( Después de las fotos esta la traducción en Castellano.)Ja des de casa i amb 155 km més a les potes dels nostres gossos, és el moment d'analitzar la nostra participació a la Monegros Non Stop, 155 km.
Abans de res volem felicitar a la organització per la tasca feta, Moltes Gràcies!
El divendres a la nit arribàvem a la localitat de Peñalba, cares conegudes que feia temps que no veiem, salutacions cordials amb tothom i ràpidament ens posem a atendre gossos i fer els últims preparatius de cara a l'endemà.Una de les preocupacions amb la que veníem a la Monegros era la temperatura, per fer 155 km en menys de 24h és clau, però ràpidament ens adonem que no serà un problema, i així va ser, el termòmetre que dúiem tota l'estona al quad, va enregistrar una màxima de 9 i una mínima de -1,5, valors prou bons per afrontar el repte amb garanties.
Dissabte sortim puntuals a la nostra hora, anem fent al nostre ritme fins arribar al primer control de l'ermita, on parem, com ja teníem planejat, 3 hores. Els gossos mostren prou bona actitud amb el menjar cosa que ens fa ser optimistes, i ràpidament es posen en posició chek-point, això tot just acaba de començar, el nostre equip, sap perfectament quan toca descansar i quan toca córrer, molt important en atletes de llarga distància, qualsevol moment és bo per descansar.
El tram numero 2 és una circuit circular amb final a l'ermita de nou, on ara parem 2 hores, bona temperatura amb la posta del sol i gossos menjadors, tot sobre rodes!
El tram cap a Peñalba, tram num 3 el comencem de nit a uns 4 graus i baixant ràpidament, aquí els gossos ja deixen clar que avui no em vingut a passejar, agafen ritme de LD, el que ens agrada, i amb un trot llarg marquen una mitjana de quasi 15 km/h en un trajecte de 25 km.Parada a Peñalba de dues hores obligatòria on el vets ens feliciten per l'estat dels gossos, estan pletòrics, ells i nosaltres. Fins aquest tram havíem anat dels últims ja que els equips, en general, havien descansat molt poc al principi, tot i anar ràpid en pista seguíem dels últims de classificació. Aquí la cosa canvia, els equips majoritàriament decideixen fer alguna parada llarga i nosaltres seguim el nostre pla.
A la sortida del 4 tram, sortim ja dels primers, i la nit i els conills ens donen ales en un tram principalment pla on tornem a arribar a Peñalba. Fem una parada exprés de 15 min. just per revisar botins, rehidratar i canviar bateries del frontal, això ja sembla Múixing de LD, i com més s'hi assembla més còmodes ens trobem.Sortim al penúltim tram amb la sensació que, resultat a part, això està sent un èxit total, els gossos van com motos i cada vegada porten més el ritme que ens agrada, fa dos trams que no ens trobem ningú en pista, ni ens avancen ni avancem a ningú, per tant el nostre ritme és constant. Constant, i si em deixeu, elegant!
Últim pas per Peñalba, fem una parada de 50 min, els gossos tot i que cansats segueixen bé, molt bé, de seguida veuen i mengen una mica, i ràpidament, de nou posició chek-point. Aquí tots els gossos mengen bé, excepte la Zetra que no menja res i es mostra més cansada del que en ella és normal, però tot i així comento l'error de mantenir-la a l 'equip. Error que ens farà anar al següent tram una mica frenats, i amb clares mostres d'incomoditat per part de la Zetra, ho sento Zetra, em vaig equivocar! vosaltres sou els millors gossos però jo no sóc el millor múixer.
