Aquesta entrada és per fer un petit homenatge a la nostra gran Rufa. Desde la setmana passada tenim un gran buit sense ella.
Es pot pensar que tenint 20 gossos un de més o de menys no es nota. Però no és així tots tenen el seu lloc i la seva importància. El que la Rufa dins les nostres vides potser era una de les més importants.
Un abril de fa 8 anys la vam anar a buscar, només tenia un mes i era com una petita boleta, era la nostra primera gossa, només teniem al Torb.
Tenir un gos desde cadell sempre et dona un feeling especial perque veus absolutament tota la seva evolució.
De petita ens va donar forces mal de caps, es dedicaven amb el Torb a donar voltes per la Molina, ens passàvem hores i hores buscant-los. Fins i tot una vegada ens van trucar de Bagà que havia seguit a uns excursionistes fins a Coll de Pal i l'havien carregat al cotxe.
La vegada que ens va fer patir més però, va ser quan li va picar un escurçó, ella que perseguia a tots els animalons.
Podem dir que era força enxufada i va tenir algunes hores de sofà, de tant en tant, fins i tot feia de cangur de l'Erola i el Gil..
Atlèticament parlant era una husky molt i molt lluitadora, la més valenta de tots els nòrdics que tenim, fins la temporada passada encara podiem comptar amb ella quan la necessitàvem.
Un dels records bonics és quan vam marxar a Vercors uns dies amb ella, el Llamp (el seu germà), el Torb i la Negu i la Narvik que eren cadells.
Va participar en diferents curses, entre elles un parell de Monegros.
Però podriem dir que la seva gran cursa va ser l'Alpin Trail. Desde el primer dia ja es veia que era l'"enxufada" perque anava dins de la furgo...
...però és que diferents dies va fer de líder, s'havia de tenir contenta.
I amb un equip que ningú en donava ni un duro musher i gossos, al seu ritme, van creuar la linia d'arribada.
Era molt i molt bonica i no és just que ja no hi sigui. I com diu l'Erola ja es nota que el Torb i el Llamp están molt tristos.
Per a tu Rufa que sempre hi seràs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada