EL MERAVELLÓS MÓN DELS BOTINS / EL MARAVILLOSO MUNDO DE LOS BOTINES

Avui escric jo, la Laura, com a handler i patidora, entre altres coses dels botins, crec que això mereix un article al blog.
Jo en el món de les curses d'sprint i de mitja distància desconec com funciona,  però pel que fa a la llarga distància una cosa està clara: el tema dels botins és una autèntica bojeria!!!
Per si algú no ho sap els botins són com una sabateta o mitjó que es posa en cada pota del gos per a protegir els plantars i evitar que se'ls hi facin boles de gel entre els dits, pateixin desgast o s'els hi facin petites ferides.
Als gossos de llarga distància, el problema és que un cop els botins han fet un entrenament o una etapa  (al voltant de 100 km) se'n poder reutilitzar molt pocs,  perquè n'hi ha que es perden o la majoria es trenquen.
Nosaltres al principi els compràvem però amb les quantitats que ara us explicaré i l'absència absoluta de cap sponsor és una despesa que afegida a tot plegat es fa inasumible, per això fa uns anys ens els fem nosaltres.
Faré un càlcul ràpid (que vaig fer l'altre dia i se'm van posar els cabell de punta) dels botins que necessitem només per la cursa.
Cada gos porta 4 botins.
A la Finnmarkslopet de 1000 km. es surt amb 14 gossos i a part de portar alguns botins de recanvi al trineu posem botins nous i secs al començar cada tram.
I tota la cursa consta de 14 trams.
Per tant, només per la cursa necessitem 4 x 14 x 15 (14 trams + recanvi) = 840
840 botins només per la cursa.
Hem de contar que a noruega a part n' hem de portar per a 6 entrenaments i els que estem fent servir ara als entrenaments d'aquí (aquests, però, intentem que siguin botins reciclats)
Per anar tranquils hauriem de marxar a Noruega amb 1100 botins.

El procés de fer un botí a partir d'una cordura que tenim comprada a metros és el següent:  primer els dibuixem, després tallem unes tires llargues on hi cosim un zig-zag a banda i banda per a que no es desfilin.
Tallem cada botí i aleshores toca cosir el velcro i tancar el botí pels laterals. Acabem tornant a cosir zig-zag a les costures interiors per a que no es desfilin de dins.
Ja sabem que la filosofia Kobalaq és que els botins de tota la temporada han d'estar acabats el Setembre anterior, però treballant al refugi i amb dos nens petits... encara no ho hem aconseguit mai!

Aquest any que tot s'ens està fent més dificil que mai, hem escollit un grup de cosidores d'èlit per tal que ens ajudin a confeccionar els botins.  Gràcies a elles, crec que arribarem a temps.
Volem donar les gràcies a:
Doña Baisy
A l'àvia Mari Àngels
A la Cris d'Alp
I tant a la profe com a les alumnes del Taller Va de Colors de Bellver que ens han ajudat a cosir, tallar botins, tallar velcros... els  hi devem un sopar al Xalet Refugi UEC : La Maria, la Cecilia, la Encarna, la Pilar, la Marta i la Eva.
També recordar que l'any passat ens en va fer la Laura de Serveis Veterinaris de la Cerdanya i els primers 800  botins  dels anys anteriors, els van fer entre l'àvia Rosa i l'avia Maria quan tenien 94 i 84 anys respectivament.

Doncs això.. els que us deia... això és una bojeria!!
Benvinguts de nou al MUIXING DE LLARGA DISTÀNCIA, Benvinguts a  L'EQUIP KOBALAQ!!!!!!!!!!!!

