estas pensando en los mil preparativos que quedan antes de la carrera del día siguiente.

ENTRENANT A FINNMARK

Des de el dia 26, hem pogut gaudir d'uns entrenaments gèlids a Finnmark. Aquest any hem vingut amb el Miquel-Angel Martínez que es coneix la zona pam a pam i hem estat entrenat amb 7 o 8 gossos cadascú, menys el dia que varem fer la proba d'anar amb 14 gossos el Marçal sol.
Aquí us deixem amb un video resum d'aquests dies especials per nosaltres.

Des de el dia 26, hemos disfrutado de unos entrenos helados en Finnmark. Este año hemos venido con Miquel-Angel Martínez que se conoce la zona palmo a palmo y hemos estado entrenando con 7 o 8 perros cada uno, menos el día que hicimos la prueba de ir con 14 Marçal solo.

Aquí os dejamos con un video resúmen de estos días especiales para nosotros.

El viatge sempre és una Odisea

El dijous 22 cap al migdia vam començar a conduir. Dos xòfers, el múixer i el handler d’aquest any, un handler rookie. Rookie com a handler però la persona més entesa en múixing de llarga distància de tota la península, el Miquel-Angel Martínez que porta moltíssimes curses de llarga distància a les seves espatlles, ups quina responsabilitat.
Com dos bons xòfers de LD van avançar molt i molt ràpid i dissabte al matí ja èren a Suècia buscant un taller per posar rodes de claus.
Un cop aconseguides i ja trobant molta neu pel camí van  seguir només descansant les estones que els gossos han d'estirar les cames, i l'estona dels dos ferrys que sempre van bé.
Tot anava bé, fins que ja quasi a dalt de tot i quan faltaven poques hores per arribar (frontera Finlandia amb Noruega) l'autocaravana que feia estona que es notava com una vibració va dir prou.
No és la primera vegada que tenim avería per aquestes terres, es necessita paciència i esperar a la grua. Ens va dir que trigaria unes 4 hores. No passaria res si no fos perquè ens en vam adornar que la bateria auxiliar també havia quedat morta i a fora estavem a -30. Al final ja no ens quedava roba per posar-nos al damunt i soportar la situació.
La gran sort és que el gruero va accedir a dur-nos a nosaltres i als gossos fins Alta (el destí final) on teniem llogada una "cabin" i va deixar l'autocaravana a la Ford. I l'altra sort ha estat que el propietari de les cabins ens ha deixat un cotxe mentre durava la reparació de la furgoneta que ha trigat més d'una setmana perquè les peces venien d'Alemanya.

A part d'aquest incis, el primer dia va desaparèixer la Isa com per art de màgia, la varem buscar durant tot un dia desesperadament fins i tot gent d'Alta que haviem donat veus. I 24 h. després va aparèixer aparentmentment sense cap mena de desgast, com si totes aquelles hores hagués estat dormint allà mateix sense ni escoltar-nos. Mai sabrem què ha passat,  però per sort torna a estar aquí.
A partir d'aquí vam poder começar ele entrenaments amb un cotxe prestat.

El jueves 22 sobre el mediodía empezamos a conducir. Dos choferes, el mister y el handler de este año, un handler cookie. Rookie como handler pero la persona más entendida en el mushing de larga distancia de toda la península, Miquel-Angel Martínez que lleva muchísimas carreras de larga distancia a sus espaldas, ups que responsabilidad.
Como dos buenos choferes de LD avanzaron muy pero que muy rápido y el sábado por la mañana ya eran a Suécia buscando un taller para poner ruedas de clavos.
Una vez conseguidas y ya encontrando mucha nieve por el camino siguieron sólo descansando en los ratos que los perros estiraban las patas, y el rato de los ferrys que siempre va bien.
Todo iba segun lo previsto, hasta que ya casi arriba del todo y cuando faltaban pocas horas para llegar (frontera Finlandia-Noruega) la autocaravana que hacía rato que se notaba como una vibración dijo ya basta.
No es la primera vez que tenemos avería por estas tierras, se necesita paciencia y esperar a la grúa. Nos dijo que tardaría unas 4 horas. No pasaría nada si no fuera porque nos dimos cuenta que la batería auxiliar también había quedado muerta y en la calle estábamos a -30. Al final ya no nos quedaba ropa para ponernos encima y soportar la situación.
La gran suerte es que el grueso accedió a llevarnos a nosotros y a los perros hasta Alta (el destino final) donde teníamos alquilada una "cabin" y dejó la autocaravana en la Ford. La otra suerte fue que el propietario de las cabinas nos ha dejado un coche mientras duraba la reparación de la furgoneta que ha tardado más de una semana porque las piezas venían de Alemania.
A parte de este inciso, el primer dia desapareció Isa como por arte de magia, la buscamos durante todo un día desesperadamente incluso gente de Alta que habíamos dado voces. I 24 h. después apareció aparentemente sin ningún desgaste, como si todas esas horas hubiera estado durmiendo allí mismo sin ni escucharnos. Nunca sabremos que ha pasado, pero por suerte vuelve a estar aquí. A partir de aquí pudimos empezar los entrenos con el coche prestado.