Tot i així anem avançant a bon ritme,... sols, seguim sols i primers!, però a uns 8 kms de l'arribada veiem un frontal que de lluny avança ràpidament cap a nosaltres, ens retalla tant ràpida la diferència que no intentem pressionar l'equip, és impossible que no ens atrapi, la diferència aquí entre córrer amb bici o amb quad sense motor és absolutament insalvable. Va molt ràpid i amb els gossos molt sencers i alegres, felicitats Miguel Angel ! gran cursa a molt alt nivell, al final arriba a meta amb 5 min d'avantatge sobre nosaltres, i amb els gossos en excel-lents condicions. Molt bon equip el del Miguel Àngel.
Ara somiem amb més força en un desert gelat, al Nord, molt al Nord!! ara somiem amb més força amb Finnmark!
No ens podem oblidar dels altres equips, tothom a la seva manera va gaudir de la cursa, però menció especial per a nosaltres mereix l'equip Pas a Pas, tots 4 múixers van acabar la cursa i l'Andrés en una meritòria 3 posició en patinet i amb en Nox, gran gos provinent del kennel d'en Miquel-Angel MArtínez, que ens va portar fins l'arribada de la nostra primera Finnmark.
També destacar la cursa d'en Jorge Andrés que tot i no poder acabar la cursa per problemes físics dels seus gossos, és un company del equip Kobalaq, i una de les persones que ens ha ajudat a somiar amb el Gran Nord.Com ja havíem comentat, a aquesta Monegros hi veníem perquè ens agrada, per que ens venia de gust i per que creiem que ens anava bé a tot l'equip per tal d'anar posant-nos a punt de cara al gran repte. Però també hem aprofitat per anar posant a proba nous producte i materials pel nostre equip.
Pel que fa al material, ja fa cosa d'un més que estem provant els arnesos de Zero DC que ens va cedir amablement surfingpets de la mà d'Antonio Parra. En parlarem més extensament properament però de moment n'estem molt contents i creiem que poden ser una bona opció per probes de
llarga distància.
Per altra banda, pel que fa a l'alimentació últimament em canviat de pinso i ara consumim, Green Heart Superpremium Sportline, un pinso d'alta energia amb ingredients totalment naturals, fa poc, molt poc que el consumim, i per tant seria molt agosarat fer-ne cap mena d'avaluació. Però de moment, i pels indicis que anem veien dia a dia, sembla que hem encertat plenament en la tria..També hem afegit a la dieta dels nostres gossos, el suplement alimentari Anima strath, de cara a complementar la dieta basada en pinso i carn, properament també en farem la valoració.
I per últim volíem comentar el perquè de les nostres parades i de com les vàrem distribuir.
Teníem previst parar 8 hores i així ho vam fer. Vam fer les dues primeres parades llargues, 2 i 3 hores, amb dues intencions: La primera era perquè tot i la fresca que feia volíem evitar les hores d'insolació, córrer durant la nit i reposar durant el dia.
I la segona, perquè sabem que és important pels gossos, en proves de llarga distància, descansar bé al principi.Menjar, dormir i hidratar-se al principi és bàsic, creiem que no té sentit encadenar trams al començament, ja que si apretem el nostre equip aviat, arribem a la meitat de la cursa amb l'equip massa cansat per a recuperar en poques hores.
Per tant, descansar al principi i córrer de nit creiem que va ser una molt bona tàctica per acabar amb l'equip a bon ritme i en bones condicions.
Així doncs, i un cop valorada la nostra participació de la Monegros d'enguany, creiem que ha estat una molt bona experiència pel nostre equip, i que hem fet un pas endavant de cara a al Gran Repte d'aquest any, la Finnmarkslopet'15.
Seguirem endavant, tan endavant com els nostres gossos ens portin!
AVANT!!!!!
Les xifres aproximades dels nostre GPS.
tram kms. temps vel mitjana parada
1 24,36 1:33:00 14,5 3 h.
2 25,6 1:41:00 14,9 2 h.
3 23,9 1:36:00 14,9 2 h.
4 23,6 1:37:00 14,7 10 min.
5 23,7 1:36:00 14,8 1 h.
