Fa temps que no coincidiem amb en Xavi, aquesta setmana a sonat la flauta, i em quedat.
Busquem la via, en Xavi te ganes d'anar a la Dent, jo hi he fet varies vies, però ell encara no hi ha estat mai. Li explico per sobre quines cares hi ha i quin tipus d'escalada predomina, ell tria.
Era d'esperar, ha triat la cara més llarga , amb més aproximació , i la via amb més grau, puc donar gràcies que l'ha triat equipada.
La via Itaca va per la part central de la cara Sud, tenim una primers trecents metres d'adherència de 4, 5, i una segona part d'uns altres 300 metres absolutaments verticals, amb un grau molt mantingut sobre el 6b, 6c.
Primers llargs d'adherència
Per accedir a la cara Sud tenim una caminadeta de 50 minuts marcada amb punts vermells, el cami s'agafa uns docents metres abans que per anar a la Sud-Est, està indicat en una pedra. El camí puja fort fins a peu de parets , on hi ha instal.lats uns passamans que ens porten a peu de la via, espit a peu de via.
En Xavi al principi del llarg de 6c-A0Els primers llargs d'adherència els fem a l'ensamble per anar per feina i, tot i la humitat de la paret arribem al principi de les dificultats rapidament. Aquí comença la festa, els llargs venen repartis des de casa , jo faré els de fins a 6b+ i el Xavi es barallará amb els de 6c.
Hi així ho vam fer, llarg a llarg anem a munt, la via està molt ben equipada amb parabolts inox i les reunions amb anelles.
Hi així ho vam fer, llarg a llarg anem a munt, la via està molt ben equipada amb parabolts inox i les reunions amb anelles.
La roca és excepcional i l'escalada, és vertical i atlètica, amb algun pas d'adherència típic de la Dent
Hombres capritxoses
Qui escriu, al inici del flanqueig de 6a+
En acabar les dificultats tenim dues posibilitats baixar rapelant per la via i desfer el camí d'aproximació , o bé anar a buscar la via de les Dales per anar a parar la Taillante i d'aqui, per una feixa-xemeneia, fins a l'aresta que mena cap al cim.
Hombres capritxoses
Qui escriu, al inici del flanqueig de 6a+En acabar les dificultats tenim dues posibilitats baixar rapelant per la via i desfer el camí d'aproximació , o bé anar a buscar la via de les Dales per anar a parar la Taillante i d'aqui, per una feixa-xemeneia, fins a l'aresta que mena cap al cim.
Nosaltres vam triar la segona més llarga i pesada , però al nostre entendre molt més elegant, arribar al cim sempre és un valor afegit
L'unic repòs en l'útim 6c
Noés ens queda la tornada sota un sol de justicia que ja comença a fer-se notar, una horeta i mitja per acabar de rematar la jornada. En total 11 hores d'activitat de cotxe a cotxe .
He fet varies vies a la Dent , totes amb el seu encant, Supersé, Pink Floid, Zinkeria, Alabets, Les Infents de la dale,... però la Itaca, de nom sugeridor, és, segons el meu parer, la millor. Una via llarga, dura , molt dura per a mi , i mantinguda, sobre una roca excel.lent i vertical en una cara solitària a diferència de les més concorregudes Est i Sud est.
L'unic repòs en l'útim 6cNoés ens queda la tornada sota un sol de justicia que ja comença a fer-se notar, una horeta i mitja per acabar de rematar la jornada. En total 11 hores d'activitat de cotxe a cotxe .
He fet varies vies a la Dent , totes amb el seu encant, Supersé, Pink Floid, Zinkeria, Alabets, Les Infents de la dale,... però la Itaca, de nom sugeridor, és, segons el meu parer, la millor. Una via llarga, dura , molt dura per a mi , i mantinguda, sobre una roca excel.lent i vertical en una cara solitària a diferència de les més concorregudes Est i Sud est.
Una via , però , que sense la companyia d'un escalador potent com en Xavi, potser no hauria estat dins les meves possibilitats, gràcies Xavi.
Nosaltres duiem 15 cintes, i algun friend petit per si de cas que no vam fer servir per res.
Ressenya extreta de la pàgina http://cafma.free.fr/, pàgina interesant amb moltes ressenyes de l'Ariege.
Ressenya extreta de la pàgina http://cafma.free.fr/, pàgina interesant amb moltes ressenyes de l'Ariege.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada