El dijous passat varem aconseguir buscar un forat per fer una escapadeta tota la familia. Varem tenir la sort de comptar amb la presència de la tieta Andrea, sempre va bé un cop de mà.El difícil és decidir a on anem perque encara no tenim del tot clar que són capaços d'aguantar el Gil i l'Erola.
Vam optar per anar a l'Estany de Querigut, ja que després d'uns km. per pista hi ha un cartell que indica 30 min.
El començament de la pujada és una mica empinadet però varen anar fent molt animats i anàven prou bé. El Gil com que portava les seves super botes de muntanya va caure unes 5 vegades, però ell sense dir res es tornava a aixecar i seguia.
El que els motiva més és anar buscar les marques grogues que s'han de seguir.
Després de caminar una mitja hora varem fer un descans al costat d'un riuet per a menjar unes galetes.
Per arribar al llac contant la parada i tot vam estar uns 50 minuts amb total i tots dos van arribar-hi caminant. La sorpresa va ser que feia un fred a l'alçada del llac que era impossible fer un intent de dinar i de mullar-se els peus que era el que els hi haviem promés. El Gil es conforma més fàcilment però l'Erola va fer morros una estona perque després de 4 fotos vam tirar avall sense dinar ni res de res. També s'ha de dir que la mania aquesta racing que té el pare de no portar res de pes va fer que passèssim una mica de fred sobretot ell perque haviem deixat tots els forrillos a casa.
Com que ens havia sortit malament el tema pic-nic l'alternativa va ser anar al Llac de Matamala que ens venia de pas per a la tornada.
Per arribar al llac contant la parada i tot vam estar uns 50 minuts amb total i tots dos van arribar-hi caminant. La sorpresa va ser que feia un fred a l'alçada del llac que era impossible fer un intent de dinar i de mullar-se els peus que era el que els hi haviem promés. El Gil es conforma més fàcilment però l'Erola va fer morros una estona perque després de 4 fotos vam tirar avall sense dinar ni res de res. També s'ha de dir que la mania aquesta racing que té el pare de no portar res de pes va fer que passèssim una mica de fred sobretot ell perque haviem deixat tots els forrillos a casa.
La baixada va ser més durilla perque ja es notava el cansament. El Gil va baixar a coll del pare des del principi però l'Erola queixant-se una miqueta però va aconseguir fer-ho tot ella sola.
Com que ens havia sortit malament el tema pic-nic l'alternativa va ser anar al Llac de Matamala que ens venia de pas per a la tornada.I ja el colofón final va ser que hi havien uns inflables i que van passar mitja horeta acabant de gastar l'adrenalina que els hi sobrava.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada