Ja fa dies que volia escriure al blog parlant de la nova temporada de mushing, però aquesta tardor res a estat normal a casa nostra.
La violència a la que ha estat sotmes el nostre poble, la nostra gent... ens ha tret molta força, molta energia, moltes ganes de riure i escriure,...
Sovint ens hem trobat sols, sols del tot, incompresos per molta gent que li molestava que ens queixèssim, que omplíssim els seus impoluts murs de les xarxes amb les nostres queixes, dels nostres plors i de les nostres demandes de llibertat.
Només desitjo que mai us passi res semblant a vosaltres, però si us passa, tranquils, nosaltres estarem al vostre costat.
Però malgrat tot, com a les curses de Llarga Distància, seguirem endavant, seguirem lluitant, seguirem somiant i un dia creuarem la línia d'arribada.
Pel que fa a la temporada de gossos és la més apassionant en que ens hem implicat mai, tot l'equip Kobalaq, més la Magda i l'Andreu de l'equip Pas a Pas i els amics d'Euskadi, Jose Sacristan i Germans Izaguirre, hem unit esforços, recursos i gossos amb la intenció de fer diferents equips per afrontar varies curses de llarga distància.
Hem compartit entrenaments, emocions i inquietuts, amb la intenció d'optmitzar els recursos existens i intentar treure el millor dels nostres gossos.
Sempre, com no pot ser d'una altra manera, tractant-se de l'equip Kobalaq, amb màxim respecte pels gossos i les seves necessitats.
Les curses a les que participarem seràn les següents:
Mush Synnfjell, 200km amb 6 equips
Gausdal Marathon 200km amb 6 equips
Femundlopet 600kmamb un equip
Finnmarkslopet 1200km amb un equip
Demà mateix, dia 6 de Gener, comença la primera, la Mush Synnfjell, 200 km a traves dels boscos Noruegs, on els equips Kobalq seguiran obrint camí, trencant barreres i gaudint del mushing de Llarga Distància.
Us animem a tots a seguir a partir d'ara aquestes emocionants curses.
Ya hace días que quería escribir en el blog hablando de la nueva temporada de mushing, pero este otoño no ha sido normal en nuestra casa.
La violencia extrema a la que ha estado sometido nuestro pueblo, nuestra gente... nos ha quitado energia, mucha energia, muchas ganas de reir, de escribir...
Y, a menudo, nos hemos encontrado solos, totalmente solos, incomprendidos por mucha gente que le molestava que nos quejáramos, que llenáramos sus impolutos muros de sus redes sociales de nuestras quejas, de nuestros lloros y nuestro dolor.
Solo deseo, que nunca os pase nada igual, pero si os pasa, aún quizas no estando de acuerdo con vuestras ideas, estad tranquilos, nosotros estaremos a vuestro lado.
Aun y así, como en las carreras de Larga Distància, seguiremos hacia adelante, seguiremos luchando, seguiremos soñando y un día cruzaremos la linea de meta.
Por lo que se refiere a la temporada de mushing és la más apasionante a la que nunca nos hemos afrontado, todo el equipo Kobalaq, más Magda y Andreu del equipo Pas a Pas, y los amigos de Euskadi, Jose Sacristan y los hermanos Izaguirre, hemos unido esfuerzos, recursos y experiencias con la intención de formar varios equipos para afrontar diferentes carreras.
Hemos compartido entrenamientos, emociones e inquietudes, para optimizar recursos e intentar sacar lo mejor de nuestros perros.
Siempre, como no puede ser de otra manera, tratandose del equipo Kobalaq, con el maximo respeto hacia los perros y sus necessidades.
Las carreras en las que participaremos seran las siguientes:
Mush Synnfjell, 200km amb 6 equips
Gausdal Marathon 200km amb 6 equips
Femundlopet 600kmamb un equip
Finnmarkslopet 1200km amb un equip
Mañana, 6 de enero, empieza la Mush Synnfjel, 200 km cruzando bosques noruegos , donde los equipos Kobalaqs, seguiran dejando huella, y disfrutando del mushing de Larga distáncia.
Os animamos des de ya, a seguir estas apasionantes carreras.
El dijous 22 cap al migdia vam començar a conduir. Dos xòfers, el múixer i el handler d’aquest any, un handler rookie. Rookie com a handler però la persona més entesa en múixing de llarga distància de tota la península, el Miquel-Angel Martínez que porta moltíssimes curses de llarga distància a les seves espatlles, ups quina responsabilitat.
Tot anava bé, fins que ja quasi a dalt de tot i quan faltaven poques hores per arribar (frontera Finlandia amb Noruega) l'autocaravana que feia estona que es notava com una vibració va dir prou.
Aquest any per sisena vegada tornem a pujar al nord dels nords. Després d'haver participat 2 vegades a la Finnmarkslopet 500 i haver-les acabat i 1 vegada a la Femundlopet 600 i també tenir-la ja a la butxaca, tornem a intentar la Finnmarkslopet 1200. Ja hi hem estat i ja coneixem part del recorregut perquè l'hem intentat dues vegades i s'ha resistit i ara que han decidit allargar-la 200 kms. nosaltres volem tornar-ho a intentar. No serà fàcil i ho sabem, aquesta cursa no té res a veure amb les de 500 i 600 kms, és molt més dur, potser fins i tot és més que el doble de dura.
Durant aquests últims mesos a part dels entrenaments hem anat fent diferents preparatius perquè hi ha moltes coses diferents a tenir en compte. Entre ells portar al dia tots els xequetjos, vacunes, xips i "papeleos" varis dels gossos que pujaran a Noruega perquè han de creuar diferents fronteres. Sort de Serveis Veterinaris la Cerdanya que ens ajuden en tot.
D'una banda tot el tema de roba (que per pujar allà dalt ocupa moltíssim i més quan decideixes que qüasi tota la familia pujarà) i d'altra banda els aparells electrònics que sembla que no i al final s'acumulen, gps, ordinadors, tablet, telèfon, gopro, càmera, drone...) el pitjor de tot és després encertar el carregador de cada cosa.
En el primer checkpoint es obligatoria 1 h. de parada más el tiempo de compensación de la salida para cada equipo. Aquí la estrategia de cada uno para decidir el descanso después de cada tramo.
