PRIMER TRAM / PRIMER TRAMO

El dissabte 8 de març puntuals han sortit els equips Kobalaq. Començava la categoria de 500 km i Jorge Andrés ha sortit a les 11:33 i en la de 1000 km, Miquel-Angel Martínez ha sortit a les 12:24 i el Marçal a les 12:59.
La sortida és tant estressant com divertida, no tens temps quasi de ni pensar-hi que ja ets fora.
En la sortida els de la FL-1000 km porten a un passatger en el trineu fins uns 16 km. que és a on hi ha el restart.
Pel nostre equip ha estat horrorós. Els gossos no portàven els botins posats perque la neu és molt humida i teniem menys d'una hora per posar 56 botins, passar el control del material del trineu i a tot això s'ens ha complicat perque la Negu portava un petit tall a la pota que hem anat a buscar per curar-li i les veterinaries ens han estat fent moltes preguntes perque deien que algun gos estossegava.
A les 14:59, al final hem aconseguit sortir puntuals, Marçal i gossos es dirigien cap a Joatka a on hi ha el primer check point però que no poden arribar les assistències.
Tots han passat força bé per Joatka. El Jorge amb 4:04, el Miquei amb 4:06 (tenint en compte que havia parat 1 h. en el restart) i el Marçal amb 4:18.
Els handlers mentres anàvem camí de Skoganvarre a on la tormenta ja començava a ensenyar les seves dents.
Tots els equips anàven força lents perque a la muntanya feia molt vent. El Miquei ha arribat a les 21:28 i el Marçal havia d'estar entre 45 min i una hora més. Però just quan estàvem en la furgo que el Miquei sopava sona el teléfon i era el Marçal amb veu apurada." M'he sortit de la traça i els gossos no volen tornar-hi, fa molt vent i no puc seguir. Em poso dins el Jerven i demà quan sigui de dia continuaré". Això quan eren les 23:00. Busquem ordinador i efectivament estàva un km més al sud de la traça. Però anem observant que no és l'únic. Tots els múixers que a aquella hora estàven dalt la muntanya es paren, no poden seguir.
A les 4 de la matinada (després de 5 h. refugiat dins un sac moll i en un jerven) el vent s'atura de cop, i el GPS indica que tots els múixer es tornen a posar en marxa. Una dotzena de múixers arriben en un interval curt de temps entre les 5 i les 6 de la matinada.
Ja en la caravana descansant una mica i esperant que els veterinaris ens deixin continuar amb tots els gossos perque nosaltres els veiem bé.
Ha estat una experiència molt dura comenta el Marçal, he pasat por i he intentat no adormir-me.



El sábado 8 de marzo puntuales han salido los equipos Kobalaq. Empezaba la categoria de 500 km. y Jorge Andrés ha salido a las 11:33 y en la de 1000 km. Miquel-Angel Martínez ha salido a las 12:24 y el Marçal a las 12:59.
La salida es tan estresante como divertida, no tienes tiempo casi ni de pensar que ya estás fuera. En la salida los de la FL-1000 km llevan a un pasagero en el trineo hasta unos 16 km. que es donde está el restart.
Para nuestro equipo ha estado horroroso. Los perros no llevaban botines puestos porque la nieve era muy húmeda y teniamos menos de una hora para poner 56 botines, pasar el control de material del trineo y a todo esto se nos ha complicado porque la Negu llevaba un pequeño corte en la pata que hemos ido a buscar para curarle y las veterinarias han estado haciendo muchas preguntas ya que decían que algún perro tosía.
A las 14:59, al final hemos conseguido salir puntuales, Marçal y perros se dirijían hacia Joatka donde está el primer checkpoint pero no pueden llegar las asisténcias.
Todos han pasado muy bien por Joatka. Jorge con 4:04, Miquei con 4:06 (teniendo en cuenta que habia parado 1h. en el restart) y Marçal con 4:18.
Los handlers mientras iban de camino de Skoganvarre donde la tormenta ya empezaba a enseñar los dientes.
Todos los equipos iban bastante lentos porque en la montaña había un vendaval. Miquei ha llegado a las 21:28 y Marçal había de estar entre 45 min i 1 h. más. Pero justo cuando estábamos en la furgo que Miquei cenaba suena el teléfono y era Marçal con una voz apurada: "He salido del trazado y los perros no quieren volver, hace mucho viento y no puedo seguir. Me pongo dentro del Jerven y mañana  cuando sea de día continuaré" Esto eran las 23:00. Buscamos el ordenador y efectivamente estaban a 1 km más al sud del trazado. Pero vamos observando que no es el único. Todos los múixers que a esa hora estàvan arriba de la montaña se paran, no pueden seguir.
A las 4 de la madrugada (después de 5 h. refugiado en un saco mojado y en un jerven) el viento para de golpe y el GPS indica que los mushers se vuelven a poner en marcha. Una docena de mushers llegan en un intervalo corto de tiempo entre las 5 y las 6 de la madrugada. Ya en la caravana descansan un poco y esperando que los veterinarios nos dejen continuar con todos los perros porque nosotros los vemos bién.
Ha estado una experiencia muy dura comenta Marçal. He pasado miedo y he intentado no dormir en esas 4 horas.

PER A SEGUIR ELS EQUIPS / PARA SEGUIR A LOS EQUIPOS

Volem explicar-vos els diferents links que tenim per a que les persones interessades puguin seguir tant els equips Kobalaq, com la Finnmarkslopet en general.

D'una banda aquest és el blog del Marçal, a on es penjaran diferents noticies dels 3 equips (Jorge, Miquei i Marçal):    marcalilaura.blogspot.com  (aquest blog intentem escriure'l en català i castellà, a l'anglés ja no ens hi atrevim)
El Marçal també té el facebook de Muixing a la Carta a on es penja l'enllaç amb el blog cada vegada que hi ha una noticia nova en aquest. I de tant en tant videos o fotos concretes o notícies d'última hora que només les posem al facebook:     www.facebook.com/muixing.alacarta

Altres facebooks que estarán actius durant la cursa i a on es penjarán les noticies just en el minut que passin són:    El del Miquel-Angel Martínez l'altre corredor de la FL-1000 de l'equip Kobalaq        https://www.facebook.com/miquelangel.martinez?fref=ts

El del Jorge Andrés l'altre corredor de la FL-500 de l'equip Kobalaq  https://www.facebook.com/jorge.andres.7509?fref=ts

I l'ultim facebook és del Club de Fans del Miquei-Marçal. És un grup que va crear en Xavier Cusidó (català que resideix a Kirkeness) és un fan incondicional de la cursa i sobretot aquests últims anys del Miquei, ens està esperant a Kirkenes si és que hi aconseguim arribar. https://www.facebook.com/groups/430041037074783/?fref=ts

En el twitter el seguiment es pot fer a @kobalaq o a @XaletRefugiUEC

Les notícies més actualitzades es podran trobar a la web de l'equip Kobalaq on s'informarà tant aviat com sigui possible  (gràcies a l'Helena, el Jumi i la Susan),de totes les novetats dels tres equips,  el del Jorge Andrés que correrà els 500 km i el del Miquel-Angel i el del Marçal que intentaràn assolir la de 1.000 km.:        www.kobalaq.cat  (aquesta està en català, castellà i anglés)

En aquesta web heu d'entrar en l'apartat "seguiment de la cursa" i a part hi ha un apartat per deixar "missatges a l'equip" on hi trobareu tots els missatges desde aquests últims dies abans de començar la carrera i a on hi podeu deixar els vostres.

Això pel que fa a l'equip Kobalaq. Però a part, hi ha la web oficial de la Finnmarkslopet, aquesta està en norueg o en anglés i aquí es pot trobar totes les normatives de la carrera i tots els events previs i posteriors a aquesta.
Potser el més interessant és l'apartat a on diu RESULTS. Durant la cursa es pot fer seguiment del múixer a on diu GPS tracking i aquí heu de triar la de 500 o la de 1000 depenent de la categoria que busqueu.

L'enllaç de la de 1000 km és:  http://www.finnmarkslopet.no/map/index.jsp?lang=en&raceId=51
L'enllaç de la de 500 km és:  http://www.finnmarkslopet.no/map/index.jsp?raceId=52&lang

Això sí no us espanteu que a vegades en parts muntanyoses el GPS no emet la senyal i sembla que el múixer hagi desaparegut.

I el result service és la classificació tal i com va la carrera. Amb diferents colors van marcant els múixers que estan en un tram, els que estan descansant en un check point, els que han abandonat... i en aquesta classificació clicant a sobre del múixer que es vulgui surt tota la estadística i els horaris i les velocitats i tota la informacio del múixer en qüestió.

