dimecres, 18 de març del 2009

Teixonera al Cadí





























Divendres, 23 de febrer 09

Quan vam anar a fer la Canal de l'Àliga amb l'Albert i en Francesc, ja sabiem que la Teixonera sabia format com no ho feia des que es va obrir el 96. El que pasa és que és una via que està per sobre les nostres possibilitats,...tot va canviar al veure-la.
Era dreta, fina llarga, estètica i efimera. De vegades a la muntanya s'ha de ser una mica inpertinent, i en això l'Albert és un crack.


5.30 del matí, Estana.
Ens comencem a canviar a peu de cotxe , i mentre fem les motxilles arriben dues cordades més , una Alfons Gaston-Xavi Grane i l'altre, Alfons Valls i Enric Nadal, segurament no van a la de l'Ordiguer. Així és totes dues cordades van a la Teixonera. l'Aproximació la fem volant, a ritme de cursa, no sigui que el tema es fongui.

Jo ja anava una mica nerviós pel tema de plantejar-nos una via d'questes però si a sobre anem amb companyia de les cordades que he citat la cosa es posa interessant, resulta que entre dues cordades d'autèntics alpinistes consagrats, amb curriculums que fan por, anem la cordada Martí - Rocias , quina pressió!!
A peu de via el tema es posa interessant, el llarg el comença l'Albert i , després de veure com li ha ant a l'Alfons, el tema no pinta fàcil.

Dos primers llargs de gel , neu dura , increibles, no gaire fàcil de protegir però amb una progressió bastant segura tota en piolet tracció.

Tercer, quart i cinque llargs, el tema es posa tens. Mixte dificil , per a mi, amb un tercer llarg amb una secciuó d'uns deu metres de roca, per una xemeneia; extenuants, aquí l'Albert em va treure les castanyes del foc.
Sisè i setè llargs, tot en gel però amb alguns passos sobre gel finet.

Faig l'últim llarg i asseguro a l'albert, quan arriba, vaig cap a ell i l'abraço , avui ens ho em currat.

En resum una via per sobre les nostre possibilitats,... el que passa és que teniem el dia, ens va costar però vam sortir per dalt.














De les millors vies, sinó la millor, que he fet d'aquest tipus.














Tot baixant, ja de nit, surten alguns noms de vies per a projectes futurs que, per prudència, encara no escriuré...














1 comentari:

Francesc ha dit...

va, que segur que no era tan dret... o sí buf, buf i buf!!!!!

salutacions cracks!!!!