Aneto, pels tres colls

Diumenge, 7 de juny.

Sona el despertador, 3 am. Deu n'hi do, ni ha que aquesta hora van a dormir i per nosaltres comença un dia espectacular de muntanya.

Els quatre, Fransesc, Victor , Xitos i jo mateix, esmorzem dins la furgo, quin luxe! encara recordem altres cops que haviem dormit a una cabana a pocs metres d'aquí, ho viviem tot diferetn, no se si millor o pitjor , però diferent segur.

Començem a caminar cap al refugi de la Renclusa, el camí és de sobres conegut , anem ràpid i sense encantar-nos. Just passar el refu, calçem els esquís i ens separem de la cua de frontals que s'encaminen cap els portillons, he de reconeixer que màgrada separar-me de la munió de gent , nosaltres anirem per Coll d'alba, aragüells i corredor Estasen.

Arrivant al Coll d'Alba , els primers rajos de Sol ens comencen a escalfar, no fa gens de fred peró sempre és d'agraïr. Algú comença a acusar el ritmillo dels caps de cursa, res però, que no se superi amb una barreta i quatre bromes sobre l'activitat nocturna de la víctima.

Passem el Coll d'Alba i rapidament treiem pells i ens encaminem cap a Aragüells , la vall és espectacular, solitària i amb un ambient molt alpí, la neu és dura i ens obliga a posar-nos els grampons per guanyar el coll, aquí fem un mos per recuperar forces tot veient ,el ja atapeït de gent , cim de l'Aneto.

Baixem cap a Corones i tornem a posar pells per últim cop del dia i potser de la temporada.

Guanyem alçada fins la base del Estasen, un corredor amb tant de nom sempre be de gust

La neu és dura i fa la progressió ràpida i segura, arribem al collet de l'aresta rapidament .

En Xitos era el debutant en la progressió per corredors, i s'ha comportat com un alpinista consumat, és un crak! d'aquí només ens queda superar una fàcil i curteta , però aeria, cresta de roca, per arribar al cim.

Sempre és un gust arribar al sostre del Pirineu.

L'activitat a durat 8 hores i 2250 metres de desnivell.