6 33,9 2:20:00 14
155 km. 10:23:00 14,6 8h. 10 min.
| Ya des de casa y con 155 km. màs en las patas de nuestros perros, es el momento de analizar nuestra participación en la Monegros Non Stop, 155km.
Antes que nada queremos agradecer el trabajo impecable de la organización, Muchas Gracias!!!!!
El viernes por la noche llegábamos a Peñalba, caras conocidas que hacia tiempo que no veiamos, saludos cordiales a todos y rápidamente nos ponemos a atender perros y hacer los últimos preparativos de cara la la carrera.
Una de las preocupaciones con la que veniamos a Monegros era la temperatura, para recorrer 155km en menos de 24h es primordial la temperatura, pero rápidamente vimos que no seria un problema. Y así fue, el termómetro que llevábamos todo el rato con nosotros regitró una máxima de 9 y una minima de -1,5, valores suficientes para afrontar el reto con garantias.
El sábado salimos puntuales a nuestra hora, últimos, vamos avanzando nuestro ritmo hasta llegar al primer control de la ermita. Paramos, como teniamos planeado, 3 horas. Los perros muestran buena actitud con la comida, motivo por el cual vemos que todo va bien, y rápidamente se ponen en posición chek-point, esto justo termina de empezar, y nuestro equipo, sabe perfectamente cuando toca descansar y cuando toca córrer, son perros de larga distancia y no se pueden permitir el lujo de perder el tiempo.
El tramo numero 2 es un circuito circular con final en la ermita de nuevo, donde ahora paramos 2 horas, buena temperatura con la puesta de sol y perros comedores, todo sobre ruedas!
El tramo hacia Peñalba, tramo número 3 lo empezamos de noche y a 4 grados bajando rápidamente. Ahora los perros lo dejan claro, hoy no han venido a pasear, cogen ritmo de LD, el que nos gusta, y con un trote largo marcan una media de casi 15 km/h en un tramo de 25 km.
Parada en Peñalba de 2 horas obligatoria donde las vet nos felicitan por el estado de los perros, estan pletóricos, ellos y nosotros! Hasta ahora hemos ido de los últimos ya que el resto, en general, han decidido descansar muy poco al principio y correr de dia, cosa que hacia que, aún y yendo rápido en pista fuéramos los últimos en clasificación. Pero todo canvia, los equipos paran y nosotros seguimos nuestra estrategia.
En la salida del tramo 4, salimos ya de los primeros, y la noche y los conejos nos dan alas en un tramo básicamente plano donde volvemos a entrar en Peñalba, para realizar una parada exprés de 15 min, justo para revisar botines e hidratar, esto empieza a parecer mushing de LD, y como más se le parece más comodos nos sentimos!
Salimos al penúltimo tramo con la sensación que, resultados a parte, esto va a ser un éxito, los perros van como motos y cada vez llevan un ritmo que más nos gusta. Desde hace 2 tramos que no coincidimos con nadie en la pista, cosa que propicia que nuestro ritmo sea constante. Constante y elegante, si me lo permitis!
Último paso por Peñalba, donde realizamos una parada de 50 min., los perros, un poco cansados siguen bien, muy bien, beben y comen un poco, y rápidamente se colocan en posición de check point. Estan todos bien excepto Zetra que no come nada y se muestra más cansada de lo habitual en ella, peró aún y así cometo el error de mantenerla en el equipo. Error que nos hará ir más despacio de lo habitual mientras Zetra muestra claros síntomas de incomodidad en el tiro.
Lo siento Zetra, me equivoqué, vosotros sois los mejores perros, pero yo no soy el mejor musher.
Aún y así, avanzamos a buen ritmo,... solos, seguimos solos y primeros! Pero a unos 8 kms. de la llegada vemos un frontal que de lejos avanza rápidamente hacia nosotros. Nos recorta tan rápido la diferencia que no intentamos presionar el equipo, es imposible que no nos coja, la diferencia aquí de correr en bici con cadena o quad sin motor es absolutamente insalvable. Va muy rápido y con los perros enteros y alegres, Felicidades Miguel Angel! Gran carrera a gran nivel, y al final llega a meta con 5 min. de ventaja respecto nosotros y con los perros en perfecto estado!