Queremos explicaros los diferentes links que tenemmos para que las personas interesadas puedan seguir tanto los equipos Kobalaq, como la Finnmarkslopet en general.

Por un lado éste es el blog de Marçal, donde se colgaran las diferentes noticias de los 3 equipos (Jorge, Miquei y Marçal):  marcalilaura.blogspot .com (este blog lo intentamos escribir en catalán y castellano, con el inglés ya no nos atrevimos)
El Marçal también tiene el facebook de Muixing a la Carta donde se cuelga el enlace con el blog cada vez que hay una notícia nueva en éste. Y de vez en cuando videos o fotos concretas o notícias de última hora que sólo las colgamos en facebook:     www.facebook.com/muixing.alacarta

Altres facebooks que estarán activos durante la carrera y donde se colgarán las noticias justo en el minuto que ocurran son:    El del Miquel-Angel Martínez el otro corredor de la FL-1000 de l'equip Kobalaq        https://www.facebook.com/miquelangel.martinez?fref=ts

El del Jorge Andrés el otro corredor  de la FL-500 de l'equip Kobalaq  https://www.facebook.com/jorge.andres.7509?fref=ts

Y el último facebook és el del Club de Fans de Miquei-Marçal. És un grupo que creó Xavier Cusidó (catalán que reside en Kirkeness) es un fan incondicional de la carrera y sobretodo éstos últimos años de Miquei, nos está esperando en Kirkeness si és que conseguimos llegar. https://www.facebook.com/groups/430041037074783/?fref=ts

En el twitter se puede seguir en:  @kobalaq o @XaletRefugiUEC

Las notícias más actualizadas se podrán encontrar en la web del equipo Kobalaq, donde se informará tan pronto como sea posible (gracias a Jumi, Susan y Helena) de todas las novedades de los tres equipos, el del Jorge Andrés que correrà los 500 km y el de Miquel-Angel y el de Marçal que intentarán terminar la de 1000 km:   www.kobalaq.cat (esta está en catalán, castellano y inglés)
En esta web se tiene que entrar en el apartado "seguimiento de la carrera" y a parte hay un apartado para dejar "mensajes al equipo" donde encontrareis todos los mensajes desde estos últimos días antes de empezar la carrera y donde podreis dejar los vuestros.

Esto es lo que irá publicando el equipo Kobalaq. Pero a parte, está la web oficial de la Finnmarkslopet, esta está en noruego o en inglés, aquí se puede encontrar todas las normativas de esta carrera y todos los eventos previos y posteriores a esta.
A lo mejor lo más interesante es el apartado donde pone RESULTS. Durante la carrera se puede hacer un seguimiento del musher donde pone GPS tracking y aquí se tiene que escoger la de 500 o la de 1000 dependiendo de la categoria que buscais.

El enlace de la de 1000 km és:  http://www.finnmarkslopet.no/map/index.jsp?lang=en&raceId=51
El enlace de la de 500 km és:  http://www.finnmarkslopet.no/map/index.jsp?raceId=52&lang

Esto sí no os asusteis que a veces en partes montañosas el GPS no emite señal y parece que el musher haya desaparecido.

Y el result service es la clasificación tal y como va la carrera. Con diferentes colores van marcando los mushers que estan en un tramo, los que están descansando en un check point, los que han abandonado... y en esta clasificación clicando sobre el musher qeu se quiera sale toda la estadística de los horarios y las velocidades y toda la información del musher en cuestión.

LA LINIA DE SORTIDA / LA LINEA DE SALIDA

Ja ho tenim tot preparat, m









aterial obligatori, linies, abrics, botins, food drops,... nervis, emocions, esperança, respecte, il.lusió, tot carregat al trineu. Dema al matí començarà la Finnmarkslopet, una cursa de 1000 km dins el cercle polar àrtic.
Anirem endavant, a poc a poc, però endavant, intentarem arribar tant lluny com ens sigui possible, el somni és creuar la linia d'arribada. Una línia que no marca res en concret, però és la que volem creuar.
El trineu estirat pels nostres 14 gossos, aquests que fa mesos que entrenem.
Fargal, Negu, Narvik, Noddy, Tomàs, Thor, Odin, Tengbo, Zetra, Lukla, Nuptse, Amphu, Tagnan i Mera, a partir de demá estarem a les vostres a mans, vosaltres ens marcareu el ritme dels dies que vénen.
El conduiré jo, En Marçal, però l'empenyeran, la Laura, l' Erola, en Gil, i l Albert, els pares , els sogres, el germans, i tots els Kobalaqs, en Miquei i l Helena , en Jorge, l'Anna i en Mario, en Jumi, la Mercè i la canalla, en Jose i la Núria, en Jordi Coma's family, la Marta Subirats, en Ramon Armengol, la Mireia i la Laura, de Serveis Veterinaris de la Cerdanya, i molts altres que segur que em deixo.
A partir de demà començarem a viure el somni, aquest que fa temps que perseguiem, gràcies als que ens heu ajudat a arribar fins aquí,
treballarem com un equip! like a Kobalaq Team!




Ya lo tenemos todo preparado, material obligatorio, líneas, abrigos, botines, food drops... nervios, emociones, esperanza, respeto,ilusión, todo cargado en el trineo. Mañana por la mañana empezarà la Finnmarkslopet, una carrera de 1000 km. Dentro del círculo polar ártico.
Seguiremos adelante, poco a poco, pero adelante, intentaremos llegar tant lejos como nos sea posible, el sueño es crear la línea de llegada. Una línea que no marca nada en concreto, pero es la que queremos cruzar.
El trineo estirado por nuestros 14 perros, estos que hace meses que entrenamos: Fargal, Negu, Narvik, Noddy, Tomàs, Thor, Odin, Tengbo, Zetra, Lukla, Nuptse, Amphu, Tagnan i Mera, a partir de mañana estaremos en vuestras manos, vosotros nos marcareis el ritmo de los días que vienen.
Lo conduciré yo, Marçal, pero lo empujaran, Laura, Erola, Gil i Albert, los padres, los suegros, los hermanos i todos los Kobalaqs, Miquei i Helena, Jorge, Ana i Mario, Jumi, Mercé i niños, Jose i Núria, Jordi Coma's family, Marta Subirats, Ramon Armengol, Mireia i Laura de Serveis Veterinaris de la Cerdanya, i muchos otros que seguro me dejo.
A partir de mañana empezaremos a vivir un sueño, este que hace tiempo perseguíamos, gracias a los que nos haveis ayudado a llegar hasta aquí, trabajaremos como un equipo! Like a Kobalaq Team!

ACONSEGUIR UN REPTE / CONSEGUIR UN RETO

El dissabte 8 de març prendrem la sortida en la cursa de gossos de trineu més llarga d'Europa i la tercera més llarga del món. Més de 1000km. en menys d'una setmana, és diu ràpid però l'altre dia em van dir: "si és la mateixa distància que de Barcelona a la Corunya" no sé si serà exacte però així es veu més llarg encara.
Cursa que té dues modalitats la de 500 km. amb 95 inscrits i la de 1000 km. amb 67 inscrits més que cap altre any, això sí més del 90 % són noruegs, finlandesos o suecs.
Nosaltres som l,equip Kobalaq que aquest any competim amb tres trineus. D'una banda Jorge Andrés un aragonés que provarà d'acabar la seva primera FL-500 i d'altra banda Miquel Angel Martínez que intentarà aconseguir la seva desena Finnmarkslopet i Marçal Rocias que després d'haver acabat dues vegades la FL-500 provarà de fer la FL-1000.
És una cursa en format non stop. Es surt de la població d'Alta (última ciutat abans del Cap Nord) i es fa un recorregut circular anant fins a Kirkeness (població en la frontera rusa) i es torna.
La cursa és non stop. Hi ha 10 check points a on es descansa, es troben a les assistències i es fan controls veterinaris, si els mushers volen...
La gràcia de la cursa és que és una aventura del múixer i els gossos, per tant en aquests punts de descans l'únic que pot cuidar als gossos: donar de menjar, de veure, abrigar-los, fer-los massatges... és el múixer. L'assistència només pot acostar les mantes per tapar els gossos i assistir en quant a menjar, dormir i assecar roba del múixer però res més. Cosa que fa que les hores de descans del múixer siguin menys ja que està unes tres en cada aturada per assistir als gossos.
Hi ha entre 5 i 8 dies per intentar acabar-la, es comença amb 14 gossos i no es poden anar canviant, sempre han de ser els mateixos i si algún no pot continuar l'assistència se'l queda i han de seguir amb menys.
És un repte molt i molt gran el sol fet d'estar en la línia de sortida venint des de terres catalanes. Estem a 5000 km y entrenem majoritàriament sobre terra, però aquest és el nostre repte: per al Marçal aconseguir la seva primera de 1000 km i pel Miquei aconseguir la seva desena. Els dos únics catalans i de L'estat espanyol en provar-ho en tota la història d'aquesta cursa.
Farem el que podrem però aquí estem per a intentar-ho. AVANT!!!

Es pot seguir la cursa a marcalilaura.blogspot,com
                                   www.kobalaq.cat
Facebook de muixing a la carta o Miquel-Angel Martínez

El sábado 8 de marzo estaremos en la línia de salida de la carrera más larga de Europa y la tercera más larga del mundo. Más de 1000 km. en menos de una semana, el otro día nos dijeron: "si es la misma distancia que de Barcelona a la Coruña" no sé si será exacto pero ahora todavía la vemos más larga.

Carrera que tiene dos modalidades la de 500 km. con más de 95 inscritos y la de 1000 km. con 67 inscritos, más que ningún otro año, y más del 90 %  son noruegos, finlandeses o suecos.
Nosotros somos el equipo Kobalaq que este año competimos con tres trineos. Por un lado Jorge Andrés, un aragonés que probará de terminar su primera FL-500 y por otro lado Miquel Angel Martínez que intentará conseguir su décima Finnmarkslopet de 1000 km y Marçal Rocias que después de haver terminado dos veces la FL-500 probará de hacer la FL-1000.

És una carrera en formato non stop. Se sale de la población de Alta (última ciudad antes del Cabo Norte) y se hace un recorrido circular hasta Kirkeness (población fronteriza con Rusia) y se vuelve. Hay 10 check points donde se encuentran con las asistencias.
La gracia de la carrera es que es una aventura del musher y los perros, por eso en estos puntos de descanso el único que puede atender a los perros: dar de comer, de beber, abrigarlos, hacerles masajes... és el musher. La asistencia sólo puede acercar las mantas para tapar los perros y asistir en cuanto a dar de comer, dormir y secar la ropa al musher pero nada más. Cosa que hace que las horas de descanso del musher sean menos ya que tarda unas 3 en atender a los perros en cada check point.
Hay entre 5 y 8 días para intentar acabarla, se empieza con 14 perros y no se pueden ir cambiando, siempre han de ser los mismos y si alguno no puede continuar la asistencia se lo queda y ha de seguir con menos.
Es un reto muy y muy grande el solo hecho de estar en la línea de salida viniendo de tierras catalanas. Estamos a 5000 km. y entrenando mayoritariamente sobre tierra però éste es nuestro reto: para Marçal conseguir su primera de 1000 km y para Miquei su décima. Los dos únicos catalanes y del estado español en probarlo en toda la história de la carrera.
Haremos lo que podremos pero aquí estamos para intentarlo. AVANT!!!

Se puede seguir la carrera en marcalilaura.blogspot,com
                                            www.kobalaq.cat
Facebook de muixing a la carta o Miquel-Angel Martínez

ARRIBEN REFORÇOS

Última setmana, els gossos necessiten descansar i hi ha molta feina a fer els preparatius de la cursa.
El dimarts els equips van anar a passar el control de chips de gossos. Tot està molt controlat i comproben que els gossos que sortiran tenen tots els passaports, chips i vacunacions en regla.

Els papeleos per als extrangers són molt més xungos i estem molt més controlats amb lupa això suposa que ja desde Catalunya s'han de fer moltes gestions per portar-ho tot bé.

A part passar totes les inscripcions de la cursa, a on et donen totes les instruccions dels dies previs a la sortida, a on hi ha les reunions, on s'ha de deixar els food drop bags, com funciona el Borealis Festival (una festeta cara al public que han d'assistir els múixers) i com funciona el start banquet que és el sopar previ a la cursa a on donen els dorsals i que aquest any l'han de canviar de lloc perque están desbordats de participants.

Dimecres matí primer de tot a recollir les nenes al aeroport. L'Erola i la Laura després de més de 24 h. de sortir de la Molina aconsegueixen arribar a Alta. Esperem que ajudin als food drop bags que és el que toca a la tarda.
Això són les bosses de menjar que s'han d'entregar a la organització i que reparteixen en cada punt de control per a quan arriba el múixer pugui agafar el menjar dels gossos.

Vam començar a les 12:30 i vam acabar cap a les 21:30, cada food drop porta a part del pinso, uns snacks que són unes hamburgueses calóriques fetes especialment per ALIMENTBARNA per al equip Kobalaq que a part de carn porten altres ingredients exclusius com mel, electrolits... recepta exclusiva dels Kobalaqs. Podriem dir que són com unes barretes energétiques.

També porten troços de carn picada que aixó està en la dieta diaria del nostre equip.
En les bosses també hi afegim greix perque en perden molt durant la cursa i això ens ajuda a que no s'aprimin tant. Paté de gos perque si no tenen gana els hi barrejem amb el pinso per mirar si els hi bé més de gust. És molt important que mengin en cursa.
A part Salmó i sardines que també són com uns snacks amb omega 3 i com un premi que els hi agrada molt.
En les bosses s'hi afegeixen llumins en cada una i paper per ajudar al musher a encendre el fogó on escalfarà l'aigua i el menjar dels gossos (aquí els handlers no poden ajudar-lo en cap moment)

El dijous al matí els food drop bags es van portar a la organització que els carrega en uns camions per a repartir-los per la cursa. Tot està calculat i depenent dels km de cada tram hi ha més o menys menjar en el food drop bag.

Derpré han fet una entrevista al Miquei, ell ja és molt conegut en terres noruegues.

Ara només ens queda preparar el trineu i diferents actes que l'organització vol que assistim.





Última semana, los perros necesitan descansar y hay mucho trabajo en los preparativos de carrera.
El martes los equipos pasaron el control de chips de los perros. Todo está muy controlado y comprueban que los perros que saldrán tendran todos los pasaportes, chips y vacunaciones en regla. Los papeleos para los extrangeros son mucho más chungos y estamos mucho más controlados con lupa, esto supone que ya des de Catalunya se tienen que hacer muchas gestiones para tenerlo todo bien.
A parte de pasar las inscripciones de la carrera, donde te dan las instrucciones previas a la salida, donde son las reuniones, donde se tienen que dejar los food drop bags, como funciona el Borealis Festival (una fiesta cara al público donde tienen que asistir los mushers) y como funciona el star banquet que es la cena previa a la carrera donde dan los dorsales y que este año la han cambiado de lugar porque están desbordados de participantes.
Miércoles mañana, primero de todo a recoger las niñas al aeropuerto. Erola y Laura después de más de 24 h. de salir de la Molina consiguen llegar a Alta. Esperamos que ayuden a los food drop bags que és lo que toca por la tarde.
Esto son las bolsas de comida que se tienen que entregar a la organización y qeu reparten en cada punto de control para cuando llegue el musher pueda coger la comida de los perros.
Empezamos a las 12:30 y terminamos a las 21:30, cada food drop lleva a parte del pienso, unos snacks que són unas hamburguesas calóricas hechas especialmente por ALIMENTBARNA para el equipo Kobalaq que a parte de carne llevan otros ingredientes exclusivos como miel, electrolitos... receta exclusiva de los kobalaqs. Podríamos decir que son como unas barritas energéticas.
También llevan trozos de carne picada que esto está en la dieta diaria de nuestro equipo. En las bolsas añadimos  grasa para que no pierdan tanto durante la carrera y que no se adelgacen. Paté de perro porque si no tienen hambre les mezclamos con el pienso para mirar si les gusta más. Es muy importante que coman en carrera.
A parte salmón y sardinas que también son como un snack con omega 3 y como un premio que les gusta mucho.
En las bolsas añadimos cerillas en cada una y papel para ayudar al musher a encender el fogón donde calienta el agua y la comida de los perros (aquí el handler no puede ayudarlo en ningún momento)
El jueves por la mañana los food drop bags se llevaron a la organización que los cargó en un camión para repartirlos por la carrera. Todo está calculado y dependiendo de los km de cada tramo hay más o menos comida en el food drop bag.
Después ha ido a una entrevista Miquei, el es famoso en tierras noruegas.



Ahora ya sólo queda preparar el trineo y diferentes actos que la organización quiere que asistamos.

BELCANDO

Al muixing de llarga distància l'alimentació és dels factors més importants alhora de mantenir els gossos en condicions i sense que el seu rendiment es vegi afectat.
La gent de Belcando, a través d'en Ricardo Vara i Julián Carrasco, ens han proporcionat pinso per provar de cara a la cursa de la seva gamma Super Premium, el Power. Un pinso de super alta energia l'indicat per a gossos amb molt alt desgast energètic. Esperem que la col.laboració amb Belcando pugui ser fructífera i llarga en el temps.
Podeu veure tots els seu productes i informació complementaria al següent enllaç:
http://www.belcando.de/es_ES/

Moltes gràcies , Ricardo Vara y Julàn Carrasco

En el mushing de larga distancia la alimentación es de los factores más importantes para mantener los perros en condiciones y sin que su rendimiento se vea afectado.
La gente de Belcando, mediante Ricardo Vara y Julián Carrasco, nos han proporcionado pienso para probar de cara a la carrera de su gama Super Premium, el Power. Un pienso de super alta energía el adecuado para perros con mucho desgaste energético. Esperamos que la colaboración con Belcando pueda ser fructífera y larga en el tiempo..

Podeis ver todos sus productos y información complementaria en el siguiente enlace:
http://www.belcando.de/es_ES/

Muchas gracias, Ricardo Vara y Julián Carrasco

ÚLTIM ENTRENAMENT ABANS DE LA CURSA.

Queda menys d'una setmana per a l'inici de la llarga ruta que espera a musher i gossos. Un viatge a Finnmark en dos etapes i més de quatre dies i diferents entrenaments fan que el musher estigui esgotat.
Ahir dia 1 de març van fer un entrenament de 50 km sortint des de Karasjok que és l'últim check point de la cursa. Però allà dalt res és fàcil i tornant cap a Alta en una pujada d'un 8 % l'autocaravana del Marçal va patinar (com que fa altes temperatures les carreteres estan molt glaçades degut a que desgela i torna a gelar)i se li va quedar l'autocaravana i el remolc atravessats. Va posar les cadenes, comprades per a la ocasió perque les últimes les vam trencar anant a Beret i també es van trencar aquestes. Al final un 4X4 norueg els hi va donar un cop de mà estirant-los (proba superada). Al darrere a el Jorge també li va costar pujar però ho va solventar posant les cadenes.

Avui entrenament a Joatka, lloc mític per als Kobalaqs perque sempre passen anècdotes. Enguany a part de tenir problemes per arribar també, tot el demés ha anat bé. Entrenament de 50 km.que ha començat tard. Temperatura de -5 amb una mica de vent.

A part d'això sempre hi ha problemilles amb algún gos, el que no té un all té una ceba,  i els nervis es comencen a apoderar del musher i del equip perque estem a menys d'una setmana.

Tot plegat fa que el Marçal estigui força cansat i que segurament no faci l'últim entrenament previst per el dia 3 de març, com a molt si podem farem una volteta quan estiguem amb l'Erola.

Tot plegat és durillo, ara queda una setmana exclusivament pels preparatius de la cursa, però així i tot serà justet de temps.


Queda menos de una semana para el inicio de la larga ruta que espera a musher i perros. Un viaje a Finnmark en dos etapa y más de quatro días de carretera y diferentes entrenamientos hacen que el musher esté agotado.
Ayer día 1 de marzo hizo un entrenamiento de 50 km. saliendo des de Karasjok que és el último checkpoint de la carrera. Pero allì arriba nada es fácil y volviendo hacia Alta en una subida del 8 %, la autocaravana de Marçal patinó (como que hay temperaturas altas las carreteras están muy heladas debido a que deshiela y vuelve a helar) y se le quedaron autocaravana y remolque atravesados. Puso las cadenas compradas para la ocasión porque las últimas las rompimos yendo a Beret y también se rompieron estas nuevas. Al final un 4x4 noruego les echó un cable estirándolos (prueba superada). Detrás a Jorge también le costó subir pero lo solucionó poniendo las cadenas.
Hoy entrenamiento en Joatka, lugar mítico para los Kobalaqs porque siempre pasan anécdotas. Este año a parte de tener problemas para llegar también, todo lo demás ha ido bién. Entrenamiento de 50 km. que ha empezado tarde. Temperatura de -5 con un poco de viento.
A parte de esto hay problemillas con algun perro que no tiene una cosa tiene otra, y los nervios empiezan a apoderarse del musher y del equipo porque estamos a menos de una semana.

Todo esto hace que Marçal esté muy cansado y seguramente no hará el último entreno previsto para el día 3 de marzo, solamente hara una pequeña vuelta cuando estemos con Erola.

Todo es duro, ahora queda una semana exclusivamente para preparativos de la carrera, pero así y todo será justillo de tiempo.