(al final esta la traducción en castellano) Des de fa anys, els múixers de l'equip Kobalaq, i gràcies a la experiència adquirida d'en Miquel-Angel Martinez i la resta de múixers de l'equip(16 participacions a la Finnmarkslopet i 4 a la Femundlopet ,) fem servir arnesos de tir especialment dissenyats per la llarga distància. Els arnesos tenen com a característica principal que el punt on s'uneix a la línia de tir és a mitja esquena del gos a diferència dels típics en X on el punt d'ancoratge es situa aproximadament a l'arrel de la cua del gos. La part del pit és igual en els dos tipus d'arnesos però les cintes que marxen pel llom i per la panxa són clarament diferents. Amb els arnesos per LD aconseguim dues millores respecte als de X pel que fa al rendiment i confort dels gos en curses i entrenament de LD.
Les avantatges són dues clarament diferenciades:
En el arnesos curts o de LD la pressió que rep el gos sobre la zona lumbar i part final de l'esquena és clarament inferior, especialment important en els gossos que ocupen posicions endarrerides en el tir, (wheel-dogs, i últims team-dogs). D'aquesta manera evitem lesions i pèrdua de rendiment en els gossos per sobrecàrregues i pressions sobre la columna.
Per altra part, aquest tipus d'arnesos també limiten el fregament sobre les aixelles de les potes davanteres del gos. En entrenaments de molts quilòmetres i, sobretot, si aquests són habitualment en terra es comú que els gossos perdin el pel, i en casos extrems fins hi tot que pateixin ferides per fregament i erosió en aquesta zona. Aquests arnesos limiten aquesta afectació degut a que les cintes del pit i les que envolten tot el tòrax, per la seva posició i disseny, no són tant agressives amb el gos. Tot i així, i a petició nostre vam redissenyar els arnesos utilitzats, allargant la cinta del pit amb la intenció de limitar encara més les erosions per fregament a les zones de les aixelles dels nostres gossos.
 |
| buena adaptación al cuerpo del perro |
Amb aquest tipus d arnesos els gossos corren més "lliures" i fa que el gos pugui midificar una mica la posició en el tir, perdent potència de tracció però millorant el seu confort.
Per tant, i clarament, les avantatges superen els inconvenients.
Després de varies temporades i molts, moltíssims quilòmetres entrenats, més de 10.000, hem tingut la oportunitat de provar uns nous arnesos també especialment pensats per la LD.
De la mà de www.surfingpets.es i a traves d'Antonio Parra fa dos mesos i uns 600 km. que estem provant els arnesos de Zero DC, particularment el seu model Short.
Primera impressió:
A primera vista són un arnesos molt vistosos, amb varis reflectants per tots els costats, molt útils i obligatoris en curses de LD. No estan confeccionats amb les típiques cintes planes més o menys protegides sinó que són tots d'una peça feta amb un teixit acolxat, tipus cordura per fora i farcit amb fibra. Sembla que han de ser molt confortables pels gossos encara que potser una mica voluminosos.
Acostumats a les dures cintes de nylon aquest material fa dubtar una mica de la seva durabilitat. Igualment dues tanques de plàstic en lloc d'una a la zona de l'esquena semblen excessives, ja que no hi veiem avantatge davant d'una i les possibilitats de fallida d'aquesta es dupliquen. L'anella pensada per unir-hi la tug line, es suficientment robusta i al ser totalment rodona fa que el mosquetó mai descansi sobre el mateix punt augmentat extremadament la durabilitat de l'anella.
La prova:
Un cop posats, ja sigui amb els gossos corrent lliures o en el tir, aquests queden perfectament adaptats i en cap moment es posicionen de tal manera que dificultin els moviments naturals del gos, a part doten el gos d'una extrema visibilitat ja sigui de nit o en condicions de visibilitat reduïdes, extremadament important en els trams de nit.
Alhora de treballar el gos estira exactament com si ho fes amb els altres, que ja fem servir tot i que creiem que ho fa amb una mica més de confort degut a que les tires que formen els arnes Zero DC són clarament més amples, produint que la pressió es reparteixi millor per tot el cos del gos, sense clavar-se en punts concrets.
Hem notat una clara millora en gossos de pèl delicat, aquells que qualsevol freg els hi produeix la pèrdua d'aquest i, en ocasions, petites ferides per fregament. En aquest tipus de gos és clau la forma dels Zero, al no tenir anella metàl.lica a la zona del pit, no hi ha cap punt de l'arnes que es clavi sobre el gos i, en aquest cas, és una clara millora pels nostres gossos de llarga distància, que realitzen entrenaments de varies hores cada dia.
Després d'uns 600 kms. entrenats amb aquests arnesos estem gratament sorpresos per la seva durabilitat, no mostrant cap tipus de deteriorament ni desgast. Les tanques, tot i entrenant amb neu , gel i fang, no han donat cap problema, tot i així creiem que amb una seria suficient.
Els dos gossos que els han portat, són gossos dels de pèl delicat, que ja tenien la zona del pit gastada. Doncs bé, després d'aquests dos mesos amb els Zero, han recuperat el pèl i ha desaparegut qualsevol signe de fregament, tot i així tenen una marca, però aquest és un problema del seu pèl extremadament sensible i no dels arnesos.
Així doncs, i valorats tots els pros i contres, la durabilitat, comoditat i confort en zones crítiques pels gossos i l'extrema visibilitat.
Situa als arnesos Zero DC Short com una molt bona opció, potser la millor de les que coneixem, pel que fa als arnesos pensats per la llarga distància.
més info a
www.surfingpets.es
 |
| Diferencia entre las anillas, la fomra de los usados hasta ahora provoca que el mosqueton de la tugl-line simepre apoye en el mismo sitio, con el desgaste que ello conlleva con los quilometros. |
 |
| 600 kms entrenados, sucios pero no gastados. |
Ya hace años, el equipo Kobalaq, y gracias a la experiencia adiquirida de
Miquel-Angel Martínez y el resto de mushers (16 participaciones en la
Finnmarkslopet y 4 a la Femmundlopet en total) usamos arneses de tiro
especialmente diseñados para la larga distància.
Los arneses tienen como caracteristica principal que el punto de unión a la linea
de tiro es en la mitad de la espalda del perro a diferencia de los típicos en X,
donde el punto de unión se situa en la raíz de la cola. La parte del pecho es
igual en los dos tipos de arneses pero la cintas que pasan por el lomo y la
barriga del perro son claramente diferentes. Con los arneses cortos o de LD,
la presión que recibe el perro sobre la zona lumbar y la parte final de la espalda
es claramente inferior , especialmente importante en los perros que ocupan
posiciones retrasadas en el tiro ( wheel-dogs y últimos team-dogs). De esta
manera evitamos lesiones y perdida de rendimemiento en los perros por sobrecarga y
presiones en la columna.
Por otra parte, este tipo de arneses también limitan el roze en las axilas de las
patas delanteras. En entreanmientos de muchos quilometros y muchas horas,
sobretodo si estos son habitualmente en tierra, es habitual que los perros
pierdan pelo de las zonas afectadas y, en casos extremos, sufran pequeñas
heridas por erosión.
Estos arneses limitan esta afectación devido a que , por su diseño, no són tan
agresivas con el perro.
Aún y así, y a petición del equipo Kobalaq, el fabricante nos rediseño los arneses
alargando la cinta del torax con la intención de limitar, todavia mas, la
afectacions sobre las axilas.
Con este tipo de arneses los perros corren mas “libres” y facilita que el perros
pueda modificar un poco su manera de tirar, perdiendo potencia y tracción pero
mejorando claramente su confort.
Por lo tanto, y sin duda alguna, las ventajas superan los inconvenientes en este
tipo de arneses.
Después de varias temporadas y muchos, muchísimos quilometros entrenados, mas de
10.000, tenemos en nuestras manos otros arneses especialmente diseñados para la
LD.
De la mano de www.surfingpets.es y a través de Antonio Parra, hace dos meses y
unos 600 km. Que estamos probando los Zero DC, particularmente su modelo Short.
Primera impresión:
A primera vista son muy vistosos, con varios reflectantes por todos los lados,
muy útiles y obligatórios en carreras de LD. No estan confeccionados con las
típicas cintas planas , mas o menos protegidas, sino que son todo de una pieza
hecha con tejido acolchado, tipo cordura por fuera y relleno con fibra. Parecen
muy confortables para los perros aún que pueden resultar un poco voluminosos.
Acostumbrados a la duras cintas de nylon este material hace dudar un poco de su
durabilidad.
Igualemente dos cierres en la parte de la espalda parecen excesivos, ya que no
vemos ninguna ventaja respecto a uno, y los posibilidades de apertura accidental
se mutiplican por dos. La anilla pensada para unir la tug-line, es suficiente
mente robusta y al ser totalemtne redonda hace que el mosquetón nunca descanse
sobre el mismo lugar y augmenta extremadamente la durabilidad de esta.
