EL MERAVELLÓS MÓN DELS BOTINS / EL MARAVILLOSO MUNDO DE LOS BOTINES

Avui escric jo, la Laura, com a handler i patidora, entre altres coses dels botins, crec que això mereix un article al blog.
Jo en el món de les curses d'sprint i de mitja distància desconec com funciona,  però pel que fa a la llarga distància una cosa està clara: el tema dels botins és una autèntica bojeria!!!
Per si algú no ho sap els botins són com una sabateta o mitjó que es posa en cada pota del gos per a protegir els plantars i evitar que se'ls hi facin boles de gel entre els dits, pateixin desgast o s'els hi facin petites ferides.
Als gossos de llarga distància, el problema és que un cop els botins han fet un entrenament o una etapa  (al voltant de 100 km) se'n poder reutilitzar molt pocs,  perquè n'hi ha que es perden o la majoria es trenquen.
Nosaltres al principi els compràvem però amb les quantitats que ara us explicaré i l'absència absoluta de cap sponsor és una despesa que afegida a tot plegat es fa inasumible, per això fa uns anys ens els fem nosaltres.
Faré un càlcul ràpid (que vaig fer l'altre dia i se'm van posar els cabell de punta) dels botins que necessitem només per la cursa.
Cada gos porta 4 botins.
A la Finnmarkslopet de 1000 km. es surt amb 14 gossos i a part de portar alguns botins de recanvi al trineu posem botins nous i secs al començar cada tram.
I tota la cursa consta de 14 trams.
Per tant, només per la cursa necessitem 4 x 14 x 15 (14 trams + recanvi) = 840
840 botins només per la cursa.
Hem de contar que a noruega a part n' hem de portar per a 6 entrenaments i els que estem fent servir ara als entrenaments d'aquí (aquests, però, intentem que siguin botins reciclats)
Per anar tranquils hauriem de marxar a Noruega amb 1100 botins.

El procés de fer un botí a partir d'una cordura que tenim comprada a metros és el següent:  primer els dibuixem, després tallem unes tires llargues on hi cosim un zig-zag a banda i banda per a que no es desfilin.
Tallem cada botí i aleshores toca cosir el velcro i tancar el botí pels laterals. Acabem tornant a cosir zig-zag a les costures interiors per a que no es desfilin de dins.
Ja sabem que la filosofia Kobalaq és que els botins de tota la temporada han d'estar acabats el Setembre anterior, però treballant al refugi i amb dos nens petits... encara no ho hem aconseguit mai!

Aquest any que tot s'ens està fent més dificil que mai, hem escollit un grup de cosidores d'èlit per tal que ens ajudin a confeccionar els botins.  Gràcies a elles, crec que arribarem a temps.
Volem donar les gràcies a:
Doña Baisy
A l'àvia Mari Àngels
A la Cris d'Alp
I tant a la profe com a les alumnes del Taller Va de Colors de Bellver que ens han ajudat a cosir, tallar botins, tallar velcros... els  hi devem un sopar al Xalet Refugi UEC : La Maria, la Cecilia, la Encarna, la Pilar, la Marta i la Eva.
També recordar que l'any passat ens en va fer la Laura de Serveis Veterinaris de la Cerdanya i els primers 800  botins  dels anys anteriors, els van fer entre l'àvia Rosa i l'avia Maria quan tenien 94 i 84 anys respectivament.

Doncs això.. els que us deia... això és una bojeria!!
Benvinguts de nou al MUIXING DE LLARGA DISTÀNCIA, Benvinguts a  L'EQUIP KOBALAQ!!!!!!!!!!!!

Hoy escribo yo, la Laura, como handler y sufridora,entre otras cosas, de los botines creo que ésto se merece un articulo en el blog.
Yo el mundo de las carreras de sprint y de media distancia desconozco como funciona  pero si sé que para la larga distancia una cosa está clara: el tema botines es una auténtica locura!!!
Por si alguien no lo sabe los botines son como un zapatito o un calcetín que se pone en cada pata del perro para protegerles los plantares y evitar que se les hagan bolas de hielo entre los dedos, sufran desgaste o se les hagan pequeñas heridas. En perros de larga distancia, el problema es que el botin que se utiliza en un entreno o una etapa casi nunca se puede reutilizar, muchos se pierden y la mayoria se rompen.
Nosotros al principio los comprábamos pero con las cantidades que ahora os explico son un gasto  que añadido a lo demás se hace inasumible, por eso hace unos años que los hacemos nosotros.
Haré un cálculo rápido (que hice el otro día y se me pusieron los pelos de punta) los botines que necesitamos sólo para la carrera son:
Cada perro lleva 4 botines.
En la Finnmarkslopet de 1000 km. se sale con 14 perros y a parte se llevan botines de recanvio en el trineo.
Ponemos botines nuevos y secos al empezar cada etapa y toda la carrera consta de 14 tramos.
Por lo tanto, sólo para la carrera necesitamos 4 x 14 x 15 (14 tramos + recambio)=840 botines
840 botines sólamente para la carrera, hemos de contar que en Noruega a parte  hay 6 entrenos y los de los entrenos que hacemos actualmente aquí (pero para ésto intentamos que sean botines reciclados)

El proceso de hacer un botin a partir de una cordura que tenemos comprada a metros, es que primero los dibujamos. Después cortamos unas tiras largas que haremos un zig zag a cada lado para que no se deshilachen.
Cortamos cada botín y entonces toca lo difícil que es coser el velcro y cerrar el botin por los laterales. Acabamos con un zig zag en las costuras interiores para que no se deshilachen de dentro.
Ya sabemos que la filosofia Kobalaq es que los botines de toda la temporada tienen que estar terminados el Septiembre anterior, pero trabajando en el refugio y con dos niños pequeños todavía no lo hemos conseguido ningún año. Este año que nos da la sensación que no llegamos a todo hemos empezado una borsa de costureras y gracias a esto creo que llegaremos a hacerlos.
Queremos dar las gracias a:
Doña Baisy
A l'abuela Mari Angels
A la Cris de Alp
Y a la profesora y a las alumnas del Taller de Patchwork Va de Colors Bellver que nos han ayudado a coser, cortar botines, cortar velcros... y que les debemos una cena en el Xalet Refugio UEC; Maria, Cecilia, Encarna, Pilar, Marta y Eva.
También recordar que el año pasado nos ayudó Laura de Serveis Veterinaris de la Cerdanya y que los primeros 800 botines hace unos años los hicieron entre la abuela Rosa y abuela Maria cuando tenían 94 y 84 años respectivamente.

Pues eso ...lo que os decia... el tema botines es una auténtica locura!!!
Bienvenidos de nuevo al MUSHING DE LARGA DISTANCIA, Bienvenidos al equipo KOBALAQ!!