dissabte, 27 de Juny.
Aquest dissabte em quedat amb en Fransesc per anar a escalar, després de debatre cap a on anem li proposo anar a repetir " Al límit de l'insistència" una via que vam obrir amb l'Ester al Pic de l'esquella ara fa un any.
Aprofitaré aquest escrit per ressenyar-vos la via.
La Via en qüestió està al pic de l'Esquella, entre la Via "numero 3" i la Jordi Anglès, la vam deixar semi -equipada amb parabolts. Va pel sector central de la paret per roca en general acceptable tot i que passa per alguns trams descompostos i algun d'herbós. Per repetir-la caldra portar un joc de friend i un de fisurers i , en funció del nostre grau un estrep ens pot ser útil, nosaltres l'hem repetit sense estreps però varem haver de fer un invent amb cintes per inprovisar un estrep.
Ah! m´he n'oblidava, el que és absolutament inprescindible per repetir la via , es abric, molt abric, per mi que és de les parets més fredes del Pirineu, potser em passo però sempre hi fa un fred de nassos.
Els graus que surten a la ressenya que hi ha al final de l'escrit són els que ens semblen, no estem gaire acostumats a graduar res, sóm uns novatillos, però en general la via es mantingudeta en el cinque grau, amb alguns passos una mica més apretats.
El segon i els dos últims llargs no ens han sortit en lliure i els hem fet en 6a i A0 el segon, i cinque A1 el penútim i 6a A1 l'últim.
Aquestes graduacions són orientatives, si algú repetís la via ens aniria molt bé si ens comenta el grau i ens diu que li a semblat la via, em fet el que em pogut.
Amb en Fransesc la varem repetir aquest dissabte , amb unes condicions una mica humides i , per variar, amb molt de fred. El fransesc va donar el do de pit, sense queixar-se i jo vaig anar tirant com vaig poder, la veritat és que la recordava més fàcil!!
Pic de l’Esquella
220 m
Aproximació: A uns dos quilòmetres del port d’Envalira (baixant en direcció al Pas) es troba el pàrquing i guixetes de Costa Rodona. Allà si la tanca està aixecada es pot arribar amb cotxe fins al anomenat estany de les Abelletes ( ressenya escalades a Andorra) o estany de la Font Negre ( Google maps). Si està abaixada us tocarà caminar 15 minuts més. Cal vorejar l’estany per la dreta i remuntar (1hora).
Característiques: El pic de l' esquella està composat de material granític d’orientació totalment oest, per tant època aconsellable de juny fins a mitjans de setembre. A l’estiu el sol comença a escalfar la paret cap a la una del migdia. Via semiequipada que va alternant xemeneies, fissures i plaques. Recorregut bastant evident i fàcil de seguir en general bona roca pero hi ha algun tram de roca delicada. La via té en comú la penúltima reunió amb la via de la esquerra, que no l’últim llarg.
Descens: a l’esquerra darrere dels blocs de la última reunió veurem una zona de grans blocs que cal crestejar per arribar fins al cim (direcció suroest). Continuant amb la mateixa direcció cal baixar fins al coll, on girarem vers el nord baixant per una canal i després per una tartera que ens deixa a l’alçada del peu de la paret. I a partir d’aquí s’ha de desfer el camí (1 hora) fins al parquin. Més info de l'aproximació , descens i situació de la via al llibre " d'Escalada a Andorra" editat per la FAM.
Oberta per: Marçal Rocias, Ester Falgàs i Miquel Àngel Marin. Juny 2008
Dificultat: 6a/ A1
Via semiequipada
Equipament: Parabolts 33 + 2 per reunió, 1 spit i 3 pitons.
Material: aconsellable joc de freinds variat fins al num.3 i el semàfor d’aliens , tascons i bagues llargues. Estreps opcionals.
Ascenció
L1: 6a (25m) superar amb facilitat el sòcol de la paret per anar a buscar la evident xemeneia. Atenció pot estar mullada. Un cop a dalt la reunió se situa a la dreta del jardinet.
L2: 6a, A0 (20m) Travessa cap a la dreta ascendir recte amb tendència cap a la dreta seguint els parabolts per tornar altra vegada a l’esquerra quan la roca té una coloració més tronjosa. Alternarem passos de 6A amb A0
L3: 5+ (35m) superar el diedre que queda a l’esquerra. Atenció roca una mica delicada. Un cop superat continuar el jardinet amb tendència cap a l’esquerre a sota d’un ressalt rocós.
L4: 5 (30m) Superar el petit ressalt seguint la fissura de la dreta. Seguir els slaps amb tendència cap a l’esquerra fins a atravessar una feica erbosa, reunió espi,parabolt i pitó al peu de placa.
L5: 5 (25 m) Iniciar uns 10 m de placa d’adherència per continuar uns esglaons/fissura vers l’esquerra.
L6: 5 (25m) Sortir per la dreta de la reunió, canviant cap a l’esquerra per una zona poc continua fins arribar al canvi de coloració de la roca a taronjós. Pas d'A0 al final del llarg.
L7: 5+ A1 (15 m) llarg curt i sinuós que supera blocs de grans dimensions seguint les fisures i i superant sostrets i petits slaps . Nosaltres vam fer algún pas A1 sobre friens ben enplaçats. S’arriba a la reunió compartida amb la via que ve per l’esquerra i que marxa cap a la dreta.
L8: 6a+ A1 (35m) travessa cap a la dreta on trobarem un pitó i després un "long life" de la via que creuem, un cop aquí seguirem cap a l’esquerra cap a la evident xemeneia. On si apurem totalment en lliure ens trobarem passo de , possiblement, 6b+, Atenció a les roques en superar l’ultima ressalt. blocs solts.
Esperem, que si algú repetís la via, la gaudeixi, nosaltres obrint-la la vam gaudir de principi a final.
Aquest dissabte em quedat amb en Fransesc per anar a escalar, després de debatre cap a on anem li proposo anar a repetir " Al límit de l'insistència" una via que vam obrir amb l'Ester al Pic de l'esquella ara fa un any.
Aprofitaré aquest escrit per ressenyar-vos la via.
La Via en qüestió està al pic de l'Esquella, entre la Via "numero 3" i la Jordi Anglès, la vam deixar semi -equipada amb parabolts. Va pel sector central de la paret per roca en general acceptable tot i que passa per alguns trams descompostos i algun d'herbós. Per repetir-la caldra portar un joc de friend i un de fisurers i , en funció del nostre grau un estrep ens pot ser útil, nosaltres l'hem repetit sense estreps però varem haver de fer un invent amb cintes per inprovisar un estrep.
Ah! m´he n'oblidava, el que és absolutament inprescindible per repetir la via , es abric, molt abric, per mi que és de les parets més fredes del Pirineu, potser em passo però sempre hi fa un fred de nassos.
Els graus que surten a la ressenya que hi ha al final de l'escrit són els que ens semblen, no estem gaire acostumats a graduar res, sóm uns novatillos, però en general la via es mantingudeta en el cinque grau, amb alguns passos una mica més apretats.El segon i els dos últims llargs no ens han sortit en lliure i els hem fet en 6a i A0 el segon, i cinque A1 el penútim i 6a A1 l'últim.
Aquestes graduacions són orientatives, si algú repetís la via ens aniria molt bé si ens comenta el grau i ens diu que li a semblat la via, em fet el que em pogut. Amb en Fransesc la varem repetir aquest dissabte , amb unes condicions una mica humides i , per variar, amb molt de fred. El fransesc va donar el do de pit, sense queixar-se i jo vaig anar tirant com vaig poder, la veritat és que la recordava més fàcil!!
Pic de l’Esquella220 m
Aproximació: A uns dos quilòmetres del port d’Envalira (baixant en direcció al Pas) es troba el pàrquing i guixetes de Costa Rodona. Allà si la tanca està aixecada es pot arribar amb cotxe fins al anomenat estany de les Abelletes ( ressenya escalades a Andorra) o estany de la Font Negre ( Google maps). Si està abaixada us tocarà caminar 15 minuts més. Cal vorejar l’estany per la dreta i remuntar (1hora).
