dijous, 8 d’abril del 2010

Corredor NW a les puntes de la Vinyola.











Feia temps, molt temps que no feiem res amb en Victor.





Despres d'assebentar-nos que la Vinyola està en bones condicions consegueixo enredar a en Victor per anar a escalar a una mica.


Quedem a les sis a casa i enfilem carretera cap a porter el trajecte de nit i mig endormiscats encara dona per arreglar el mon i fer volar coloms...

Amb una horeta llarga des del coll arribem a peu de via, i com no podia ser d'una altra manera, ens trobem els habituals de la comarca, amb cares de menjar-s'ho tot.

El que havia de ser una escalada solitaria es converteix en una escalada social, de fet ens va bé, en Victor i jo aquest any no anem massa rodats i escalar darrera els cracks de la comarca sempre dona in punt de tranquilitat.







Enfilo el primer llarg darrere l'Alfons i vaig progressant, les assegurances no abunden però el gel és bonissim, aquest any , no se que passa però em noto més decidit del que és habitual en mi i amb un parell d'apretades i arribo a la reunió comunitaria. El segon llarg li toca a en Victor, i tot i que no se com el va viure ell, jo el vaig veure bastant suelto des de la reunió, el tercer i l'últim l'enfil jo un mixte en principi facilet però amb algun pas que em ba fer posar-mi be, però arribo a d'alt sense més, a d'alt m-hi esperen l'Alfons i l'Enric , els quals marxen rapidament amb la intenció de fer-ne algun altre, es ben bé que la motivació per les coses que fem ho és tot.





1er llarg: 50 metres 70 graus

2on llarg 40 metres 60 graus
3erllarg 60 metres amb un mixte que jo no se graduar però que no deu ser gaire dificil.




Marçal