FEBRER 2018, JA HI TORNEM A SER!!!

Aquest any per sisena vegada tornem a pujar al nord dels nords. Després d'haver participat 2 vegades a la Finnmarkslopet 500 i haver-les acabat i 1 vegada a la Femundlopet 600 i també tenir-la ja a la butxaca, tornem a intentar la Finnmarkslopet 1200. Ja hi hem estat i ja coneixem part del recorregut perquè l'hem intentat dues vegades i s'ha resistit i ara que han decidit allargar-la 200 kms. nosaltres volem tornar-ho a intentar. No serà fàcil i ho sabem, aquesta cursa no té res a veure amb les de 500 i 600 kms, és molt més dur, potser fins i tot és més que el doble de dura.

Durant aquests últims mesos a part dels entrenaments hem anat fent diferents preparatius perquè hi ha moltes coses diferents a tenir en compte. Entre ells portar al dia tots els xequetjos, vacunes, xips i "papeleos" varis dels gossos que pujaran a Noruega perquè han de creuar diferents fronteres. Sort de Serveis Veterinaris la Cerdanya que ens ajuden en tot.

Aquestes últimes setmanes de Febrer tot s'ha concentrat bàsicament en carregar l'autocaravana.

D'una banda tot el tema de roba (que per pujar allà dalt ocupa moltíssim i més quan decideixes que qüasi tota la familia pujarà) i d'altra banda els aparells electrònics que sembla que no i al final s'acumulen, gps, ordinadors, tablet, telèfon, gopro, càmera, drone...) el pitjor de tot és després encertar el carregador de cada cosa.

 A banda del material pels gossos i per la cursa també ens carreguem de menjar, tots sabem que Noruega no és un país barat i omplim al màxim la furgoneta. Fins i tot ens emportem una colla de guisats de la Vicki congelats a dins de briks perquè en les neveres es pot apilar millor.

També hem posat les aportacions de la Farmacia Dols-Selva d'Alp, que ha col.laborat amb barretes energètiques i amb sobrets d'escalfor que segurament necessitarà el dit que es va aixafar el Marçal si fa molt fred. I la sogra ha fet una aportació amb molta teca i embotits que distribueix Distribucions Primera Qualitat, S.L. Tot això ja està en el Cap Nord.

El dijous 22 de Febrer després d'un bon esmorzar i d'haver carregat 16 gossos, musher i handler sortien direcció Alta.

Sabem que molt amics segueixen la nostra aventura i potser expliquem coses repetides d'altres vegades, però en la mesura que tinguem temps i que trobem wifi volem compartir amb vosaltres la nostra experiència i rebre el vostre feedback que ens ajuda a seguir.

Este año por sexta vez volvemos a subir al norte de los nortes.
Después de haber participado 2 veces en la Finnmarkslopet 500 y haberlas terminado y 1 vez en la Femundlopet 600 y ya tenerla en el palmarés, volvemos a intentar la Finnmarkslopet 1200. Ya hemos estado y ya conocemos parte del recorrido porque la hemos intentado dos veces y se ha resistido, y ahora que la han alargado 200 kms. nosotros queremos volver a intentarlo. No será fácil y lo sabemos, esta carrera no tiene nada que ver con la de 500 y la de 600, es mucho más dura, incluso más que el doble de dura.
Durante estos últimos meses, a parte de los entrenos, hemos ido adenlantando diferentes preparativos porque hay muchas cosas a tener en cuenta. Entre ellas tener al dia todos los chequos, chips i papeleos varios de los perros que subiran a Noruega porque tienen que cruzar diferentes fronteras. Suerte de Serveis Veterinaris de la Cerdanya que ens ajuden en tot.
Y estas últimas semanas de febrero todo se ha concentrado básicamente en cargar la autocaravana. Por un lado todo el tema de ropa (para subir allá arriba ocupa muchísimo espacio y más cuando decides que sube toda la família) y por otro lado el tema electrónico que parece que no y al final se acumulan: gps, telefono, ordenador, tablet, gopro, cámara, drone...) y lo peor de todo es después encertar con el cargador de cada cosa.
A parte del material de los perros y de la carrera nos cargamos con todo de comida, todos sabemos que Noruega no es un país barato y llenamos la furgo al máximo. Incluso nos llevamos los guisados de la Vicki congelados dentro de unos bricks que así encajan mejor y caben más en la nevera.
 También hemos cargado las aportaciones de la Farmacia Dols-Selva de Alp, que ha colaborado con barritas energéticas y con sobrecitos de calor que seguramente necesitará el dedo  que se chafó Marçal si hace mucho frío.
Y la suegra ha hecho una aportación con mucha comida y embutidos de los que distribuye Distribucions Primera Qualitat, S.L. Todo esto ya está dirección Cabo Norte.
El jueves 22 de Febrero después de un buen desayuno y de haber cargado 16 perros, mushe y handler salían direccón Alta.
Sabemos que muchos amigos siguen nuestra aventura y igual explicamos cosas repetidas de otras veces, pero siempre que tengamos tiempo y encontremos wifi queremos compartir con vosotros nuestra experiencia y recibir vuestro feedback que nos ayuda a seguir.