divendres, 4 de juny del 2010

CADE a la paret d'Aragó, Montrebei.

Dissabte, 29 de Maig.


Sembla que aquest dissabte al final podré quedar amb en Javi, fa temps que no escalem junts i al final em pogut quedar per anar a fer alguna via, si una cosa te en Javi és que mai diu que no, per desconeixement, valentia, ganes o el que sigui mai diu que no, hi no será que alguna vegada no l'hagi portat a l'hort, ... així que quan li proposo anar a la CADE de Montrebei, abans de pensar-s'ho ja m'ha dit que si. Fantàstic!!




Així el passo a buscar per Manresa i en unes tres hores i després d'alguna equivocació de pista arribem a on haurem de dormir, el tema no promet gaire, no para de ploure i consecuentment el tema està bastant moll, un cop sopats fem la les motxilles sense gaire convicció i anem a dormir que demá toca diana a quarts de sis.
Al aixecar-nos el tema segueix complicat , tot moll i envoltats d'una boira molt densa, esmorzem mecànicament i comencem a caminar cap a peu de via, l'aproximació es bastant selvàtica i després d'una hora i mitja i xops fins als calçotets arribem a l'inici de via , marcada amb un buril i una fletxa.
Ens canviem, escorrem mitjons i començem el que serà un llarg dia, els dos primers llargs un pel més ajaguts estan una mica humits però al mirar cap amunt una muralla vertical i que mai s'acaba ens fa preveure que la roca estarà prou seca. Tal i com teniem previst enllacem els llargs tercer i quart i arribem rapidament a una feixa sobre la Noguera, aquí el dia ja és esplèndit i la roca és absolutament exuta i adherent.







En Javi comença els primer llarg vertical de la via, 6c o A0 ben requipat amb parabolts que ens porta ja al bell mitg de la Paret, aquí ja començem a adonar-nos que el tema no va de broma avui.
Seguim amunt i enllacem els llargs 6 i 7 i arribem al peu d'un dels llargs peculiars de la via , en Javi flanqueja sota un prominent sostre i el supera en 6C o 3 passos d'A1 sobre una sabina molt precària i un parell de fisurers abandonats fins a agafar una fisura vertical però amb bon canto. Del llarg 9 al 12 seguim amunt amb un cinquè molt mantingut amb alguna zona de 6A tot sobre roca bastant bona i molt vertical per acabar el 12 llarg per un diedre perfecte que ja haviem vist des del peu de paret. Un flanqueig " facilet" de quart sup amb un pati al.lucinant ens porta al peu d'una placa que arran de terra i amb parabolts seria per fer riure , però aquestes alçades ja no ens fa riure res , s'ha d'anar al lloro tota l'estona. Els dos llargs següents també els empalmem i ens porten fins el llarg de 6a amb petit pèndul inclòs , en Javi s'el curra de puta mare, però s'embolica una mica al final , cosa que ens fa entretenir-nos una mica, hores d'ara el cansament ja es va acomulant. D'aquí una curt tram de quart ens porta a una feixa que caminant ens posa a peu de l'últim llarg, un diecdre de 40 metres de quart sup.
Enfilo l'últim llarg amb el vuit als peus, ja ens hi em acostumat, aquest llarg l'escalo amb la tranquilitat que sortirem per d'alt , cada pas el desconto dels que em queden, és una llarg fàcil però que encara s'ha d'escalar mantingut i aeri , és un digne final per una gran via, una ,molt Gran Via, arribo al final i passo per una espècie de cova i ja sóc al cim , crido alleujat a en Javi, Reunió!! ara si tenim la paret d'aragó sota als peus, avui em triomfat. Ràpid arriba en Javi, encaixada de mans i mirada de complicitat. Puta Mare!!!!





Nosaltres vam portar friends, semàfor d'aliens i camalots fins el 3 i un joc de fisurers i un estrep per cadascú. Les reunions estan equipades amb parabolts excepte alguna que hi han deixat només pitons, la majoria en condicions acceptables. Els trams del quart llarg de Ao està tot reequipat amb bolts. La via és molt mantinguda en cinquè grau amb algun pas aïllat una mica més dur. En general és un grau exigent. Per l'aprox vam deixar el cotxe una mica més endavant del poble d'Estall just on s'enfila una pista tallada per una cadena cap a un coll, vam estar una horeta llarga amb enboscada inclosa. El retorn és llarguet, una cop a d'alt la tapia cal anar pel fil d'aquesta fins el cim del Montsec d'estall, com més prop de la paret anem ( esquerra tal i com pujem) millor, arribarem al cap d'una hora de pujada a un vèrtex geodèsic a partir del cual haurem de seguir les marques d'un PR fins a la pista on em deixat el cotxe.
ressenya extreta de ressenya.net


































ressenya extreta de ressenya.net

2 comentaris:

Xavi ha dit...

Marçal!!!
Hem vaig liar una mica a la cova, es que ja estava molt cansat.
La via molt guapa, tenim temes pendents al pirineu!!

Fins aviat

Francesc ha dit...

Enohorabona cracks!

una via molt guapa!