dilluns, 7 de març de 2011

Viatge Cap a Alta


Marxem de Folldal amb direcció a Alta, una excursioneta de 1500 km sobre carreteres gelades, això fa que la mitjana baixi en comparació amb la que haviem dut fins ara.
Ens anem alternant boscos , més boscos , boscos i més boscos, el paisatje és brutal, sembla que no s’acabi mai, les carreteres sempre gelades... les extensions de boscos i llacs gelats s’alternen amb algun ramat de rens que pasturen tranquilament al.liens a la nostra presència pel mig de la carretera. Al final el viatge és converteix en una mica monotòn, pero tot canvia ràpidament. Un curva d esquerres més gelada que tota la resta fa fora la furgo d’en Miquei i queda clavat al marge dret.
A l’autoescola ja ho diuen: la distància de detenció depen de la reacció del conductor+la velocitat del vehicle+ (això no se si ho diuen, però ho dic jo) l’adherència del paviment. Resultat: després de poder avisar al Valen i veure que venia l’inabitable, ens empotrem contra el remolc d’en Miquei que deixem claraent reduit ,trenquem el frontal de la nostra furgo i la part de darrera de la seva.
Els veterans, que en això, com en moltes altres coses, estàn més curtits que nosaltres, es prenen el tema amb esportivitat i en menys de dues hores seguim el camí cap a Alta, alleugerits de la carrega del remolc , però una mica més apretats dins la furgo.
A 100 km d’arribar a Alta ens trobem la carretera tallada , i modifiquem els plans per tal de començar amb un entrenament l’endemà al matí a Susgavri. Ja sóm a Finmark, i les Aurores ens donen la benvinguda, espectacular!!!!! Tot comença a tenir sentit.