El pitjor que pots fer si ets solter i vols anar a una escapada romàntica amb la novieta, és explicar-li als teus amics amb fills els teus plans. Així va acabar el Francesc compartint el seu viatjillo amb tota la colla d’”amiguetes” i els seus respectius “xurumbeles”.Resulta que el Francesc i la Glòria tenien pensat fer el tram Toulusse-Carcassone del Canal du Midi en dos dies i varen aconseguir-ho però una mica més folklòricament del que s’esperàven.
Nosaltres ja els esperàvem a l’estació de tren de Toulusse, varem anar-hi amb cotxe sortint a les 6 del matí de la Molina. Per mala sort el tren es va retrassar una hora i mitja.
A les 11 ja estàvem tots a punt per fer el primer tram fins a Avignonet a on el Francesc havia buscat un camping.
Primer equip d’expedició: Francesc, Glòria, Raimon (amb la Lluna al carretó), Marçal (amb l’Erola i el Gil al carrito) i Laura amb un parell d’alforges que encara que no ho sembla van pesant a mida que passa el dia.
Primera aturada perque els nens estirin les cames en un parc infantil. I el Francesc com a bon padrí porta la mona en el porta-bultos de la bicicleta, increïble que no s’hagi aixafat!!!!
La següent parada ja va ser per dinar en una resclosa per veure com s’ho fan els vaixells per passar d’una banda a l’altra.
I a la tarda una tirada llarga aprofitant que els nens s’adormen. Però el Francesc ens té preparada una sorpresa. El camping a on va reservar (com que va buscar el més barat) figura que estava a 5 km. però resulta que estava a dalt de l
’única muntanyeta de la zona.Encara que la sorpresa se la va endur ell quan en arribar al camping havien arribat els Garcia-Espejo amb el Jan i el Martí, el Víctor i la Queralt, i els Eroles-Llimós amb la Fiona. Tots plegats erem el circ del camping. Després de les dutxes i el descansillo era l’hora d’organitzar el sopar i els bungalows. Primer soparet dels nens i després dels adults que aconsegueixen estar asseguts i no perseguint criatures.
Increïble a les 10 del matí tots preparats per arrancar del camping uns amb bici i els altres amb cotxe fins al Canal. I a les 11 tota la pe
nya espardenya estem preparats per arrancar. En total 11 adults, 6 nens (Erola 4 anys, Fiona 4 anys, Gil 2 anys, Queralt 2 anys, Martí 2 anys i Jan 5 mesos) i la Lluna.El tram d’avui no estava asfaltat com el d’ahir i entre tots el que erem i que el terreny era una mica més complicat per les arrels dels arbres tot és més lent. Així i tot encara que els últims quilómetres els vam fer per carretera (això sí que va ser un festival), vam acons
eguir arribar al tren de les 17:30.La veritat és que va anar superbé i els nens es van portar de conya (això no sempre es pot dir).
Ja estem pensant en la próxima. Moltes gràcies Francesc i Glòria per deixar-nos venir.
4 comentaris:
Després d'aquesta, crec que ja estem preparats per fer la travessa a Mongolia....
Genial! Sens dubte que el millor és fer les coses sobre la marxa (potser no totes...). Nosaltres estem disposats per la següent! Ah! Aquest finde també ha estat molt bé i també confeccionat a última hora!....alguna foto o vídeo de l'obra de teatre, please bloguerus estupendus!
Ei, que l'altre dia em va agafar el rampell de fer un blog amb les meves pedalades ara que m'acosto als 40 i veig que m'ha agafat aquest compte per defecte??????? En fi, el bloc encara està buit i jo sóc la Llimós....espero omplir-lo aviat....clar, que amb el panorama de feina per aquest any l'ompliré ràpid....em sembla que anar amb bici no val diners (si punxo enganxaré un tros de xiclet!) i a sobre et posa a 90-60-90 (bé, deixem-ho amb 60-90 que la primera xifra a mi si que em costaria diners ;-)).....petonets!
Llimós espero que comencis a omplir el blog. Primer he flipat quan he vist l'escrit però amb lo del teatrillo ja m'ha quedat clar que eres tu.
Si aconsegueixo fotos de la yoli les penjo però no sé si és lo millor veure les fotos de les nostres filles en aquell estat i per internete.
Publica un comentari a l'entrada