Característiques: El pic de l' esquella està composat de material granític d’orientació totalment oest, per tant època aconsellable de juny fins a mitjans de setembre. A l’estiu el sol comença a escalfar la paret cap a la una del migdia. Via semiequipada que va alternant xemeneies, fissures i plaques. Recorregut bastant evident i fàcil de seguir en general bona roca pero hi ha algun tram de roca delicada. La via té en comú la penúltima reunió amb la via de la esquerra, que no l’últim llarg.
Descens: a l’esquerra darrere dels blocs de la última reunió veurem una zona de grans blocs que cal crestejar per arribar fins al cim (direcció suroest). Continuant amb la mateixa direcció cal baixar fins al coll, on girarem vers el nord baixant per una canal i després per una tartera que ens deixa a l’alçada del peu de la paret. I a partir d’aquí s’ha de desfer el camí (1 hora) fins al parquin. Més info de l'aproximació , descens i situació de la via al llibre " d'Escalada a Andorra" editat per la FAM.
Oberta per: Marçal Rocias, Ester Falgàs i Miquel Àngel Marin. Juny 2008
Dificultat: 6a/ A1
Via semiequipada
Equipament: Parabolts 33 + 2 per reunió, 1 spit i 3 pitons.
Material: aconsellable joc de freinds variat fins al num.3 i el semàfor d’aliens , tascons i bagues llargues. Estreps opcionals.
Ascenció
L1: 6a (25m) superar amb facilitat el sòcol de la paret per anar a buscar la evident xemeneia. Atenció pot estar mullada. Un cop a dalt la reunió se situa a la dreta del jardinet.
L2: 6a, A0 (20m) Travessa cap a la dreta ascendir recte amb tendència cap a la dreta seguint els parabolts per tornar altra vegada a l’esquerra quan la roca té una coloració més tronjosa. Alternarem passos de 6A amb A0
L3: 5+ (35m) superar el diedre que queda a l’esquerra. Atenció roca una mica delicada. Un cop superat continuar el jardinet amb tendència cap a l’esquerre a sota d’un ressalt rocós.
L4: 5 (30m) Superar el petit ressalt seguint la fissura de la dreta. Seguir els slaps amb tendència cap a l’esquerra fins a atravessar una feica erbosa, reunió espi,parabolt i pitó al peu de placa.
L5: 5 (25 m) Iniciar uns 10 m de placa d’adherència per continuar uns esglaons/fissura vers l’esquerra.
L6: 5 (25m) Sortir per la dreta de la reunió, canviant cap a l’esquerra per una zona poc continua fins arribar al canvi de coloració de la roca a taronjós. Pas d'A0 al final del llarg.
L7: 5+ A1 (15 m) llarg curt i sinuós que supera blocs de grans dimensions seguint les fisures i i superant sostrets i petits slaps . Nosaltres vam fer algún pas A1 sobre friens ben enplaçats. S’arriba a la reunió compartida amb la via que ve per l’esquerra i que marxa cap a la dreta.
L8: 6a+ A1 (35m) travessa cap a la dreta on trobarem un pitó i després un "long life" de la via que creuem, un cop aquí seguirem cap a l’esquerra cap a la evident xemeneia. On si apurem totalment en lliure ens trobarem passo de , possiblement, 6b+, Atenció a les roques en superar l’ultima ressalt. blocs solts.
Esperem, que si algú repetís la via, la gaudeixi, nosaltres obrint-la la vam gaudir de principi a final.
4 comentaris:
Aquest estiu segur que farem un intent!
Hola Marçal!
M'ha fet il·lusió trobar això per casualitat.
Una abraçada.
Miquel
Hola! Felicitats per la via, bona currada!! Ahir la vam fer amb dos companys i només vam trobar que el darrer llarg és una mica expo a causa dels blocs inestables. De fet, vam arrencar per accident una "nevera" a mig diedre i ens va causar un gran ensurt. Per la resta, la línia està ben trobada. Jo destacaria la placa vertical del llarg 2 i la placa tumbada del llarg 4. Bona feina!!
Joan Vilana
Avui hem repetit la via, pasos molts bonics als primers llargs, bastant herbós pel mitg, i un últim llarg apoteosic! Va sortir tota en lliure... Gracies per obrir aquesta joyeta.
Un andorrà.
Publica un comentari a l'entrada