Hoy escribo yo, la Laura, como handler y sufridora,entre otras cosas, de los botines creo que ésto se merece un articulo en el blog.
Yo el mundo de las carreras de sprint y de media distancia desconozco como funciona  pero si sé que para la larga distancia una cosa está clara: el tema botines es una auténtica locura!!!
Por si alguien no lo sabe los botines son como un zapatito o un calcetín que se pone en cada pata del perro para protegerles los plantares y evitar que se les hagan bolas de hielo entre los dedos, sufran desgaste o se les hagan pequeñas heridas. En perros de larga distancia, el problema es que el botin que se utiliza en un entreno o una etapa casi nunca se puede reutilizar, muchos se pierden y la mayoria se rompen.
Nosotros al principio los comprábamos pero con las cantidades que ahora os explico son un gasto  que añadido a lo demás se hace inasumible, por eso hace unos años que los hacemos nosotros.
Haré un cálculo rápido (que hice el otro día y se me pusieron los pelos de punta) los botines que necesitamos sólo para la carrera son:
Cada perro lleva 4 botines.
En la Finnmarkslopet de 1000 km. se sale con 14 perros y a parte se llevan botines de recanvio en el trineo.
Ponemos botines nuevos y secos al empezar cada etapa y toda la carrera consta de 14 tramos.
Por lo tanto, sólo para la carrera necesitamos 4 x 14 x 15 (14 tramos + recambio)=840 botines
840 botines sólamente para la carrera, hemos de contar que en Noruega a parte  hay 6 entrenos y los de los entrenos que hacemos actualmente aquí (pero para ésto intentamos que sean botines reciclados)

El proceso de hacer un botin a partir de una cordura que tenemos comprada a metros, es que primero los dibujamos. Después cortamos unas tiras largas que haremos un zig zag a cada lado para que no se deshilachen.
Cortamos cada botín y entonces toca lo difícil que es coser el velcro y cerrar el botin por los laterales. Acabamos con un zig zag en las costuras interiores para que no se deshilachen de dentro.
Ya sabemos que la filosofia Kobalaq es que los botines de toda la temporada tienen que estar terminados el Septiembre anterior, pero trabajando en el refugio y con dos niños pequeños todavía no lo hemos conseguido ningún año. Este año que nos da la sensación que no llegamos a todo hemos empezado una borsa de costureras y gracias a esto creo que llegaremos a hacerlos.
Queremos dar las gracias a:
Doña Baisy
A l'abuela Mari Angels
A la Cris de Alp
Y a la profesora y a las alumnas del Taller de Patchwork Va de Colors Bellver que nos han ayudado a coser, cortar botines, cortar velcros... y que les debemos una cena en el Xalet Refugio UEC; Maria, Cecilia, Encarna, Pilar, Marta y Eva.
También recordar que el año pasado nos ayudó Laura de Serveis Veterinaris de la Cerdanya y que los primeros 800 botines hace unos años los hicieron entre la abuela Rosa y abuela Maria cuando tenían 94 y 84 años respectivamente.

Pues eso ...lo que os decia... el tema botines es una auténtica locura!!!
Bienvenidos de nuevo al MUSHING DE LARGA DISTANCIA, Bienvenidos al equipo KOBALAQ!!

TIC, TAC,TIC, TAC...

Fa dies que tenim pendent escriure al blog. Però cada any ens costa més tirar endavant la feina (aquesta època és quan més treballem l'any) i poder fer tots els preparatius per la Finnmarkslopet.
A part, toca seguir apretant els entrenaments per intentar arribar al 7 de Març amb el màxim de quilòmetres. Tenim la sort que des de fa uns dies els gossos poden córrer sobre neu que és molt menys lesiu per als seus plantars i articulacions i que s'assembla molt més al que s'han de trobar allà.

Ja queda menys d'un més perquè gossos i múixer agafin l'autocaravana i el remolc i surtin direcció al Cap Nord. Aquests dies podríem dir que són els de les llistes, només fem llistes de tot el que tenim fet i de tot el que ens queda pendent.
Cada any funcionem amb unes llibretes, tenim la llibreta de la FL'11 i de la FL'12 que vam córrer la modalitat de 500 km, per tant, moltes coses sobretot d'avituallament eren diferents. I la llibreta de la FL'14 que vam provar de fer la de 1000 km.
En aquestes llibretes intentem anotar absolutament tot, fins i tot inconvenients que sorgeixen perquè així ho tenim present d'un any a un altre.
"Papeleos" d'això n'hi ha molts, tant dels vehicles, inscripcions, cartilles gossos, bitllets avió...
"Alimentació" pinso necessari per tots els dies, snacks, sardines, encarregar carn a Noruega...

"Roba" de carrer, tècnica, de la Laura, dels handlers, de l'Erola, pels bankets....
"Farmacioles" tant dels gossos com d'humans
"Material" arnesos, línies, abrics, botins (això es mereix una entrada al blog especial)...
"Electrònica" GPS, frontals potents, càmeres, ordinador, telèfon, carregadors...
"Mandatory equipment" tot el que obliga l'organització a portar sempre a sobre durant tota la cursa.
"Informació de la cursa" com organitzem dins de l'equip totes les instruccions i informacions importants per a la cursa, quilometratge, checkpoints,...
"Artilugis" preparar el trineu, fer invents per portar un seient o no, revisar rodes de claus i posar tot a punt a l'autocaravana perquè no falli, arreglar les cadenes que en trenquem unes cada dos per tres...

Si podem anirem explicant com preparem cada un d'aquests temes i potser us exposarem algun dubte a veure si ens ajudeu a trobar solucions.
Aquest any , més que mai, us animem a seguir-nos i si pot ser , a animar-nos ,  el repte és majúscul, inmens , brutal, ... quasi impossible 1140km.



Hace días que tenemos pendiente escribir en el  blog. Pero cada año nos cuesta más llegar a terminar el trabajo (es la época que más trabajamos de todo el año) y poder hacer todos los preparativos para la Finnmarkslopet.
A parte, toca seguir aprentando los entrenos para intentar llegar el 7 de Marzo con el máximmo de quilómetros, tenemos la suerte que desde hace unos días los perros pueden correr sobre nieve que es mucho menos agresivo para sus plantares y sus articulaciones y que se parece mucho más a lo que se van a encontrar allí.

Ya queda menos de un mes para que perros y musher cojan la autocaravana y el remolque y salgan dirección al Cabo Norte. Y estos días podríamos decir que son los de las listas, sólo hacemos listas de todo lo que tenemos hecho y de todo lo que nos queda pendiente.
Cada año funcionamos con unas libretas, tenemos la libreta de la FL'11 y de la FL'12 que corrimos en la modalidad de 500 km., por lo tanto, muchas cosas sobretodo de avituallamiento son diferentes. Y la libreta de la FL'14 que probamos de hacer la de 1000 km. En estas libretas intentamos anotar absolutamente todo, incluso contratiempos que surgen porque así los tenemos presentes para el año siguiente.
"Papeleos" de esto hay muchos, tanto de los vehículos, inscripciones, cartillas veterinarias, billetes de avión...
"Alimentación" pienso necesario para todos los días, snacks, sardinas, encargar carne en Noruega...
"Ropa" de calle, técnica, de Laura, de los handlers, de la Erola, para los bankets...
"Botiquines" tanto para los perros como para humanos
"Material" arneses, lineas, abrigos, botines (esto se merece una entrada especial en el blog)...
"Electrónica" GPS, frontales potentes, cámaras, ordenador, teléfono, cargadores...
"Mandatory equipment" todo lo que obliga la organización a llevar durante toda la carrera.
"Información de la carrera" como organizamos dentro del equipo todas las instrucciones y informaciones importantes para la carrera, quilometrage, checkpoints...
"Artilugios" perparar el trineo, hacer inventos para tener asiento o no, revisar ruedas de clavos y poner todo a punto en la autocaravana para que no falle, arreglar las cadenas que se rompen cada dos por tres.
Si podemos iremos explicando como preparamos cada uno de estos temas y os presentaremos alguna duda a ver si nos ayudais a encontrar soluciones. Os animamos a partir de ahora a seguirnos y , si puede ser a animarnos, el reto mayúscuo, inmenso, brutal,...casi imposible ... 1140km.