Mushing Time !!!

11 de Setembre de 2011 ( fa qüasi 300 anys que aguantem)

Ja feia dies que hi pensava, tenia ganes de començar a entrenar amb els gossos, ja estava una mica nervioset, ho he de reconèixer: m’he trastocat amb el múshing !!!
Com els últims anys, em començat a entrenar el cap de setmana de l’11, amb companyia dels Kobalaqs ( Miquei-Elena, Jumi-Mercè, Jose-Núria) i una gossada impressionant que , com a bons cadells, van estar tota la nit donant pel sac.
El primer entrenament, el vam fer dijous a la tarda, dividint els gossos en dos equips de 8.
Des del principi, amb la intenció que es prenguin les coses amb calma, els vaig posar a la línia on els vaig anesar i hidratar amb calma, i al cap d’uns minuts Avant!!! Els veterans, perfectes, i demostrant des del primer metre que en tenen més ganes que mai i que saben perfectament de que va el tema, nerviosos però controlats.
Els cadells, jo flipo, ja em va passar l’any passat amb en Fargal ( els gos Norueg que em van baixar el Miquei i l’Elena).
Els vaig posar a la línia i un cop els vaig aconseguir arnesar i lligar correctament , algun van dubtar com a molt els primers 300 metres, però després van entendre per a que han nascut i van començar a estirar com si s’acabés el món a la següent corba, són unes bèsties!!!!!, ara hauran d’aprendre que el tema va per llarg, i que si tot va bé encara els hi queden molts molts km per córrer, espero que algun company seu els hi expliqui mentre descansen al Kennel.
En total vem fer 4 entrenaments acomulant 20 km, esperem que les temperatures comencin a baixar i poguem començar a allargar-los.
Aquest any intentarem tornar a la Finmarksloppet, i a partir d’ara entrenarem per tal d’arribar-hi en les millors condicions.
Podeu veure l’evolució de la temporada a la web d’en Miquei i l’Elena, kobalaq.cat


Dissabte al migdia vam marxar cap a Barcelona que tocava concert dels Sopa ( ara que en Quintana ha dit que és de savis rectificar) i l’endemà manifestar-se. L’itinerari de sempre, cares conegudes, llocs coneguts,... potser em va semblar que hi havia menys gent que els altres anys, però els que hi eren em va semblar que tenien els nassos ( per no dir collons) més plens de tota la que cau, que semblaria que s’ha acabat el temps de demanar, potser és el temps d’agafar el que és nostre i marxar, si és que és molt fàcil,... no ho dubteu.
Al vespre ho cantaven els Obrint Pas, “ ...ja no ens alimenten les molles, volem el pa sencer...” i “ mai podran contra un poble, alegre, unit i combatent...”, així sigui.