Trofeu Haute Mauritene Vanoise

Ja hem tornat dels Alps, un com més hem disfrutat que al final d'això es tracta.

La cursa ha transcorregut amb molt bona climatologia, poca neu i una mica de calor depenent de l'etapa , però en general molt bé.

Vam marxar de La Molina, gossos, el que escriu i l'Andrea ( la meva cunyada). Per ser que de primeres els gossos no són el seu fort i que de múixing en sabia menys que jo de disseny, ho va pelar amb molta dignitat. I no sé si fins hi tot se li va despertar la musher adormida que portava dins sense saber-ho. Moltes gràcies Andrea per la teva ajuda i suport, quan vulguis pots tornar amb nosaltres, els gossos em pregunten per tu cada dia.

Per la manca de neu es va anular una etapa i escursar les altres, però al final vam fer una primera etapa de 51 km. amb final al coll de Mont Cenis i vivac inclòs. L'endemá una etapa de 37 km. al matí i 12 km. de pur tràmit al vespre. I per acabar dilluns a la tarda 44 km. amb sortida en massa des del poblet de Bessans.

Vam anar-hi nosaltres i l'equip del Miquei i l'Elena ( http://www.kobalaq.com/) les posicions finals van ser de quart pel Miquei i nosaltres vuitens. En Miquei fent gala de la veterania i dels gossos més veterans ens va anar traient minuts a cada km, la veterania és sempre un grau.

Pel que fa al nostre equip hem après molt, hem fet km. en neu, alguna que altra rebolcada amb el trineu, i hem descobert com ens comportem tots ( gossos i musher ) als vivacs, fogó , abrics, palla , snacks, ... tot era nou pels gossos però la veritat es que ràpidament es van comportar com toca, al costat de grans Mushers noruegs de llarga distància com en Joe Are Brenoden, Ketil Reitan, el francès Jean Filipe Pointer... la veritat , per que no dir-ho, no hi desentonavem del tot.

Ens queden 4 setmanes per Noruega i encara tenim varies coses per acabar de preparar, i km per fer, de moment hauran de ser sobre terra, és el que tenim, però farem el que podrem, els gossos estant fort , però comencen a mostrar algun simptoma de portar masssa km en terra a les potes, el que passa és que son forts, molt forts i aguantaran per estar a tope els dia 13 de març, allà estarem amb el peu sobre l'estora per tal de controlar la velocitat i no cremar-nos abans de res , ja veurem.

Us he posat unes fotos de la cursa, tranquils no és un error, el que hi ha als meu dorsal és el que veieu, fins que no siguem un país normal és el que tenim, sort que a Noruega són més comprensius, sinó tants km amb aquest pes al pit no se com ho aguantariem.