Fa que vaig a la Muntanya molts anys, segurament abans de que m'en recordi els pares ja mi portaven. Vaig començar a anar d'excursió, després a fer espeleo amb el pare , ( un autèntic malalt d'espeleo), enfilar-me alguna pedra i finalment em vaig apuntar a un curs d'escalada a l'Agrupa, així vaig començar.
Però amb qui vaig començar a escalar, qui em va posar a dins el cos el neguit per enfilar-me als llocs va ser l'Angel Puig, ell em va dur a la CADE de les bagasses, al Cavall de Montserrat, al Pedra, a la Rampes de Vilanova, a la KRT... em va fer que cada dilluns després del cap de setmana no tingués rés més al cap que la via que fariem el cap de setmana següent, simplement em va posar l'escalada al cos.
Ell , però fa temps que havia deixat d'escalar, entre altres motius per falta de continuitat amb la gent que escalava, jo vaig començar a treballar de temporades i poc a poc ens varem anar separant. Ara però les coses han canviat fa un any que viu a La Molina ( bon lloc), i se li a d'espertat l'ecalador adormit que porta dins, l'altre dia vam anar a escalar a Coll de Nargó, a la Paret del Grau.
Vam fer dues vies senzilletes, La Cainejo i la Si Fa sol, vam difrutar de valent, riure i algú va bufar una mica més del commpte, però sobretot varem parlar de futur, de vies que hi ha pendents, que si la setmana que bé cap a aqui que si l'altre cap allà, ... potser comença una nova etapa...
Us adjunto una ressenya de la Paret del Grau treta del blog d'en Xavi Grane que aprofito per recomanar-vos, un excel.lent recull d'escalades a l'Urgell. http://www.alturgell-xgrane.blogspot.com/
Marcal
1 comentari:
jejeje per fi el mestre torna a les andades (verticals) a fondo!!!!!!
Publica un comentari a l'entrada