La Prueba:
Una vez puestos, ya sea con los perros corriendo libremente o en el tiro, estos
quedan perfectamente adaptados y en ningún caso se posicionan de tal manera que
dificulten los movimientos naturales del perro, a parte dotan a este de una extrema
visibilidad ya sea de noche o en condiciones de visión reducida, muy importante en
etapas de noche.
En el momento de trabajar , el perro tira de la misma manera como con los otros
arneses de LD, aún y que creemos que lo hace con un plus de confort debido a que
las tiras que forman los Zero DC, son mucho mas anchas , produciendo que se reparta
mejor la presión por todo el cuerpo del perro.
También hemos notado una clara mejora en los perros de pelo delicado, esos que
qualquier roze les produce la perdida de este, y en ocasiones rozaduras en la
piel. En esta caso, es clave la forma de los Zero, ya que al carecer de anilla
metallica en el pecho, no hay ningún punto en que el arnés se clave en el perro,
una clara mejora, para perros de LD.
Después de 600 kms entrenados con estos arneses estamos gratamente sorprendidos
por su durabilidad , no mostrando ningún tipo de deterioramento ni desgaste. Los
cierres, aún y entrenando con barro , tierra y nieve, no nos han dado ningún tipo
de problema, aún y así, creemos, que con un cierre seria suficiente.
Los dos perros que han llevado los nuevos arneses, son de pelo delicado, y ya
tenian la zona del pecho desgastadapor el roze. Pues bién, después de estos 2
meses con los Zero DC, han recuperdao el pelo y ha desaparecido qualquier resto
de viejas rozaduras, siguen teniendo marcas del pelo roto, pero es debido a la
fragilidad de este y no de los arneses.
Así pues, y valorados todos los pros y contras, la durabilidad, comodidad y
confort en zonas críticas para los perros y la extrema visibilidad, situa a los
arneses Zero DC Short, como una muy buena opción, quizás la mejor de las que
conocemos por lo que se refiere a los arneses de LD.
mas info en www.surfingpets.es
 |
| por colores no sera |
Per a còrrer una Finnmarkslopet a part del múixer és important que hi hagi almenys dos handlers (si pot ser) perquè són molts dies i tot plegat molt llarg i cansat per a una sola persona. Els handlers són bàsics en assistència per a la cursa però també van molt bé si poden combinar els entrenaments d'abans de carrera.
D'una banda el equip A "el del veteran" Miquel-Angel Martínez té com a handlers l'Helena, que va pujar cap a Alta amb avió el dia 19 de Febrer i el Jose Árias que va pujar el dia 26 després d'unes quantes voltes amb diferents transports.
A les 11:05 agafava l'autobús llançadora cap a la Terminal 1 (tercer transport), és que a Barcelona han fet una nova terminal i va i no hi arriba el tren.
L'equip B "el del Rookie" Marçal Rocias ha fet un mix de handlers amunt i avall. El dia 20 de Febrer va marxar el múixer i l'equip de gossos amb el Valen (el conductor perfecto per arribar fins al Cap Nord) i el Raül que a part ajuda amb els entrenaments de Finnmark. El Valen el dia 25 va marxat d'Alta seguint vivint la vida dalt d'un avió. El Raül es va quedar fins el 2 de Març i ha ajudat al Marçal a entrenar la meitat de l'equip. Com que ténen dos trineus es divideixen l'equip i és més fàcil l'entrenament, més tranquil i més segur. Quan el Raül marxa arriba la última part de handlers. Puja desde Saragossa el Mario (va ser handler de Jorge Andrés l'any passat i ja té experiència) i la Laura i l'Erola que desde la Molina arriben a Alta a fer el que puguin.
Aquests encara ténen un viatge més complicat. El Mario surt de Saragossa a les 8:00 del matí i les de La Molina a les 7;47 tots amb tren per agafar l'avió de les 13:00 cap a Oslo però allà hauran de fer nit perquè no hi ha vol a Alta fins l'endemà.
Para correr una Finnmarkslopet a parte del musher es importante que haya al menos dos handlers (si puede ser) porque son muchos días y todo es muy largo y cansado para una sola persona. Los handlers son básicos en asistencia para la carrera peró también va muy bien poder combinar los entrenos antes de carrera. Los mushers estan como mínimo un mes fuera de casa para preparar la carrera, por eso, es difícil encontrar un handler que pueda estar todo el tiempo con el equipo.
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