Llegamos a Peñalba, y acabamos la Monegros, contentos, muy contentos, los perros estan perfectos, ahora les cuesta comer, pero es normal, el esfuerzo se nota en sus caras. Deprisa se tumban y descasan en el stake-out, donde decidimos dejarlos todo lo que queda de noche, con los abrigos, aún y el viento, aún y el frio, aún y los quilómetros acumulados, aún y todo duermen bajo las estrellas. Son perros duros, son perros de Larga Distancia.
Ahora soñamos con más fuerza con un desierto helado, al Norte, muy al Norte, ahora soñamos con más fuerza con Finnmark!
No podemos pasar por alto la participación de los otros equipos, todo el mundo, a su manera disfrutó de la carrera, pero mención especial merece el equipo Pas a Pas, todos los 4 mushers del equipo acabaron la carrera y Andrés en una meritoria 3era posición en patinete y con Nox , un gran perro proviniente del kennel de Miquel-Angel Martínez,que nos llevó hasta la meta de nuestra primera Finnmarkslopet.
También destacar la carrera de Jorge Andrés que, aún y no pudiendo terminar la carrera por problemas físicos en sus perros, és uno de los compañeros que nos ayuda a soñar día a día con el gran Norte.
Como ya habíamos comentado, a esta Monegros acudíamos porque nos gusta, y porque creímos que nos hiría bien para preparar a nuestro equipo de cara a nuestro gran reto. Pero también la hemos aprovechado para poner a prueba nuevos productos y materiales para nuestro equipo.
Por lo que se refiere al material, ya hace casi un mes, estamos probando los nuevos arneses de Zero DC, cedidos por www.surfingpets.com de la mano de Antonio Parra, hablaremos de ellos en otro post, pero de momento creemos firmemente que son una muy buena opción de cara a las carreras de larga distància.
Por lo que se refiere a la alimentación, últimamente hemos cambiado de pienso y ahora consumimos Greenheart Super Premium Sport Line, un pienso de alta energía con ingredientes naturales suministrado por el musher Baltasar Gallardo www.greenheart-es. Hace poco que lo consumimos, por lo que seria muy atrevido por nuestra parte hacer ningún tipo de valoració, pero de momento , y con los indicios que vamos viendo día a día, el resultado es absolutamente satisfactorio.
También hemos añadido a la dieta de nuestros perros el suplemento alimenticio Anima Strath de cara a complementar la dieta de nuestros atletas y aportar un plus de energia.
Ya por último queríamos comentar el porqué de nuestras paradas asi de como las distribuimos.
Teniamos previsto parar 8 horas y así lo hicimos. Las dos paradas largas, 3 y 2 horas, las hicimos al principio con dos intenciones: La primera era porque correr de noche y descansar de día era claramente mejor para nuestros perros.
Y la segunda, porque sabemos que es muy importante en pruebas de larga distancia descansar bien al principio.
Comer, dormir e hidratarse al principio es básico, creemos que no tiene sentido encadenar tramos al principio, ya que si apretamos a nuestro equipo al comienzo de la carrera llegamos a mitad de ella demasiado cansado para recuperar.
Por lo tanto, descansar al principio y correr de noche fue muy buena táctica para terminar la carrera a buen ritmo y en buenas condiciones.
Así pues, y una vez valorada nuestra Monegros creemos que fue una muy buena experiencia para nuestro equipo, y que hemos dado un paso a delante de cara al gran reto de la temporada, la Finnamrkslopet '15
Seguiremos tan adelante, como nuestros perros nos lleven
Avant! Las cifras aproximadas de nuestro GPS.
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada