DESPRÉS DEL BIVAC

La nit del dissabte a diumenge després de l'etapa de 58 km. hi va haver-hi un bivac en alçada. La temperatura va ser sota zero però totalment soportable per als gossos. La incògnita estava amb els cadells a veure com es comportariem amb això d'haver de dormir al ras. Després de l'etapa tots els gossos havien arribat bé, excepte el Tengbo qué com que menja neu havia fet un parell de glopades i estava més tocadet. A la nit es varem comportar força, només haurem de recosir un abric que el Nupse va decidir que li feia una mica de nosa.

Ahir vàren realitzar dues etapes una de 28 km. al matí i una de 10 km. a la tarda per tornar a baixar fins el poble.

El Miquei ha passat a la dotzena posició i el Marçal va sisé del Trofeu. Tots dos estan molt contents del resultat dels gossos degut a que n'hi ha molts de nous que és la primera vegada que còrren en neu i que si a la Finnmark còrren com aquí estarien molt i molt satisfets.

Avui toca una etapa llarga a la tarda. El Tomás s'ha llevat una mica coix peró a mida que passen les hores va evolucionant bé. I el Nupse té dos plantar tocats. En principi tots pendran la sortida en massa d'aquesta tarda.

PRIMERA ETAPA

14 de gener al matí controls veterinaris.

Troben que el Tomás té una mica d'arritmia i li han de fer un electrocardiograma. I al Tomàs!!!!! això serà impossible el gos més nerviós i més tímid que tenim i que amb prou feines se li poden posar botins.

Al final enmig del parking missió aconseguida. Això sí, unes quantes hores d'incertesa per saber si el deixaran còrrer o no.

A les 16:40 el Marçal pot sortir amb el Tomás incorporat al tir. El Miquei prenia la sortida 14 min. més tard.

Temps total del Marçal per fer els 58,7 km. : 4 hores i 5 min.

Velocitat mitja: 14,2 km/h. Molt satisfet. Ha aconseguit amb els 60 km. la mateixa mitja dels entrenaments que només feia 30 km.

Al vespre vivac per a tots a dalt d'un coll. Entrenament perfecte per a la Finnmarkslopet (aquesta és la ideia).

No tenim fotos però hi ha una altra crónica de Kobalaq i algunes fotos a www.kobalaq.com

Demà a partir de les 10 una altra etapa a on els handlers poden pujar amb telecadira a veure la sortida. I a la tarda baixada fins al poble.

CAMÍ DELS ALPS

Ahir ben d'hora, ben d'hora va marxar tot el team en direcció als Alps per a còrrer el Trofeu de la Grand Odyssee.El Marçal, el Toni, el Jordi i la Marta a quarts de 6 del matí feien camí cap a la Vanoise.Cap a mitja tarda vàren arribar esperant a passar tots els controls veterinaris.Al vespre encara no ho havien fet potser al final serà aquest matí.Allà s'han retrobat amb el tot l'equip del Mickey, ells ja porten tota la setmana de cursa i com que aquest any té molt desnivell el Mickey està força cansat. (Encara que sigui un "jovençuelo" diu que l'edat no perdona).Hi ha molta neu, jo crec que el millor que podrien fer al acabar és carregar-ne tota la que puguin al remolc i portar-la cap aquí, que falta que ens fa.Avui l'etapa és a la tarda, esperem que els hi vagi molt bé a tots.Preparats, llestos, AVANT!!!!

Trofeu Haute Mauritene Vanoise

Camí cap a Finmark.

Ja fa dies, de fet mesos, que entrenem de cara a un objectiu:

Finnmarkslopet '12.

Des del pont de 11 de Setembre hem anat acomulant quilòmetres, començant per entreneaments de 5 km fins arribar on sóm ara, que ja en fem 3 0 4 a la setmana de 30 quilòmetres.

A dia d'avui portem una mica més de 1500 km acomulats amb els entrenaments, i els gossos comencen a notar el desgast d'haver-los fet tots sobre terra.

L'objectiu és clar: està en condicions per afrontar la nostra segona Finmark, el dia 10 de Març.

Aquest any però, no anem a un lloc desconegut, ja sabem a on anem

i això ens fa ser concients encara més e la dificultat del nostre repte.

El cap de setmana del 14 i 15 de gener, amb la intenció d'acumular quilòmetres en neu, experiències i passar-ho bé correrem un dels trofeus que s'organitzen dins la Gran Odysse ( http://www.grandeodyssee.com/ )

La cursa es disputa a la zona de la Vanoise, vall envoltada de poblets idílics amb molt ambient alpí.

Farem tres etapes d'uns 50 km aproximadament cada una, amb un vivac, entre la primera i segona, que ens anira bé per acostumar els gossos novells de cara als checspoints de Finmark.

Com l'any passat ens afrontarem a uns recorreguts exigents, amb pujades de correr i baixades d'apretar les dents. Ja veurem.

Durant la cursa, sóm concients, que els altres equips anirant més ràpids que nosaltres , segur que corrent més, a nosaltres el que ens interessa és agafar un ritme i arribar a meta amb els gossos sencers, el que passa és que un cop et posen un dorsal sempre mola anar ràpid.

Intentaré ( això ja és cosa meva) controlar els nervis.

Tan debó, faci fred, vent i nevi,... tot sigui per fer-nos a tots més durs de cara a FINMARK.

Esperem que els reis ens portin regals a tots i sobretot una mica de neu, siusplau.

Per anar fent boca...

Kalymnos 2011

Uns dies de relax per a mí i de matxacada per als catxetes. Lloc genial, solet, tranquil.litat i tot el dia "strike" (vaga), els grecs estan força pitjor que aquí.
Vam marxar els 3 fantàsticos el dimarts 18: vol de Barcelona-Milà i Milà-Kos (aquest vol era super curiós perque només hi anaven escaladors i petates North Face). En arribar a Kos la gent agafava el ferri direcció Kalymnos però nosaltres no teniem lligat l'allotjament pel primer dia i vam decidir quedar-nos a Kos una nit i fer una volteta per allà. La ciutat de Kos no té res més que un nucli turístic de restaurants i botiguetes. Això sí feia un vent gelat que no ens esperàvem.
L'endemà al matí ho teniem tot lligat. A les 10:00 agafavem l'autobús direcció Masthiari i allà el ferri fins a Pothia. Quina va ser la sorpresa que arribem al bus i ens diuen que ha marxat. Com pot ser??? Si encara queden 10 min??? Doncs nosaltres ens haviem agafat tan al peu de la lletra lo del relax que no ens haviem adonat que van amb una hora de diferència (i ja portàvem un dia allà).
Doncs sí, ja eren les 11:00. Ens donen la solució d'anar al poble del costat i agafar un taxi, tampoc perque aquell dia tots els taxistes del país estan de vaga. Ens posem a còrrer direcció al port perque a les 11 surt un ferri desde Kos mateix i per sort l'agafem.



Un cop a l'illa dels escaladors, parets i més parets, xorreres i regletes per tot arreu i tot ben assegurat per tal de no passar gens de por. Aquí si ve a escalar, està clar, no cal preocupar-te de si el parabolt està lluny o amunt, abans o després del pas clau, tot està pensant perque no tinguis cap excusa per no tibar-li amb tot. Només hi ha una direcció a seguir: Amunt!! bé més que amunt Enrere!!! perque la majoria de vies tiren enrere, les van fer amb la pendent equivocada.
L'escalada és física i mantinguda, però alhora bastant tècnica. No si val a ser, només, un musculmant de gimnàs. Com no et moguis bé per les xorrereres ho tens clar, aquestes t'indicaran el teu camí: Avall!!
Hi ha vies per tots els gustos i nivells, però per ser justos, per gaudir-hi, haurem d'escalar vorejant el 7è grau. Sinó ens tocaran les vies menys espectaculars i marginals, tot i així hi ha vies de 6è grau per a no oblidar.
Mentre els flipats de l'escalada es passaven els dies esgarrapant pedres i destrossant-se els dits i colzes, la Laura alternava els peus de vies controlant el tema, ( que si aquest fa aquest grau, que si aquest s'ha parat dos cops, aquest sense samarreta no està malament del tot... tot sempre sota control, com ens té acostumats) amb les estades solitàries a la platgeta.
Tot i que no és una illa de platja, aquestes són solitàries i salvatges i la temperatura ens va permetre fer algun banyet, tot pensant en les dates per l'any vinent, que ens han quedat moltes vies per encadenar.

Castanyada 2011

Cap de setmana de Castanyada a la Cerdanya.
Diumenge tarda taller de panellets per als més petits, tothom que vulgui s'hi pot anotar (4 €). El Dilluns al vespre castanyes, moniatos i moscatells per a tots els allotjats al refugi.

VACANCETES AL DELTA DEL EBRE

Després de varios problemes (trencament de vidre del cotxe, robatori del móbil, sense documentació, que tots els campings on truquem diuen que estan tancats...) decidim tirar endavant els 5 dies que ens haviem proposat de vacancetes familiars.

Al final el dilluns a mig matí aconseguim sortir, amb un cartró tapant el vidre, sense lloc a on allotjar-nos i intentant averiguar quan podem tenir l'autocaravana que tenim enparaulada i que ja fa quasi tres setmanes que hem pagat.
Passem per barna a recollir al tercer nen (l'Albert) i anem tirant cap al Sud.

Una trucada inesperada ens soluciona una part. És el Kiko que ens ofereix l'apartament de l'Ampolla (allà hi estem de luxe), amb piscineta, a 1 min. de la platja, amb joguines per nens no es pot demanar més.

A la vesprà arribem a Tortosa i ens veiem un momentet amb Kiko i Mónica, feia més de 3 anys que no coincidiem però són d'aquelles persones tan acollidores que semblava que no fes més d'un mes que no ens veiessim.

Després ens dirigim a l'Ampolla i a les 8 del vespre només arribar un banyet en la piscina (això són vacances!!!!).Al matí següent el destí és la platja de les Avellanes. Tot són jubilats i nosaltres però el temps és fantàstic i s'està tranquilíssim en la platja. Com es pot veure els 3 nens s'ho van passar de conya.

A la 1 toca començar la missió caravanes osito. A Amposta, el Marçal i l'Albert, agafen el tren direcció València.

La resta de l'expedició ens quedem entre piscina i platgeta (que a això hem vingut) A les 9 del vespre apareixen amb l'autocaravana!!!! Després l'Albert marxa.

Al dia següent ja hem d'aprofitar per estrenar-la. (I posarem algunes fotos per xulejar una mica de joguina nova).

Volteta per Amposta amb una mica de berenar i tarde tranquil.la en la platja dels Eucaliptus i els nens amb les bicis amunt i avall.

I el dijous dia complert al matí els quatre a la platja del Trabucador.No m'ho puc creure el Marçal aguanta més de mitja hora en una platgeta.

A la tarda anem cap a Tortosa perque hem quedat amb Kiko i Mónica per sopar i veure la nova casa que quan vam anar fa 5 anys encara no la tenien. La Mónica i la Laura petant la xerrada, els homes només pensant en gossos i més gossos i Joan, Laia, Gil i Erola pel jardí amb el quad el mini, les motos,... estan en un lloc ideal. Va ser un vespre molt agradable per tot plegat llàstima que no vam pensar en fer fotos pel record.

Moltes gràcies per tot!!! Ens vam sentir super ben cuidats. Això només té un problema que TORNAREM!!!!.

I el divendres abans de tornar vam estar en el Aquopolis de Salou. Hi havia un espectacle de dofins i just és el que està estudiant l'Erola. Van demanar un voluntari per fer ballar els dofins i per donar-los-hi menjar i l'Erola sense cap problema va sortir ella.

Després una estoneta de tobogans...

Han estat uns dies fantàstics i cosa extranya en les nostres vacances: el temps ens ha acompanyat.